Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-292 (Baix Llobregat)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 63 m
 41.4720,1.9262Clica per veure'n la ubicació. Carrer Sant Genís de Rocafort (Martorell)

Estem situats a la confluència dels carrers Sant Genís de Rocafort i Sant Josep. Comencem a caminar en sentit sud-oest, cap a sota de l'autopista AP-7. Un cop sota l'autopista veurem un corriol ascendent que arrenca per la dreta i surt a l'altra banda. El sender marxa en paral·lel amb l'autopista que ens acompanya a la dreta. Només una seixantena de metres després trenquem a l'esquerra i ens enfilem per un petit torrent. Seguint-lo, uns 50 metres més amunt, som a la font del Torrent de la Vall.


1 5'
 0,3 Km
 105 m
 41.4701,1.9249Clica per veure'n la ubicació. Font del Torrent de la Vall
La font és una senzilla mànega de plàstic que surt del marge i aboca la seva aigua directament al terra per on s'escola torrent avall. Deu metres per damunt de la font hi ha la mina, de la qual només es pot veure la paret frontal, la resta queda sota terra i coberta d'heures. La mina està tancada per una petita porta de ferro. Al capdamunt de la font hi ha gravat al ciment el nom de la font i l'any 2002.










Desfem els últims 50 metres i ens situem de nou al sender que reprenem a l'esquerra. Caminem en sentit sud-oest acompanyats del brogit dels cotxes de l'autopista que ens queda a pocs metres a la dreta. Al cap de 225 metres arribem a una bifurcació. A sota podem veure la carretera de Gelida i més enllà l'emblemàtic peatge de Martorell.



Rebutgem el brancal de la dreta que baixa a buscar la carretera de Gelida i prenem el de l'esquerra, en lleugera pujada. 200 metres més endavant el camí gira envers l'esquerra i s'adreça al sud-est alhora que seguim guanyant alçada poc a poc. Davant nostre ens apareix el monestir de Sant Genís de Rocafort.



Un centenar de metres després rebutgem un camí que surt per l'esquerra i de seguida enllacem amb un altre camí que ens ve per la dreta provinent de la carretera de Gelida. Continuem en direcció sud-est, endinsant-nos en el bosc i deixant a l'esquerra una petita cinglera rogenca.



Al cap de 225 metres descrivim un pronunciat revolt de dretes. Just a mitja corba trobem unes escales que surten per l'esquerra i ens aboquen a una esplanada presidida per la font del Gilet.


2 20'
 1,1 Km
 152 m
 41.4656,1.9245Clica per veure'n la ubicació. Font del Gilet
La font queda centrada en una paret de pedra que forma angle que reté les terres i també acull en el seu interior la mina. El frontal de la font queda endarrerit un metre respecte la façana principal mitjançant un arc de mig punt obrat amb maons vistos. Dins hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un curt broc de ferro i a sota un bassal rectangular flanquejat per dues lleixes. Al capdamunt de la font hi tenim una petita porta de ferro pintada de verd que dóna accés a l'interior de la mina. Si l'obrim podem veure el seu interior; és una llarga galeria bastida amb maons, d'una mica més de mig metre d'ample per no més de dos d'alçada.
Un rètol metàl·lic a la dreta de la font ens recorda el seu nom i ens adverteix que l'aigua no és potable. Damunt del brollador hi ha collada una placa de metall amb un poema dedicat a la font. No he sabut reconèixer el seu autor ni tampoc l'any que el va escriure. La placa està molt malmesa i en prou feines es pot llegir, però he trobat una foto anterior, de quan encara no l'havien ratllat, i he pogut transcriure'l. Diu així:

"Soc la Font del Gilet, benvingut sies
bon amic que ara em vens a visitar.
Jo et tindré l'aigua fresca tots el dies,
si tu em tractes talment com tractaries
el teu propi que bé deus estimar.
I aquella ombra agradable que convida
a passar unes estones a prop meu,
la tindré preparada i recollida
per a quan vinguis com fruita beneïda
per la mà generosa del bon Déu."




A banda i banda de la font arrenquen dos bancs correguts per seure arrambats al mur principal que els hi fa de respatller.
El dia 3 de maig de 1967, el Sr. Pau Sendrós i Roig feu donació de la font del Gilet a la Vila de Martorell. Va ser restaurada per l'Ajuntament de Martorell el setembre de 1998.


Vista la font tornem al camí principal i el seguim en lleugera pujada i direcció nord-oest al començament. Anem fent una marrada a l'esquerra. 150 metres més endavant defugim un camí que se'n va per la dreta, al mateix temps que ens encarem al sud. Un centenar de metres després som als peus d'unes escales que surten per l'esquerra.



Pugem per les escales fent ziga-zagues. Les vistes son àmplies sobre Martorell.

Des d'aquest punt gaudim d'una bona panoràmica de Martorell i de la seva estructura urbana. Podem observar la diferenciació entre el nucli antic, les zones urbanes modernes, les zones industrials i les zones de conreu.


Quan s'acaben les escales ens trobem al costat del monestir de Sant Genís de Rocafort.


3 30'
 1,6 Km
 201 m
 41.4654,1.9234Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Sant Genís de Rocafort
Priorat benedictí fundat per Guillem II Bonfill, senyor de Castellví, a l'antic castell de Rocafort, l'any 1042. Al segle XIII va ser annexat al priorat de Sant Miquel de Cruïlles. Entrà en decadència a partir del segle XIV i va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que destruí la volta de l'església i la casa dels monjos. Va ser secularitzat el 1534. Es conserven les restes de l'església romànica, de mitjan segle XII. És de planta rectangular, obrada amb carreus de pedra local rogenca, molt ben escairada. Es conserva un arc toral ogival que fa pensar en una volta de canó apuntada, de tipologia tardo-romànica. La porta principal té dues arquivoltes, emmarcades per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. El timpà, llis, és centrat per un gravat amb una flor de sis pètals. Els dos museus de Martorell conserven capitells, sarcòfags i diversos elements esculpits procedents de Sant Genís. Del castell de Rocafort en resten escassos vestigis, amb prou feines algunes restes de muralla que ressegueixen el perfil de la roca.









Davant la porta principal del monestir es troben les restes del castell de Rocafort.


4

201 m
 41.4652,1.9237Clica per veure'n la ubicació. Castell de Rocafort
El castell de Rocafort fortificava el monestir. Tot i que el seu origen és anterior, les restes conservades semblen de mitjan segle XII. Corresponen a un llenç de muralla que ressegueix el perfil de la roca i una torre de planta rodona amb la base ben conservada.














Continuem la ruta per l'esquerra de l'enrunada torre del castell, davallant per un senderó un xic desdibuixat que transcorre pel mig del bosc, en sentit més aviat sud-est. De seguida el camí esdevé planer i gira envers la dreta, resseguint per sota la muralla, fins que trobem a mà esquerra una roca amb uns esglaons collats i unes marques de color blau que ens assenyalen la direcció a seguir.



Aquest és el tram pel qual hem de fer una petita grimpadeta. Només cal salvar aquesta roca, després esdevindrà una sendera ascendent per dins el bosc.

Així doncs, pugem pels esglaons ajudats de les mans. Un cop salvada la roca, ens podem girar i admirar el castell i el monestir des d'una altra perspectiva.


A partir d'aquí el corriol està ben definit, circula en sentit sud-est per dins el bosc en lleugera però constant pujada. Al cap d'uns 200 metres arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra i poc després deixem a l'esquerra un camí planer. Nosaltres continuem recte en pujada. 75 metres més endavant s'acaba la pujada al mateix temps que assolim la serra de l'Ataix. Travessem un camp i tot seguit baixem uns metres fins que anem a parar a una pista transversal que ens talla i que fem a la dreta, en baixada i sentit sud-oest. 225 metres més avall trenquem a l'esquerra per un ample vial que circula en sentit sud-est. Al cap de 40 metres defugim un brancal que surt per l'esquerra i que ben aviat agafarem, abans però hem de conèixer la font Blanca, el nostre immediat objectiu. Una quarantena de metres més enllà trobarem a mà dreta un caminet que es fica en el bosc i que en 15 metres ens aboca a la boca d'una cova on hi ha la font Blanca.


5 45'
 2,3 Km
 242 m
 41.4608,1.9239Clica per veure'n la ubicació. Font Blanca
La seva estructura forma una sala d'uns 11 metres de fondària per 12 d'amplada i 2 d'alçada. El sostre està format per conglomerats, una part d'aquests són recoberts per una fina capa de calcita. Materials procedents del sostre, blocs, còdols i matrius del conglomerats cobreixen la planta. Les infiltracions produeixen una bassa temporal que inunda una bona part del sol de la galeria. Semblen evidents els talls per a l'extracció de mineral als costats de la galeria.






























Tornem al camí principal i el prenem a l'esquerra. Al cap de 40 metres trenquem a la dreta per un ample camí planer que circula en sentit més aviat nord-est, resseguint la serra de l'Ataix. Al cap d'una mica més de 250 metres trobem un cartell que ens assenyala les Mines de Plom a la dreta. Hi anem. 150 metres més enllà som davant les restes d'un edifici de maons, son les antigues Mines de Plom de"La Martorellense".


6 55'
 2,8 Km
 236 m
 41.4607,1.9271Clica per veure'n la ubicació. Mines de Plom "La Martorellense"
Les mines del grup miner "La Martorellense", situades dins els termes de Martorell i Castellví de Rosanes, varen ser l'explotació minera de plom més important de la província de Barcelona i per les seves reserves, encara no esgotades, un dels principals jaciments de Catalunya.
A més, el testimoniatge d'aquesta activitat, els edificis i instal·lacions del pou mestre, les escombreres, el "socavón" i la mateixa mina amb els seus mils de metres de galeries i pous, són un important patrimoni històric i miner que cal preservar i divulgar.
Les mineralitzacions de galena-baritina de la zona de Martorell, encaixen en el sòcol paleozoic de les Cordilleres Costeres Catalanes, concretament al sector nord-oest del bloc del Garraf, constituït fonamentalment per esquistos i quarsites del Cambro-Ordovicic, clivellats localment per intrusions tardi-Herciniques i amb cobertera Mesozoica en alguns punts.
Des de temps preterits es coneix l'existència de minerals de plom i argent als termes de Castellví de Rosanes i Martorell, tal com reflecteixen vells topònims com "barranc del vernís" o "Argentera", aquest darrer citat ja en documents anteriors al segle XVIII. Entre mitjans d'aquest segle i principis del XIX, es feren petits treballs d'extracció o més aviat de recol·lecció de fragments de galena escampats torrent avall. Entre els anys de 1870-1875, en aquest barranc s'hi va demarcar la mina "Milagro", que va fer diversos treballs de sondatge sense èxit, com un pou de 13 m. quasi al llit del torrent.
L'any 1893 es fundà la "Companyia Minera Martorellense, que va demarcar una concessió de 12 Has i va iniciar les tasques de prospecció, fent diversos treballs i una galeria de 40 m. amb la qual varen localitzar un prometedor filó de galena amb bones lleis de plom i plata. Malauradament la baixa cotització del plom va fer parar els treballs l'any 1895, enrederint la posada en marxa de la mina. El Nov. del 1903, per fi, s'obrí el pou mestre "Ntra. Sra. de Montserrat", al punt més elevat del turó Nord del barranc del vernís.
La mina "La Martorellense", després de 40 anys d' activitat entre 1903 i 1963 i una producció acumulada d' unes 10.000 tones de galena (amb 7500 tones de plom i 5000 kg. de plata de contingut), va començar a quedar en l' oblit. Ara, les restes que perduren d' aquesta emblemàtica mina catalana, els seus edificis, les arcades del pou, les escombreres, el "socavón", etc., s' han de protegir, conservar i divulgar, per que ja mai mori el record de "La Martorellense" i els seus magnífics miners.


Un cop donada complida visita a la mina, reculem els 150 metres que ens separen del camí principal i el reprenem a la dreta, en direcció nord-est. De seguida veiem davant nostre unes curioses formacions rocoses.



625 metres després arribem a una cruïlla de camins amb un pal informatiu.



A l'esquerra arrenca el camí de Matauet que puja al castell de Rosanes o del Peiret, nosaltres continuem recte, mantenint la direcció que dúiem. Abans de 200 metres som en un altre encreuament de camins; aquí girem a l'esquerra seguint el camí de la Roca Dreta. El camí davalla considerablement. Al fons veiem Martorell i a la dreta s'albira la Torre del Clos (41.4703,1.9316)Clica per veure'n la ubicació. .

La torre del Clos (o torre Gran) és d'origen romà i, de fet, a la seva base s'hi han trobat restes d'aquella època. Tanmateix, la major part de l'estructura actual és fruit de la reconstrucció duta a terme l'any 1874 amb motiu de la tercera guerra carlina. D'aquesta reconstrucció en destaca una garita que defensava la porta d'entrada.











Quan portem mig quilòmetre caminant per aquest camí, se'ns apareix a la dreta un singular conjunt rocallós i darrere seu la Torre del Clos.



200 metres més avall som al costat de la Roca Dreta (41.4700,1.9292)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta.



De seguida defugim un camí que se'n va per la dreta i tot seguit som davant de la Mina de la Roca Dreta que tenim a mà esquerra.


7 1h 40'
 4,6 Km
 130 m
 41.4703,1.9284Clica per veure'n la ubicació. Mina de la Roca Dreta
Es tracta d'una antiga mina d'aigua, una de les poques que s'han conservat de les moltes existents, construïdes per tal de proveir d'aigua les cases de la vila. Des de fora veiem un parell de parets de maons mig derruïdes que flanquegen l'entrada i una volta, també de maons. A l'altra banda de la volta hi ha la boca de la mina, la qual s'endinsa a la muntanya, sense cap tipus d'obra que la basteixi.
En entrar a la mina, baixant uns pocs graons, es pot observar l'arribada de l'aigua i la instal·lació de decantació per evitar l'arrossegament de terra i brutícia. L'aigua, amb un cabal escàs, prové de filtracions de caràcter força superficial. Per les característiques de la captació, el cabal està molt directament lligat a la pluviometria. La propietat de les mines era privada i les cases més riques disposaven d'aigua directe de la muntanya.

















Baixem un centenar de metres més per la pista, fins un revolt de dretes. Aquí abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un sender planer que marxa en sentit sud-oest al començament. De seguida deixem a l'esquerra una formació rocosa anomenada Roques Tortes. El camí avança per dins el bosc al mateix temps que ens adrecem al sud. Al cap de 150 metres arribem a una bifurcació que fem a la dreta, en baixada. Només una quarantena de metres més avall tenim la font del Cargol.


8 1h 45'
 4,9 Km
 120 m
 41.4693,1.9268Clica per veure'n la ubicació. Font del Cargol
Es tracta d'un gran mur fet amb grans carreus de pedra rogenca, semblant a una presa. Fa uns quinze metres de llargada per uns deu d'alçada. A la part baixa és on trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc d'acer inoxidable. Aquest recull l'aigua d'un forat practicat al mur.













Reculem els prop de 200 metres fins el revolt de la pista. Continuem davallant durant 175 metres més, fins que la pista s'acaba just sota l'autopista AP-7. Ara només ens queda seguir a l'esquerra per sota de l'autopista 200 metres i anirem a parar al carrer Sant Genís de Rocafort, on tenim estacionat el vehicle.


F 2h
 5,5 Km
 63 m
 41.4720,1.9262Clica per veure'n la ubicació. Carrer Sant Genís de Rocafort (Martorell)

Inici i final del recorregut.