Itinerari:
Estem situats a la plaça principal de Folgueroles. Aquí tenim
l'ajuntament, l'església i un pedró commemoratiu al seu il·lustre fill
Mossèn Cinto Verdaguer.
El monument va ser erigit l'any 1908, sis anys després de la mort
del poeta, com un homenatge de Catalunya i dels Països Catalans, que en
la seva inauguració hi eren tots representats. La gent l'anomena "pedró
de mossèn Cinto" i ocupa el lloc on ell d'infant va jugar i de jove va
ballar, com explica en els seus escrits autobiogràfics. És obra de
l'arquitecte modernista de Vic Josep M. Pericas i Morros (1881-1965) i
la pedra és de Folgueroles, pagada per la gent del poble i treballada
de franc pels picapedrers. L'efígie del poeta és coronada per un
pinacle amb les figures religioses que més estimà, Sant Francesc, el
Sagrat Cor, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, i la Verge de
Montserrat, patrona de Catalunya. Les imatges són obra de l'escultor
barceloní Joan Carreras i les lletres de la inscripció frontal de Ramon
Baltús, de Vic. En el monument original, a sota del medalló de guix amb
la imatge de Verdaguer, hi havia una corona de llorer amb les quatre
barres. Sembla que la insígnia catalanista fou mutilada l'any 1924; a
instàncies del patronat de la Casa-Museu fou restituïda- a partir de
fotografies- l'any 1994.
L'ajuntament és un edifici construït a finals del segle XIX (el
portal de la reixa està datat el 1897), disposa d'un ampli jardí amb un
mur que tanca pel sector del carrer Atlàntida i de la plaça protegit
per una reixa de ferro forjat amb decoracions modernistes.
L'església parroquial dedicada a Santa Maria és un edifici bastit
amb gres de Folgueroles i pertany a grans trets a dues etapes
constructives: una d'estil romànic (segles XI-XII) de la qual es
conserva l'àbsis, una part de la nau i de la portalada, i una altra
d'estil barroc (segles XVII-XVIII) que li dóna la fesomia actual amb la
façana i el campanar d'espadanya.
La capella del santíssim fou construïda al segle XIX. Les
ampliacions d'època gòtica (segle XIII) han desaparegut en el curs de
les successives reformes. Dins l'església hi podem veure l'antiga pila
baptismal on fou batejat el poeta, Jacint Verdaguer.
Comencem la caminada pel carrer Major que engega pel costat de
l'ajuntament.
La majoria de cases d'aquest carrer daten del segle XVII al segle
XIX, solen disposar d'un solar d'emplaçament bastant ampli, que
generalment comprèn la casa, el pati i l'hort.
Al número 7 hi ha la Casa Museu Verdaguer. Casa de carrer que per
les característiques constructives i del carrer deu datar del segle
XVII. És considerada la casa natal del poeta Jacint Verdaguer i fou
comprada l'any 1965 per Amics de Verdaguer i l'Ajuntament de
Folgueroles. A partir d'aquell moment s'hi instal·là un modest museu,
recollint estris i atuells de l'època del poeta. Cap als anys 90 es
feren gestions a la Generalitat per tal de restaurar-la i fer-la museu
del poeta. Malgrat que tothom la considera la casa natal hi ha una
antiga polèmica que disputa el naixement del poeta al núm. 5 del carrer
Sant Jordi, casa dels avis materns, on podria haver anat la mare a
infantar. Als dos anys es traslladà al núm. 1 de la Plaça que avui
porta el seu nom.
El carrer Major ens aboca a la gran rotonda d'entrada a la població,
al mig de la qual trobem la primera de les fonts d'avui, la font del
Rector.
Es troba enclotada un parell de metres per sota del
nivell del sòl,
a recer de tres parets obrades en pedra vista formant angle recte. I
delimitant l'espai Dos conjunt d'escales enfrontades de pedra ens
baixen a un primer replà i des d'aquí tres graons més ens permeten
accedir al brollador. A la part baixa del mur central hi trobem un
gruixut broc de ferro envoltat de formació tosca per on raja l'aigua de
captació. Al damunt hi tenim una aixeta de polsador que aboca aigua de
la xarxa municipal. A sota, un bassal de pedra arran de replà recull
les aigües.
La font porta la data de 1904. A l'esplanada superior disposem
d'una gran taula rectangular de pedra amb bancs al voltant per seure. A
prop hi havia un safareig.
A l'altra banda de la rotonda, entre els carrers Bru de Sala i
Doctor Josep Mª Madrenas, prenem un caminet de passejada que ressegueix
el marge esquerre de la riera de Folgueroles.
175 metres després som a la plaça de la Font del Glaç. Aquí trobem
una bonica font.
La font està composta per un pedestal d'una sola peça de
pedra que
sustenta una gran pica circular, del mig de la qual s'erigeix una
columna de ferro d'on surten quatre brocs colzats de ferro. Sota els
brolladors hi ha uns suports de ferro per que reposin les galledes
mentre s'omplen. Envolta la font un muret circular de pedra tallada de
mig metre d'alçada, només obert per un extrem.
Al capdamunt de la plaça tenim la font del Glaç.
La font queda inserida en el marge i un xic enclotada
respecte del
carrer, amb uns graons de pedra que hi baixen. Es tota obrada en pedra
del país, el seu frontal queda endarrerit dos metres respecte la façana
principal a través d'un arc de mig punt emmarcat a plec de llibre. A
banda i banda arrenquen dos bancs de pedra per seure, una part d'ells
arrambats a les parets laterals que els hi fan de respatller i l'altra
a l'exterior. A la part baixa del frontal hi trobem la sortida de
l'aigua mitjançant un broc d'acer inoxidable colzat i a sota un petit
bassal arran del paviment. Damunt del brollador hi ha una pedra amb el
nom de la font gravat i sobre seu un cartell de fusta advertint-nos que
l'aigua no és potable.
Diuen que és la font més antiga del poble. Antigament estava
ubicada en una zona d'horts, el que avui dia son els horts de la Sala
arribaven de la font del Glaç fins a la font del Rector.
En un principi no era la font del Glaç sinó un pou de glaç. Amb la
seva construcció de pedra en forma de cova, a l'hivern es glaçava i es
feia servir com a nevera. L'antiga nevera després es convertiria en la
font que ara podem contemplar.
Té una taula i bancs de pedra, espai per jugar i els plàtans que
ombregen l'esplanada del davant, plantats fa uns quaranta anys.
Seguim ara pel mateix carrer que estem a l'esquerra. Un centenar de
metres després creuem la riera i un cop a l'altra banda obviem un camí
de terra que surt per la dreta (de seguida l'agafarem), passem pel
costat del pavelló municipal i tot seguit veurem una placeta
enjardinada a l'esquerra, doncs en un raconet ens espera la font de la
Sala.
La font consisteix en una paret feta amb grans carreus
de pedra que
li fa de frontal i alhora reté les terres. Per la dreta hi ha la paret
que sustenta el carrer i un banc per seure formant angle i delimitant
l'espai. L'aigua de captació raja per un broc colzat de ferro situat a
la part baixa del frontal i cau a un enreixat de ferro on curiosament
hi ha soldada una ferradura de cavall. Damunt seu hi tenim una aixeta
de polsador que aboca aigua de la xarxa pública.
Hi ha gravada la data 1880. Dos cartells de fusta ens indiquen si
l'aigua és potable o no.
Reculem una quarantena de metres fins que trobem un camí de terra
que surt per l'esquerra en direcció est. Aquest és un camí de passejada
que remunta la riera de Folgueroles fins la font Trobada. Només 40
metres més endavant, just quan a mà esquerra ens queda l'entrada a una
hípica, trobarem a mà dreta una passera que salva la riera i ens aboca
a la font dels Pescadors.
La font consisteix en un pedró plantat al terra en
vertical que fa
de frontal i un bassal de pedra arran del terra. L'aigua que raja
regulada per la seva aixeta de polsador és de xarxa pública, però
sovint la trobarem tancada.
Va ser construïda el 1990 en honor a Emili Font i Codony. Així se'l
recorda en una inscripció al pedró: "Inquiet folguerolenc, l'home de bé
que sempre feu poble, en els seus actes i en les seves afeccions".
Abans de continuar pel camí de passejada, ens desviarem una mica de
la ruta per conèixer dues fonts properes. Deixem doncs la font dels
Pescadors a la dreta i anem a buscar el túnel que travessa la carretera
de Vilanova de Sau. Un cop a l'altra banda defugim una pista que ens
queda uns metres a l'esquerra i que duu a les granges de Cal Guarda,
nosaltres seguim per un planer corriol que marxa en sentit sud,
remuntant el petit torrent Lledoner que ens acompanya a la dreta. De
seguida ens endinsem en el bosc per un camí ben fresat i agradable de
fer, que de mica en mica es va adreçant al sud-est. 375 metres després
travessem el torrent per un pontet de fusta i ja som davant de la font
dels Pecats. Una bigueta de fusta de la Diputació ens assenyala la
font.
La font queda al marge rocallós de la muntanya. Una
petita paret de
pedra amorterada fa de petita resclosa on s'emmagatzema l'aigua i surt
a l'exterior mitjançant un broc de ferro a pam i mig d'alçada.
Fins fa pocs anys encara rajava, ara rarament es recullen algunes
gotes. A l'altra banda del camí hi ha una petita bassa alimentada pel
sobrant de la font.
Pel fet de trobar-se molt amagada hi solien anar parelles a
festejar, i d'aquí li ve el nom de la font dels Pecats. Una bigueta de
fusta amb el seu nom ens l'assenyala.
Entre la font i la basseta, continua el camí que comença a guanyar
alçada poc a poc, sempre per dins el bosc. Un centenar de metres més
amunt som a la font de Cal Guarda.
Bonica font boscana. El conjunt de la font està format
per un mur
transversal de pedra amorterada adossat al marge, coronat per un frontó
circular i tot plegat rematat amb pedres d'un color més pujat.
Delimiten l'espai dos bancs enfrontats per seure que arrenquen a banda
i banda. Damunt dels bancs hi tenim dos petits contraforts que els hi
fan de respatller.
A la part baixa, inserida al mur, és on s'hi ubica la sortida de
l'aigua regulada per una vella aixeta de maneta. No s'aprecia cap pica
ni bassal, l'aigua cau al terra i s'escola muntanya avall per
desguassar finalment al torrent Lledoner que resta uns vint metres més
avall. Damunt l'aixeta hi ha el sobreeixidor.
A aquesta bonica font és on venien a buscar aigua els masovers de
Cal Guarda.
Un cop donada complida visita a aquestes últimes dues fonts, reculem
els prop de 525 metres que ens separen de la font dels Pescadors.
Deixem la font a l'esquerra, travessem la riera de Folgueroles per la
passera de tubs de ciment i anem a parar de nou al camí de passejada,
el qual prenem a la dreta, en direcció est. El camí remunta la riera de
Folgueroles que ens acompanya a la dreta, a l'esquerra ens queden les
instal·lacions d'una hípica. Al cap de 150 metres s'acaba el tancat de
la hípica i esdevenen les hortes de la Sala, molt ben conreades. Quan
portem 230 metres des del trencall de la font dels Pescadors, trobarem
una estaca de fusta que ens indica la font del Molí a 25 metres a
l'esquerra. Cal doncs abandonar el camí i trencar a l'esquerra per un
caminet que circula en sentit nord, entre dos dels horts. Com bé deia
el rètol, 25 metres més enllà, un cop s'acaben els horts i esdevé un
clap d'arbres, ens espera la font del Molí.
Es tracta d'una vella font, formada per una paret transversal de
pedra amorterada que reté les terres i alhora li fa de frontal. A la
part baixa hi tenim una atrotinada aixeta que ha perdut, o li han tret,
la maneta, per on raja aigua en comptades ocasions i l'aboca a un
bassal de pedra. A banda i banda de la font disposem de dos bancs per
seure; el de l'esquerra és de pedra i el de la dreta està fet amb
troncs de fusta.
Rep el nom del Molí pel fet d'estar molt a prop d'un antic molí,
ara ja totalment desaparegut. També es coneix com la font del Pi, ja
que li fa ombra un vell pi roig.
Aquesta font ja era coneguda a l'Edat Mitjana i la gent la
considerava molt bona per a l'aparell digestiu. La gent de la comarca
venien a "fer aigües" de la font del Molí. Malauradament, ara poques
vegades raja.
Tornem al camí de passejada i el reprenem a l'esquerra. Abans d'un
centenar de metres s'acaben els horts i travessem carretera per sota,
gràcies a un bonic pont amb volta de maons, dels que es feien a la
primeria del segle passat.
Passada la carretera anem a parar a la presa de la Font Trobada (41.9366,2.3233)Clica
per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta.
La presa és un antic exemple del maneig de l'aigua al
torrent de
Folgueroles, es va construir amb l'objectiu d'emmagatzemar aigua per
moure el molí de la Sala i regular també el cabal d'aigua del torrent
per distribuir-la pel reg dels horts de la zona.
Més endavant es va utilitzar per mantenir el nivell d'aigua fins la
font Trobada que resta 175 metres aigües amunt. El curs del torrent de
Folgueroles, entre la font Trobada i la presa, dibuixa la signatura de
Verdaguer a partir d'una proposta creada per l'artista Perejaume amb
motiu del centenari de la mort del poeta (2002)
El nostre immediat objectiu és la font Trobada. Ens hi podem atansar
tant pel camí que surt a l'altra banda de la presa com pel sender que
arrenca per l'esquerra, nosaltres prenem aquesta última opció. Deixem
el pantà a la dreta i seguim pel camí ben fresat que marxa per sota els
arbres en direcció més aviat nord. Ben aviat trobem un plafó informatiu
que ens fa cinc cèntims de la singular obra d'art que podem veure des
d'aquí:
"L'any 2002, amb motiu del centenari de la mort del poeta Jacint
Verdaguer, l'artista Perejaume va dissenyar una singular obra de
land-art (art amb el paisatge) en la que el curs del torrent de
Folgueroles va ser allerat per tal de dibuixar la signatura d'aquest
gran poeta de les lletres catalanes. La presa de la Font Trobada manté
el nivell d'aigua per tal de que la signatura es pugui llegir des del
cel. Amb aquesta intervenció també es va recuperar un entorn abandonat
i pantanós, que actualment és un magnífic lloc d'esbarjo i de record
d'aquest poeta nascut a Folgueroles i que tants versos ha dedicat als
seu paisatge natal".
Al costat del plafó hi ha una llosa de pedra rodona amb un escrit
gravat de l'artista Perejaume que diu així:
"De com el torrent de Folgueroles ha estat allerat de
manera que
l'aigua segueixi la signatura de Verdaguer de manera que l'aigua
escrigui, fressegi i regui el nom de Folgueroles amb el nom de
Verdaguer".
A pocs metres i per sota nostre ja es divisa la font Trobada,
envoltada per un prat fresc i verd poblat de saüquers, arços blancs,
salzes, freixes i altres espècies pròpies d'ambients humits.
Ens hi
atansem.
Es tracta d'una de les grans fonts de Folgueroles que
fins fa pocs
anys era de raig molt generós i actualment baixa seca moltes vegades.
El conjunt de la font queda per sota del nivell de l'esplanada, cal
baixar-hi per unes dobles escales de pedra. A l'esquerra de les escales
hi tenim la font, formada per una paret transversal feta de grans blocs
de pedra que forma un angle obert. A la part baixa de la llosa central
és on s'hi ubica la sortida de l'aigua que brolla generosament per un
broc fet amb una vella boixa de roda de carro i cau a un enreixat de
ferro per on desguassa al torrent. Per sobre del brollador principal
disposem d'una aixeta de polsador que aboca aigua de la xarxa
municipal. A cada costat disposa d'un banc de pedra per seure. Damunt
del brollador hi ha l'escut de Folgueroles esculpit en pedra, el nom de
la font i la data de la última restauració, 1979.
Es conserva una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però
que ens arriba manuscrita entre els seus papers. En aquests versos per
a l'aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font d'amor retrobat.
"Raja
una fonteta
a prop de ma pàtria
que tothom li dóna
per nom la Trobada, al peu del torrent,
que brolla tan clara
que al sortir el raig
sembla fosa plata.
Buscant la frescosa
font regalada
a ta dolça vena
que la set apaga
acut la pastora
i la vilatana
com lo segador
l'anyell i la cabra.
També jo et visito
amb tanta constància
que molts dies vinc
tarda i matinada.
Digues-li, per Deu!
Digues-li, fontana,
a la nina hermosa
que en lo teu raig canta,
que rinca n'és ella
que em roba la calma.
Tot això tindràs,
Fontana, per paga
d'haver-m'hi trobat
l'amor que em faltava."
Està molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent
hi anava a peu a buscar l'aigua, i avui en dia, que l'aigua no es
aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tomb
o per passar el dia.
És la primera de les vuit fonts que dins el terme de Folgueroles
ragen a la vora del torrent: font Trobada, font del Molí, font de la
Sala, font del Glaç, font del Rector, font de la Ricardera, font de
l'Amat i font de Puigsec.
Al voltant de la font Trobada hi ha un espai de lleure situat en un
magnífic entorn natural. L'àrea està equipada amb un aparcament, taules
i l'aigua potable de la font. També hi ha una àmplia àrea per passejar
sobre el torrent de Folgueroles.
La font Trobada està integrada dins l'espai Natural
Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la
signatura de Verdaguer. L'any 2002, amb motiu del centenari de la mort
del poeta Jacint Verdaguer, l'artista Perejaume va dissenyar una
singular obra de land-art (art amb el paisatge) en la que el curs del
torrent de Folgueroles va ser allerat per tal de dibuixar la signatura
d'aquest gran poeta de les lletres catalanes. La presa de la Font
Trobada manté el nivell d'aigua per tal de que la signatura es pugui
llegir des del cel. Amb aquesta intervenció també es va recuperar un
entorn abandonat i pantanós, que actualment és un magnífic lloc
d'esbarjo i de record d'aquest poeta nascut a Folgueroles i que tants
versos ha dedicat als seu paisatge natal.
Pugem al camí i des d'aquí anem a buscar la carretera de Vilanova de
Sau que ens queda sobre nostre. La creuem i un cop a l'altra banda
seguim per una bonica avinguda flanquejada per imponents plàtans.
300 metres més enllà, al final de l'avinguda, comença el carrer de la
Rambla alhora que trobem les primeres cases del poble. Aquest carrer
ens du de pet a la plaça Verdaguer, on hem encetat la passejada.
Inici i final del recorregut.