Itinerari:

0

0h

0 Km

313 m

41.3041,1.7099Clica per veure'n la ubicació.

Conjunt Monumental d'Olèrdola (Olèrdola)

Aquest enclavament arqueològic, ubicat estratègicament entre la plana del Penedès i el Garraf, és l'exemple més representatiu de l'evolució històrica de la comarca. Des de la prehistòria els seus pobladors han deixat empremta al llarg de la plataforma rocosa; vestigis de l'edat del bronze i del ferro, un poblat iber, una cisterna i una impressionant fortificació romana de caràcter militar, una ciutat medieval amb esglésies preromàniques i romàniques, un castell i tombes medievals antropomòrfiques excavades a la roca, formen part d'aquesta extraordinària mostra d'ampli ventall cronològic.
El Conjunt monumental del Castell d'Olèrdola, obert al públic des del 1971, és avui en dia una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), a més a més va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931 i Bé d'Interès Cultural (BIC), gràcies a la seva rellevància històrica, monumental i patrimonial.
Roman obert al públic de dimarts a diumenge. Obre a les 10:00 i tanca segons l'estació.

Posposem la visita al conjunt Monumental d'Olèrdola per més tard, ara és tancat.

Deixem el Conjunt Monumental a la dreta i ens dirigim cap al final de l'aparcament. Un panell informatiu ens mostra el mapa del Parc. Traspassem una cadena i ja a l'altra banda trobem les traces del sender GR-92.3b, una variant del GR-92, que passa per Olèrdola i que constituirà bona part del nostre recorregut d'avui.

El GR-92, conegut també com Sender del Mediterrani, és un sender de gran recorregut que segueix tot el litoral i prelitoral català, des de Portbou fins a Ulldecona, i passa pel Montnegre i el Corredor, Collserola, Garraf, Olèrdola i el Foix.
En el seu pas pel Parc del Garraf té la variant GR-92.3a (la Clota-l'Arboçar) de 21,4 km i en el seu pas pel Parc d'Olèrdola la variant GR 92.3b (l'Arboçar-Castellet) de 18,7 km. L'itinerari està fitat amb els inconfusibles senyals blancs i vermells disposats horitzontalment l'un sobre l'altre.

Baixem pels graons de l'esquerra seguint el senyal de la Ruta de les Fonts. Allà hi ha un parc per la mainada amb taules i bancs per fer-hi un mos. Uns metres més enllà també hi ha una barraca de vinya, una típica construcció rural de la zona mediterrània. Avui tindrem l'oportunitat de veure'n més.

Entre la zona d'esbarjo i la barraca trobem un senyal que ens convida a baixar cap a l'aparcament d'autobusos. Allà prenem la carretera a la dreta.

Al cap de només 75 metres trobem una bigueta de fusta que ens assenyala el trencall que surt per l'esquerra.

El sender s'endinsa en l'ombrívol bosc del turó de Sant Miquel en direcció nord-est, amb força pendent al principi però sense dificultat.

El camí davalla suaument fins a acabar, 325 metres més avall, en un ampli vial que ens talla. Trobarem diferents senyals per orientar-nos, potser masses.

Prenem el nou vial a l'esquerra, seguint les indicacions de la font de l'Alba. Una cinquantena de metres després trenquem a la dreta per uns graons de fusta que ens aboca a l'àrea de la font de l'Alba, ombrejada per un grup de plataners.

1

10'

0,6 Km

259 m

41.3067,1.7119Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Alba

El conjunt de la font queda en una terrassa allargada i un xic enlairada, ben ombrejada per un conjunt de plataners. Està formada per un muret de pedra amorterada i adossada al marge. A la part baixa queda el brollador, una aixeta de polsador que regula la sortida de l'aigua, la qual cau a un bassal quadrat de pedra arran del terra. Damunt del brollador hi ha un mosaic de rajoles de ceràmica amb el nom de la font i l'escut d'Olèrdola.
L'aigua sobrant de la font, a través d'un canalet de ciment cobert per un enreixat metàl·lic, s'escola fins a una bassa que queda per sota. La bassa està construïda d'obra arrebossada, té forma rodona, d'aproximadament tres metres de diàmetre.
A banda i banda de la font disposem de dos bancs per seure. A un nivell superior hi ha la cisterna de captació.

Desfem els últims 60 metres i ens situem de nou a la cruïlla anterior. Deixem a la dreta el camí per on hem vingut al començament i continuem recte per l'ample vial. 175 metres després arribem a un encreuament senyalitzat.

El brancal de la dreta ens duria a la carretera i a la masia Segarruls, nosaltres fem cas a les indicacions de la Ruta de les Fonts i prenem el camí que surt per l'esquerra. El sender davalla suaument pel barranc de les Fontanilles, entre matolls i vegetació típica de la zona. A l'esquerra la vegetació ha envaït les vinyes abandonades. Antigament tot eren vinyes però la dificultat de portar fins aquí la moderna maquinària per a una explotació rentable els condemnà a l'abandó. Al fons veiem Montserrat, llàstima de les línies elèctriques.

Quan portem caminats 450 metres des de l'anterior encreuament arribem a la font de Fontanilles, la qual queda per sota del camí a mà esquerra.

2

20'

1,3 Km

221 m

41.3106,1.7159Clica per veure'n la ubicació.

Font de Fontanilles

L'aigua brolla pel que resta d'una aixeta metàl·lica fixada en un mur d'obra arrebossada i cau a una pica quadrangular d'obra. Sobre el brollador hi ha inscrita la data "MCMLXV". Una canal superficial porta l'aigua a una petita bassa situada quinze metres més avall. Al costat de la font hi ha una caseta d'obra arrebossada amb teulada a una vessant que acull en el seu interior la cisterna de captació. Un mosaic de rajoles de ceràmica anuncia el nom de la font. També inclou l'escut d'Olèrdola i un petit dibuix que representa la mateixa font al marge inferior dret.

Tornem al camí i reprenem la marxa tal com la dúiem, en direcció nord, seguint barranc avall. A uns 400 metres de la font de Fontanilles passem una cadena i anem a parar a una cruïlla de camins. Som al Fons de la Seguera (41.3134,1.7183)Clica per veure'n la ubicació. , el punt més baix de tot el recorregut.

Tal com hi hem arribat girem a l'esquerra alhora que abandonem el GR-92-3 que ens ha acompanyat fins ara. Només començar el camí hi ha una petita esplanada que serveix per aparcar-hi cotxes, també un plafó informatiu amb explicació de les espècies d'aus que podem trobar en el Fons de la Seguera.

Comencem aquí la costa amunt pel fondo de la Seguera, caminem en sentit ponent. A la nostra dreta s'eleven cingles d'uns 30 metres d'alçada.

Aquests cingles de roca calcària estan plens de forats i petites coves que han servit d'abric a l'home des de la prehistòria.

Al cap de 350 metres des de l'últim encreuament trobarem un trencall a la dreta que puja a la cova dels Segarrulls. La cova és de difícil accés, ho deixem per una altra ocasió.

Avancem plàcidament, el camí és força monòton. En els escarpats cingles segueixen proliferant forats i coves. Uns 200 metres després del trencall a la cova dels Segarrulls el camí gira envers a l'esquerra, encarant-se al sud, en una de les zones amb més vegetació del fondo de la Seguera. Al fons, a la llunyania, veiem com emergeix l'església preromànica de Sant Miquel d'Olèrdola. Uns 250 metres més endavant s'eixampla la vall, tant que fins i tot hi ha un camp de cultiu aparentment abandonat. A l'altre costat de camp veiem una barraca de vinya (41.3099,1.7107)Clica per veure'n la ubicació. .

Al fons les parets de roca de la Font de l'Ametlló, habitualment emprades per practicar l'escalada.

Estem remuntant la vall. 370 metres més endavant s'acaba el camp de la barraca, just on el camí travessa el torrent al mateix temps que deixem enrere el Fondo de la Seguera i entrem en el Fondo de la Vall. A uns 150 metres trobem una altra barraca de pedra (41.3077,1.7075)Clica per veure'n la ubicació. , aquesta a la nostra esquerra i un xic enlairada del camí. L'entrada de la barraca està d'esquena al camí, cal pujar per un curt caminet.

75 metres més endavant defugim un camí a l'esquerra que tornaria a la font de l'Alba, nosaltres continuem recte, durant 75 metres més, fins que trobem una desviació a la dreta que voreja un camp i un cop a l'altra banda engega un corriol que s'enfila cap a la font de l'Ametlló.

El corriol puja força durant 200 metres i ens aboca a la font.

3

1h

3,4 Km

278 m

41.3067,1.7055Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Ametlló

Un espai natural amb encant habitat fa més de 1.000 anys.
La font és ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una paret feta d'obra i cau a un bassal arran del terra. Damunt del brollador hi ha un gravat que diu així: "12-2-1926. Respetad la Fuente, es para el Servicio de todos". Un mosaic de rajoles de ceràmica anuncia el seu nom, juntament amb l'escut d'Olèrdola i un petit dibuix al marge inferior esquerre que representa un ametlló.
La font en si està bé. No obstant això, la part d'obra on es troba ubicada està absolutament plena de guixades i gravats que desvirtuen el component natural d'aquesta font.
Aquesta surgència natural entre cingleres calcàries ha estat una fita de l'excursionisme tradicional pels habitants d'aquest territori. Si passegeu pel voltant descobrireu que el seu entorn és molt ric en restes arqueològiques que ens expliquen que aquest espai era estratègic fa més de 1.000 anys. Es tracta d'un conjunt d'abrics aprofitats com a habitatges troglodítics. Hi destaca la base d'una torre de guaita així com murs, escales, sitges o dipòsits de cereals i un molí de sang pertanyents a antics assentaments medievals pròxims a la ciutat d'Olèrdola.
A l'entorn de la font, concretament a la banda sud de la surgència, és on es troba el conjunt arqueològic on s'han identificat diversos elements i estructures des de l'any 1930: Una sitja fou localitzada i excavada per M. Grivé, el qual publicà els resultats dels treballs el gener de 1930. Estava totalment emmascarada per la vegetació. La boca és rectangular, d'1 m x 0,50 m. El reompliment presentava el següent sediment i disposició estratigràfica: 20 cm de terra vegetal, un nivell de pedres, i un nivell inferior d'uns 30 cm, on es recolliren ossos (serp comú, au de mida petita, rata, conill, un eriçó i d'altres d'ovicaprins), una bola o bala de coure, un fragment de cristall de roca, ceràmica grisa monocroma medieval i fragments de vidre (verdós i molt prim). Trets morfològics de la sitja: diàmetre de 2 m, fons pla, forma de campana i uns 2,10 m. d'alçada. La boca presenta el típic encaix per a una llosa de pedra. El juny de 1938 Pere Giró i Romeu efectuà una prospecció per la zona i realitzà una cala al costat d'una roca caiguda prop de la font, sense resultats positius. No obstant això cita la troballa d'algun fragment de terrissa pel vessant, sense especificar el tipus de ceràmica de què es tracta. Una altra de les estructures importants identificades en aquest sector són les restes d'una "guàrdia" o torre de guaita. Només es coneixen dos documents que ens referencien aquesta construcció: un full de sortida de l'Institut d'Estudis Penedesencs (1983) i una fotografia de l'arxiu Joan Virella (Xavier Virella / IEP) , en la qual s'observa part dels paraments, en estat força ruinós però que aleshores encara conservava una alçada considerable, amb la vista del conjunt monumental d'Olèrdola al fons.

Baixem al camí principal i el reprenem a la dreta. 250 metres després passem pel costat d'un altre camp abandonat que ens queda a la dreta, també té una barraca de pedra (41.3050,1.7063)Clica per veure'n la ubicació. .

Al fons les parets de roca i les cavitats de l' Abric de la Font de l'Ametlló , que van ser habitades en època medieval i segurament que també abans.

El camí segueix pujant a poc a poc pel fons de la vall, ara per una zona força eixamplada. 200 metres des de l'última barraca arribem a una bifurcació; qualsevol dels dos brancals ens durà al mateix lloc però el que surt per la dreta és el més curt, el prenem. 250 metres més enllà som en una cruïlla de camins amb una gran alzina i una vinya a mà dreta.

Rebutgem el camí de la dreta que puja a Cal Ximet, nosaltres continuem recte, amb la vinya a la dreta. La vinya està ben conreada i per l'aspecte dels ceps s'explota a l'antiga, és a dir, a mà. Uns 250 metres des de la cruïlla anterior trobem un pilonet de pedres que ens marca un corriol descendent a la dreta per anar a la font de l'Avellaner. Una cinquantena de metres i som a la font.

4

1h 20'

4,6 Km

244 m

41.3037,1.7010Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Avellaner

Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a la humitat que aporta la font.

Reculem els prop de 50 metres que ens separen del camí principal i el reprenem a la dreta. Podem veure a la dreta i més amunt les Balmes de Can Ximet, que també tenen restes prehistòriques com pintures rupestres i que a l'Edat Mitjana van ser habilitades com a habitatges. Als pocs metres trobem un parell de panells informatius que ens ajuden a interpretar l'entorn i les diferents troballes arqueològiques en els fondos de la Vall i de la Seguera. Després d'una curta baixada el camí torna a planejar. A dalt a la dreta ens queda Can Castellví. 400 metres més enllà del trencall de la font de l'Avellaner arribem a un encreuament de camins.

De moment rebutgem el brancal ascendent que se'n va per l'esquerra cap al Castell d'Olèrdola, ara agafem l'estret senderó que surt per la dreta cap al forn de Calç de Can Castellví (41.3025,1.6969)Clica per veure'n la ubicació. , el qual resta a només una cinquantena de metres més amunt.

Una de les instal·lacions cimenteres més antigues de Catalunya. L'any 1899 la companyia de ciments i calç hidràulica Butsems-Fradera es va instal·lar en aquesta finca i va romandre activa fins el 1906
Els forns, construïts en dues fases, són de tipus continu, és a dir, produïen sense interrupció. L'obra és de maçoneria i l'interior de maó refractari. Cada cos té la seva boca superior i xemeneia.
Els edificis annexes servien com a residència temporal dels treballadors, estables i magatzems. Al darrera s'observa la pedrera que alimentava els seu forns amb roques calcàries, riques en carbonat de calci. Cremades a més de 900 ºC es transformava en calç. En un replà posterior hi ha les boques superiors i les restes d´una gran bassa. El material cuit era remullat per tal de precipitar la calç. Després de provocar aquesta reacció la calç s'esmicolava i garbellava. La calç, entre altres usos, servia per fer morter per la construcció, com a desinfectant en l'agricultura o per emblanquinar façanes.

Tornem a la cruïlla de camins i ara sí comencem a pujar pel camí cap al Castell d'Olèrdola, en direcció inicialment est. Aquesta és la part més dura del recorregut per la pendent a superar.

Quan ja hem guanyat una mica d'alçada, darrere nostre podem veure la Serra del Montmell, amb el puig de la Talaia com a cim destacat.

A la nostra esquerra veiem Can Castellví amb la petita ermita de Santa Llúcia i a la dreta ja albirem l'església de Sant Miquel.

Seguim pujant per un camí ben fressat. Des d'un poc més amunt tenim bones vistes de les Balmes de Can Ximet amb la serra de Montserrat al fons i una mica més a la dreta el turó de Sant Miquel i la característica espadanya de l' església romànica del mateix nom, ja dins del Conjunt Monumental d'Olèrdola.

Arribem un punt més planer i aprofitem de nou per mirar al nostre voltant. Darrere nostre veiem una mica de camí per on hem vingut; les Balmes de Can Ximet, Vilafranca de Penedès i tota la plana de l'Alt Penedès fins a Montserrat.

Després de passar per sota d'una línia d'alta tensió el camí descendeix suaument cap a una cruïlla de camins i una petita pineda. De nou el camí s'enfila costa amunt. Poc més de 800 metres des de que vam començar a pujar des del forn de calç de Can Castellví, arribem al punt més alt del recorregut, just en un encreuament. Aquí rebutgem el brancal que se'n va per la dreta cap al veïnat de Daltmar, nosaltres seguim pel de l'esquerra, en baixada, alhora que enllacem de nou amb el GR-92-3 que ens acompanyarà fins al final.

Ara el camí ens acosta clarament al Conjunt Monumental d'Olèrdola. A mida que avancem veiem amb més claredat la part superior de la església romànica de Sant Miquel. També veiem el poc que queda del castell d'Olèrdola a la part alta del turó. Un quilòmetre després d'haver deixat enrere l'últim encreuament arribem a una cruïlla en una petita pineda.

Seguim el brancal de la dreta que en un centenar de metres ens duu al Pla dels Albats, on hi ha una necròpolis i les restes de l'església de Santa Maria dels Albats.

5

2h 10'

7,1 Km

311 m

41.3050,1.7132Clica per veure'n la ubicació.

Necrópolis del Pla dels Albats

Al voltant de la capella de Santa Maria dels Albats hi ha una necròpolis amb nombroses sepultures antropomorfes excavades a les roca, moltes de les quals de nens petits (albats).
Hi ha comptabilitzades a tot el Pla dels Albats unes 150 tombes, la majoria de mida petita que correspondrien a nounats i nens sense ús de raó. En algunes tombes es veu el buit destinat per a la tapa de pedra. Es tracta d' una de les necròpolis medievals més importants d'Europa i encara s'estan duent a terme excavacions per conèixer com era la vida aquí en aquella època. En català es diu albats als nens morts abans de tenir ús de raó. D'aquí el nom de el lloc. Hi havia una antiga creença, potser d'origen iber o fins i tot anterior, que deia que enterrar els nens sota el terra de la casa portava sort perquè allunyava els mals esperits. Aquest podria ser l'origen d'aquest enterrament massiu de nens en aquest lloc on hi havia cases i vivien famílies.

6

312 m

41.3050,1.7132Clica per veure'n la ubicació.

Església de Santa Maria del Pla dels Albats

Extramurs del nucli fortificat d'Olèrdola, a uns cinc minuts a peu, hi ha el Pla dels Albats, un espai encinglerat que va ser habitat en època medieval i que estava centrat per la capella de Santa Maria.
Degué ser construïda cap al segle X, coetània amb la de Sant Miquel i va entrar en desús a partir de l'abandonament de la vila, al segle XII. Ara es troba gairebé enrunada, tot i que les restes han estat consolidades. Constava d'una nau única, dividida en dos trams per un arc toral. Posteriorment s'hi va afegir un habitacle en un dels angles.

Un cop donada complida visita al pla dels Albats, tornem a la cruïlla anterior i seguim a la dreta, en suau baixada. En no res arribem a l'alçada de la muralla d'Olèrdola i a l'aparcament on hem estacionat el cotxe.

Si teniu ganes i temps us animo a visitar el Conjunt Monumental d'Olèrdola per saber-ne més sobre la seva història i de les civilitzacions que van passar per aquí. Si no, ja hem acabat.

F

2h 15'

3,4 Km

313 m

41.3041,1.7099Clica per veure'n la ubicació.

Conjunt Monumental d'Olèrdola (Olèrdola)

Inici i final d'aquest recorregut.