Itinerari:

0

0h

0 Km

895 m

42.8343,0.7177Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament de l'entrada (Bausen)

Bausen és un petit poble de conte de fades on es troba el bosc Encantat de Carlac, que destaca per les seves espectaculars fagedes mil·lenàries.
Venir a Bausen és com fer un salt enrere en el temps, traslladar-se a un lloc amb un encant especial on els rellotges marquen un ritme diferent, pausat, un lloc on les seves gents es resisteixen a caure en la voràgine de les presses i s'aferren a les seves tradicions i costums, a una forma de vida que ha anat desapareixent en la major part dels pobles aranesos. En les seves cases es manté l'arquitectura tradicional, amb poques transformacions. Els "penaus", els graons característics de les teulades, ens recorden l'època del segle anterior en què la majoria de les cases estaven cobertes de "tet de Palha", teulades fets amb palla de sègol.
Una curiositat que ens cridarà l'atenció seran els fulls de "palma" o fals llorer que trobarem en totes les portes de cases o "bòrdes", Bausen és l'únic poble on es manté aquesta tradició que protegeix els seus habitants, foragitant els mals esperits.

Comencem la ruta a l'entrada del poble de Bausen, sota l'església de Sant Pèir, on hi ha un cartell indicador del GR-211.2 que seguirem en direcció a "Sant Roc, Carlac i Coret de Pan".

   

Pugem per unes escales fins a l'església de Sant Pèir i el cementiri de Bausen.

                                             

1

914 m

42.8347,0.7179Clica per veure'n la ubicació.

Glèisa de Sant Pèir

Sant Pèir de Bausen és una església barroca. Es creu que aquest edifici substituí un d'origen romànic. D'una sola nau amb absis quadrat i campanar adossat. La cara nord està embeguda per una plaça del poble; la cara sud presenta una portalada d'estil neoclàssic on es conserva la dovella on s'indica l'any de construcció (1709) i per damunt d'ella una pedra amb simbologia de Sant Pere. L'església té contraforts i a la cara de migdia hi ha encastada un fragment d'urna funerària romana de marbre, on hi ha representat en baix relleu l'escena de tres bustos sota arcades de ferradura i signes astrals. Segons José Sarraté Forga es tracta de dues dones i un home, i la forma de ferradura dels arcs remet a les esteles pròpies de l'alt Imperi Romà, en aquest cas d'execució autòctona. També hi ha una altra pedra amb símbols paleocristians o precristians.
A la façana de migdia hi ha una llosa amb inscripcions gravades representant una decoració geomètrica; el conjunt representa una ziga-zaga que recorre de llarg a llarg la llosa; entre els espais buits hi han representats a la part superior cercles (gairebé tots amb un puntet al mig) i a la part inferior ratlles creuades. El campanar és de base quadrada i de construcció tosca; conserva restes que poden ser d'origen romànic (suposadament aprofitats de la derruïda església de Santa Eulària) com poden ser una finestra arcada amb pedra tosca a la cara Est i una finestra espitllera tapiada a la cara Sud. A la part inferior de la cara Nord s'observa una porta d'entrada tapiada.



                            

Continuem amunt cap al carrer Major i seguim envers la dreta, en direcció est, passant pel costat d'un alt mur de pedra seca, entre horts i cases.

                                          

Deixem el poble enrere.

                         

Aviat arribem a la petita capella de Sant Ròc (42.8344,0.7214)Clica per veure'n la ubicació. .

                                            

Darrera la capella trobem una senzilla font.

2

5'

0,4 Km

922 m

42.8345,0.7214Clica per veure'n la ubicació.

Hònt de Sant Ròc

Senzilla font al darrere de la capèla de Sant Ròc. Es tracta d'una senzilla font adossada a una paret de pedra seca, formada per un abeurador de formigó i una aixeta al final d'un tub de plàstic.

Passada la capella abandonem una estona el camí principal que se'n va per l'esquerra per visitar un mirador i el cementiri de Teresa.

Així doncs girem envers la dreta i una seixantena de metres després som al mirador de Bausen (42.8337,0.7218)Clica per veure'n la ubicació. .

Al mirador disposem d'un banc per seure mentre contemplem la fantàstica panoràmica: veiem Les a la llunyania i el poble de Bausen a tocar.

                                          

Després continuem per un corriol que marxa en direcció est, passa entre unes antenes i una creu de fusta.

                         

Després de la creu, el corriol gira envers l'esquerra i baixa cap a una petita esplanada envoltada de robínies, on hi ha el cementiri amb la tomba de Teresa.

3

10'

0,6 Km

845 m

42.8341,0.7226Clica per veure'n la ubicació.

Cementèri dera Teresa

Aquest cementiri pagà, el més petit de Catalunya, acull una única tomba i una de les més boniques històries d'amor mai explicades.
La més bella llegenda que expliquen els ancians de la Vall va ser real com la vida mateixa i va tenir lloc a Bausen (Baix Aran) a principis del segle XX. En aquell temps l'Església encara tenia un gran poder sobre la vida dels feligresos.
En els anys 1920, dos joves d'aquesta bonica població es van enamorar tan tendrament que el seu amor va captivar a tots veïns. Quan van decidir casar-se, el rector els va exigir una gran suma de diners com dispensa pel fet d'estar emparentats, encara que fos un parentiu llunyà, i no va cedir a les súpliques dels dos enamorats. No obstant això, ells van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que Teresa va emmalaltir i va morir amb només 33 anys. Tampoc llavors el rector va accedir a donar-li santa sepultura al cementiri del poble. Indignats per aquesta decisió i davant la desesperació del desconsolat jove, tots els veïns si excepció, van cavar una altra fossa i la van enterrar amb tota dignitat al cementiri civil on reposa, i on cada any el seu fill, fruit de l'amor que van viure, diposita flors fresques.
Es tracta sens dubte de la tomba més famosa de la Val d'Aran, situada als afores del petit poble de Bausen. El plàcid lloc és conegut com El Coret, al final d'un camí de muntanya que desemboca a una plana poblada d'acàcies després d'enfonsar-se bruscament en el terreny. Des d'allà es domina la magnífica vall de Toran.

Retornem a la capella de Sant Ròc pujant per uns esglaons de fusta. Aquí reprenem el camí a la dreta, en direcció nord-est, cap a Carlac.

                           

Seguim el sender que transcorre planer entre feixes cobertes de bardisses i bàlec tot resseguint un mur de pedra seca. Des d'aquí gaudim d'àmplies vistes cap a la vall de Toran i el poble de Canejan que s'alça a l'altre costat de la vall.

                                

El camí empedrat va resseguint el vessant solell i travessa uns roquissars, tot girant progressivament cap al nord.

                                                    

Ens endinsem en una ombrívola i fresca avellanosa.

                       

De tant en tant se'ns obren vistes a la zona francesa d'Occitània.

           

Seguidament entrem en un bonic bosc caducifoli poblat per tells i roures, el típic bosc dels engorjats i dels vessants ombrívols pirinencs.

Un quilòmetres més enllà de la capella de Sant Roc trobem a mà esquerra un antic abeurador de pedra, avui dia desmanegat.

                                      

Anem seguint les marques blanques i vermelles del GR.

                     

El camí va guanyant altura quasi imperceptiblement i s'endinsa a la fageda del vessant obac. Comencen a aparèixer els primers faigs mil·lenaris, som de ple dins el Bosc de Carlac.

4

1.075 m

42.8425,0.7191Clica per veure'n la ubicació.

Bosc de Carlac

Els troncs dels seus faigs mil·lenaris agafen formes molt curioses formant un espectacle visual incomparable.
És un espai natural que conté infinitat de llegendes i misteri que t'atrapa i et deixa bocabadat. Els seus 6,5 km de ruta s'endinsa per la fageda i puja al Coret de Pan, un punt des d'on es poden gaudir d'unes vistes espectaculars del vessant nord del massís Aneto-Maladeta.

Continuem avançant per la ombrívola i humida fageda de Carlac. 650 metres des de l'abeurador anterior travessem un torrent secundari a través d'una passera de fusta (42.8452,0.7180)Clica per veure'n la ubicació. .

                       

Contemplem les formes retorçades i fantasmagòriques dels troncs dels faigs.

                                     

Uns 600 metres més endavant travessem per primer cop l'arriu de Carlac o des Lauaders, segons quin mapa es miri, a través d'un pontet de fusta (42.8473,0.7120)Clica per veure'n la ubicació. .

               

150 metres després d'haver creuat el riu, arribem a les bòrdes de Carlac (42.8487,0.7132)Clica per veure'n la ubicació. , que queden amagades a la nostra dreta, per sota del camí i entremig del bosc. Continuem guanyant altura per dins la fageda de Carlac en sentit nord, ara més decididament, potser la part més feixuga. 400 metres més amunt de les antigues bòrdes el camí fa un gir marcat a l'esquerra, encarant-nos al sud-oest. Després d'aquest canvi sobtat de direcció, ascendim amb força pel mig de la fageda. 250 metres més endavant arribem a un replà cobert d'avellaners i amb restes d'una construcció de pedra seca (42.8497,0.7101)Clica per veure'n la ubicació. a mà esquerra.

                                          

S'acaba la pujada, planegem una ica i de seguida comencem a perdre alçada suaument sota l'avellanosa. Després d'uns 250 metres des de la cabana de pedra seca trobem altra vegada el riu de Carlac, el qual creuem per un pontet de fusta (42.8484,0.7083)Clica per veure'n la ubicació. .

                            

Passat el pont, el camí gira envers l'esquerra, adreçant-se al sud-est, davallant còmodament. Finals de setembre és una bona època per poder veure el bosc encatifat.

        

Una mica més de 850 metres més avall, una tanca de fusta ens acomiada del bosc de Carlac.

                           

200 metres després arribem al coret de Pan (42.8419,0.7157)Clica per veure'n la ubicació. , des d'on gaudim de vistes espectaculars del massís de l'Aneto-Maladeta, el Baish Aran, el Montlude i la vall de Toran.

                     

Tot seguit som al costat de la font de Coret de Pan.

5

1.174 m

42.8415,0.7155Clica per veure'n la ubicació.

Hònt de Coret de Pan

Es tracta de dos llargs abeuradors de pedra amorterada disposats un a continuació de l'altre i a diferent nivell, en cascada, aprofitant el pendent del terreny. El de dalt és més llarg que el de baix i ambdós queden arrambats a un mur de pedra seca. Al capdamunt hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc de pedra que surt d'un forat fet a un muret de pedra.
         

Després d'admirar les meravelloses vistes, comencem a baixar seguint les marques del GR-211.2

                                          

250 metres més avall, a mig descens, deixem enrere les marques grogues que continuen cap a l'esquerra, nosaltres baixem en fort pendent resseguint un mur de pedra seca que ens aboca, 250 metres després, a les bòrdes de Sacrotz (42.8385,0.7135)Clica per veure'n la ubicació.

                  

Passem pel costat de les primeres bòrdes, algunes en estat ruïnós.

                                             

Passada la borda que deixem a la dreta, arribem a una cruïlla on defugim els senyals del GR i enllacem amb l'itinerari marcat amb pintura groga, que seguim cap a la dreta, per un camí empedrat, d'acusada pendent i flanquejat per freixes.

 150 metres més avall passem a frec d'un antic abeurador pel bestiar.
                                  

De seguida som al costat d'una vella bòrda reformada com a habitatge que deixem enlairada a l'esquerra.

                                                 

Una mica més avall, enllacem de nou amb el GR que ens ve per l'esquerra i continuem davallant per l'ample camí un centenar de metres més, fins que siguem en un encreuament. Aquí rebutgem el brancal de la dreta que duu a cabana del Vaquer i el Clòt de Vacanera i fem a l'esquerra en direcció sud-est, cap a Bausen. Baixem plàcidament entre murs de pedra seca poblats per bardisses i vorejats per freixes, nogueres i castanyers. Arribem a les primeres cases dels afores del poble. 300 metres després de l'última cruïlla som al costat de la hònt des Lauaders.

6

925 m

42.8354,0.7152Clica per veure'n la ubicació.

Hònt des Lauaders

De fet, es tracta d'un safareig d'obra arrebossada de dos cossos a recer de dues parets de pedra que formen angle i que son les façanes laterals d'una casa del poble. L'aigua raja per dos brocs de ferro situats a l'extrem dret i omplen el cos del safareig de més a la dreta. Damunt dels brolladors hi ha una obertura a la paret de pedra que deu donar accés al dipòsit de reserva. El sobrant del cos de la dreta alimenta al de l'esquerra. Tota la banda llarga del safareig és inclinada per poder esbandir.

Tot seguit entrem al carrer Major, on hi trobem la hònt deth Pòble.

7

928 m

42.8354,0.7154Clica per veure'n la ubicació.

Hònt deth Pòble

Un llarg abeurador d'obra arrebossada disposat en paral·lel a un parterre que a la vegada ressegueix una paret de pedra que sustenta les terres del camp del damunt. A la part central, damunt del parterre, queda una petita construcció d'obra amb coberta de lloses planes de pissarra i un registre de ferro al lateral dret. Intuïm que és el dipòsit de reserva. Del seu frontal surt un estret broc de ferro per on raja l'aigua que omple l'abeurador. Damunt del brollador, a la paret de pedra, hi ha una obertura que deu donar accés a la cisterna de captació o mina. Sota el broc disposem de dos barnilles de ferro per reposar les galledes i garrafes mentre s'omplen. L'abeurador desguassa l'aigua sobrant per l'extrem dret i l'aboca a un enreixat de ferro arran del terra.

Continuem baixant pel carrèr Major, defugint el carrèr de Naut que se'n va per l'esquerra i aniria a la capèla de Sant Ròc.

Al carrèr Major es conserven algunes bordes que mantenen l'estructura tradicional aranesa amb poques modificacions. Els elements més característics són els "penaus", l'escalonat de la façana i les finestres de fusta de dos pisos.

Poc després trobem una altra font.

8

914 m

42.8349,0.7166Clica per veure'n la ubicació.

Hònt deth Carrèr Major

El conjunt de la font queda a recer d'un mur de pedra arrebossada que alhora sustenta el carrer del damunt. Centrat en el mur i a mitja alçada surt el broc de ferro per on raja l'aigua que omple una bassa o abeurador. La bassa també és feta d'obra arrebossada, fa uns tres metres de llargada i una mica més de mig metre d'amplada, descansa directament al terra. Sota el brollador disposem de dos passamans de ferro per reposar les garrafes i galledes mentre s'omplen.

A continuació coneixerem l'última de les fonts d'aquest matí. Rebutgem seguir pel carrèr Major i ens desviem a la dreta pel carrèr Gorruda, un carrer d'acusada pendent, estret i tortuós que ens aboca al carrèr Sant Pèir, el qual fem a la dreta i en no res som davant la hònt des Cortelhats.

9

898 m

42.8346,0.7158Clica per veure'n la ubicació.

Hònt des Cortelhats

El conjunt de la font es troba a peu de carrer, està format per la font i un llarg abeurador, a recer d'una paret longitudinal de pedra amorterada que sustenta les terres d'un hort, un tros de façana d'una casa a l'esquerra i una mena de contrafort a la dreta.
A l'esquerra ens queda la font. L'aigua raja per un broc de ferro colzat situat al capdamunt del capçal d'obra arrebossada i arrodonida a la part de dalt i cau directament a l'abeurador. L'abeurador és fet d'obra arrebossada, fa uns cinc metres de llargada i mig d'amplada. Sota el brollador disposem de dos passamans de ferro per reposar les galledes i garrafes mentre s'omplen.
Damunt de l'abeurador hi trobem una placa de pedra amb la inscripció "Hònt dels Cortelhats, J.Cal. 1927", fent referència a la data de la seva probable construcció. Davant la font hi ha una divertida i encertada tanca de fusta que pretén evitar que els cotxes aparquin davant la font i així gaudir d'ella.
A diferència d'altres pobles aranesos, safareig i font no estan junts, si no que es troben a uns metres l'un de l'altre. A prop d'aquí doncs, queda el safareig associat a aquesta font, un petit edifici de planta rectangular amb ràfec a una vessant i tancada per dos costats. L'estructura del sostre se sosté en els murs pels costats tancats i en uns troncs, que fan funció de pilars, pels oberts. El safareig ocupa tot el llarg de l'edifici.

El mateix carrer Sant Pèir ens duu sota l'església i d'aquí a l'aparcament de l'entrada de Bausen, punt d'inici i final d'aquesta preciosa ruta per la fageda de Carlac.

F

2h 30'

6,7 Km

895 m

42.8343,0.7177Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament de l'entrada (Bausen)

Final del recorregut d'avui.