Itinerari:

0

0h

0 Km

41 m

41.4762,2.1945Clica per veure'n la ubicació.

Torre dels Frares (Montcada i Reixac)

Masia documentada des de l'any 1457, quan era propietat dels frares de Sant Jeroni, d'on li prové el nom. S'utilitzava com a casa de repòs dels monjos. La troballa d'alguns trams de mur amb opus spicatum fan pensar que ja existia una primera construcció en època romànica. A l'època dels Reis Catòlics, va ser Centre Inquisidor. L'edifici actual sembla del segle XVII. Consta d'un cos rectangular i un altre de perpendicular, més baix, formant una L (hi havia un altre cos, ara derruït). Moltes finestres tenen llinda, brancals i ampit de pedra.

Iniciem el recorregut als peus de la torre dels Frares. Passem una cadena que impedeix el pas als vehicles i de seguida trobem un panell del Parc de la Serralada de Marina donant-nos la benvinguda. Seguim per la pista que és ampla i senyalitzada com a GR-92, amb les característiques marques de color blanc i vermell corresponents als senders de gran recorregut, marques que no deixarem fins l'entrada del poblat ibèric. Al cap d'uns 500 metres deixem la pista gran i ens desviem per un corriol a la dreta que marxa en direcció sud.

 

Al començament planeja però més endavant s'enfila, sempre per dins el bosc. De tant en tant se'ns obren àmplies vistes de la plana.

Uns 400 metres més amunt arribem a una esplanada amb una torre elèctrica, estem al collet de la Torre dels Frares (41.4728,2.1980)Clica per veure'n la ubicació. .

Ara prenem un corriol ascendent que surt a la nostra esquerra senyalitzat com a GR-92. El camí marxa en direcció nord-est i s'enfila força. Uns 200 metres més amunt, coincidint amb una torre elèctrica rovellada i sense fils (que ja podrien retirar, sigui dit de passada), el camí fa un gir al sud-est i segueix pujant. Des d'aquí tenim una gran panoràmica.

A partir d'aquí el camí puja considerablement, està arranjat amb travesses de fusta en forma d'esglaons; tot i això rellisca molt.

Passem pel costat d'una altra torre elèctrica, ignorem un camí descendent a mà dreta, passem pel costat d'una tercera torre i finalment, després d'una pujada d'uns 425 metres des de la primera torre, anem a parar a una pista gran i planera.

Nosaltres continuem a la dreta. Cal estar alerta doncs a uns 275 metres ens desviem a l'esquerra per un corriol que surt del costat d'una boca d'incendis.

60 metres més amunt ens aboca en una esplanada on a la dreta ens queda un dipòsit d'aigua, des d'on ja és ben visible el poblat ibèric, aquest a l'esquerra. Aquí agafem un camí ample que surt de l'esplanada en direcció nord-est, cap el poblat. A uns 50 metres abandonem aquest camí que uns metres més amunt queda barrat i girem a la dreta per un corriol estret i planer que marxa en sentit est, per la vessant sud del turó de Puig Castellar.

Seguim pel corriol i uns 225 metres més enllà arribem a l'entrada del poblat ibèric; un llarg rètol de fusta amb les lletres vermelles ens ho fa saber.

En aquest punt, a la dreta, hi ha el trencall per baixar al torrent de les Bruixes que nosaltres prendrem un cop visitat el poblat ibèric. Ara continuem unes passes i som en una gran esplanada; a la dreta ens queda un excel·lent mirador que ens ofereix grans vistes de Santa Coloma i Barcelona.

Reculem, deixem a l'esquerra el camí per on hem vingut alhora que abandonem el GR-92 i entrem a les instal·lacions del Poblat Ibèric de Puig Castellar. Uns plafons informatius i un monòlit ens donen la benvinguda.

La pujada al poblat està ben senyalitzada, amb escales de fusta que ens permet pujar fins dalt de tot del poblat, on es veuen les restes de les antigues construccions.

1

1h

2,5 Km

303 m

41.4703,2.2066Clica per veure'n la ubicació.

Poblat Ibèric del Puig Castellar

En el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic. El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers. Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles -datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang. El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.

Vist el poblat baixem per un corriol que surt de l'extrem de llevant i baixa directament fins enllaçar amb les escales de fusta que duen a la gran esplanada anterior. Aquí ens desviem a la dreta pel corriol que hem fet quan hem vingut, però de seguida girem a l'esquerra per un altre corriol, assenyalat com a "Torrent de les Bruixes" i barrat amb una tanca per regular-ne l'accés a les bicicletes.

El camí està arranjat amb petits esglaons de fusta, té forta pendent i porta direcció sud-oest. Només 150 metres més avall i alguna ziga-zaga, després de baixar per uns esglaons de pedra, ens trobem una pista que ens talla i que creuem. Aquí baixem per unes escales de pedra que surten davant nostre i continuem pel caminet. Pocs metres més avall arribem a una bifurcació; a l'esquerra enllaçaríem amb la pista principal, però ara tombem a la dreta i unes passes més endavant arribem a la font de la Bóta.

2

1h 10'

2,9 Km

196 m

41.4685,2.2068Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Bóta

El conjunt de la queda en un raconet molt ben arranjat, molt ombrívol i acollidor. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra. Al costat de la font hi ha la mina, barrada amb una porta de ferro pintada de verd.
L'esplanada on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un mos. Recull en una mina l'aigua que surt de la terra i probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric.
El nom li ve de la bóta que hi havia per recollir l'aigua. L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puigcastellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre que caracteritza les fonts arranjades per aquesta entitat. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient. Uns metres per sota hi ha una altra petita font que goteja, segurament és un sobrant de la font de la Bóta.
Aprofito per felicitar als responsables que en tenen cura per l'excel·lent estat en que es troba la font.

Reculem els prop de quinze metres que ens separen del corriol per on hem vingut. Un cop aquí el prenem a la dreta, en sentit sud-est durant una cinquantena de metres, fins que arribem a una clariana alhora que es bifurca el camí. Nosaltres a l'esquerra 25 metres més, fins que anem a parar a la pista principal, la qual seguim a la dreta. Al cap d'uns 475 metres, arribem a una cruïlla de camins, el coll de les Ermites (41.4710,2.2110)Clica per veure'n la ubicació. .

Rebutgem el brancal de més a la dreta que duu a Torribera i al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, també defugim el segon per la dreta que ens conduiria a la urbanització La Vallençana i obviem el de més a l'esquerra que ens tornaria al poblat, nosaltres agafem un camí secundari que surt enfront nostre, en direcció nord-oest. Inicialment és un camí ben definit i bastant planer, assenyalat amb marques de color ataronjat. Al cap d'uns 500 metres deixem un camí a l'esquerra en pujada i 250 metres més endavant som al cim del petit turó de Can Devesa (41.4710,2.2110)Clica per veure'n la ubicació. .

Des d'aquí anem davallant en la mateixa direcció que dúiem però ara el camí presenta una forta pendent, amb trams força relliscosos. Uns 200 metres més avall deixem una torre elèctrica a la dreta i aquí el camí fa un gir a l'esquerra, en sentit sud. Uns 70 metres més avall arribem a una cruïlla de camins; nosaltres prenem el segon de la dreta que s'endinsa en el bosc, inicialment en sentit sud-oest i en suau baixada. Anem davallant de forma moderada, fent alguna ziga-zaga, durant uns 625 metres. Finalment anem a petar a una pista ampla que ens talla (és la pista per on hem començat la caminada) i que prenem a l'esquerra, en lleugera baixada, resseguint el torrent de la Vallençana. Ara només ens queda continuar per aquesta pista durant uns 550 metres fins arribar a la torre del Frares.

F

2h

6,5 Km

41 m

41.4762,2.1945Clica per veure'n la ubicació.

Torre dels Frares (Montcada i Reixac)

Inici i final de la sortida d'avui.