Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-289 (Baix Camp)

Itinerari:

0 0h
0 Km
949 m
41.3097,0.9879Clica per veure'n la ubicació. Plaça Major (Prades)
Prades és coneguda com la Vila Vermella, un espai que desprèn la història present als carrers, a les muntanyes que l'envolten i també a la seva gent.
La plaça Major, l'església, el castell i les muralles són els principals elements que determinaren, des de l'època medieval, la configuració i organització interna de la vila. Un cop sota domini cristià (a mitjans segle XII), Prades esdevé un exemple clar de vila-mercat, una cruïlla on confluïen diverses rutes comercials. L'estructura de la plaça, de gran bellesa, àmplia i porxada, posa de manifest la importància que arribà a adquirir com a centre mercantil a partir del moment en què els comtes-reis del casals de Barcelona li concediren els drets de celebració d'un mercat setmanal (documentat des de l'any 1200) i de diverses fires de bestiar a l'any, entre les quals destacà la de Sant Bartomeu (24 d'agost), de gran renom a tota la Catalunya Nova.


1

949 m
41.3096,0.9882Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria la Major
El primer document conservat que parla de l'església de Prades és una butlla del Papa Celestí III de l'any 1194.
L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, obrada en carreu vermell local (esmoladora), composta per una gran nau central amb capelles laterals i una capella absidal poligonal. Amb volta de canó apuntada amb arcs faixons, creueria amb grillons a la capçalera, creueria o aresta a les capelles i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a Santa Florentina, patrona de la vila.
L'actual porta lateral, anomenada "porta Falsa", és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era l'entrada principal de l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. En el moment en què la vila creix i la por de nous atacs és cada cop menor, es trasllada l'orientació i l'església s'amplia tot sortint de la muralla i aprofitant-ne els carreus. L'església fou molt malmesa durant la Guerra Civil.


Quan l'edat mitjana deixà pas a l'època moderna, la plaça guanyà un nou element que, probablement fins als nostres dies, n'ha estat el més característic, fins al punt de convertir-se en el símbol de la vila; evidentment, parlem de la font, la més característica del Renaixement català.


2

949 m
41.3096,0.9880Clica per veure'n la ubicació. Font de Prades
La font de la Plaça Major, més coneguda per la font de Prades, té datada la seva construcció al voltant dels segles XV i XVI. Es diu que al mateix temps se'n va fer una construcció accessòria per aixoplugar-ne la font que més tard i, davant l'amenaça de ruïna, es va enderrocar i es va mantenir la font com la coneixem actualment.
Com tantes altres construccions del municipi és feta de pedra vermella, anomenada saldó o sauló i coneguda popularment com "pedra esmoladora". És d'estil Renaixentista, al llarg del temps s'han anat renovant les pedres que la componen perquè aquesta pedra és dòcil i més aviat fràgil, el que fa que sigui fàcil treballar-la però també que s'erosioni amb facilitat.
La seva morfologia fa recordar el globus terraqüi, l'equador marcat amb cercles que en sobresurten i l'hemisferi sud amb pedra tallada verticalment en forma de plecs. L'esfera té quatre brolladors situats a cadascun dels punts cardinals dels quals brolla l'aigua a una pila circular elevada sobre una base de pedra quadrada i amb un peu que en sobresurt pel damunt dels diferents materials que han compost la superfície de la plaça.
Actualment es pot trobar una rèplica d'aquesta font al Poble Espanyol de Barcelona.





Sortim de la plaça Major passant pels antics porxos i portals de la muralla que hi ha al costat de l'església en direcció est, deixant el temple a l'esquerra. Travessem l'arcada de grans dovelles ben escairades sense perdre de vista el notable matacà que s'hi afegí a sobre. Anem a parar a la plaça de Sant Roc, travessada per la carretera. A mà dreta ens queda la creu de terme que des del segle XIII ha donat la benvinguda als visitants que arribaven a Prades.

Aquí gaudim d'una de les vistes més característiques i atractives de la vila: les restes d'unes muralles que, amb el pas del temps, s'han anat fonent amb les cases i el portal més impressionant del poble.



Creuem la carretera, deixem la fonda Espasa a l'esquerra i continuem pel carrer Sant Roc en direcció est. Veureu una bigueta que marca el quilòmetre 0. Al cap d'un centenar de metres som a l'alçada del carrer de la Cavalla, on hi trobem cartells que indiquen el camí de Sant Jaume, el de l'Albiol a Reus i el camí de l'Abellera. Es continua recte pel carrer que ara passa a dir-se de Pablo Picasso i 150 metres després el camí fa un tomb a la dreta, vorejant l'ermita de Sant Antoni que ens queda a la dreta.


3 5'
0,4 Km
951 m
41.3086,0.9917Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Antoni
Petita ermita d'una nau feta amb pedra vermella de la zona, amb porta amb arc de mig punt adovellat, a la part superior ull de bou i coberta a doble vessant de teules. Va ser enderrocada a inicis del segle XX i reconstruïda posteriorment, a mitjans del mateix segle.
Segons la tradició, al voltant de la capella de Sant Antoni s'havia alçat el poble primitiu.
El Josep Salvany Blanch la visitava l'any 1923, quan el segle XX portava consumida quasi ¼ part, i aclaria la incògnita de l'advocació, que com quasi per arreu d'aquestes terres, és la de Sant Antoni de Pàdua.




Sota el pla de l'ermita tenim la font homònima.


4

948 m
41.3085,0.9916Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Antoni
La font és un mur transversal de pedra amorterada del país que sustenta el pla de l'ermita. A la part central, les pedres són de diferent característica que la resta de mur, molt poroses, i és aquí on s'hi ubica la sortida de l'aigua regulada per una aixeta moderna de polsador. A sota, un enreixat de ferro arran del paviment i a banda i banda dos bancs per seure arrambats al mur.












Travessem el pla de l'ermita en direcció sud i continuem per un ample vial. Abans d'un centenar de metres anem a petar a un camí transversal que ens talla i que fem a l'esquerra. 85 metres més endavant, just passada una antiga bassa de reg que ens queda a la dreta, abandonem l'asfalt i trenquem a la dreta per un camí de terra que baixa a buscar la riera, normalment eixuta. Aquí trobem nous indicadors.




Creuem la riera i seguim a l'esquerra, fent cas als rètols que ens assenyalen les ermites de Sant Roc i de l'Abellera, respectivament. Ben aviat arribem a una bifurcació; ignorem un camí que per l'esquerra condueix a uns camps i prenem el sender que surt per la dreta, senyalitzat amb algunes franges blanques i grogues i que circula en part per damunt de roques vermelles, ben característiques d'aquesta zona.




Caminem per un sender molt bonic que transita per dins el bosc en sentit llevant.




Al cap d'uns 325 metres unes escales ens aboquen a una pista cimentada que ens talla; a l'esquerra aniríem directament al coll de Sant Roc, a la dreta baixaríem al poble, nosaltres creuem la pista i continuem per un corriol que surt davant nostre mantenint la direcció que dúiem. 150 metres més endavant trobem a mà dreta del camí una pedra allargada plantada al terra amb uns forats que deurien ser capelletes.




Som al coll de Sant Roc, una cruïlla de camins on es troba la diminuta ermita del mateix nom que tenim a la dreta. Ens hi apropem.


5 20'
1,4 Km
1.020 m
41.3066,1.0021Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Roc
La construcció té molta similitud amb l'ermita de Sant Antoni de Pàdua. Possiblement aquesta també va ser reconstruïda a la segona meitat del segle XX; el basament modern que la suporta dona total versemblança a aquesta hipòtesi.
Erigida en honor de Sant Roc, el qual diuen que treballava en favor d'aquells que patien la pesta, que s'acabà infectant el mateix, i al que un gos ajudà llepant-li les nafres.










Davant de l'ermita hi ha una senyalització entre una pista cimentada i un camí de terra (ambdós marxen en sentit sud i portarien a l'àrea de lleure de l'Abellera). Nosaltres seguim pel brancal de la dreta però de seguida trenquem a l'esquerra per un corriol que té una bigueta de fusta a l'inici i s'endinsa en el bosc, en paral·lel als altres dos esmentats. Una mica més de 200 metres més enllà arribem a l'aparcament de l'àrea de lleure de l'Abellera, on hi trobem un cartell informatiu de l'ermita. A sota i a mà dreta queden unes taules de pícnic i tot seguit una font d'aigua de la xarxa amb vàries aixetes i una gran pica. Aquí veiem a mà dreta un cartell de fusta amb lletres verdes que ens assenyala el camí per baixar a la font de la Verge de l'Abellera. Aplacem la visita a l'ermita de l'Abellera i decidim conèixer primer aquesta font.

Prenem doncs el corriol que està ben fresat i sempre davalla fent ziga-zagues per dins el bosc. Uns 225 metres més avall trobem un altre rètol que ens indica la font, la qual queda a l'esquerra del camí, darrere unes roques.


6 35'
1,9 Km
965 m
41.3038,1.0050Clica per veure'n la ubicació. Font de la Verge de l'Abellera o del Bullanga
L'aigua raja d'entre unes roques i és recollida per un broc de pedra a un pam d'alçada. Damunt la font hi ha un cartell de fusta amb lletres verdes amb els dos noms pels quals es coneix la font. A un parell de metres es troba una bassa que antigament recollia l'aigua de la font, avui en desús.







Un cop coneguda la font, reculem pel corriol fins l'aparcament de la zona d'esbarjo. Deixem l'aparcament a l'esquerra i seguim per un camí que surt per la dreta. A l'esquerra ens queda una altra zona de lleure i tot seguit trobem a la dreta un plafó informatiu des d'on gaudim d'excel·lents vistes.




Només 10 metres més endavant ens queda la font de l'Àngel, enlairada per sobre del camí a l'esquerra. Un cartell de fusta ens l'assenyala i uns esglaons de pedra ens faciliten l'accés.


7

1.007 m
41.3048,1.0046Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Àngel
La font queda en un petit replà enlairat uns dos metres per sobre del camí. Es tracta d'una paret de pedra vermella, característica de la zona, adossada al marge de la muntanya. L'aigua raja regulada per una moderna aixeta de polsador i cau a una pica de pedra buidada de forma rectangular i d'una sola peça que descansa en un pedestal.












Tornem al camí i el reprenem tal qual l'havíem deixat. El camí que porta a l'ermita és un passadís empedrat que circula entre la cinglera i una barana de pedra i ferro que ens protegeix. S'accedeix al recinte per una porta que hi ha a l'entrada de la balma.




Un cop franquejada l'entrada al recinte ens apareix l'ermita de l'Abellera, emplaçada a redós d'una balma i encerclada per una barana de pedra.


8 45'
2,3 Km
997 m
41.3049,1.0053Clica per veure'n la ubicació. Ermita de l'Abellera
L'ermita de l'Abellera o de la Mare de Déu de l'Abellera, com també se la coneix, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant de la vila de Prades. Possiblement data del 1570, tot i que se n'han fet moltes reformes posteriors. Té una disposició força estranya, ja que s'assenta en una cova que havia servit d'aixopluc. La cova forma part d'una cinglera que assoleix els 1.020 metres d'alçada. Aquesta situació fa que la vista que s'albira des de l'indret sigui extraordinària amb la vall del riu Brugent, els pobles de Capafonts i Farena al fons, el municipi de Mont-ral aturonat i, en darrer terme, la plana de l'Alt Camp i la serra del Montmell.
Disposa d'una sola nau de tretze metres de llarg per sis d'ample amb un cambrils. La façana del templet és força humil: un portal adovellat, dues finestres per banda i el campanar de doble espadanya en són els elements més destacats, realçats en uns murs acabats en la pedra vermellosa de la zona. L'edifici no existia el 1484; el 1570 es podria haver construït i el campanar es va aixecar possiblement el 1578. Potser corresponia a la primera ermita: la seva successora adquiriria l'aparença actual a partir de nombroses remodelacions afegides a través dels segles.
La imatge de la Mare de Déu data del 1940 i és una còpia fidel de la seva antecessora. La corona és de l'orfebre Jaume Mercadé Queralt i consta de cinquanta abelles de plata amb la seva reina i també inclou l'escut de Prades. Això es deu al fet que a l'interior hi havia hagut uns ruscs d'abelles amb les seves corresponents bresques de mel. Per aquest motiu, la imatge és la patrona dels apicultors catalans actuals.
Es diu que la primera imatge de la Mare de Déu de l'Abellera la va trobar un pastor a una alzina a la qual anava a buscar mel. El pastor, segons la llegenda, va endur-se la imatge dues vegades cap a casa i cada cop la Mare de Déu retornava al seu lloc de descobriment. També es parla que va existir una ermita anterior a l'actual a on s'hauria retirat la reina Margarida de Prades. A l'ermita hi va viure, cap al 1484, fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
El dilluns de Pasqua de Resurrecció i el 8 de setembre, dia de les Mares de Déu Trobades, hi acuden molts devots i visitants. Anys enrere els veïns de Prades hi solien anar en processó el diumenge després de Nadal.


Davant mateix de la porta de l'ermita i sota la balma hi ha la font homònima.


9

997 m
41.3049,1.0053Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Ermita de l'Abellera
Bonica font. Queda sota la gran balma que cobreix l'ermita, en un espai rectangular i enclotat mig metre, amb dos esglaons en angle recte que ens permeten baixar-hi. Una aixeta de polsador encastada a la paret rocallosa aboca l'aigua a una pica de pedra i forma semicircular de mig pam d'alçada. A l'esquerra i a un nivell superior de l'aixeta podem veure el brollador original; un forat a la roca amb senyals evidents del pas de l'aigua durant molts anys. A la dreta hi ha un banc de pedra arrambat a la balma que li fa de respatller.



























Reculem els prop de 400 metres que ens separen l'ermita de Sant Roc. Passada l'ermita trobem un encreuament de camins; rebutgem la pista cimentada que per l'esquerra baixa al poble, també defugim una ampla pista de terra que surt per la dreta, nosaltres prenem un camí carreter que arrenca entre els dos esmentats i que marxa inicialment en direcció nord-est. Al cap de només un centenar de metres veurem un pilonet de pedres amuntegades, és el senyal de que hem de trencar a l'esquerra per un corriol descendent i una mica desdibuixat però que si vigilem el podrem seguir amb certa facilitat. La sendera marxa per dins un bonic bosc, ben humit.




Una mica més d'un centenar de metres més avall som al costat d'una gran balma que ens queda a mà dreta (41.3081,1.0035)Clica per veure'n la ubicació. .






La sendera segueix per davant de la balma en direcció nord, amb compte perquè presenta una pendent molt acusada, cal vigilar de no relliscar. Encara no 100 metres més avall anem a parar al costat de la cua del llac de Prades que tenim a l'esquerra.


10 1h
3,1 Km
974 m
41.3086,1.0026Clica per veure'n la ubicació. Llac de Prdaes o de la Roca Foradada
El Llac de Prades o de la Roca Foradada correspon a un embassament del riu Prades, que neix més amunt del Barranc. Al final del Llac podem trobar un cartell informatiu de les espècies vegetals que hi són presents en el Barranc.



Resseguim el petit llac per un caminet planer que circula per la seva riba dreta, arranjat amb una barana de fusta. Al cap de 100 metres el llac s'acaba i se'ns brinda una altra perspectiva.




De seguida trobem unes escales a l'esquerra que baixen a una petita esplanada presidida per la font de la Roca Foradada. Un rètol metàl·lic ens l'assenyala.


11

972 m
41.3087,1.0021Clica per veure'n la ubicació. Font de la Roca Foradada
La font consta d'una petita paret de pedra adossada al marge amb un forat practicat a una de les pedres del frontal per on raja l'aigua. A sota, una pica rectangular de pedra recull l'aigua, després desguassa a través de l'esplanada i alimenta una basseta encerclada per una barana de fusta que queda davant la font. L'aigua és ferruginosa, ho demostra el color rovellat groguenc que tenen les pedres i el terra dels voltants.










Sortim de l'espai de la font i tornem al camí. Des d'aquí estant ja veiem, enlairada al nord, la Roca Foradada, només dista una cinquantena de metres i val la pena apropar-se per veure-la de prop.


12

996 m
41.3092,1.0018Clica per veure'n la ubicació. La Roca Foradada
La Roca Foradada es situa sobre una zona d'aflorament de materials anomenats "roques vermelles", formats per gresos i conglomerats amb matriu sorrenca vermella formats l'inici del període Triàsic (248,2 a 205,7 milions d'anys) de l'era Mesozoica. Són roques poc dures i fàcilment atacables pels agents atmosfèrics, especialment l'aigua. En alguns llocs, quan alguna peça de la roca és més tova o soluble que la resta, l'erosió pot acabar produint forats molt grans i donant lloc a formes curioses com les de la Roca Foradada.



Retornem al camí principal i el prenem a la dreta, en direcció a Prades. El camí és planer i agradable de fer, circula per dins el bosc en direcció oest, resseguint el curs del riu que ens acompanya uns metres per sota a l'esquerra. 650 metres més endavant passem a frec de la Cova dels Capellans (41.3082,0.9950)Clica per veure'n la ubicació. , una bonica balma amb un banc sota seu que ens permet reposar una estona.




Un centenar de metres després saltem una cadena i anem a parar a un camí cimentat que ens talla; el prenem a l'esquerra. De seguida descrivim una corba de dretes, passada la qual deixem a l'esquerra el camí que porta a l'ermita de l'Abellera. A partir d'aquí només ens resta desfer els primers 575 metres que hem fet al començament de la caminada i ens duran de nou a la Plaça Major, on hem iniciat aquesta interessant la passejada.



F 1h 30'
4,7 Km
949 m
41.3097,0.9879Clica per veure'n la ubicació. Plaça Major (Prades)

Inici i final del recorregut.