Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-315 (Vallès Oriental i Maresme)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 348 m
 41.5174,2.3160Clica per veure'n la ubicació. Coll de Can Gurguí (Vallromanes)

Estem situats al coll de Can Gurguí, a la pista anomenada de la Cornisa i encarats tal com hi hem arribat; la pista que arrenca per la dreta baixaria a Teià o enllaçaria amb el coll de Clau, la que se'n va per l'esquerra duu a la font de Can Gurguí i és per on tornarem, nosaltres ara seguim la pista de la Cornisa amunt que marxa en sentit sud-est.

         

De seguida rebutgem un corriol a l'esquerra que puja a Sant Mateu seguint el GR-92, nosaltres continuem pista amunt. Si el dia és festiu és un no parar de ciclistes i vehicles motoritzats, no cal dir que empassarem una mica de pols. Això sí, les vistes a la dreta son excel·lents.



Al cap de 600 metres des del començament, just a la meitat d'un revolt de dretes, trobem la primera de les fonts d'avui, l'agraïda font del Botxar o Botxer, la qual ens queda a mà esquerra.


1 10'
 0,6 Km
 407 m
 41.5149,2.3216Clica per veure'n la ubicació. Font del Botxar o Botxer
Senzilla font on l'aigua raja per un broc metàl·lic en forma de granota encastat en un mur d'obra adossat al marge del camí, cau directament al terra i després s'escola fins un petit bassal que queda a l'esquerra.
No hi ha gaires referències d'aquesta font, malgrat que tots els caminaires i ciclistes gairebé sempre podem comptar amb la seva aigua.
  

Continuem per la pista. 450 metres més endavant som al Mirador de la Cornisa (41.5123,2.3240)Clica per veure'n la ubicació. , des d'on se'ns obren magnífiques vistes del litoral. Avui el dia és molt clar.


Tornem a la pista. Immediatament defugim un camí descendent a la dreta que baixa a Teià, 200 metres després obviem una pista que surt per la dreta que també baixa a Teià i escassos 30 metres més enllà abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un ample camí que marxa en direcció més aviat nord, seguint les marques del Meridià Verd. Uns 375 metres més amunt arribem a un camí ample que ens talla, amb una tanca de fusta al davant que protegeix els cavalls i al fons Can Riera.

Can Riera és una gran masia del segle XVI ampliada i modificada durant el segle XVIII. D'aquella època és la façana, amb un coronament ondulat molt comú en època barroca. Es va conservar el portal, adovellat, de punt rodó. Als inicis del segle XX s'hi va afegir un cos lateral, la planta superior del qual forma una galeria oberta amb arcs de mig punt.


A l'esquerra aniríem a Can Riera, nosaltres fem a la dreta per un planer camí amb cavalls a banda i banda. 275 metres més endavant ja veiem l'ermita de Sant Mateu.


2 35'
 2 Km
 494 m
 41.5167,2.3287Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Mateu
Situada al cim del turó de Sant Mateu, documentada des de l'any 993. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana, al revés del que és habitual, mirant l'ermita de front no es veu la campana. Al costat de la capella hi ha la casa de l'ermità. Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec.




















Deixem l'ermita a mà dreta i seguim per un corriol que surt d'enfront endinsant-se en el bosc. Passem a frec d'una petita vinya que ens queda a l'esquerra alhora que sortim del bosc i tot seguit uns esglaons fets amb travesses de fusta ens ajuden a salvar el desnivell. Al capdavall de les escales el camí gira envers l'esquerra i es fica de nou en el bosc. Finalment, tot plegat son 300 metres des de l'ermita, ens aboca a una pista transversal; a l'esquerra aniríem a Can Riera i a la dreta és per on seguirem després, però ara cal creuar la pista i un cop a l'altra banda baixar per unes escales de fusta que ens aboquen a l'emblemàtica font de Sant Mateu.


3 40'
 2,3 Km
 453 m
 41.5188,2.3283Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Mateu
La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.
Al seu davant hi ha una gran bassa i uns metres més avall, una altra que va quedar al descobert fa pocs anys.



















Tornem a la pista que passa per sobre de la font i la prenem, ara a l'esquerra, seguint el GR-92 que hem recuperat, en direcció est.

                                                              

Quan portem 200 metres, abans d'un revolt tancat a la dreta, trobem un corriol a mà esquerra que descendeix, l'agafem. En un primer moment el camí està força erosionat, però als pocs metres ja queda més definit. 150 metres més avall anem a petar a un camí ample que ens talla i que fem a l'esquerra, en sentit oest. Continuem per aquest camí obviant-ne d'altres que ens menen a banda i banda. Al cap de 200 metres arribem al torrent de Sant Mateu, avui eixut. El travessem i un cop a l'altra banda el camí gira envers la dreta en direcció nord i lleugera baixada. 250 metres després defugim un viarany ascendent que per l'esquerra puja a Sant Mateu. A partir d'aquí emprenem una baixada constant al mateix temps que el camí esdevé molt erosionat, l'anomenen el "camí del Vietnam".

                  

      

Uns 400 metres més avall anem a parar a una cruïlla de camins; després seguirem pel que surt per la dreta, però abans volem visitar la Pedra del Diable. Per això girem a l'esquerra i en només 100 metres, abans d'un revolt a l'esquerra, a l'esquerra del camí, damunt d'un petit marge, la trobem.


4 1h 5'
 3,7 Km
 337 m
 41.5250,2.3297Clica per veure'n la ubicació. La Pedra del Diable
Es tracta d'un menhir de pedra granítica que devia fer uns tres metres, escapçada per un extrem i que ara jeu en un revolt del camí. Va ser arrodonida pels laterals i té un forat, que actualment no es pot veure donat que es troba tombada i el forat queda a sota.
                              
 

Desfem els últims 100 metres que ens separen de l'encreuament; rebutgem el brancal de la dreta que és per on hem vingut i fem a l'esquerra, en baixada, en un principi en direcció llevant, després ens adrecem al nord. Deixem una mina d'aigua a la dreta i després dues mines més. Finalment, 475 metres més avall, enllacem amb una pista ample que va de Can Maimó al coll de la Creu d'en Boquet i que nosaltres prenem a l'esquerra, en direcció nord-oest. 200 metres més endavant, a la dreta i per sota del camí, ens espera la font d'en Mamet.


5 1h 15'
 4,5 Km
 280 m
 41.5277,2.3316Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Mamet
La font queda a la llera dreta del torrent, envoltada per un muret baix de pedra i protegida per un filat de filferro subjectat per unes biguetes de fusta, disposa també d'una porteta de fusta per protegir-la encara més. Uns esglaons fets amb pedres de grans dimensions ens permeten baixar-hi.
L'aigua raja per un tub de plàstic encastat a una petita paret de pedra que li fa de frontal i alhora reté les terres del marge, a un pam d'alçada, i cau al terra formant un petit bassal que desguassa directament al torrent.
Al damunt de la font trobem el característic rètol de la Diputació amb el nom de la font i l'advertència de que l'aigua no té les degudes garanties sanitàries.
Recentment ha estat arranjada; l'han desbrossat, reparat els esglaons que baixen a la font, reemplaçat el broc i el filat que l'envolta, també han construït el muret que l'envolta. Bona feina, és d'agrair tornar al cap dels anys i veure com ha millorat el seu estat.
Cal destacar l'avellaneda que creix en tot l'àmbit del torrent del Molí de Cuquet, amb una presència molt elevada a la proximitat de la font d'en Mamet i de l' indret conegut com el Molinot.












Continuem per l'ampla pista en direcció a Can Maimó. Al cap d'uns 300 metres, tot just travessat el torrent, ens desviem a l'esquerra per un caminet que s'endinsa en un bosc. Inicialment amb una lleugera pujada que més endavant es farà més feixuga.

                                                      

Al cap d'uns 235 metres arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra pel camí que puja i uns altres 50 metres més amunt trobem una segona bifurcació on també agafem el camí de l'esquerra. El camí segueix pujant, fent alguna giragonsa durant uns 350 metres, fins que enllacem amb un camí que en talla i que fem a la dreta, a l'esquerra aniríem a la Pedra del Diable. Ara el camí descendeix en direcció sud-oest. Després de davallar uns 275 metres deixem un camí a l'esquerra i uns 90 metres més avall en deixem un altre també a l'esquerra. Finalment passem per un tram conegut com "el Tub" i uns 125 metres més avall anem a petar a una pista ampla que fem a l'esquerra (a la dreta aniríem a Can Fuster). Una mica més endavant passem per sota d'una bona quantitat d'eucaliptus, deixem l'entrada a Can Vinagre a l'esquerra i de seguida ja veiem a la dreta Can Gurguí Gros. Continuem recte, immediatament deixem una pista a la dreta que baixa a Vallromanes i uns metres més endavant a l'esquerra, a peu de camí, tenim la font de Can Gurguí.


6 1h 50'
 6,5 Km
 329 m
 41.5199,2.3205Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Gurguí
Una clàssica de la zona, gairebé sempre podem comptar amb la seva aigua. La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua a un gran safareig. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra.
























Continuem per la pista en el mateix sentit que dúiem, en suau ascens, obviant qualsevol camí que ens meni, durant uns 550 metres fins arribar al coll de Can Gurguí on tenim estacionat el vehicle.


F 2h
 7 Km
 348 m
 41.5174,2.3160Clica per veure'n la ubicació. Coll de Can Gurguí

Inici i final del recorregut d'avui.