Itinerari:

0

0h

0 Km

925 m

41.9040,2.5489Clica per veure'n la ubicació.

Font dels Abeuradors (Sant Hilari Sacalm)

Bonica font boscana. Consisteix en un mur de pedra amorterada adossada al marge amb un broc de ferro encastat a la part alta per on raja l'aigua que cau directament al terra.
Al costat de la font hi ha una bigueta de fusta amb un cartell que ens indica que la font és natural i sense garantia sanitària.
Davant la font podem reposar en els tres tamborets fets amb troncs clavats al terra.

En aquest encreuament trobem indicadors que ens assenyalen Sant Miquel de Solterra, cal seguir el camí que surt per la part esquerra de la font i que avança en lleugera pujada i sentit ponent per un espès bosc de castanyers, roures i faigs.

                           

Uns 175 metres més amunt trobem a mà dreta del camí una basseta que intuïm es pot tractar d'una surgència d'aigua, doncs aquesta corre camí avall.

                             

La ruta és un agradable passeig. Anirem trobant pals informatius a totes les bifurcacions, només cal seguir-los.

De tant en tant se'ns obren vistes a l'esquerra.

                                   

Al cap de quilòmetre i mig després que haguem començat la caminada passem per sota d'una línia elèctrica i tot seguit enllacem amb el camí que ens ve per l'esquerra, el GR-83.que ens acompanyarà durant un curt tram.

El GR-83 o Camí del Nord o del Canigó, en el seu tram Sant Hilari-Osor, és el sender que recrea la ruta utilitzada a la fi de la Guerra Civil pels exiliats republicans que intentaven arribar a la frontera francesa fugint de la repressió franquista.

Vull destacar les biguetes informatives que anem trobant en el decurs d'aquesta ruta. Es tracta d'unes estaques cilíndriques de fusta amb uns rebaixos tornejats i pintats segons la ruta a assenyalar. Ben senzilles i integrades a l'entorn.

                                             

Només una norantena de metres mes endavant arribem al coll de Llevanyes (41.9111,2.5420)Clica per veure'n la ubicació. , també amb un pal indicador i cruïlla de camins.

Aquest coll és un pas natural per on passava l'antic camí Ral que anava des d'Osor fins a Sant Hilari Sacalm.
                                               

Defugim els dos camins que surten a banda i banda i seguim pel del mig, mantenint la direcció nord i guanyant alçada poc a poc. Uns 175 metres després arribem a una bifurcació; aquí abandonem definitivament el GR que se'n va per la dreta cap a Osor i seguim pel brancal de l'esquerra, fent cas a les indicacions que ens assenyalen el Puig de Sant Miquel de les Formigues.

Una mica més de 50 metres després som en una nova bifurcació amb un pal informatiu al costat d'un majestuós auró; rebutgem el camí que se'n va per l'esquerra i seguim pel que surt d'enfront. Al cap d'uns 75 metres passem per sota un traçat d'alta tensió, un centenar de metres més endavant el camí fa un tomb envers l'esquerra adreçant-se al nord-oest i 150 metres més tard es bifurca; prenem el brancal de la dreta. De seguida obviem un corriol que surt per la dreta i en no res trobem un pal indicador a l'alçada d'una altra bifurcació; rebutgem el camí que continua per la dreta i agafem el que surt per l'esquerra en direcció al Puig de Sant Miquel de les Formigues.

Caminem encarats al nord-oest. Després d'uns 250 metres de lleugera però constant pujada arribem a la capçalera d'un petit torrent, moment que el camí descriu una corba a l'esquerra i s'adreça al sud-oest més planerament. Al cap d'un centenar de metres som en una bifurcació amb un rètol que ens assenyala Sant Miquel de les Formigues a la dreta.

                                              

Avancem ara en sentit més aviat nord i lleugera pujada durant uns 150 metres, després el camí fa un gir envers la dreta i s'adreça a l'est. El camí és molt bonic de fer, ben fressat.

Un centenar de metres més amunt defugim un camí ascendent que surt per la dreta i immediatament, a la meitat d'un revolt a l'esquerra, rebutgem un camí que se'n va per l'esquerra. A la sortida d'aquesta corba deixem un altre camí a la dreta i seguim recte, inicialment en direcció nord i suau ascens, sempre ben guiats pels pals informatius que sovintegen. Sense deixar el camí que mica en mica es va encarant al nord-oest, uns 450 metres més amunt arribem a un encreuament de camins.

De seguida prendrem el corriol que surt per l'esquerra, ben assenyalat amb un bonic cartell de fusta. Però abans visitarem la font Saguarda, la qual ens espera amb un raget d'aigua ben fresca només 25 metres més al nord, per sota del camí i a mà dreta. Un pedró a peu de camí amb el seu nom pintat en lletres blanques ens ho confirma.

1

55'

3,1 Km

1.083 m

41.9206,2.5367Clica per veure'n la ubicació.

Font Saguarda

Agraïda font boscana, formada per una petita paret de pedra amorterada que sustenta el camí, amb un gruixut broc de ferro per on brolla l'aigua que cau directament al terra i s'escola muntanya avall.
Al capdavall del mateix pedró on hi figura el nom de la font, també hi han inscrites les inicials RB que deuen fer referència al promotor.

Reculem 25 metres i ens situem a l'encreuament de camins i prenem el corriol que arrenca per la dreta en pujada. El senderó s'enfila per dins una magnífica fageda en direcció nord, ben assenyalat per uns punts vermells pintats als arbres.

150 metres més amunt enllacem a la dreta amb un altre camí. Immediatament entrem en una corba a l'esquerra i mica en mica ens anem adreçant al nord-oest, sempre en constant pujada per un estret sender que travessa el bosc. Les estones que sortim del bosc les aprofitem per gaudir d'àmplies vistes.

Uns 600 metres més amunt des de que hem deixat enrere la font Saguarda, descrivim un fort revolt a l'esquerra, a la sortida del qual quedem encarats al sud. 75 metres després defugim un parell de corriols descendents que arrenquen per la dreta i que a la tornada n'agafarem un d'ells i continuem de dret. De seguida passem pel costat d'un mirador natural sobre les roques (41.9236,2.5326)Clica per veure'n la ubicació. .

En no res som en un petit replà arrecerat sota les roques del penyal on hi ha el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues. Ja veiem la creu damunt nostre.

                                       

Aquí podem emprendre l'atac definitiu al cim fent una curta grimpadeta o bé voltar per l'esquerra on hi ha un sender més còmode que transita per damunt d'unes roques. Nosaltres preferim la segona opció; fem una curta marrada per l'esquerra de no més de 40 metres i ja som dalt. Les vistes són esplèndides i el dia acompanya.

2

1h 15'

3,9 Km

1.202 m

41.9232,2.5329Clica per veure'n la ubicació.

Sant Miquel de Solterra o de les Formigues

Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues és el punt més alt de les Guilleries, es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d'Osor a la comarca de la Selva. Al cim hi ha una creu de ferro amb tres formigues, que al·ludeixen a Sant Miquel de les Formigues. També hi trobem les restes del castell de Solterra i la capella de Sant Miquel de Solterra. La creu s'aixeca sobre les restes d'una torre circular de l'esmentat castell. També hi ha un vèrtex geodèsic.
Al cim existeixen tres construccions rellevants; la que crida més l'atenció és la Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, col·locada l'any 1957 sobre les restes de la torre del castell de Solterra. És una gran creu de ferro forjat amb tres formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades.
El castell de Solterra, esmentat el 929, sota domini del comte de Barcelona, primer mitjançant veguers, i després pels Queralt que al seu torn, l'administraren a través dels Vilademany. Al segle XIV finalment, passà als Cabrera. D'aquesta fortificació solament i podrem veure la base de la torre circular, que serveix de pedestal de la creu.
També podrem observar algunes de les restes de la capella de Sant Miquel de Solterra, esmentada el 1240 i refeta al segle XVII, una edificació que estigué dempeus fins l'any 1910 i de la qual avui només en resten alguns carreus de la base de les parets.
Segons la llegenda, la muntanya estava plena de formigues i fins i tot entraven dins l'església. A dins hi havia una imatge de l'arcàngel Sant Miquel amb la seva espasa. Les formigues pujaven per l'espasa fins arribar a la cama i una el va pessigar. De la cama va sortir una gota de sang, fent que Sant Miquel molt enfadar recobres vida. Aixecant l'espasa va maleint a les formigues condemnant-les a morir allà a elles i a totes les formigues del territori i totes les que posteriorment hi accedissin pels segles dels segles. D'aquí ve el nom de Sant Miquel de les formigues. Per això al peu de la creu podreu veure enormes formigues de ferro de color blanc i vermell.





                                                                 

Un cop donada complida visita a aquest indret, ens disposem a emprendre la tornada. Ho farem desfent el camí d'anada. Us deixo una imatge primaveral.

F

2h 30'

7,9 Km

925 m

41.9040,2.5489Clica per veure'n la ubicació.

Font dels Abeuradors

Inici i final del recorregut.