Itinerari:
Bausen és un petit poble de conte de fades on es troba el bosc
Encantat de Carlac, que destaca per les seves espectaculars fagedes
mil·lenàries.
Venir a Bausen és com fer un salt enrere en el temps, traslladar-se
a un lloc amb un encant especial on els rellotges marquen un ritme
diferent, pausat, un lloc on les seves gents es resisteixen a caure en
la voràgine de les presses i s'aferren a les seves tradicions i
costums, a una forma de vida que ha anat desapareixent en la major part
dels pobles aranesos. En les seves cases es manté l'arquitectura
tradicional, amb poques transformacions. Els "penaus", els graons
característics de les teulades, ens recorden l'època del segle anterior
en què la majoria de les cases estaven cobertes de "tet de Palha",
teulades fets amb palla de sègol.
Una curiositat que ens cridarà l'atenció seran els fulls de "palma"
o fals llorer que trobarem en totes les portes de cases o "bòrdes",
Bausen és l'únic poble on es manté aquesta tradició que protegeix els
seus habitants, foragitant els mals esperits.
Comencem la ruta a l'entrada del poble de Bausen, sota l'església de
Sant Pèir, on hi ha un cartell indicador del GR-211.2 que
seguirem en direcció a "Sant Roc, Carlac i Coret de Pan".
Pugem per unes escales fins a l'església de Sant Pèir i el cementiri
de Bausen.
Sant Pèir de Bausen és una església barroca. Es creu que
aquest edifici substituí un d'origen romànic. D'una sola nau amb absis
quadrat i campanar adossat. La cara nord està embeguda per una plaça
del poble; la cara sud presenta una portalada d'estil neoclàssic on es
conserva la dovella on s'indica l'any de construcció (1709) i per
damunt d'ella una pedra amb simbologia de Sant Pere. L'església té
contraforts i a la cara de migdia hi ha encastada un fragment d'urna
funerària romana de marbre, on hi ha representat en baix relleu
l'escena de tres bustos sota arcades de ferradura i signes astrals.
Segons José Sarraté Forga es tracta de dues dones i un home, i la forma
de ferradura dels arcs remet a les esteles pròpies de l'alt Imperi
Romà, en aquest cas d'execució autòctona. També hi ha una altra pedra
amb símbols paleocristians o precristians.
A la façana de migdia hi ha una llosa amb inscripcions gravades
representant una decoració geomètrica; el conjunt representa una
ziga-zaga que recorre de llarg a llarg la llosa; entre els espais buits
hi han representats a la part superior cercles (gairebé tots amb un
puntet al mig) i a la part inferior ratlles creuades. El campanar és de
base quadrada i de construcció tosca; conserva restes que poden ser
d'origen romànic (suposadament aprofitats de la derruïda església de
Santa Eulària) com poden ser una finestra arcada amb pedra tosca a la
cara Est i una finestra espitllera tapiada a la cara Sud. A la part
inferior de la cara Nord s'observa una porta d'entrada tapiada.
Continuem amunt cap al carrer Major i seguim envers la dreta, en
direcció est, passant pel costat d'un alt mur de pedra seca, entre
horts i cases.
Deixem el poble enrere.
Aviat arribem a la petita capella de Sant Ròc (42.8344,0.7214)Clica per
veure'n
la ubicació. .
Darrera la capella trobem una senzilla font.
Senzilla font al darrere de la capèla de Sant Ròc. Es
tracta d'una senzilla font adossada a una paret de pedra seca, formada
per un abeurador de formigó i una aixeta al final d'un tub de plàstic.

Passada la capella abandonem una estona el camí principal que se'n
va per l'esquerra per visitar un mirador i el cementiri de Teresa.
Així doncs girem envers la dreta i una seixantena de metres després
som al mirador de Bausen (42.8337,0.7218)Clica per veure'n
la ubicació. .
Al mirador disposem d'un banc per seure mentre contemplem la
fantàstica panoràmica: veiem Les a la llunyania i el poble de Bausen a
tocar.
Després continuem per un corriol que marxa en direcció est, passa
entre unes antenes i una creu de fusta.
Després de la creu, el corriol gira envers l'esquerra i baixa cap a
una petita esplanada envoltada de robínies, on hi ha el cementiri amb
la tomba de Teresa.
Aquest cementiri pagà, el més petit de Catalunya, acull
una única tomba i una de les més boniques històries d'amor mai
explicades.
La més bella llegenda que expliquen els ancians de la Vall va ser
real com la vida mateixa i va tenir lloc a Bausen (Baix Aran) a
principis del segle XX. En aquell temps l'Església encara tenia un gran
poder sobre la vida dels feligresos.
En els anys 1920, dos joves d'aquesta bonica població es van
enamorar tan tendrament que el seu amor va captivar a tots veïns. Quan
van decidir casar-se, el rector els va exigir una gran suma de diners
com dispensa pel fet d'estar emparentats, encara que fos un parentiu
llunyà, i no va cedir a les súpliques dels dos enamorats. No obstant
això, ells van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que
Teresa va emmalaltir i va morir amb només 33 anys. Tampoc llavors el
rector va accedir a donar-li santa sepultura al cementiri del poble.
Indignats per aquesta decisió i davant la desesperació del desconsolat
jove, tots els veïns si excepció, van cavar una altra fossa i la van
enterrar amb tota dignitat al cementiri civil on reposa, i on cada any
el seu fill, fruit de l'amor que van viure, diposita flors fresques.
Es tracta sens dubte de la tomba més famosa de la Val d'Aran,
situada als afores del petit poble de Bausen. El plàcid lloc és conegut
com El Coret, al final d'un camí de muntanya que desemboca a una plana
poblada d'acàcies després d'enfonsar-se bruscament en el terreny. Des
d'allà es domina la magnífica vall de Toran.
Retornem a la capella de Sant Ròc pujant per uns esglaons de fusta.
Aquí reprenem el camí a la dreta, en direcció nord-est, cap a Carlac.
Seguim el sender que transcorre planer entre feixes cobertes de
bardisses i bàlec tot resseguint un mur de pedra seca. Des d'aquí
gaudim d'àmplies vistes cap a la vall de Toran i el poble de Canejan
que s'alça a l'altre costat de la vall.
El camí empedrat va resseguint el vessant solell i travessa uns
roquissars, tot girant progressivament cap al nord.
Ens endinsem en una ombrívola i fresca avellanosa.
De tant en tant se'ns obren vistes a la zona francesa d'Occitània.
Seguidament entrem en un bonic bosc caducifoli poblat per tells i
roures, el típic bosc dels engorjats i dels vessants ombrívols
pirinencs.
Un quilòmetres més enllà de la capella de Sant Roc trobem a mà
esquerra un antic abeurador de pedra, avui dia desmanegat.
Anem seguint les marques blanques i vermelles del GR.
El camí va guanyant altura quasi imperceptiblement i s'endinsa a la
fageda del vessant obac. Comencen a aparèixer els primers faigs
mil·lenaris, som de ple dins el Bosc de Carlac.
Els troncs dels seus faigs mil·lenaris agafen formes
molt
curioses
formant un espectacle visual incomparable.
És un espai natural que conté infinitat de llegendes i misteri que
t'atrapa i et deixa bocabadat. Els seus 6,5 km de ruta s'endinsa per la
fageda i puja al Coret de Pan, un punt des d'on es poden gaudir d'unes
vistes espectaculars del vessant nord del massís Aneto-Maladeta.

Continuem avançant per la ombrívola i humida fageda de Carlac. 650
metres des de l'abeurador anterior travessem un torrent secundari a
través d'una passera de fusta (42.8452,0.7180)Clica per veure'n
la ubicació. .
Contemplem les formes retorçades i fantasmagòriques dels troncs dels
faigs.
Uns 600 metres més endavant travessem per primer cop l'arriu de
Carlac o des Lauaders, segons quin mapa es miri, a través d'un pontet
de fusta (42.8473,0.7120)Clica per veure'n
la ubicació. .
150 metres després d'haver creuat el riu, arribem a les bòrdes de
Carlac (42.8487,0.7132)Clica per veure'n
la ubicació. , que queden amagades a la nostra dreta, per
sota del camí i entremig del bosc. Continuem guanyant altura per dins
la fageda de Carlac en sentit nord, ara més decididament, potser la
part més feixuga. 400 metres més amunt de les antigues bòrdes el camí
fa un gir marcat a l'esquerra, encarant-nos al sud-oest. Després
d'aquest canvi sobtat de direcció, ascendim amb força pel mig de la
fageda. 250 metres més endavant arribem a un replà cobert d'avellaners
i amb restes d'una construcció de pedra seca (42.8497,0.7101)Clica per
veure'n
la ubicació. a mà esquerra.
S'acaba la pujada, planegem una ica i de seguida comencem a perdre
alçada suaument sota l'avellanosa. Després d'uns 250 metres des de la
cabana de pedra seca trobem altra vegada el riu de Carlac, el qual
creuem per un pontet de fusta (42.8484,0.7083)Clica per veure'n
la ubicació. .
Passat el pont, el camí gira envers l'esquerra, adreçant-se al
sud-est, davallant còmodament. Finals de setembre és una bona època per
poder veure el bosc encatifat.
Una mica més de 850 metres més avall, una tanca de fusta ens
acomiada del bosc de Carlac.
200 metres després arribem al coret de Pan (42.8419,0.7157)Clica per
veure'n
la ubicació. , des d'on gaudim de vistes espectaculars del
massís de l'Aneto-Maladeta, el Baish Aran, el Montlude i la vall de
Toran.
Tot seguit som al costat de la font de Coret de Pan.
Es tracta de dos llargs abeuradors de pedra amorterada
disposats un a continuació de l'altre i a diferent nivell, en cascada,
aprofitant el pendent del terreny. El de dalt és més llarg que el de
baix i ambdós queden arrambats a un mur de pedra seca. Al capdamunt hi
trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc de pedra que surt d'un
forat fet a un muret de pedra.
Després d'admirar les meravelloses vistes, comencem a baixar seguint
les marques del GR-211.2
250 metres més avall, a mig descens, deixem enrere les marques
grogues que continuen cap a l'esquerra, nosaltres baixem en fort
pendent resseguint un mur de pedra seca que ens aboca, 250 metres
després, a les bòrdes de Sacrotz (42.8385,0.7135)Clica per veure'n
la ubicació.
Passem pel costat de les primeres bòrdes, algunes en estat ruïnós.
Passada la borda que deixem a la dreta, arribem a una cruïlla on
defugim els senyals del GR i enllacem amb l'itinerari marcat
amb pintura groga, que seguim cap a la dreta, per un camí empedrat,
d'acusada pendent i flanquejat per freixes.
150 metres més avall passem a frec d'un antic abeurador pel
bestiar.
De seguida som al costat d'una vella bòrda reformada com a habitatge
que deixem enlairada a l'esquerra.
Una mica més avall, enllacem de nou amb el GR que ens ve
per l'esquerra i continuem davallant per l'ample camí un centenar de
metres més, fins que siguem en un encreuament. Aquí rebutgem el brancal
de la dreta que duu a cabana del Vaquer i el Clòt de Vacanera i fem a
l'esquerra en direcció sud-est, cap a Bausen. Baixem plàcidament entre
murs de pedra seca poblats per bardisses i vorejats per freixes,
nogueres i castanyers. Arribem a les primeres cases dels afores del
poble. 300 metres després de l'última cruïlla som al costat de la hònt
des Lauaders.
De fet, es tracta d'un safareig d'obra arrebossada de
dos cossos a recer de dues parets de pedra que formen angle i que son
les façanes laterals d'una casa del poble. L'aigua raja per dos brocs
de ferro situats a l'extrem dret i omplen el cos del safareig de més a
la dreta. Damunt dels brolladors hi ha una obertura a la paret de pedra
que deu donar accés al dipòsit de reserva. El sobrant del cos de la
dreta alimenta al de l'esquerra. Tota la banda llarga del safareig és
inclinada per poder esbandir.

Tot seguit entrem al carrer Major, on hi trobem la hònt deth Pòble.
Un llarg abeurador d'obra arrebossada disposat en paral·lel a un
parterre que a la vegada ressegueix una paret de pedra que sustenta les
terres del camp del damunt. A la part central, damunt del parterre,
queda una petita construcció d'obra amb coberta de lloses planes de
pissarra i un registre de ferro al lateral dret. Intuïm que és el
dipòsit de reserva. Del seu frontal surt un estret broc de ferro per on
raja l'aigua que omple l'abeurador. Damunt del brollador, a la paret de
pedra, hi ha una obertura que deu donar accés a la cisterna de captació
o mina. Sota el broc disposem de dos barnilles de ferro per reposar les
galledes i garrafes mentre s'omplen. L'abeurador desguassa l'aigua
sobrant per l'extrem dret i l'aboca a un enreixat de ferro arran del
terra.

Continuem baixant pel carrèr Major, defugint el carrèr de Naut que
se'n va per l'esquerra i aniria a la capèla de Sant Ròc.
Al carrèr Major es conserven algunes bordes que mantenen
l'estructura tradicional aranesa amb poques modificacions. Els elements
més característics són els "penaus", l'escalonat de la façana i les
finestres de fusta de dos pisos.
Poc després trobem una altra font.
El conjunt de la font queda a recer d'un mur de pedra
arrebossada
que alhora sustenta el carrer del damunt. Centrat en el mur i a mitja
alçada surt el broc de ferro per on raja l'aigua que omple una bassa o
abeurador. La bassa també és feta d'obra arrebossada, fa uns tres
metres de llargada i una mica més de mig metre d'amplada, descansa
directament al terra. Sota el brollador disposem de dos passamans de
ferro per reposar les garrafes i galledes mentre s'omplen.
A continuació coneixerem l'última de les fonts d'aquest matí.
Rebutgem seguir pel carrèr Major i ens desviem a la dreta pel carrèr
Gorruda, un carrer d'acusada pendent, estret i tortuós que ens aboca al
carrèr Sant Pèir, el qual fem a la dreta i en no res som davant la hònt
des Cortelhats.
El conjunt de la font es troba a peu de carrer, està
format per la font i un llarg abeurador, a recer d'una paret
longitudinal de pedra amorterada que sustenta les terres d'un hort, un
tros de façana d'una casa a l'esquerra i una mena de contrafort a la
dreta.
A l'esquerra ens queda la font. L'aigua raja per un broc de ferro
colzat situat al capdamunt del capçal d'obra arrebossada i arrodonida a
la part de dalt i cau directament a l'abeurador. L'abeurador és fet
d'obra arrebossada, fa uns cinc metres de llargada i mig d'amplada.
Sota el brollador disposem de dos passamans de ferro per reposar les
galledes i garrafes mentre s'omplen.
Damunt de l'abeurador hi trobem una placa de pedra amb la
inscripció "Hònt dels Cortelhats, J.Cal. 1927", fent referència a la
data de la seva probable construcció. Davant la font hi ha una
divertida i encertada tanca de fusta que pretén evitar que els cotxes
aparquin davant la font i així gaudir d'ella.
A diferència d'altres pobles aranesos, safareig i font no estan
junts, si no que es troben a uns metres l'un de l'altre. A prop d'aquí
doncs, queda el safareig associat a aquesta font, un petit edifici de
planta rectangular amb ràfec a una vessant i tancada per dos costats.
L'estructura del sostre se sosté en els murs pels costats tancats i en
uns troncs, que fan funció de pilars, pels oberts. El safareig ocupa
tot el llarg de l'edifici.
El mateix carrer Sant Pèir ens duu sota l'església i d'aquí a
l'aparcament de l'entrada de Bausen, punt d'inici i final d'aquesta
preciosa ruta per la fageda de Carlac.
Final del recorregut d'avui.