Itinerari:
Estem situats al costat esquerres del vuitè revolt de la carretera
GIV-5264, on hi trobem un pal indicador que ens assenyala Ulldeter, el
Pla de la Calma i l'estany Fonedís. També hi ha un plafó amb un
recorregut que no és exactament el que farem nosaltres.
Prenem doncs el sender que surt del costat del pal indicador i que
marxa en sentit sud-oest, senyalitzat com a GR-11, remuntant
el curs de l'embrionari riu Ter, aquí encara un rierol.
El GR-11 o Sender del Pirineu és el sender de gran
recorregut més
muntanyenc de tots els que hi ha en territori català. Recorre els
Pirineus pel seu vessant sud, uneix la mar Cantàbrica amb la mar
Mediterrània, resseguint el vessant sud de la serralada dels Pirineus.
Comença al País Basc i passa per Navarra i l'Aragó abans d'entrar a
Catalunya pel pont de Salenques.
En total, el GR-11 té 378 quilòmetres dins del territori català i
travessa grans espais naturals com el Parc Nacional d'Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici, els parcs naturals de l'Alt Pirineu i del Cap
de Creus i nombrosos Paratges d'Interès Natural, com la serra de
l'Albera, l'Alta Garrotxa, la tossa Plana de Lles o les capçaleres del
Ter i el Freser. A més, al llarg del camí es troben indrets de gran
rellevància històrica i religiosa, com el santuari de Núria o el
monestir de Sant Pere de Rodes. Cal advertir que alguns dels trams
d'alta muntanya requereixen coneixements i habilitats específiques de
progressió per aquest medi, i que la presència de neu s'hi dona de
manera natural i abundant durant uns quants mesos cada any.
Aquesta etapa és la 36, va del santuari de Núria a Setcases.
Recorre els paisatges essencials del Parc Natural de les Capçaleres del
Ter i del Freser: d'una banda, la capçalera de la vall del Freser i, de
l'altra, la part alta de la vall del Ter. El santuari de Núria,
l'estació de Vallter 2000 i alguns cims i colls emblemàtics formen part
del popular itinerari.
Anem guanyant alçada per un revirat camí ben fresat i aeri. Si mirem
enrere veurem com ens hem allunyat de l'aparcament.
Al cap d'uns 250 metres entrem en un esclarissat bosc on ens donen
la benvinguda uns fantasmagòrics arbres morts.
El camí segueix el seu constant ascens ben acompanyat del riu Ter.
Davant nostre ens apareix l'imponent Gra de Fajol.
Uns 250 metres més amunt travessem per primer cop el riu Ter per un
pontet de fusta (42.4205,2.2591)Clica per veure'n
la ubicació. .
A l'altra banda ens trobem amb un bonic pal indicador, dels d'abans,
que ens assenyala la direcció a seguir per anar a Núria, doncs aquest
és el camí de Núria. També ens confirma que estem en el GR-11.
A partir d'aquí esdevé un revirat sender que puja força, ben
arranjat amb esglaons fets amb travesses de fusta i protegit amb cordes
per tal de no trepitjar res que no sigui el camí.
200 metres després som a peus del refugi d'Ulldeter.
Enmig d'aquest paisatge d'alta muntanya d'extensos prats
alpins, es
troba el nou refugi d'Ulldeter, ubicat a la falda del Gra de Fajol,
prop del naixement del riu Ter. Fou construït i és gestionat pel Centre
Excursionista de Catalunya (CEC).
L'edifici actual, construït als anys cinquanta del segle XX, és el
segon refugi de la zona. Originalment es va aixecar una construcció
noucentista molt a prop que feia de refugi per a la burgesia de
l'època, però la mala qualitat dels materials i la posterior guerra van
acabar degradant-lo fins a ser inservible. Actualment se'n poden veure
només les restes.
Està completament equipat. Disposa de 57 places, compta amb bar i
restaurant, lavabos, dutxa d'aigua calenta per als hostes, mantes i
coixins (cal sac de dormir o llençols), espardenyes, estufa de llenya i
jocs de taula. També ofereix servei d'esmorzar, menús de migdia i
sopar, pícnic i entrepans. Per passar la nit al refugi és convenient
trucar abans i reservar plaça.
També hi ha un petit refugi no guardat fora de temporada situat a
escassos metres, anomenat d'emergència.
Com la majoria de refugis de muntanya, també aquest ens permet
assedegar-nos a la seva font.
Senzilla font emplaçada als peus del refugi d'Ulldeter.
La font s'ubica en una paret de pedra amorterada que reté les
terres. L'aigua raja per una aixeta sense maneta, a modus de broc, i
cau a una pica de marbre que descansa directament al terra.
Curiosament, quan tanquen el refugi s'enduen l'aixeta i alhora
tanquen l'aigua. El dia de la nostra visita, quan vam pujar l'aigua
rajava, tal com podeu veure a les fotografies, però al baixar al cap
d'un parell d'hores estaven tancant el refugi i ja havien desmuntat
l'aixeta i tancat l'aigua. Potser els hi ha desaparegut alguna vegada?
Deixem el refugi a la dreta. En un arbre tenim uns rètols de fusta;
un d'ells ens assenyala Núria. Pugem per un espai obert en direcció
ponent, seguint les traces blanques i vermelles del GR-11.
Travessem en sentit més aviat oest el Pla de la Calma (42.4203,2.2553)Clica per veure'n
la ubicació. , un espai obert a 2.275 metres, entre les
Crestes del Gra de Fajol a l'esquerra i el riu Ter a la dreta.
Enrere veiem el refugi d'Ulldeter a la llunyania.
Endavant, al fons, emergeix l'emblemàtic cim de Bastiments. També
veiem e l'esquerra una pista de l'estació d'esquí.
400 metres després d'haver deixat enrere el refugi, arribem a una
bifurcació amb un pal informatiu; el brancal de l'esquerra segueix el
camí de Núria passant pel coll de la Marrana, nosaltres fem a la dreta,
en direcció al refugi Vell d'Ulldeter, seguint les franges blanques i
vermells i també unes biguetes de fusta amb una franja groga.
Escassos 40 metres més endavant trobem una surgència natural d'aigua
al camí d'Ulldeter (42.4207,2.2528).
La surgència, protegida per unes baranes de fusta que l'envolten,
brolla del terra i s'emmagatzema en un petit dipòsit, per on vessa i
s'escola muntanya avall per ajuntar-se al riu Ter. Es pot considerar el
segon afluent del riu Ter.
30 metres més enllà creuem un rierol a gual.
Aquest rierol és considerat el primer afluent del riu Ter. Neix uns
250 metres més amunt, en una surgència a peus del camí de Núria que
tindrem l'oportunitat de conèixer a la tornada.
El corriol s'aproxima al riu.
Un centenar de metres després creuem el riu Ter per un pont de fusta
(42.4211,2.2517)Clica per veure'n
la ubicació.
.
Damunt del pont veiem el riu Ter molt a prop del seu naixement.
Passat el pont, el camí fa un gir envers la dreta i s'enfila per un
sender que serpenteja muntanya amunt en direcció nord-est seguint unes
marques grogues i també les franges blanques i vermelles del GR-11.
Un centenar de metres més amunt arribem a un coll on podem veure
ambdues vessants.

Mirant enrere veiem el Gra de Fajol.
El camí segueix i de mica en mica es va adreçant al nord-oest. 150
metres més enllà es veuen a la dreta unes runes, son les restes del
Vell refugi d'Ulldeter (42.4224,2.2514)Clica per veure'n
la ubicació. .
El Xalet-refugi d'Ulldeter es va inaugurar el 25 de
juliol de 1909, essent considerat el segon refugi de muntanya de
Catalunya [el xalet de Cortalets (Taurinyà, Conflent) es va obrir el
1899] i el primer d'Espanya. Va estar obert fins a la Guerra Civil quan
va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment
dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els
maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment només queden
dempeus algunes restes amb una placa commemorativa. Va ésser substituït
pel nou refugi d'Ulldeter.
Durant l'any 1906, per iniciativa de Cèsar August Torras, llavors
president del Centre Excursionista de Catalunya, va anar prenent la
idea de construir una xarxa de refugis de muntanya tot començant pel
cercle d'Ulldeter. El maig de 1907 es decideix fomentar una subscripció
per ajudar a pagar la construcció. El projecte i l'execució de les
obres va anar a càrrec de la Secció d'Arquitectura del Centre
Excursionista, sent dirigida pel seu president, l'arquitecte Jeroni
Martorell. A finals de juny del mateix any una comissió, juntament amb
veïns de Setcases i el paleta de Camprodon Sr. Pagès van pujar al pla
d'Ulldeter, escollint finalment un pla dalt d'un turó a uns 100 metres
de les surgències del naixement del Ter. El lloc era també molt adequat
pel fàcil accés als pics de Bastiments, de la Dona, i el Gra de Fajol,
així com per iniciar la travessa a Núria o Carançà a través del coll de
la Marrana a l'oest, o cap a Mentet, el Costabona o el Canigó a l'est.
El xalet-refugi, d'estil noucentista, era un edifici de voltes de
pedra apuntada; el teulat de forta pendent era enquitranat, i les
finestres de fusta vermelles. Tenia una planta baixa de 160 m² i dos
pisos, amb una espaiosa sala-menjador, cuina, WC i dormitoris per a una
vintena de llits. La base de construcció era de maçoneria i el ciment
amb bigues de ferro. Tot el material, excepte les pedres, es pujava des
de Camprodon amb corrues de muls.
De les runes, cal anar en direcció més aviat nord-oest a camp obert.
Una bigueta de fusta amb una franja groga ens guia.
Al cap de 200 metres som al costat de les restes d'una antiga
construcció de pedra que ens queda a mà dreta. Es tracta de la quadres
de cavalls del Vell Refugi d'Ulldeter (42.4229,2.2493)Clica per veure'n
la ubicació. .
Uns 30 metres al nord-oest de les ruïnes ens espera la fonts
d'Ulldeter, considerat el naixement del Ter. Estan just a la vora d'una
pista d'esquí alpí.
Considerada el naixement del riu Ter, situada dins la
vall de Carlat, al fons de la vall de Camprodon. Enmig de paisatge
d'alta muntanya el brollador del riu Ter es troba a Ulldeter, al peu
d'un antic circ glacial que està delimitat pels cims del Gra de Fajol,
el Pic de la Dona i els Bastiments. La surgència està just a 25 metres
de l'actual pista d'esquí alpí.
L'aigua brolla de sota les roques i surt a la superfície en forma
de surgència.
Si anem uns metres per damunt les pedres escoltarem el soroll que
fa l'aigua al passar per sota.
Hi ha una llegenda de Joan Amades que es remunta al 1936 que
explica com es va originar el riu Ter: «Un estiu molt sec, un vell va
trucar la porta d'una cabana de pastor per demanar aigua. El pastor, en
comptes de guardar-se-la per ell, tot i que bona falta li feia, n'hi va
donar de bon grat. Era una aigua que havia hagut d'anar molt lluny per
aconseguir-la. En recompensa a aquest acte altruista, el nouvingut li
va donar una ampolla d'aigua inexhaurible. Un dia, el pastor va perdre
l'ampolla enmig d'una tartera i, com que no ha deixat mai de rajar,
aquest és l'origen de les fonts on el Ter neix.»
El riu Ter transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la
Selva, el Gironès i el Baix Empordà, fins a desembocar a la mar
Mediterrània, a la Gola del Ter, al municipi de Torroella de
Montgrí-L'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca
de drenatge de prop de 3.010 km². L'aportació mitjana anual assoleix un
volum de 840 hm³, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de
25 m³/s. Tot i néixer als Pirineus, el Ter rep una forta influència de
les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es
comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes
tant a la primavera com a la tardor.
Un cop vist el naixement del Ter, podríem baixar per la pista
d'esquí que tenim al costat i anar a trobar el camí de Núria, però
abans farem una volta per allargar una mica la caminada i per tenir
l'oportunitat de veure una altra font o surgència.
Per sota de les runes trobem un pal indicador que ens assenyala
l'estany Fonedís i el coll de la Marrana.
Així doncs, travessem la
pista d'esquí i seguim en direcció sud-oest per un camí ben fresat. És
el camí Vell de Núria que passa pel coll de la Marrana.
Passem per un espai despoblat.
A l'esquerra ens quedaria l'estany
Fonedís, però tal com indica el seu nom avui és fos, no hi ha aigua.
250 metres més endavant, abandonem el camí vell, que segueix cap al
coll de la Marrana, i girem envers l'esquerra, planejant primer en
sentit est, per un corriol no gaire evident i més tard baixant
lleugerament en direcció sud-est. No és pas problema ja que l'espai és
obert i tenim com a referència el camí de Núria que veiem a uns 200
metres al sud/sud-est, a recer del Gra de Fajol.

Un cop enllacem amb el camí de Núria, ho fem a l'esquerra, en
baixada. Un centenar de metres més avall som al costat d'unes altres
fonts o surgències (42.4200,2.2497)Clica per veure'n
la ubicació. , una mica més baixes i menys
cabaloses.
Si s'arriba al torrent i no porta aigua, caldrà
descendir uns metres fins a trobar-les. Si és a l'inrevés, que en
porta, s'haurà de pujar. A la primavera, pot haver-hi aigua més amunt
de la font estricta.
Es prossegueix pel camí, resseguint el rierol que les fonts han
format.
Al cap d'un centenar de metres veiem com és canalitzat per sota
terra el petit rierol que sortirà a la superfície una seixantena de
metres després i que abocarà les seves aigües al Ter uns altres cent
metres més avall. Potser és el primer afluent del Ter.
De seguida trobem el pal informatiu i alhora la bifurcació on ens
hem desviat a l'anada. A la dreta ens queden les crestes del Gra de
Fajol.
Ara seguim recte avall mantenint la direcció sud-est. A partir
d'aquí desfem els primers 1,1 quilòmetres que ens separen de
l'aparcament.
Inici i final d'aquest recorregut.