Caminada I-325 (Vallès Oriental)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
77
m |
41.5486,2.2034Clica per veure'n la ubicació. | Carrer Nicaragua
(Mollet del Vallès) |
Engeguem la passejada al carrer Nicaragua de Mollet del Vallès, a la confluència amb el carrer de Francesc Layret, on hi ha una rotonda. Passem sota l'autopista i tot seguit som en una bifurcació amb un rètol que ens dona la benvinguda al Parc Agroecològic de Gallecs.
Gallecs és un espai rural protegit envoltat de grans
nuclis urbans. Pertany als municipis de Santa Perpètua de Mogoda,
Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès,
Montcada i Reixac, Lliçà d'Amunt i Lliçà de Vall. El travessen tres
rieres: la riera de Caldes, la del Caganell i la riera Seca. A banda de
ser una zona agrícola, és també escenari de passejades i excursions on
es pot gaudir de vistes excepcionals i descobrir la riquesa de la fauna
i la flora. S'ha descrit la zona de Gallecs com un oasi enmig del
Vallès. Conserva la mateixa imatge que devia tenir en altres temps, amb
masies disperses pel camp de cultiu i boscos. Continuem pel brancal de la dreta que de seguida ens aboca a una altra intersecció que fem a l'esquerra. El camí circula en direcció nord, remuntant el torrent del Caganell o riera de Gallecs, segons quin mapa es miri, que ens acompanya a la dreta. A l'esquerra comencem a veure camps ben conreats, el paisatge típic de Gallecs.
Només una cinquantena de metres després som al costat de la bassa de Can Benito 41.5505,2.2030Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.
La bassa de Can Benito és una zona humida que actua com a
bassa pulmó, és a dir, que reté part de l'aigua que circula pel torrent
Caganell i l'hi retorna gradualment després d'un temps de retenció.
Permet un desguàs esglaonat, adequat per la llera en el cas d'avingudes
d'aigua. L'entrada d'aigua a la zona humida es realitza a través d'un
sobreeixidor lateral simple, quan el cabal del torrent supera els 1,1
m³/s. Això correspon a un calat d'aigua de 0,4 metres per sobre de la
llera actual del torrent. Aquest sobreeixidor condueix les aigües cap a
un tub soterrat de formigó. El cabal màxim que pot circular pel tub és
de 3,7 m³/s. Segons els càlculs, per un període de retorn de 10 anys,
el cabal d'avinguda establert en 4,59 m³/s, es veurà reduït en un cabal
circulant de 1,39 m³/s durant un període de 19 minuts. El volum
retingut en la zona humida retornarà al torrent en aproximadament 67
minuts.Continuem pel camí del Caganell, planer i ben concorregut. 400 metres més endavant, si ens fixem a la dreta, veurem un plataner de quatre troncs (41.55388,2.20141)Clica per veure'n la ubicació. .
325 metres més enllà travessem el torrent per un pont (41.55648,2.20002)Clica per veure'n la ubicació. .
A l'altra banda del pont hi ha un encreuament; ara rebutgem el camí que surt per l'esquerra i duu a l'església de Gallecs passant pels aiguamolls de Can Salvi, nosaltres prenem el camí de la dreta. A l'esquerra ens queden uns horts i a la dreta el torrent de Can Salvi. Al cap de 400 metres arribem a una cruïlla de camins on hi trobem un plafó informatiu del parc. En aquest punt, ens desviem a l'esquerra per conèixer la bassa de Can Cruz (41.5598,2.1993)Clica per veure'n la ubicació. que alimenta els horts municipals i que ens queda a escassos 125 metres.
Des d'aquí tenim una bona imatge de Can Salvi amb el seu molí de vent.
Tornem a la cruïlla i ara girem a l'esquerra. Pocs metres més enllà abandonem el camí principal i trenquem a la dreta per un corriol que ens aboca a la mina de Can Cruz i la seva bassa.
| 1 | 25' |
1,9 Km |
91
m |
41.5599,2.2010Clica per veure'n la ubicació. | Mina de Can Cruz |
La Mina d'aigua de Can Cruz, amb 300 anys d'antiguitat,
està
formada per un sistema de basses lligades a la mina que inicia el seu
recorregut al Bosc de Can Mulà, passant per les basses de Can Cruz i
acabant a les de Can Jornet.
Deixem la mina a l'esquerra i seguim per un sender que marxa cap al sud, on 125 metres després tenim les dues basses de Can Jornet (41.5591,2.2017)Clica per veure'n la ubicació. .
Les basses de Can Jornet son un punt d'aigua de gran
importància
per la seva funció agrícola i biològica. Una de les seves principals
funcions és el reg de les hortalisses de temporada que es cultiven amb
la denominació de producte de Gallecs. Aquesta bassa és un espai amb
gran diversitat, de la mateixa manera que ho són els torrents i els
aiguamolls, ja que són zones on s'acull gran quantitat de fauna que
utilitza l'aigua per viure o per desenvolupar part del seu cicle vital,
o simplement per beure o alimentar-se.Les basses de Can Jornet es troben sota la carretera que duu a l'església de Gallecs. A l'altra banda s'alça la casa de Can Jornet de Gallecs (41.5600,2.2021)Clica per veure'n la ubicació. que podem veure a distància.
Reculem, tornem a passar per la mina de Can Cruz i anem a parra a la pista que dúiem al començament, la qual prenem a la dreta. Passem a frec de Can Salvi que deixem a l'esquerra i tot seguit anem a petar a la carretera que duu a Gallecs. Seguim la carretera a l'esquerra durant una seixantena de metres i ens desviem a la dreta per un camí que fa certa pujada i en 175 metres ens aboca a una pista forestal que ens talla. A l'altra costat ens queda la malaguanyada Can Cruz (41.5628,2.1992)Clica per veure'n la ubicació. .
Deixem la casa a l'esquerra i continuem per l'ample camí que marxa en sentit més aviat nord. Podem veure el Molí de Can Cruz (41.5631,2.2009)Clica per veure'n la ubicació. si mirem a la dreta i a un centenar de metres per sota nostre.
300 metres després d'haver deixat Can Cruz enrere, defugim un camí a la dreta que duu a Can Granota i també a un plafó informatiu que ens explica on son els molins de vent de Gallecs. 150 metres som en un encreuament. Des d'aquí, si mirem a l'esquerra veurem Montserrat i la Mola.
Obviem el brancal que surt d'enfront cap al bosc de Can Veire i girem envers la dreta per una pista tan ampla com l'anterior que marxa en direcció est. Passem a frec de Can Jaume Magre que ens queda a l'esquerra. El camí presenta una lleugera pujada. Des d'aquest camí se'ns obre una extensa panoràmica: a l'esquerra podem veure el molí de vent de Can Salvi, amb les aspes de color groc, al mig el molí de Can Cruz amb les aspes vermelles, la dreta Can Jaume Magre i a la llunyania Montserrat.
400 metres després de Can Jaume Magre s'acaba la pujada, alhora que el camí fa un gir envers la dreta. En aquest punt arrenca per l'esquerra un caminet arranjat amb baranes de fusta que duu al Tall Geològic de Gallecs (41.5591,2.2017)Clica per veure'n la ubicació. .
Nosaltres obviem el caminet esmentat abans i fem a la dreta en direcció sud durant 175 metres, fins que anem a petar a una altra pista forestal que ens talla; a la dreta aniríem a l'església de Gallecs, fem a l'esquerra, cap a Parets del Vallès. 275 metres després veiem a mà dreta Can Cònsol alhora que travessem el camí de Sant Valerià que més tard seguirem a l'esquerra, però ara continuem recte en lleugera baixada 200 metres i serem davant de la Torre d'en Malla (41.5639,2.2113)Clica per veure'n la ubicació. .
Es creu que la Torre de Malla va ser una vil·la romana
anomenada Villa Alzar, que defensava l'encreuament de la Via Augusta
que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per
Caldes. La seva funció principal era la defensa del camí i dels
vianants i la secundària, l'explotació agrícola, adjudicada a un
general retirat del exèrcit romà. Edifici de planta quadrangular amb
dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos
portals dovellats. L'edificació actual, per la seva estructura,
correspon a l'època gòtica. Està documentada del segle X i presideix
l'espai natural més important de Parets, dins l'àmbit de Gallecs, amb
la presència d'un bosc i camps de conreu. A mitjan s. XVI va rebre el
seu nom actual. En l'actualitat està habitada i en plena producció,
s'hi poden comprar els productes que recullen.Uns 100 metres més avall, a mà esquerra hi ha la font homònima amb un bonic safareig.
| 2 | 50' |
4 Km |
90
m |
41.5639,2.2124Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Torre
d'en Malla |
L'indret queda per sota del nivell del camí, per
accedir-hi cal
baixar uns esglaons. Tant les escales com el terra està empedrat amb
les típiques rajoles vermelles. El conjunt queda arrecerat per quatre
murs obrats en pedra i maons. El mur de la banda esquerra és fet d'obra
i pedres, canalitza l'aigua que raja per un tub metàl·lic i cau en una
petita pica quadrada, després l'aigua passa a un gran safareig. 
Desfem els últims 300 metres fins l'última cruïlla i girem a la dreta, som al camí de Sant Valerià. Anem planerament en direcció nord. De seguida deixem el bosc de la Torre d'en Malla a mà dreta, des d'on gaudim d'una magnífica vista.
Sense deixar el camí, al cap d'uns 700 metres, arribem a la carretera de Sabadell. Sense creuar-la, la resseguim a l'esquerra per un caminet que circula pel voral durant 200 metres, fins que entrem al bosc de Can Veire, el qual travessem en sentit sud-oest. Al cap de 350 metres per dins el bosc trobem un berenador amb taules i bancs per fer-hi un mos (41.5676,2.1993)Clica per veure'n la ubicació. .
El bosc de Can Veire ocupa una extensió de 40,2 hectàrees a la zona nord de Gallecs. És un bosc mediterrani on s'ha condicionat una zona de berenador amb bancs per seure i papereres.
Passat el berenador, el camí gira un xic a la dreta i comença a baixar suaument. Al cap de 150 metres defugim un camí que se'n va per l'esquerra i seguim pel de la dreta que baixa a buscar la riera, la qual creuem per un pontet de fusta (41.5662,2.1963)Clica per veure'n la ubicació. .
Sortim del bosc, pugem per un corriol que ens aboca a la zona de lleure de Can Mainou (41.5654,2.1952)Clica per veure'n la ubicació. i a un aparcament.
Travessem el parc i som a la carretera de Gallecs que fem a l'esquerra. Un centenar de metres després girem a la dreta per un carrer asfaltat que ens condueix a la plaça on es troba l'església de Santa Maria de Gallecs. També, davant nostre tenim el molí de Can Blanc (41.5625,2.1952)Clica per veure'n la ubicació. , recentment restaurat i adaptat per ser visitat, malgrat que avui, tot i ser diumenge, està tancat, hem de conformar-nos en mirar per la finestra per veure uns pòsters informatius de procés.
El molí de Can Blanc, instal·lat sobre una base
accessible al seu interior, és un equipament demostratiu i divulgatiu
sobre les energies renovables. Disposa d'una estació meteorològica i
dues plaques fotovoltaiques que alimenten un equip de recollida de
dades per mitjà de 12 bateries d'acumulació d'energia elèctrica. La
instal·lació consta de dues plaques de 232 Wp cada una, fixades a la
torre del molí de vent, una centraleta fotovoltaica de 2,4 kW de
potencia i 12 elements de bateries. Visitem l'església de Santa Maria de Gallecs.
| 3 | 1h 35' |
6,8 Km |
97
m |
41.5630,2.1963Clica per veure'n la ubicació. | Església de
Santa Maria de Gallecs |
L'església de Santa Maria de Gallecs és pròpia de
l'arquitectura d'estil romànic tardà, es va començar a construir en el
segle XII. Té planta de creu llatina amb una sola nau acabada en un
curt transsepte. L'absis és quadrat i té una finestra de mig punt i de
doble esqueixada. També hi ha una finestra de similars característiques
en els braços del transsepte. La nau i l'absis estan coberts amb una
volta de canó apuntada. Dels murs exteriors destaca la pedra, d'un
color vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dos
vessants, feta amb teules aràbigues, i es pot veure que fou aixecada
uns 70 centímetres. Sobre l'arc triomfal s'alça una espadanya amb dos
buits.Agafem el camí que hi ha sota de l'església i baixa a buscar el torrent, on enllacem amb el bonic passeig dels Plàtans (41.5619,2.1969)Clica per veure'n la ubicació. que ressegueix el curs del torrent del Caganell per la seva riba dreta.
400 després metres som als Aiguamolls de Can Salvi (41.5603,2.1975)Clica per veure'n la ubicació. .
Es tracta d'una zona humida que s'ha creat per facilitar
l'establiment de fauna d'aigua i ocells a la zona i que és molt valuosa
dins l'ecosistema del Vallès. El primer que veiem és una tanca vegetal
d'arbustos i un punt des d'on observar l'aiguamoll a mà dreta. La tanca
és permeable i permet l'accés dels animals des de l'exterior a l'aigua.
Ens podem acostar en silenci i observar per les petites finestres la
fauna que hi viu i la vegetació existent. Aquest aiguamoll té una
superfície de 4.300 metres quadrats i hi ha més d'un miler de plantes
aquàtiques entre les que destaquen la boga, el canyís o el lliri groc.
Seguim pel camí, resseguint el curs de la riera de Caganell. Passem pel costat d'uns horts municipals que ens queden a l'esquerra. Al cap d'uns 550 metres des dels aiguamolls de Can Salvi arribem a una bifurcació que fem a la dreta i tot seguit travessem un pont que salva la riera. A partir d'aquí desfem el prop d'un quilòmetre que ens separa del punt d'origen de la passejada.
| F | 2h |
8,7 Km |
77
m |
41.5486,2.2034Clica per veure'n la ubicació. | Carrer Nicaragua
(Mollet del Vallès) |
Inici i final d'aquest recorregut.