Itinerari:

0

0h

0 Km

477 m

41.6091,1.9702Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament dels Caus (Terrassa)

Al costat de l'aparcament disposem d'un mapa de la zona per orientar-nos i davant mateix, a l'altra banda de la pista, hi ha una bigueta de fusta assenyalant-nos el camí a seguir per atansar-nos a la primera de les fonts que avui tindrem l'oportunitat de conèixer, la font del Llimac. Fem cas al cartell i engeguem per uns graons que ens baixen al torrent dels Caus, al qual hi arribem de seguida, només 70 metres més avall.

Creuem el torrent a gual amb compte de no relliscar. Un cop a l'altra banda, una barana de fusta a l'esquerra ens acompanya fins el raconet on ens espera l'agraïda font del Llimac.

1

5'

0,1 Km

462 m

41.6083,1.9703Clica per veure'n la ubicació.

Font del Llimac

La font queda en un petit replà pavimentat i un xic enlairat respecte del torrent, protegit per una barana de fusta i a redós d'una paret d'obra arrebossada adossada al marge de la muntanya que acull en el seu interior la cisterna de captació.
L'aigua raja per un estret broc de coure encastat a la paret a dos pams d'alçada i cau al terra, escolant-se fins desguassar al torrent. L'enreixat de ferro no fa la seva funció, doncs el broc actual és molt llarg i l'aigua cau directament al paviment. El broc acostuma a estar tapat amb una branqueta lligada en un cordill per tal d'aprofitar l'aigua, respectem-ho. Per damunt del brollador hi ha el sobreeixidor, que només vessa en episodis molt plujosos.
Tot i ser una font de dipòsit, acostuma a rajar sempre. El seu cabal però és reduït encara que força regular. Quan plou, l'aigua s'infiltra dins la muntanya i s'escola lentament per les esquerdes de les roques. La veta d'aigua de la font és recollida per una cisterna.

Vista la primera de les fonts d'avui, reculem els prop de 100 metres que ens separen de la pista principal, la qual agafem a l'esquerra, en direcció més aviat nord-oest. Deixem a la dreta el plafó informatiu. Uns 80 metres després travessem el torrent dels Caus i només un centenar de metres més endavant som al costat d'un altre petit aparcament per a dos vehicles i un rètol que ens assenyala els Caus del Guitard a la dreta. Quinze metres més avall a l'esquerra tenim un mirador protegit per baranes de fusta i acompanyat d'un plafó amb força informació referent a Els Caus. També per la dreta surt un corriol descendent que baixa a buscar el torrent i ens permet atansar-nos fins els peus de l'espectacular brollador.

2

10'

0,4 Km

487 m

41.6101,1.9687Clica per veure'n la ubicació.

Els Caus del Guitard

La font més misteriosa i alhora una de les més conegudes del terme municipal de Terrassa, que només raja després de períodes de pluja molt importants. Quan brolla, segurament és la més espectacular, perquè la roca es transforma en un bullidor que deixa anar l'aigua i crea un riuet. Són els Caus, una font curiosa com poques, un doll que forma una cascada.
El forat per on brolla l'aigua té una forma allargassada de metre i mig d'amplada per 40 centímetres d'alçada. De la boca s'inicia un primer tram de galeria de 8 metres de longitud al final de la qual hi ha un pou de 4 metres de fondària. Aquest pou va ésser desobstruït pels membres del Grup d'Espeleologia de Badalona. Posteriorment, el G.E.S del Club Muntanyenc de Terrassa entre el 1980 i 1981 va topografiar 40 metres de recorregut, dels 83 metres fins avui explorats.
Els Caus del Guitard són una surgència intermitent tributària del torrent de Gaià que entra en activitat després d'una època de pluges molt intensa (uns 200 mm en menys d'un mes) i raja de manera constant durant una temporada més o menys llarga (fins 339 dies ho va fer del setembre de 1971 a l'agost de 1972) i poden passar anys seguits (cinc o més) sense activitat. Aquesta déu forma part d'un sistema càrstic complex i és un bon exemple de com un element del patrimoni geològic també pot tenir una component històrica i cultural.
Els Caus va ser una destacada font de subministrament d'aigua per a Terrassa. A finals del segle XIX i després de diversos projectes, la Mina Pública d'Aigües de Terrassa juntament amb l'Institut Industrial i la Cambra del Comerç van construir el pantà de la Xuriguera. Aquest embassament, inaugurat al 1902, a través de la mina Matalonga, era la segona font de subministrament d'aigua de Terrassa i recollia l'aigua d'una àmplia zona de recepció, en el torrent del Guitard. La singularitat d'aquesta font ha fet que sigui una de les més visitades pels terrassencs. Durant molt de temps, les excursions als Caus i altres fonts de la zona, eren una de les principals activitats de lleure dels ciutadans de Terrassa.
El recent conveni de col·laboració impulsat per la Fundació Mina d'Aigües de Terrassa i la Diputació de Barcelona ha permès arranjar aquest bonic indret: adequar un mirador, habilitar places d'aparcament, instal·lar plafons informatius, senyalitzar l'indret, reparar la font del Llimac i adequar-ne l'accés.

Tornem a la pista i la reprenem a la dreta, seguint la direcció que dúiem. Poca cosa a dir en el tram que ve a continuació, la pista és ampla i està permesa la circulació, majoritàriament és de terra però també té algun tros cimentat. Anem guanyant alçada, serpentejant en sentit nord-oest cap a la urbanització Els Caus. Al cap d'uns 400 metres deixem una casa a l'esquerra, 250 metres després passem a frec d'una finca que ens queda a l'esquerra, 400 metres més endavant defugim un camí que surt per l'esquerra barrat amb una cadena (ben aviat l'agafarem) i escassos 100 metres més enllà trobem a peu de camí un rètol que ens indica l'inici del corriol que baixa al torrent i a la font de l'Ocell Viu. Trenquem doncs pel corriol descendent que arrenca per la dreta, davallant i fent ziga-zagues durant un centenar de metres, fins que som al fons del torrent on hi trobem la font. Compte que els últims cinc metres presenta forta pendent i és molt relliscós.

3

35'

1,8 Km

598 m

41.6102,1.9590Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Ocell Viu

La font queda en un replà al fons d'un petit torrent, en un racó balmat per blocs d'arenisques vermelles, endinsada en un espai ombrívol i humit. Són uns degotalls d'aigua que regalimen entre els blocs de roca vermellosa i algunes formacions calcàries. Només raja en episodis plujosos.
A l'esquerra, sota la balma, tenim una simpàtica pica natural que sobresurt de la roca on s'hi acumula l'aigua, formada pel pas de l'aigua durant molts anys. A la dreta, adossada a la roca, hi ha una petita cisterna d'obra per emmagatzemar l'aigua, malauradament trencada. Si mirem a l'interior del dipòsit pel forat de la paret principal podrem veure com està ple d'aigua que vessa a l'exterior. Una mica per damunt del forat i a la dreta encara es conserva el sobreeixidor. A la paret frontal hi ha el nom de la font pintat en lletres negres.

Pugem fins la pista i la prenem a l'esquerra, en sentit contrari al que hem vingut. Al cap d'un centenar de metres abandonem la pista que ens duria al començament de l'excursió i trenquem a la dreta per un ample vial barrat amb una cadena que impedeix el pas als vehicles motoritzats. El camí és ample i marxa inicialment en direcció sud i lleugera pujada. Ben aviat comencem a davallar lleugerament per l'Obaga dels Notaris. Al cap d'uns 600 metres travessem un petit torrent i 150 metres després anem a parar a un camí que ens talla; a la dreta aniríem cap a la urbanització Els Caus, nosaltres fem a l'esquerra en sentit est, en baixada. Uns 200 metres més endavant ens acomiadem de l'ample vial i girem a la dreta per un sender més estret que porta direcció sud-oest, en baixada constant i per dins el bosc. A mida que avancem, el pendent esdevé més acusat, quan portem uns 400 metres per aquest sender descrivim un seguit de ziga-zagues. Poc després d'acabar-se les giragonses arribem a un camí transversal que seguim a la dreta, en baixada. Abans de 100 metres, al començament d'un revolt a l'esquerra, trobem un rètol que ens indica que la font de la Cirera ens queda a la dreta. Fem cas al rètol i engeguem per aquest camí que circula en direcció ponent i lleugera pujada. El camí és molt bonic, totalment encatifat de fullaraca amb els marges coberts de molsa.

Només una quarantena de metres més amunt ja veurem la font, enclotada per sota del camí i a mà esquerra. Un caminet descendent ens atansa fins la font.

4

1h 10'

3,8 Km

505 m

41.6031,1.9647Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Cirera

La font queda enclotada per sota del camí, adossada al marge dret del torrent. Consta d'un robust mur de pedra i obra arrebossada que forma angle obert, el qual reté les terres i alhora acull en el seu interior la cisterna de captació. A la part central és on s'hi ubica la sortida de l'aigua regulada per una aixeta de maneta moderna. A sota recull l'aigua una vella pica ovalada de pedra buidada que descansa en un pedestal de maons.
Damunt del brollador hi tenim la part més interessant del conjunt. A part del registre metàl·lic que dona accés a l'interior del dipòsit de reserva, a les parets interiors de l'obertura podem observar dos malaguanyats mosaics fets amb rajoles de ceràmica; el de l'esquerra està molt malmès però encara ens deixa entreveure la part de baix de dues persones assegudes, el de la dreta representa un àngel alat. També hi trobem tres plaques de ceràmica amb l'any de construcció de la font, l'any de la seva restauració i una advertència per tal de respectar la font i el bosc, cosa que no tothom fa. A l'esquerra de la font disposem d'una lleixa de maons.
Es tracta d'una font molt antiga, amb més de 300 anys d'història. Va ser creada l'any 1703 i després restaurada el 1878. Avui en dia encara es conserva en un estat prou acceptable.

Retrocedim els prop de 50 metres que ens separen del revolt del camí principal, el qual reprenem a la dreta. Anem perdent alçada poc a poc per un ample camí que marxa en direcció més aviat sud-est. Al cap d'uns 650 metres defugim un camí que surt per l'esquerra fent drecera, però nosaltres volem conèixer abans un túnel i un mas. Seguim doncs pel brancal de la dreta que puja lleugerament. Un centenar de metres després, quan comencem a descriure una corba d'esquerres, veurem a mà dreta la boca nord del túnel del Guitard (41.5990,1.9711)Clica per veure'n la ubicació. .

Curiós túnel que travessa la muntanya. Fa uns 75 metres de llargada i no se sap del cert els seus orígens, potser fou excavat per recollir aigua malgrat que les seves dimensions ho desestimen. Actualment hi passa una mànega en direcció a la masia de Can Guitard de la Muntanya.

Tenim l'opció de creuar el túnel amb el risc d'enfangar-nos les sabates o bé donar la volta a la muntanya (275 metres), ens decidim per la primera, ens enfangarem una mica. Els primers metres del túnel estan eixuts però ja cap al final cal anar en compte d'on fiquem els peus. Tot i així ens acabem embrutant una mica. 75 metres després sortim del túnel i anem a parar a un camí que ens talla (és la continuació del que hem deixat fa una estona). Seguim el camí a l'esquerra només 20 metres i trenquem a la dreta per un caminet un xic desdibuixat que transcorre entre matolls i pastures durant una mica més de 100 metres, fins que anem a parar a una esplanada on hi ha un gran dipòsit d'aigua que abasteix el mas i un camí que la travessa. Deixem el dipòsit a la dreta i agafem el camí a l'esquerra. 125 metres més endavant trobem un camí a la dreta que enllaça amb la pista principal que dona accés al mas. La seguim a la dreta per conèixer Can Guitard de la Muntanya (41.5982,1.9739)Clica per veure'n la ubicació. . No arribem fins el mas, ens quedem a prop per prudència.

Documentat per primera vegada al segle XV amb el nom de La Pedrosa. Tot i que hom coneixia el mas pel cognom dels seus masovers; Guitard, d'on prové el nom de la masia. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i graner, amb coberta a dues vessants amb canvi dependent al cim. Façana principal a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica. Planta baixa amb portal d'accés en arc de mig punt amb totxo a plec de llibre i dues finestres i un altre portal petit a un extrem. Les obertures del pis i del graner segueixen el mateix ritme vertical que marca la planta baixa, però fent-ne de l'obertura central del graner un balcó obligant a la teulada a sobrealçar-se. La façana és acabada amb un petita cornisa de teula i rajola. El tractament és amb estuc, molt malmès actualment. A l'edifici principal s'afegeixen d'altres dependències d'ús agrícola que conjuntament amb l'era formen un clos al qual s'accedeix per dos portals de llinda. A la façana principal poc en queda del rellotge original: l'agulla i uns quants signes de la numeració. Al seu interior destaca la llar de foc de planta quadrada amb embut octogonal i fumeral cilíndric, tapadora cònica amb pedra a la part superior. La seva funció actual és de masoveria i explotació agrícola i ramadera. És un mas freqüentat per excursionistes i ciclistes com a casa de menjars. Durant els anys 60 del segle XX, era freqüent celebrar-hi aplecs i acampades d'escoltes en el seu entorn.

Girem cua per la mateixa pista, deixem a l'esquerra el caminet per on hem vingut i de seguida descrivim un revolt a l'esquerra. Just aquí, a mà esquerra i a peu de camí tenim el pou de Glaç del Guitard (41.5999,1.9734)Clica per veure'n la ubicació. .

Emplaçat a uns 175 metres al nord de la masia. És l'únic pou de Glaç del terme de Terrassa. La seva utilització era una pràctica molt antiga. La primera documentació data del segle XVII. El pou de glaç del Guitard era i és propietat de la masia. A l'estar en una vall fonda sense altes muntanyes al voltant, la neu i el gel s'havia d'anar a cercar a les geleres, rieres i basses i transportar-la fins el pou. Actualment, del pou només és visible la paret arran del camí i l'accés que està tapiat, la resta està cobert per la vegetació. Està fet de pedra seca, té una capacitat de 600 m³, amb una fondària de 6 metres i un diàmetre de 7 metres.

Continuem per la pista que ara circula en direcció nord-oest. Al cap de 150 metres trobem a peu de camí una bigueta de fusta que ens assenyala la font de l'Om. La font queda per sota de la pista a mà dreta.

5

1h 40'

5,5 Km

437 m

41.6000,1.9717Clica per veure'n la ubicació.

Font del Guitard o de l'Om

La font queda a la mateixa llera del torrent, enclotada tres o quatre metres per sota de la pista. Uns esglaons excavats a la terra ens ajuden a baixar-hi. Es tracta d'una bonica font boscana, formada per una estructura de pedra amb coberta arrodonida de maons que acull en el seu interior la cisterna de captació. Les darreres pluges han fet que s'acumuli molta terra davant la font provocant que quedi tapada bona part de la seva paret principal. El seu broc gairebé queda colgat, ha calgut fer-hi un rec per tal de deixar-lo al descobert. Una branca regula la sortida de l'aigua per tal d'estalviar-la. Abans hi havia un tap lligat a una cadeneta, però ha desaparegut.
La font està adossada a una vella paret de pedra que sustenta les terres del marge. Al capdamunt de la paret hi tenim una obertura amb volta que potser dona accés a la mina, ara tapiada amb pedres.

Pugem de nou a la pista i la reprenem a la dreta. Immediatament descrivim una corba de dretes, passada la qual defugim un camí que surt per l'esquerra que enllaçaria amb el que hem vingut abans. 300 metres més endavant el camí fa un gir a la dreta i anem a parar al torrent dels Caus (en algun mapa li diuen ja riera de Gaià). Abans de creuar-la coneixerem l'última font d'avui, la font del Racó.

Us avanço que si la riera baixa eixuta o amb poc cabal, és molt senzill atansar-nos a la font del Racó; només cal remuntar la riera durant 35 metres. A peu de riera trobarem un rètol de fusta indicant-nos la direcció a seguir, a l'esquerra. Trenquem a l'esquerra per un corriol que s'enfila bosc amunt en direcció oest durant escassos 45 metres on un pal informatiu amb un cartell al capdamunt ens confirma que ja hi som. Un cop aquí hem de baixar a la llera del torrent per uns rudimentaris esglaons picats a la terra.

Avui la riera baixava molt plena i no hem tingut altre remei que anar-hi per dins el bosc per evitar mullar-nos els peus, a canvi hem patit alguna esgarrinxada, ha valgut la pena doncs hem trobat la font. El que hem fet ha estat resseguir la riera pel seu marge dret però per dins el bosc durant només 35 metres, fins que hem trobat el rètol que ens assenyala la font a l'esquerra. A partir d'aquí només hem hagut d'enfilar-nos pel corriol 45 metres.

6

1h 50'

6 Km

439 m

41.6028,1.9709Clica per veure'n la ubicació.

Font del Racó

La font és una surgència natural enmig d'un entorn humit i ple d'exuberant vegetació. Cal baixar a la llera del torrent per poder veure l'aigua caient en cascada des de dos metres d'alçada i formant un bassal.

Tornem a la pista i creuem la riera a gual. Un cop a l'altra banda el camí s'encara al sud, al cap de 200 metres abandonem la pista que puja a buscar la carretera i trenquem a l'esquerra per un caminet una mica més estret que de mica en mica es va encarant al nord-est. 600 metres més endavant tornem a creuar el torrent dels Caus a gual i continuem en pujada, però amb compte, doncs escassos 100 metres més amunt hem d'abandonar l'ample vial i trencar a la dreta per un corriol descendent que baixa a buscar de nou el torrent per un punt on podrem travessar-lo. Un cop salvat el torrent comencem a guanyar alçada muntanya amunt. El camí està un xic desdibuixat però es pot seguir. 125 metres després anem a petar a la carretera B-122, a l'alçada del quilòmetre 6,1. La prenem a l'esquerra, pel seu voral, durant 700 metres, fins que siguem al trencall assenyalat com a Els Caus del Guitard i Font del Llimac, que ens baixa fins l'aparcament on hem començat la caminada i que donem per ben acabada.

F

2h 20'

7,8 Km

477 m

41.6091,1.9702Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament dels Caus

Inici i final del recorregut d'avui.