Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-322 (Val d'Aran)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.972 m
42.6326,0.9214Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Colomèrs (Naut Aran)

Estem situats al primer dels aparcaments. Fa un dia rúfol i un xic emboirat, esperem que no plogui.

Abans d'engegar la caminada, coneixerem la font del Camí de Colomèrs. A peu seguim un centenar de metres per la pista, deixem a l'esquerra el trencall que puja a Colomèrs.

                                       

En no res som al costat de la font que ens queda a mà esquerra.


1

1.975 m
42.6317,0.9208Clica per veure'n la ubicació. Hònt deth Camin de Colomèrs
La font és una pedra allargada disposada en vertical i plantada entremig d'altres pedres. L'aigua brolla per un forat practicat a la part alta de la pedra, cau a les pedres i s'escola pel terra.
Malgrat ser una font senzilla, és ben agraïda pels excursionistes que pugen a Colomèrs, doncs sembla ser que sempre poden comptar un bon glop de a seva aigua.
























Retrocedim un centenar de metres pista avall i prenem el sender que arrenca per la dreta, seguint el rètol que ens assenyala el refugi de Colomèrs.

                      

A partir d'aquest punt, un corriol evident i ben fressat s'enfila acusadament per un petit barranc pedregós, entre plantes herbàcies i algun rovelló.

                                           

Un cop superat el llindar rocós típic de les valls glacials, la pujada s'acaba i continuem per una zona planera, que ens serveix per recuperar forces. Unes passarel·les de fusta ens faciliten la progressió, sobretot quan el terreny està ple d'aigua.

                
 


Al cap de 450 metres des del començament arribem al primer dels estanys que avui tindrem oportunitat de conèixer, l'estanh dera Lòssa (42.6304,0.9248)Clica per veure'n la ubicació.

Un bucòlic estany emplaçat a 2.045 metres d'alçada, entre prats i herbassars.
                                

Deixem l'estany a l'esquerra i a continuació travessem un pont de fusta que salva el riu que baixa de l'estany Major de Colomèrs.

A l'altra banda del pont, un rètol metàl·lic vermell i molt antic ens indica que hem de girar a la dreta i pujar pel corriol que s'enfila barranc amunt, defugim doncs el brancal de l'esquerra que pujaria als estanys de Clòto.

                              

La pujada s'accentua i el sender esdevé altre cop costerut i pedregós. Unes biguetes de fusta amb una franja groga ens confirmen que anem per bon camí.

              

Mirada enrere.

                                  

Uns 450 metres més amunt del pont som a peus de la presa de l'estany Major de Colomèrs.

                    

Pugem fent alguna ziga-zaga i poc abans d'assolir la presa connectem amb el camí que ve per l'esquerra provinent del Coret de Clòto, nosaltres tornarem per aquest camí.

                                      

Seguim a la dreta i arribem a la presa i a l'impressionant Estanh Major de Colomèrs (42.6260,0.9227)Clica per veure'n la ubicació. , situat en una gran cubeta. Sorprèn la grandària de l'estany i la bellesa del paisatge granític on es troba.

A l'altra banda de la presa, a l'oest, veiem el refugi Vell de Colomèrs i al sud-oest el refugi Nou de Colomèrs.

               

Caminem per sobre de la presa fins al refugi Vell de Colomèrs (42.6266,0.9218)Clica per veure'n la ubicació. .

Un edifici de pedra amb els porticons d'un vistòs color vermell.


























Dues vistes des del mirador del refugi.

                       
   
          

Deixem el vell refugi a la dreta i continuem la ruta vorejant l'estany.

                                         

Un cartell de fusta i les marques grogues ens diuen que anem cap a la dreta. Veiem la coma deth Pòrt de Caldes com aboca les seves aigües a l'estanh Major de Colomèrs.

                 

El vell refugi a la llunyania.

                              

Ben aviat defugim el sender que per la dreta puja cap al port de Caldes i fem a l'esquerra, apropant-nos al pontet de fusta que salva la Coma deth Pòrt de Caldes.

            

El sender ara marxa en sentit sud-est. Ens apropem al refugi Nou de Colomèrs.

                                                    

Arribem al refugi Nou de Colomèrs (42.6243,0.9207)Clica per veure'n la ubicació.

El refugi es troba alçat per sobre de l'estany, amb unes vistes immillorables de l'entorn. És un bon punt per descansar i recuperar forces abans de reprendre la ruta, també hi passa la popular travessa Carros de Foc que fa la volta al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici passant pels nou refugis guardats del parc. Es tracta d'un refugi guardat propietat del Conselh Generau d'Aran, en funcionament des de l'any 2008 i que disposa d'unes 60 places. Abans aquest refugi s'utilitzava com a refugi d'hivern (quan el refugi guardat no es trobava en funcionament) i el que actualment és l'antic refugi era el refugi guardat de Colomèrs.















També disposa de la seva font.

2 1h 10'
2,6 Km
2.133 m
42.6242,0.9207Clica per veure'n la ubicació. Hònt deth Refugi de Colomèrs
La trobem davant del nou refugi de Colomèrs, un petit rètol de fusta ens l'assenyala. Es tracta d'una paret de pedra amorterada de forma còncava, amb dues petites parets laterals semblants a uns contraforts. Al frontal hi ha incrustades petites rajoles de colors escampades arreu. L'aigua raja regulada per una aixeta de maneta disposada a la part baixa i cau directament a la base de la font que està cimentada, des d'on s'escola per unir-se a l'estany.























Aquí comença l'anomenada "Volta curta al circ de Colomèrs". Des del refugi voregem un tram l'estany Major i ràpidament agafem un corriol que s'enfila amunt en direcció més aviat sud-oest.

             

A mida que pugem, la perspectiva envers l'estany augmenta.

El circ de Colomèrs deu el seu nom a Charles Joseph Colomès de Juillan, un enginyer francès del segle XIX. Charles Joseph va explorar diverses valls pirinenques, entre elles la vall d'Aran, amb l'objectiu d'estudiar i identificar noves vies de comunicació entre el costat francès i el costat espanyol dels Pirineus. Un dels projectes més destacats que va presentar Charles Joseph va ser la construcció d'un gran corredor ferroviari que comunicava les localitats de Tarbes i d'Osca a través d'un túnel que havia de passar per sota del circ de Gavarnie. Aquest projecte es va abandonar i no es va realitzar mai.
                        


Remuntem un rierol.

                               

Passem per un tram ben estret i arribem a un coll on ens acomiadem de l'estanh Major de Colomèrs, a partir d'ara ja no el veurem.

                  

Passat el tram estret arribem a l'estanh Mòrt (42.6208,0.9170Clica per veure'n la ubicació. .

Estanh Mòrt amb el Tuc deth Pòrt, el port de Caldes i el Tuc deth Cap deth Pòrt al fons.


Una marca groga ens indica que l'hem de vorejar per l'esquerra.

                              
      
                                        

Deixem definitivament l'estanh Mòrt alhora que ens adrecem al sud.

                       

Una mica més de 250 metres un cop hem deixat enrere l'últim estany, som al trencall de la Volta Llarga. Si seguíssim recte pel sender amb marques vermelles (sud) faríem l'itinerari circular que puja fins al fons del circ (2.600m) i passa per bastants més estanys. Nosaltres farem el curt, prenem doncs el brancal de l'esquerra, en direcció clarament est.

                                            

Anem perdent una mica d'alçada, apropant-nos a l'estanh Garguills de Jos (42.6177,0.9222)Clica per veure'n la ubicació. .

               
                                
     
                            

Fem una petita marrada per creuem el desguàs d'aquest estany per un pont de fusta.

                                        

Des del pont, mirant avall.

                 

Un cop a l'altra banda del pont anem cap a la dreta per acabar de vorejar l'estany i al mateix temps acomiadant-se d'ell. De seguida ens adrecem altre cop a l'est.

El tram que ve a continuació, durant aproximadament mig quilòmetre, és molt bonic, una zona planera amb aiguamolls i rierols.

                                            
                 
                                

A continuació fem un tram de pujada i assolim un collet. A partir d'aquí una baixada ens aboca a l'estanh des Cabidornats o del Plan (42.6211,0.9294)Clica per veure'n la ubicació. , segons quin mapa es miri.

Un estany que presenta la singularitat de tenir una illa al mig.
              


Voregem l'estany per l'esquerra i de mica en mica ens anem adreçant al sud-est.

                              
     

Arribem a l'enllaç amb el GR-11, un encreuament de camins; a la dreta podríem anar a veure altres estanys i el port de Ratera, nosaltres prenem el brancal de l'esquerra.

                                

De seguida ens duu a peus de l'estanh Long de Colomèrs (42.6236,0.9310)Clica per veure'n la ubicació. .

                   

Voregem l'estany per l'esquerra, en sentit nord.

                                  

A l'acabar-se l'estany trobem una bifurcació; rebutgem el camí que se'n va per la dreta fins a l'estany Clòto de Baish, nosaltres fem pel de l'esquerra que s'enfila una mica

                                                         

Arribem a un collet, Còth de Clòto (42.6264,0.9285)Clica per veure'n la ubicació. , on es divisa l'Estanh Clòto de Baish a la nostra dreta, per on s'uneix el camí que ve del refugi de Saboredo.

                           

Per l'altre costat veiem la presa de Colomers.

                                       

El camí comença a baixar en direcció a la presa. Una mica abans d'arribar-hi trobem un pal informatiu.

                

Deixem la presa a l'esquerra i ens desviem a mà dreta. A partir d'aquí desfem els prop d'1,2 quilòmetres que ens separen de l'inici i donar per acabada la nostra sortida d'avui

F 4h
6,3 Km
1.972 m
42.6326,0.9214Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Colomèrs (Naut Aran)

Inici i final del recorregut.