Itinerari:
Engeguem la passejada al carrer Nicaragua de Mollet del Vallès, a la
confluència amb el carrer de Francesc Layret, on hi ha una rotonda.
Passem sota l'autopista i tot seguit som en una bifurcació amb un rètol
que ens dona la benvinguda al Parc Agroecològic de Gallecs.
Gallecs és un espai rural protegit envoltat de grans
nuclis urbans. Pertany als municipis de Santa Perpètua de Mogoda,
Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès,
Montcada i Reixac, Lliçà d'Amunt i Lliçà de Vall. El travessen tres
rieres: la riera de Caldes, la del Caganell i la riera Seca. A banda de
ser una zona agrícola, és també escenari de passejades i excursions on
es pot gaudir de vistes excepcionals i descobrir la riquesa de la fauna
i la flora. S'ha descrit la zona de Gallecs com un oasi enmig del
Vallès. Conserva la mateixa imatge que devia tenir en altres temps, amb
masies disperses pel camp de cultiu i boscos.
La primera referència històrica apareix en l'acta de consagració de
l'església de Santa Maria de Gallecs a Parets del Vallès, l'any 904.
L'any 2000 es va constituir L'Associació de Pagesos de Gallecs que està
formada per 29 pagesos que treballen en les 545 hectàrees de superfície
agrària útil de les 753 hectàrees del territori. Tot i la inestabilitat
existent a l'espai, des de l'Associació de Pagesos de Gallecs han
sorgit iniciatives col·lectives per continuar desenvolupant una
agricultura de qualitat i amb un valor afegit amb una vocació de
permanència per mantenir en el futur l'activitat agrària en el
territori. El 17 d'octubre de 2000, els Ajuntaments de Mollet i Parets
del Vallès varen promoure la creació del Consorci de l'Espai Rural de
Gallecs i l'any 2006 es va constituir l'actual Consorci del Parc de
l'Espai d'Interès Natural de Gallecs. En conjunt, tots aquests
esdeveniments han fet que Gallecs sigui actualment una de les àrees
agrícoles contínues més extenses del Vallès, amb un entorn rural, que
és avui testimoni del que en altre temps fou el paisatge de la plana
vallesana.
Continuem pel brancal de la dreta que de seguida ens aboca a una
altra intersecció que fem a l'esquerra. El camí circula en direcció
nord, remuntant el torrent del Caganell o riera de Gallecs, segons quin
mapa es miri, que ens acompanya a la dreta. A l'esquerra comencem a
veure camps ben conreats, el paisatge típic de Gallecs.
Només una cinquantena de metres després som al costat de la bassa de
Can Benito 41.5505,2.2030Clica per veure'n
la ubicació. que ens queda a l'esquerra.
La bassa de Can Benito és una zona humida que actua com a
bassa pulmó, és a dir, que reté part de l'aigua que circula pel torrent
Caganell i l'hi retorna gradualment després d'un temps de retenció.
Permet un desguàs esglaonat, adequat per la llera en el cas d'avingudes
d'aigua. L'entrada d'aigua a la zona humida es realitza a través d'un
sobreeixidor lateral simple, quan el cabal del torrent supera els 1,1
m³/s. Això correspon a un calat d'aigua de 0,4 metres per sobre de la
llera actual del torrent. Aquest sobreeixidor condueix les aigües cap a
un tub soterrat de formigó. El cabal màxim que pot circular pel tub és
de 3,7 m³/s. Segons els càlculs, per un període de retorn de 10 anys,
el cabal d'avinguda establert en 4,59 m³/s, es veurà reduït en un cabal
circulant de 1,39 m³/s durant un període de 19 minuts. El volum
retingut en la zona humida retornarà al torrent en aproximadament 67
minuts.
Continuem pel camí del Caganell, planer i ben concorregut. 400
metres més endavant, si ens fixem a la dreta, veurem un plataner de
quatre troncs (41.55388,2.20141)Clica per veure'n
la ubicació. .
325 metres més enllà travessem el torrent per un pont (41.55648,2.20002)Clica per veure'n
la ubicació. .
A l'altra banda del pont hi ha un encreuament; ara rebutgem el camí
que surt per l'esquerra i duu a l'església de Gallecs passant pels
aiguamolls de Can Salvi, nosaltres prenem el camí de la dreta. A
l'esquerra ens queden uns horts i a la dreta el torrent de Can Salvi.
Al cap de 400 metres arribem a una cruïlla de camins on hi trobem un
plafó informatiu del parc. En aquest punt, ens desviem a l'esquerra per
conèixer la bassa de Can Cruz (41.5598,2.1993)Clica per veure'n
la ubicació. que alimenta els horts municipals i que ens
queda a escassos 125 metres.
Des d'aquí tenim una bona imatge de Can Salvi amb el seu molí de
vent.
Tornem a la cruïlla i ara girem a l'esquerra. Pocs metres més enllà
abandonem el camí principal i trenquem a la dreta per un corriol que
ens aboca a la mina de Can Cruz i la seva bassa.
La Mina d'aigua de Can Cruz, amb 300 anys d'antiguitat,
està
formada per un sistema de basses lligades a la mina que inicia el seu
recorregut al Bosc de Can Mulà, passant per les basses de Can Cruz i
acabant a les de Can Jornet.
La mina de Can Cruz o de Can Jornet té un recorregut de 1.200
metres. Neix al gorg de Can Mulà, al tram final del torrent de Can
Veire, també conegut com a timba de Can Mulà. Després de 230 metres
subterranis, trobem la boca de la mina al límit del bosc de Cal Llonc,
des d'allà el recorregut serà sempre aeri i més o menys paral·lela al
torrent Caganell. Després de creuar el camí principal de Gallecs
(l'antiga carretera) alimentava la bassa de Can Cruz, una important
bassa canemera, avui recuperada per fer compatibles els usos agrícoles
amb la preservació de la biodiversitat. Creua el torrent dels Diablons,
mitjançant un petit aqüeducte, per acabar a les basses de Can Jornet
Xic i Can Jornet, també recuperades recentment.
Antigament, l'aigua a les basses de Can Cruz s'utilitzava per
estovar el cànem, i a les basses de Can Jornet, per regar l'horta.
L'aigua es repartia tres dies per a Can Cruz, tres dies per a Can
Jornet i un dia per als masovers que vivien a Can Jornet Xic. La
continua renovació de l'aigua permetia destinar-la també per rentar,
fet que s'evidencia per la presència d'unes lloses inclinades als
safareigs, anomenades rentadores.
Amb la restauració actual s'han recuperat tres basses del sistema
de la mina de Can Cruz situades a Can Jornet. Aquesta millora ha permès
crear nous punts d'aigua compatible amb els usos agrícoles i la
biodiversitat.
Deixem la mina a l'esquerra i seguim per un sender que marxa cap al
sud, on 125 metres després tenim les dues basses de Can Jornet (41.5591,2.2017)Clica per veure'n
la ubicació. .
Les basses de Can Jornet son un punt d'aigua de gran
importància
per la seva funció agrícola i biològica. Una de les seves principals
funcions és el reg de les hortalisses de temporada que es cultiven amb
la denominació de producte de Gallecs. Aquesta bassa és un espai amb
gran diversitat, de la mateixa manera que ho són els torrents i els
aiguamolls, ja que són zones on s'acull gran quantitat de fauna que
utilitza l'aigua per viure o per desenvolupar part del seu cicle vital,
o simplement per beure o alimentar-se.
Les basses de Can Jornet es troben sota la carretera que duu a
l'església de Gallecs. A l'altra banda s'alça la casa de Can Jornet de
Gallecs (41.5600,2.2021)Clica per veure'n
la ubicació. que podem veure a distància.
La casa té un cos principal amb teulada a dues vessants i amb
edificacions contigües: Can Jornet i Can Jornet Xic. La primera és del
segle XIV, amb modificacions durant el segle XVIII. Cal destacar la
galeria formada per les nou finestres amb arc de mig punt. La segona
edificació, Can Jornet Xic, és de l'any 1865, és de planta basilical i
és la seu del Consorci de Gallecs.
Reculem, tornem a passar per la mina de Can Cruz i anem a parra a la
pista que dúiem al començament, la qual prenem a la dreta. Passem a
frec de Can Salvi que deixem a l'esquerra i tot seguit anem a petar a
la carretera que duu a Gallecs. Seguim la carretera a l'esquerra durant
una seixantena de metres i ens desviem a la dreta per un camí que fa
certa pujada i en 175 metres ens aboca a una pista forestal que ens
talla. A l'altra costat ens queda la malaguanyada Can Cruz (41.5628,2.1992)Clica per veure'n
la ubicació. .
Deixem la casa a l'esquerra i continuem per l'ample camí que marxa
en sentit més aviat nord. Podem veure el Molí de Can Cruz (41.5631,2.2009)Clica per veure'n
la ubicació. si mirem a la dreta i a un centenar de metres
per sota nostre.
El molí de Can Cruz és totalment nou però pràcticament igual que
l'anterior, que tenia uns 80 anys i ja estava molt degradat. El molí
funciona només quan hi ha vent perquè és una energia totalment neta.
Bombeja 2.000 litres d'aigua cada hora que van a parar a la bassa
recuperada de Can Cruz, situada a uns 350 metres més avall, que nodreix
els horts municipals.
300 metres després d'haver deixat Can Cruz enrere, defugim un camí a
la dreta que duu a Can Granota i també a un plafó informatiu que ens
explica on son els molins de vent de Gallecs. 150 metres som en un
encreuament. Des d'aquí, si mirem a l'esquerra veurem Montserrat i la
Mola.
Obviem el brancal que surt d'enfront cap al bosc de Can Veire i
girem envers la dreta per una pista tan ampla com l'anterior que marxa
en direcció est. Passem a frec de Can Jaume Magre que ens queda a
l'esquerra. El camí presenta una lleugera pujada. Des d'aquest camí
se'ns obre una extensa panoràmica: a l'esquerra podem veure el molí de
vent de Can Salvi, amb les aspes de color groc, al mig el molí de Can
Cruz amb les aspes vermelles, la dreta Can Jaume Magre i a la llunyania
Montserrat.
400 metres després de Can Jaume Magre s'acaba la pujada, alhora que
el camí fa un gir envers la dreta. En aquest punt arrenca per
l'esquerra un caminet arranjat amb baranes de fusta que duu al Tall
Geològic de Gallecs (41.5591,2.2017)Clica per veure'n
la ubicació. .
Un tall geològic és una secció (una llesca) en el terreny que
permet observar les roques del subsol. En aquest tall podem observar
les sorres i els conglomerats que constitueixen el rebliment
sedimentari.
La plana vallesana és una depressió allargada i paral·lela a la
línia de la costa. Geològicament, correspon a un graven o fossa
tectònica, és a die, una depressió d'origen tectònic, delimitada per
falles directes, en la qual els boscos centrals s'han enfonsat respecte
els laterals (muntanyes litorals i prelitorals).
Ara fa 25 Milions d'anys, es va iniciar el llarg procés de formació
de la plana vallesana: els relleus, fins aleshores enlairats, van
començar a enfonsar-se al mateix temps que la depressió s'omplia de
sediments procedents de l'erosió de les muntanyes veïnes. Aquest procés
va ser molt actiu entre 25 i 8 Milions d'anys, és a dir, a final del
terciari, durant el miocè. En acabar els temps miocènics, el procés
d'enfonsament i rebliment de la plana ha continuat fins als nostres
dies, però a un ritme molt més lent.
La majoria de les roques que trepitgem a Gallecs es van originar en
els darrers estadis de formació de la plana vallesana (entre 11 i 18
Milions d'anys), per bé que també existeixen dipòsits més recents,
d'edat quaternària.
Nosaltres obviem el caminet esmentat abans i fem a la dreta en
direcció sud durant 175 metres, fins que anem a petar a una altra pista
forestal que ens talla; a la dreta aniríem a l'església de Gallecs, fem
a l'esquerra, cap a Parets del Vallès. 275 metres després veiem a mà
dreta Can Cònsol alhora que travessem el camí de Sant Valerià que més
tard seguirem a l'esquerra, però ara continuem recte en lleugera
baixada 200 metres i serem davant de la Torre d'en Malla (41.5639,2.2113)Clica per veure'n
la ubicació. .
Es creu que la Torre de Malla va ser una vil·la romana
anomenada Villa Alzar, que defensava l'encreuament de la Via Augusta
que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per
Caldes. La seva funció principal era la defensa del camí i dels
vianants i la secundària, l'explotació agrícola, adjudicada a un
general retirat del exèrcit romà. Edifici de planta quadrangular amb
dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos
portals dovellats. L'edificació actual, per la seva estructura,
correspon a l'època gòtica. Està documentada del segle X i presideix
l'espai natural més important de Parets, dins l'àmbit de Gallecs, amb
la presència d'un bosc i camps de conreu. A mitjan s. XVI va rebre el
seu nom actual. En l'actualitat està habitada i en plena producció,
s'hi poden comprar els productes que recullen.
Uns 100 metres més avall, a mà esquerra hi ha la font homònima amb
un bonic safareig.
L'indret queda per sota del nivell del camí, per
accedir-hi cal
baixar uns esglaons. Tant les escales com el terra està empedrat amb
les típiques rajoles vermelles. El conjunt queda arrecerat per quatre
murs obrats en pedra i maons. El mur de la banda esquerra és fet d'obra
i pedres, canalitza l'aigua que raja per un tub metàl·lic i cau en una
petita pica quadrada, després l'aigua passa a un gran safareig.
El safareig està format per dues basses adossades, la més gran és
rectangular, feta d'obra vista, d'uns 3 x 8 metres; el més petit té
forma semicircular, també amb les parets d'obra vista però amb la part
de dalt, que s'utilitzava per rentar, de pedra, dividida la capçalera
en quatre espais.
Tot l'espai va ser arranjat per l'Ajuntament de Parets del Vallès a
finals del segle passat, tal com podem llegir en una placa de marbre
negre al costat del brollador.
Desfem els últims 300 metres fins l'última cruïlla i girem a la
dreta, som al camí de Sant Valerià. Anem planerament en direcció nord.
De seguida deixem el bosc de la Torre d'en Malla a mà dreta, des d'on
gaudim d'una magnífica vista.
Sense deixar el camí, al cap d'uns 700 metres, arribem a la
carretera de Sabadell. Sense creuar-la, la resseguim a l'esquerra per
un caminet que circula pel voral durant 200 metres, fins que entrem al
bosc de Can Veire, el qual travessem en sentit sud-oest. Al cap de 350
metres per dins el bosc trobem un berenador amb taules i bancs per
fer-hi un mos (41.5676,2.1993)Clica per veure'n
la ubicació. .
El bosc de Can Veire ocupa una extensió de 40,2 hectàrees a la zona
nord de Gallecs. És un bosc mediterrani on s'ha condicionat una zona de
berenador amb bancs per seure i papereres.
Passat el berenador, el camí gira un xic a la dreta i comença a
baixar suaument. Al cap de 150 metres defugim un camí que se'n va per
l'esquerra i seguim pel de la dreta que baixa a buscar la riera, la
qual creuem per un pontet de fusta (41.5662,2.1963)Clica per veure'n
la ubicació. .
Sortim del bosc, pugem per un corriol que ens aboca a la zona de
lleure de Can Mainou (41.5654,2.1952)Clica per veure'n
la ubicació. i a un aparcament.
Travessem el parc i som a la carretera de Gallecs que fem a
l'esquerra. Un centenar de metres després girem a la dreta per un
carrer asfaltat que ens condueix a la plaça on es troba l'església de
Santa Maria de Gallecs. També, davant nostre tenim el molí de Can Blanc
(41.5625,2.1952)Clica per veure'n
la ubicació. , recentment restaurat i adaptat per ser
visitat, malgrat que avui, tot i ser diumenge, està tancat, hem de
conformar-nos en mirar per la finestra per veure uns pòsters
informatius de procés.
El molí de Can Blanc, instal·lat sobre una base
accessible al seu interior, és un equipament demostratiu i divulgatiu
sobre les energies renovables. Disposa d'una estació meteorològica i
dues plaques fotovoltaiques que alimenten un equip de recollida de
dades per mitjà de 12 bateries d'acumulació d'energia elèctrica. La
instal·lació consta de dues plaques de 232 Wp cada una, fixades a la
torre del molí de vent, una centraleta fotovoltaica de 2,4 kW de
potencia i 12 elements de bateries.
A l'interior de la base del molí hi ha una exposició permanent
sobre les energies renovables i també s'hi pot observar el moviment del
pistó que acciona la bomba d'extracció de l'aigua.
A Gallecs existeixen diversos molins de vent i sínies que es feien
servir per poder extreure aigua dels pous per a regar els camps de
conreu. Des de fa uns anys s'ha impulsat la recuperació i utilització
d'aquests elements per aprofitar les energies renovables per
l'agricultura. Actualment s'han recuperat tres molins de vent; el molí
de Can Blanc, el de Can Salvi, el de Can Vila i el de Can Cruz.
Amb un vent de 5 m/s el molí gira a una freqüència de 27
revolucions per minut. A cada rotació completa transmet un impuls a la
bomba de pistó per mitja d'una perxa que va des de l'eix de la roda del
molí a la bomba que està submergida al pou. Per cada bombeig es
desplaça 2,5 litres cap a una bassa que s'utilitza per regar els
productes de Gallecs.
Visitem l'església de Santa Maria de Gallecs.
L'església de Santa Maria de Gallecs és pròpia de
l'arquitectura d'estil romànic tardà, es va començar a construir en el
segle XII. Té planta de creu llatina amb una sola nau acabada en un
curt transsepte. L'absis és quadrat i té una finestra de mig punt i de
doble esqueixada. També hi ha una finestra de similars característiques
en els braços del transsepte. La nau i l'absis estan coberts amb una
volta de canó apuntada. Dels murs exteriors destaca la pedra, d'un
color vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dos
vessants, feta amb teules aràbigues, i es pot veure que fou aixecada
uns 70 centímetres. Sobre l'arc triomfal s'alça una espadanya amb dos
buits.
Agafem el camí que hi ha sota de l'església i baixa a buscar el
torrent, on enllacem amb el bonic passeig dels Plàtans (41.5619,2.1969)Clica per veure'n
la ubicació. que ressegueix el curs del torrent del
Caganell per la seva riba dreta.
400 després metres som als Aiguamolls de Can Salvi (41.5603,2.1975)Clica per veure'n
la ubicació. .
Es tracta d'una zona humida que s'ha creat per facilitar
l'establiment de fauna d'aigua i ocells a la zona i que és molt valuosa
dins l'ecosistema del Vallès. El primer que veiem és una tanca vegetal
d'arbustos i un punt des d'on observar l'aiguamoll a mà dreta. La tanca
és permeable i permet l'accés dels animals des de l'exterior a l'aigua.
Ens podem acostar en silenci i observar per les petites finestres la
fauna que hi viu i la vegetació existent. Aquest aiguamoll té una
superfície de 4.300 metres quadrats i hi ha més d'un miler de plantes
aquàtiques entre les que destaquen la boga, el canyís o el lliri groc.
Seguim pel camí, resseguint el curs de la riera de Caganell. Passem
pel costat d'uns horts municipals que ens queden a l'esquerra. Al cap
d'uns 550 metres des dels aiguamolls de Can Salvi arribem a una
bifurcació que fem a la dreta i tot seguit travessem un pont que salva
la riera. A partir d'aquí desfem el prop d'un quilòmetre que ens separa
del punt d'origen de la passejada.
Inici i final d'aquest recorregut.