Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-302 (Osona)

Itinerari:

0 0h
0 Km
944 m
42.0722,2.3968Clica per veure'n la ubicació. Sant Julià de Cabrera
Estem en un nucli annexat al municipi de L'Esquirol. Es tracta d'un poble molt disseminat, situat al peu de la serra de Cabrera, format per masies aïllades i agrupades al voltant del que va ser la seva parròquia, l'església de Sant Julià de Cabrera i del Prat de Sant Julià.


Abans d'engegar la caminada visitem l'església romànica de Sant Julià.


1

950 m
42.0721,2.3970Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Julià
Església d'una sola nau, amb l'absis orientat a llevant i el portal situat a ponent. La façana principal és simètrica respecta un eix i presenta campanar d'espadanya amb obertures de mig punt, un òcul i un portal dovellat i esculturat a la planta. Els laterals estan rodejats per la rectoria, al sector N, i una ampliació de la primitiva església al sector S. A la capçalera es fan visibles dos absis, un dels quals manté les característiques d'arcuacions cegues, lesenes llombardes i finestra d'esqueixada. Les diverses etapes constructives de l'edifici són visibles a través de l'estil o sobretot l'aparell constructiu: pedra basta i carreus.
Església romànica esmentada ja el 1050, que va ser modificada després dels terratrèmols de 1428. De l'obra primitiva en queden tan sols els dos absis, ja que el portal fou reconstruït el 1567. Des de segles enrere és parròquia independent amb terme eclesiàstic propi, i per tant, no és sufragània de cap altra. Civilment depèn del municipi de l'Esquirol. El fogatge de l'11 d'octubre de 1553 que va portar terme Bertomeu Bertrana ens diu que hi havien 8 focs.














A peu de l'aparcament tenim un panell informatiu que ens orienta.



Des d'aquí surten molts camins cap al santuari de la mare de Déu de Cabrera, el nostre principal objectiu avui. Nosaltres en seguirem un d'ells, el que en diuen el "camí de la Baga" que passa pel Pla del Prat.


Comencem doncs a caminar per la pista cimentada en direcció nord-oest. Al cap de 300 metres passem a frec de Cal Vidrier. La pista es va adreçant a l'est en lleugera pujada i 275 metres després arribem al collet de Sant Julià o coll de Cal Vidrier (42.0743,2.3914)Clica per veure'n la ubicació. , una cruïlla de camions on hi ha un pal informatiu.



Aquí abandonem tant la pista que se'n va per l'esquerra cap a Manlleu i Torelló, com la que surt per la dreta en direcció a Falgars d'en Bas, nosaltres trenquem a la nostra dreta immediata per un sender que s'enfila força en sentit nord-est. De seguida travessem una porta que barra el pas al bestiar i un cop a l'altra banda ens trobem amb una creu de ferro. A sota les primeres marques grogues que seguirem durant tot el recorregut.



Anem guanyant força alçada pel mig d'un bosc de boix i roure, per la banda esquerra de la carena. De tant en tant se'ns obren bones vistes.



Uns 400 metres després d'haver pres aquest corriol trobem un pas un pèl difícil per damunt d'unes roques. Uns cables d'acer ens ajuden a salvar-ho sense dificultat.



La boira està fent acte de presència, ens fa pensar que no serà el millor dia per visitar el santuari. Però ara ja hi som.



Una cinquantena de metres després som en una intersecció de camins amb un rètol informatiu.


Defugim el brancal que engega per la dreta, l'anomenat "camí de la Serrica", més curt però força més costerut que el que nosaltres farem, el de "la Baga". Així doncs continuem recte, entremig de fagedes, per la Baga del Pla del Prat.



El camí gira envers l'esquerra per començar una marrada que flirteja un petit turó, 600 metres més endavant ens adrecem altre cop al nord-est alhora que s'alleuja la pujada. 350 metres després fem un canvi de direcció a la dreta i tot seguit travessem una bonica torrentera (42.0811,2.3988)Clica per veure'n la ubicació. .

 

Un cop a l'altra banda seguim l'ample vial que se'n va per l'esquerra. Cal anar en compte, doncs 90 metres després de la torrentera abandonem el planer camí i ens desviem a la dreta. Hi ha un cartell penjat en un arbre però passa una mica desapercebut.



Marxem en direcció sud en lleugera pujada per dins d'un bonic bosc.



350 metres més amunt i després d'una breu marrada anem a parar al capdamunt de la carena del Pla del Prat, on hi trobem un encreuament de camins; veurem unes franges grogues i vermelles a l'esquerra i una creu groga a la dreta, hem d'anar cap a l'esquerra. .



Uns metres més endavant trobarem una estaca amb les franges vermelles i grogues que ens confirmen que anem pel bon camí. Avancem planerament en direcció més aviat est per un bosc d'avets amb clarianes de falgueres.



300 metres més enllà, a mà esquerra, ens espera la font de l'Osca, la qual queda per sobre del camí a mà esquerra.


2 50'
2,8 Km
1.302 m
42.0793,2.4029Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Osca o dels Avets
Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol allargat arran del terra.
Hi raja un petit fil d'aigua.
Damunt del brollador hi ha una placa de pedra amb el nom de la font i una inscripció que diu Martínez 15-11-1981. A l'esquerra hi ha l'escut del GEM (Grup Excursionista Manlleu).


























De seguida passem a frec d'un mirador natural (42.0789,2.4033)Clica per veure'n la ubicació. , però la boira no ens deixa veure res.

 

Al cap de 125 metres som en una intersecció de camins amb un rètol informatiu (42.0789,2.4048)Clica per veure'n la ubicació. .

42.0793,2.4029Clica per veure'n la ubicació.

Rebutgem el sender que surt per l'esquerra que porta al santuari per sota de l'Osca, nosaltres seguim recte, cap al sud-est, per la cada vegada més estreta carena. Al cap de 300 metres arribem a l'espectacular mirador de l'Osca (42.0768,2.4064)Clica per veure'n la ubicació. , avantsala del santuari de la Mare de Déu de Cabrera que es troba al límit sud de la serra.

Malauradament no hem ensopegat el dia, la boira no ens permet gaudir de l'extraordinària vista.




Reculem una vintena de metres fins trobar un corriol descendent que arrenca per la dreta i que ens baixa fins un grau acinglerat i estret, protegit amb passamans i grapes que ens ajuden a avançar amb seguretat.



Superat aquest escull som al Pas de l'Osca (42.0766,2.4066)Clica per veure'n la ubicació. , un esperó que uneix les dues bandes de la serra. Espectacular!



Ara arribem a un turonet, on després de passar pel costat d'una antiga cisterna, trobem una taula rodona d'orientació, una senyera, el vèrtex geodèsic i les restes d'una torre circular, vestigis de l'antic castell de Cabrera (42.0760,2.4073)Clica per veure'n la ubicació. .


El seu estat actual és ruïnós, sent només perceptibles els fonaments de la torre principal. La primera base documental que se'n té del castell és de l'any 940.
El castell de Cabrera va ser poderós al segle XIV, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, però avui només en queden les restes d'una torre.
Hi ha poca base documental sobre el castell que permeti fer-nos-en una idea de la seva arquitectura originària. Per les restes que s'observen avui dia es desprèn que contenia, com a mínim una torre fortificada de base circular. L'entorn geogràfic angost en limitava la planta a una àrea reduïda i de forma irregular i allargada.
El castell es situa a un altiplà al cim de la muntanya de Cabrera, a la serra de Cabrera. Des de la seva ubicació privilegiada, es té una vista lliure que permet controlar amb facilitat les veïnes valls d'en Bas i de l'Esquirol. Al seu flanc est, es situa un espadat quasi vertical de 20 metres d'alçada que li servia com a defensa natural. Els únics accessos viables es situen vers el nord, obrint-se l'altiplà. L'altiplà continua fins al sud, acabant abruptament 300 metres més enllà, lloc on es situa el veí santuari de la Mare de Déu de Cabrera.
El castell donà origen a un dels llinatges feudals més distingits del país, els Cabrera. El primer que apareix citat fou Gausfred el 1002. El seu fill, Guerau I, obtingué el vescomtat de Girona en casar-se amb la filla del comte homònim. Durant determinades èpoques i també per aliances matrimonials, regentaren el vescomtat d'Àger, el vescomtat de Bas i el comtat de Mòdica, a Sicília. Al segle XIV, el rei Pere III el Cerimoniós els va concedir el títol de comtes d'Osona.


La taula rodona ens il·lustra sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l'Albera, el golf de Roses i el Montseny. Un altre dia ho comprovarem.


250 metres més i arribem al santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Una creu ens dona la benvinguda.


3 1h 10'
3,7 Km
1.294 m
42.0734,2.4077Clica per veure'n la ubicació. Santuari de la Mare de Déu de Cabrera
La serra de Cabrera és un sistema muntanyenc al nord del Collsacabra, comarca natural de la Catalunya central que es troba entre Osona, la Garrotxa i la Selva. La Serra de Cabrera és a cavall dels municipis de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa i el de L'Esquirol a la comarca d'Osona. El seu punt culminant és la muntanya de Cabrera (1.308 metres) on hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, a la qual s'hi pot arribar per un grau des del coll de Bram. És un terreny molt escarpat amb nombrosos cingles. La formen les muntanyes del Pla d'Aiats, Cabrera, les Vores de Masellera, el Montcau, el puig dels Llops i el Puig d'en Bac.
L'església de Santa Maria és de nau única i sense absis. La façana es troba orientada a ponent i l'altar està situat a llevant; el presbiteri, a nivell de planta, es tendeix a realçar. L'interior cobert amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures. El portal és adovellat i datat i amb quatre graons d'accés. Al damunt hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. A la part de tramunta s'aixeca el campanar torre de quatre finestrals d'arc de mig punt i rematada per coberta en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs són sostinguts per contraforts. A la part de migdia s'hi adossa la rectoria. És construïda en pedra. L'estat de conservació és bo.
No queda rastre del Castell que donà nom a la família Cabrera. Aquest santuari ve a substituir l'antiga capella de Cabrera esmentada al 1144 i que fou renovada a mitjans del segle XIII i que més tard es veuria enderrocada pels terratrèmols de 1427 fins que s'erigí el santuari actual entre els anys 1622 i 1641. El campanar és posterior. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII que fou destruïda durant la Guerra Civil. La casa dels ermitans fou refeta al segle xvii i ampliada al segle XVIII.
Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L'ermita es va reconstruir i s'hi varen fer moltes reformes posteriors.
Al costat hi ha l'hostatgeria, construïda el segle XVIII i avui dia restaurant.


Per darrere de l'església engega un camí que marxa en sentit sud i de seguida enllaça amb les espectaculars Escales de Cabrera (42.0720,2.4082)Clica per veure'n la ubicació. .


Tallades a la roca a pic i pala l'any 1952, amb 200 esglaons de variable alçada i protegida amb passamans, que ajuden a salvar el fort desnivell de forma entretinguda.


























Al començament de les escales passem pel costat d'un petit oratori dedicat a Sant Benet.



A mida que anem baixant, ens donem compte del desnivell que hem vençut.



Al capdavall de les escales ens aboca al coll del Bram (42.0710,2.4087)Clica per veure'n la ubicació. , on hi ha una cruïlla de camins i un pal informatiu.


Cruïlla de camins amb diversos indicadors. A GoogleMaps el trobareu anomenat també com a coll de Cabrera.




























Aquí defugim la pista i prenem el sender que surt per la dreta i marxa en sentit nord-oest per dins el bosc. El camí és molt bonic, estret i revirat, amb fort pendent i molta fullaraca, cal vigilar on posem els peus.



Uns 900 metres més endavant, el camí s'eixampla alhora que sortim del bosc i travessem una gran clariana, adreçant-nos a l'oest.



350 metres després, un cop hem deixat a l'esquerra un petit promontori, girem a l'esquerra tot seguin les franges blanques i vermelles d'un GR. Som a les envistes de Sant Julià de Cabrera que ja veiem al fons.



A Sant Julià hi arribaríem si seguíssim de front, doncs ens resta a només 250 metres en línia recta. Però abans ens queda conèixer tres fonts.

La primera que visitarem és la font del Prat. Tal com estem situats, veurem un clap d'arbres uns 125 metres al sud-est, allà ens queda la font.


4 1h 45'
5,6 Km
964 m
42.0733,2.3975Clica per veure'n la ubicació. Font del Prat
Bonica font boscana, molt ben arranjada. Està emplaçada a 150 metres al nord/nord-est de l'església de Sant Julià de Cabrera, sota un clap d'arbres i al costat d'un petit rec.
L'estructura de la font consisteix en una paret de pedres de grans dimensions lligades amb ciment i arrambades al marge. L'aigua raja per un treballat broc de pedra i omple una pica rectangular de pedra buidada i després vessa a una segona situada a un nivell més baix i a la dreta per desguassar finalment a un rec.
Damunt del brollador hi ha una pedra amb el nom de la font gravat i a l'esquerra n'hi ha una altra amb la inscripció "Paisatges Vius", el grup de natura que la va restaurar l'any 2017.




Vista aquesta font, anem per la segona, la font de Sant Julià. Deixem la font del Prat a l'esquerra i de seguida trobem un corriol planer que marxa en sentit més aviat est i que en només 140 metres ens aboca a la font.

5 1h 50'
5,8 Km
961 m
42.0730,2.3994Clica per veure'n la ubicació. Font del Sant Julià
Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. La seva construcció consisteix en una paret feta amb grans carreus de pedra lligats amb morter, rematada a dues vessants i coronada per una pedra que de ben segur havia estat esculpida però que avui dia no es reconeix.
De la part baixa surten dos brocs metàl·lics, a mig metre de distància, per on raja l'aigua que cau directament al terra i s'escola fins a trobar el torrent que té a tocar. Damunt dels brolladors hi ha un registre metàl·lic que dona accés al dipòsit de captació. A sobre hi ha esculpit un bonic escut i al capdamunt del mur una imatge de Sant Julià dalt de cavall flanquejada per l'any 1743.
Davant la font disposem d'una gran taula amb tamborets de pedra, molt ben treballats.




I ara a cercar l'última font d'aquesta excursió, la font del Capellà o del Rector. Tinc que dir-vos que no tenia gaires esperances de trobar-la, doncs tota la documentació que havia consultat presagiava un mal final. A vegades la sort et somriu.


Vinga. Travessem el petit torrent tot deixant la font de Sant Julià a mà esquerra, enfilem per un caminet ascendent que surt per la dreta i en no res ens aboca a un gran prat obert.

 

Un cop dalt girem envers la dreta resseguint el curs del torrent que ens acompanya a sota a mà dreta. No hi ha camí evident, però l'espai és obert i caminem plàcidament, obviant algun camí que per la dreta baixa a la riera. 150 metres més avall arribem a un pont que salva el torrent; rebutgem el brancal de la dreta que ens duria a la casa i a l'església, nosaltres fem a l'esquerra escassos vint metres, fins que trobem un caminet a la dreta que baixa a buscar la riera. El seguim i només una vintena de metres més avall som damunt la font.

6 1h 55'
6,0 Km
942 m
42.0718,2.3980Clica per veure'n la ubicació. Font del Capellà o del Rector
Es tracta d'una deu natural recentment restaurada, situada a escassos quatre metres del torrent. La construcció consisteix en una petita paret de pedra lligada adossada al marge. Una làpida de pedra amb el nom de la font gravat serveix de tapa a la cisterna de captació.
L'aigua raja de la part baixa a través de tres estrets brocs de ferro disposats a tres nivells i cau directament al terra per on s'escola fins al torrent.























Reculem els 40 metres que ens separen del pontet que salva el torrent, el creuem i un cop a l'altra banda fem a l'esquerra per un ample camí que ens duria a la masia. De seguida deixem a mà dreta les restes d'una antiga construcció de pedra de la que només queda la portalada i just després trobem un filat pel bestiar; no el travessem, si no que girem a la dreta i caminem per darrere l'església els 70 metres que ens resten per arribar a l'aparcament. Hi ha una porteta que ens permet entrar-hi i donar per finalitzada l'esplèndida excursió.


F
2h
6,2 Km
944 m
42.0722,2.3968Clica per veure'n la ubicació. Sant Julià de Cabrera

Inici i final d'aquest entretingut recorregut.