Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-299 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 1.496 m
 42.3221,1.6628Clica per veure'n la ubicació. Estana (Montellà-Martinet)
Estana és el darrer nucli de població que trobem abans d'arribar al peu del Cadí, així com el de més altitud. Està localitzat entre les valls de Bastanist i del Quer. La vista de la serra és esplèndida. Va tenir dues esglésies, l'actual parròquia de Sant Climent i l'enrunada de Sant Joan del Bassot.


Comencem a caminar pel carrer Major del poble en direcció sud, cap a la Serra del Cadí. A l'esquerra tenim l'església de Sant Climent, cal baixar uns esglaons per accedir-hi.


1

1.502 m
 42.3210,1.6625Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Climent d'Estana
Compta amb un sòlid campanar de torre. Va ser edificada substituint una altra de més antiga i amb la mateixa advocació, que ara és completament enrunada. Tanmateix, Estana tenia encara una altra església, també enrunada, dita de Sant Joan de Bassot.


Uns metres més amunt podem veure, a mà dreta, la font i els safareigs de la Plaça del poble.


2

1.504 m
 42.3208,1.6623Clica per veure'n la ubicació. Font i safareig de la plaça d'Estana
El conjunt es troba sota una teulada de teules a dues aigües sostinguda per dues parets i un pilar de pedres lligades. Es manté en molt bon estat i és un lloc agradable.
Dins d'una de les parets hi tenim una de les sortides de l'aigua, sota una petita volta de canó; l'aigua surt obrint una aixeta. Per la part exterior hi ha un llarg abeurador que s'omple a través d'un broc de ferro en forma de cap d'animal. A l'esquerra de l'entrada al safareig s'hi han afegit recentment dues aixetes de polsador que aboquen l'aigua a un segon abeurador disposat en angle recte respecte del primer.
El safareig és ubicat al mig, consta d'una única bassa rectangular d'uns 3x2 metres aproximadament, aixecada i feta amb pedra treballada. El safareig sembla antic però la resta és de nova construcció o remodelació.















Continuem pel carrer Major, al final del poble trobem a la dreta una altra font amb un safareig.


3

1.507 m
 42.3200,1.6614Clica per veure'n la ubicació. Font i safareig de Dalt d'Estana
Es tracta d'un conjunt format per la font, un llarg abeurador i un safareig. Queda aixoplugat per una construcció oberta per davant, de base rectangular amb parets de pedra vista del país i coberta amb una teulada de teules a una sola vessant.
A l'esquerra hi ha la cisterna de captació, d'obra rematada amb ciment, d'on surt una aixeta de llautó a mig metre del terra que aboca l'aigua a un bassal pla enlairat un pam. Al capdamunt de l'aixeta hi ha gravada la data 1961, possiblement l'any de la seva construcció. Al costat de la font i a la part exterior trobem un llarg abeurador rectangular pel bestiar. Aquest s'alimenta amb l'aigua que sobreeix de la cisterna mitjançant un tub de ferro galvanitzat però ben dissimulat amb una teula disposada en vertical. Dins el conjunt i franquejat per un petit barri de ferro queda un safareig de dos cossos; un per rentar i l'altre per esbandir.


















Sortim del poble i continuem en el mateix sentit per la pista. A la nostra dreta hi ha un mur amb aigua a l'interior (hi ha una finestreta per on es pot veure l'interior, enguany no hi ha aigua, possiblement sigui la mina d'una de les fonts del poble). Continuem i a uns 500 metres trobem una petita zona d'esbarjo presidida per la font de Coll de Pallers.


4 10'
 0,8 Km
 1.494 m
 42.3166,1.6594Clica per veure'n la ubicació. Font de Coll de Pallers
La font queda en una paret feta amb pedra calcària del país que alhora acull la cisterna de captació. L'aigua brolla constantment per un gruixut tub de ferro que omple el llarg abeurador disposat en angle recte que l'envolta. Damunt del broc i tancat amb un enreixat de ferro hi ha l'obertura en forma de volta que dóna accés al dipòsit de reserva. Davant la font, el terra és empedrat i s'ha condicionat amb un lloc per fer-hi foc.

























100 metres més endavant arribem al Coll de Pallers, les vistes esplèndides.


5

1.495 m
 42.3156,1.6589Clica per veure'n la ubicació. Coll de Pallers
L'indret és punt de partida d'excursions, escalades i travesses pel Cadí i les seves canals majestuoses. Al costat hi ha un aparcament.



Avui vaig ben acompanyat per l'Anna, la Gemma, la Lourdes, la Núria, en Quim i en Rafel. Estem situats al coll de Pallers, encarats tal com hi hem arribat, cap al sud. Obviem els dos camins de la dreta; un d'ells és el Camí Vell del Querforadat que coincideix una estona amb el GR-150, l'altra és un camí carreter que duu a uns camps propers. Comencem a caminar en direcció sud per la mateixa pista per on hem vingut; a la dreta ens queda l'esplanada reconvertida en aparcament i a l'esquerra rebutgem un camí carreter descendent. Escassos 75 metres després d'haver deixat enrere la cruïlla de coll de Pallers arribem a una bifurcació amb un pal informatiu.




Defugim el camí més ample de l'esquerra que porta a uns camps contigus i prenem el sender que engega per la dreta en suau pujada. Travessem una tanca pel bestiar. Anem seguint els senyals blancs i grocs corresponents al PR-C-121 del Parc Natural que ens acompanyaran fins Prat de Cadí.

El PR-C-121 és un sender lineal que enllaça la població d'Estana amb la carena de la serra del Cadí passant per prat de Cadí. El primer tram del sender, fins a prat de Cadí, és un camí fàcil però, a partir d'aquí, el camí puja en pendent vertical per una de les canals de la cara nord del Cadí, amb gel durant gran part de l'any. Aquest sender uneix el GR-150 a la població d'Estana i a coll de Pallers amb el GR-150.1 prop del pic de les Tres Canaletes.


Entrem en una pineda de pi roig amb gatsaules i boixos. El camí, molt bonic, comença a enfilar-se costa amunt per la carena del contrafort que forma la serra de Mataplana, alternant trams de terra ferma amb altres de terreny rocós. Al cap d'uns 450 metres rebutgem un corriol que se'n va per l'esquerra. Els camps i la vegetació baixa són substituïts per l'arbreda de muntanya, cada vegada més abundant a mesura que pugem. Uns 1,2 quilòmetres des del començament, arribem a un coll ample, el coll de Reineres.


6 30'
 1,2 Km
 1.703 m
 42.3072,1.6552Clica per veure'n la ubicació. Coll de Reineres


Encetem el sector més costerut del trajecte, ben assenyalat amb marques grogues. Avancem tot seguint el llom de la muntanya que serpenteja envestint directament les corbes de nivell. Uns 350 metres més endavant flanquegem una tanca de fusta pel bestiar i poc després el camí passa al vessant de la vall del Quer i pren relleu el Vulturó, a la dreta, el cim més elevat del Cadí. Al cap d'uns 350 metres més amunt arribem al collet Roig.


7 45'
 1,9 Km
 1.787 m
 42.3011,1.6570Clica per veure'n la ubicació. Collet Roig
Zona argilosa que aporta un to vermellós al terreny. D'aquí estant podem gaudir d'una magnífica vista de la calcària paret nord de la serra del Cadí, on ja veiem una bona part de la seva extensió. Zona argilosa que aporta un to vermellós al terreny. D'aquí estant podem gaudir d'una magnífica vista de la calcària paret nord de la serra del Cadí, on ja veiem una bona part de la seva extensió.

S'ha acabat l'itinerari més fort i entrem a la zona més amable de la muntanya. El trajecte es decanta cap al sud-est, amb la serra del Cadí a la dreta, relativament planer i a través de boscos alts i poblats de pins negres, avets, moixeres i bedolls.



Uns 800 metres des que hem deixat el collet Roig, creuem el torrent de les Bordes. De seguida saltem un petit graó i enllacem a la dreta amb una ampla pista forestal que puja de coll de Sit, emplaçat aquest a peu del camí que porta d'Estana al santuari de Bastanist. Sobtadament, pocs metres més endavant, s'acaba el camí i entrem a prat de Cadí, magnífic paratge al peu de la muralla nord de la serra del Cadí.


8 1h 5'
 2,9 Km
 1.825 m
 42.2956,1.6630Clica per veure'n la ubicació. Prat de Cadí
Aquest extens prat és un meravellós reducte de pau a sota de les magnífiques muralles de la cara nord del Cadí. Paratge idíl·lic de gran bellesa, de ben segur ens trobem a la zona més emblemàtica del Cadí. Com altres formacions similars, el prat és l'estat final de la colonització de la morrena glacial que es va formar en aquest indret durant la darrera glaciació. Davant, al sud, hi ha la canal del Cristall, que permet superar la muralla nord del Cadí, flanquejada per les impressionants roca de l'Ordiguer, a la dreta, i roca Verda, a l'esquerra. Sovint es veuen ramats d'isards als terrenys pendents llunyans. A l'estiu acostuma a haver-hi bestiar pasturant.




Caminem una mica més en direcció sud i s'arriba a la font del Pi, que es troba a l'altre extrem del pla; s'ha de buscar perquè no sembla evident a primera vista. La font, al límit entre prat i bosc, ens refrescarà prou per poder admirar l'excel·lent paisatge que se'ns obre al pla.


9 1h 10'
 4 Km
 1.853 m
 42.2938,1.6626Clica per veure'n la ubicació. Font del Pi
La localitzem dins el bosc, a l'extrem sud del Prat de Cadí. El nom li ve donat perquè ha crescut un pi a sobre de manera que sembla nodrir-la. Actualment està canalitzada fins 3 o 4 metres més avall, on s'hi ha construït un muret fet amb un munt de pedres amuntegades que subjecten el tub de plàstic per on brolla l'aigua, el qual omple un primer abeurador metàl·lic i d'aquest es traspassa a vuit de consecutius disposats en renglera, l'un a continuació de l'altre. Per l'últim d'ells sobreeix l'aigua que és abocada al terra escolant-se muntanya avall fins que forma aiguabarreig amb el torrent que baixa de la Canal del Cristall.
Vora la font discorre el sender lineal PR-C-121, que enllaça la població d'Estana amb la carena de la serra del Cadí. A poca distància d'aquí, el camí s'enfila en pendent vertical per una de les canals de la cara nord del Cadí.



















Tornem a Estana desfent el camí d'anada.


5

1.495 m
 42.3156,1.6589Clica per veure'n la ubicació. Coll de Pallers

Inici i final de l'excursió.