Itinerari:

0

0h

0 Km

36 m

41.4444,1.9813Clica per veure'n la ubicació.

Avinguda de l'Argentina (Sant Andreu de la Barca)

El topònim de Sant Andreu de la Barca té el seu origen en l'existència d'una embarcació que llogava el baró de Corbera per facilitar la travessia del riu Llobregat a persones i vehicles de transport.
Servia per travessar el riu. L'any 1763, sota el mandat de Carles III, s'inicia la construcció de la carretera Reial de Barcelona a Vilafranca, i el pont de Carles III entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts, amb els objectiu de disposar de vies en bon estat pel ràpid moviment de les tropes en cas d'amenaça i contribuir a la dinamització econòmica. A partir d'aquell moment, la funció del pas de barca va quedar sentenciada i la barca va ser retirada definitivament del riu el 30 de maig de 1783 i ubicada a la carretera de Roca de Droc.

Estem situats a l'extrem sud-est del terme municipal de Sant Andreu de la Barca, a tocar del termenal amb Corbera de Llobregat. Concretament hem estacionat el vehicle a l'avinguda de l'Argentina. Abans de començar la passejada vull apropar-me al riu Llobregat.

Davant dels números 35-37 d'aquesta avinguda arrenca un camí cimentat en lleugera baixada i direcció sud-est que circula entremig d'uns endreçats horts que ens queden a la dreta i l'autovia A2 a l'esquerra. Al cap d'uns 200 metres som al tram final de la riera de Corbera que en aquest punt baixa eixuta. Trenquem a l'esquerra per travessar l'autovia per sota i un cop a l'altra costat som en un camí de passejada que ens talla, amb un panell informatiu que ens parla del camí del Pas de Barca que tot seguit farem i d'altres indrets de Sant Andreu de la Barca.

                                

Nosaltres fem a la dreta tot creuant la riera per un pontet alhora que canviem de municipi, això pertany a Corbera de Llobregat. Només passada la riera trenquem a l'esquerra per un corriol que en no res ens aboca al riu Llobregat (41.4435,1.9847)Clica per veure'n la ubicació. , que tal com deia la Trinca és amarronat.

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les Fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 metres sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.
A l'antiguitat el riu era conegut com a Rubricatum, que en llatí vol dir vermellós i probablement feia referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, atès que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color.
                               

Un cop vist el riu, desfem els prop de 350 metres que ens separen de l'avinguda de l'Argentina, on tenim estacionat el vehicle. Des d'aquí seguim fins una gran rotonda que ens dona la benvinguda a Sant Andreu de la Barca.

             

Anem passant passos zebra fins que siguem al carrer de Mèxic, el qual seguim en direcció sud. Passem entre una benzinera que deixem a l'esquerra i un hipermercat de la cadena Dia que ens queda a la dreta. Un centenar de metres després trenquem envers la dreta per un camí de terra que baixa a buscar la riera de Corbera alhora que passem per sota les vies del tren. A l'altra banda trobem una bifurcació; el camí de la dreta ens duria a la font de l'Hermano per on tornarem, nosaltres prenem el brancal de l'esquerra. Davant nostre queden uns horts i enlairat veiem el Pou de Glaç.

                  

Deixem els horts a la dreta al mateix temps que el camí gira envers l'esquerra. Una setantena de metres més endavant som al costat del Pou de Glaç (41.4424,1.9804)Clica per veure'n la ubicació. . Un caminet ens duu fins la part alta.

El localitzem a tocar del nucli de Sant Andreu de la Barca, prop de la desembocadura de la riera de Corbera al riu Llobregat, entre la via del Carrilet i el Canal Sedó, actualment ple de runes. Aquest pou està en bon estat de conservació gracies a la seva situació estratègica tot i que no s'ha fet cap obra de millora. Data dels segles XVII-XVIII i està construït amb còdols i pedres de sauló, la seva arquitectura és octogonal. Actualment el Grup de Patrimoni, que depèn de l'Ajuntament de Corbera, està coordinant la neteja de tot el radi del Pou, la necessària tanca perimetral per evitar accidents i també la seva restauració.
                           

Tornem al camí principal i seguim en el mateix sentit que dúiem, est. 50 metres després trobem a mà dreta unes escales d'obra (41.4421,1.9813)Clica per veure'n la ubicació. amb unes franges blanques i grogues pintades. Les pugem.

                               

Dalt de les escales continua el camí guanyant alçada lleugerament, amb el característic color vermellós d'aquestes terres. També les marques blanques i grogues que ens acompanyaran bona part del recorregut.

                 

Descrivim una marrada dreta-esquerra, després de la qual quedem encarats al sud. Obviem un camí que surt per l'esquerra en certa pujada i seguim planerament per l'anomenat Camí del Pas de Barca.

El Camí del Pas de Barca és la via de pas natural utilitzada des de molt antic que permetia la comunicació entre la vall del riu Llobregat i les terres del Penedès per Gelida o a través dels massissos muntanyosos del Garraf i l'Ordal. Aquesta via ja era transitada en temps prehistòrics i durant l'època romana. En l'època medieval, amb la constitució de les poblacions de Santa Andreu de la Barca i de Corbera de Llobregat i del monestir romànic de Sant Ponç, els camins de la vall de Corbera eren molt transitats.
Aquest camí és el testimoni de l'organització territorial existent com a mínim en l'època medieval i bona part de l'època moderna i té un interès històric i patrimonial. Per aquest motiu s'han desenvolupat diverses mesures encaminades a garantir la seva conservació i a fer possible el seu ús per a lleure i gaudi dels ciutadans, tot posant en relleu el valor històric del camí (al llarg del qual es poden observar roderes de carro, murs de pedra seca, etc.) i dels elements patrimonials i ambientals situats a les seves proximitats com el pou de glaç, el mirador de la talaia, l'aqüeducte del molí, o els gorgs de la mola.
Aquesta ruta surt documentada en un inventari de camins de l'any 1855 i sembla que ja era utilitzada en l'època romana i abans fins i tot.
El camí històric, però, no ha estat possible recuperar-ho en tot el seu recorregut original, ja que en diversos trams, edificacions i urbanitzacions l'han ocupat. Malgrat aquesta dificultat, s'han traçat camins alternatius que permeten enllaçar els diversos trams de camí històric i que a més, permeten descobrir els valors naturals del municipi.
          

Al cap de 450 metres anem a parar a una ampla pista forestal que ens talla; davant nostre ens queda una torre d'alta tensió i més enllà podem veure les cases del veïnat de Mas d'en Puig.

                        

Prenem la pista a la dreta i de seguida ens aboca a la urbanització. Aquí continuem pel carrer del mig que es diu carrer del Mas d'en Puig. Un centenar de metres després s'acaba el carrer i girem a la dreta per un altre, amb cases a la dreta i una pista de bàsquet enlairada a l'esquerra. 150 metres més endavant som a l'alçada del carrer del Mal Hivern que deixem a la dreta i just aquí trobem a mà esquerra un panell informatiu que ens indica som al Camí del Pas de Barca, també les franges blanques i grogues.

           

Aquí trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que 80 metres més avall ens condueix a unes escales de fusta (41.4402,1.9741)Clica per veure'n la ubicació. amb molta pendent.

                       

Baixem amb compte per les escales i cop a baix som a la llera dreta de la riera de Corbera (41.4403,1.9741)Clica per veure'n la ubicació. , on ja podem veure el primer saltat d'aigua.

        

Travessem la riera a gual i a l'altra banda tenim un pal informatiu; a la dreta aniríem al gorg de la Mola però abans fem a l'esquerra en direcció a la penya del Corb.

                               

Remuntem la riera per un senderó que la voreja. Uns 100 metres després passem pel costat d'una bauma a peus de la riera.

            

El caminet ens fa canviar de llera. Avui baixa poca aigua i podem travessar sense cap dificultat, però si coincideix baixés més crescuda se'ns podria complicar. Passem pel costat d'una curiosa tanca posterior d'una casa de la urbanització la Soleia.

                                     

150 metres aigües amunt arribem a un espai obert amb un petit salt d'aigua i un rec natural a la roca.

                
                                             

Tot seguit trobem dos elements hidràulics prou interessants; el desarenador i l'assut de la riera de Corbera.

El Desarenador (41.4395,1.9716)Clica per veure'n la ubicació. .

Desarenador és una estructura dissenyada per retenir la sorra que porten les aigües servides o les aigües superficials per evitar que ingressin al canal d'adducció, a la central hidroelèctrica o al procés de tractament i l'obstaculitzin creant seriosos problemes.
Hi ha diversos tipus de desarenadors. Els principals són: desarenador longitudinal i desarenador de vòrtex.
La velocitat buscada de l'aigua és de 0,3 m/s. El seu funcionament es basa en la reducció de la velocitat de l'aigua i de les turbulències, permetent així que el material sòlid transportat en suspensió es dipositi al fons, d'on és retirat periòdicament.
Normalment, es construeixen dues estructures paral·leles per permetre la neteja duna de les estructures mentre l'altra està operant. Els sistemes de desarenació del tipus vòrtex es basen en la formació d'un vòrtex (remolí,) induït mecànicament, que captura els sòlids a la tremuja central d'un tanc circular. Els sistemes de desarenador per vòrtex inclouen dos dissenys bàsics: càmeres amb fons pla amb obertura petita per recollir la sorra i càmeres amb un fons inclinat i una obertura gran que porta a la tremuja. A mesura que el vòrtex dirigeix els sòlids cap al centre, unes paletes rotatives augmenten prou velocitat per aixecar el material orgànic més lleuger i, d'aquesta manera, retornar-lo al flux que passa a través de la cambra de sorra. Assut (de l'àrab as sad, "barrera") és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una sèquia.

L'Assut (41.4395,1.9715)Clica per veure'n la ubicació. .

Assut (de l'àrab as sad, 'barrera') és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una sèquia. L'assut és una part important en els regadius tradicionals.

Arribats fins aquí toca recular els prop de 250 metres que ens separen de l'últim pal informatiu. A sota deixem la riera i a l'altra banda les escales de fusta per on hem vingut. Continuem per un caminet que inicialment passa per damunt d'una gran roca però que després queda ben evident. A sota ens acompanya la riera.

                            

A l'esquerra podem veure unes formacions rocoses de color vermellós.

               

En no res arribem al nostre primer objectiu; el gorg de la Mola.

1

50'

3 Km

53 m

41.4404,1.9750Clica per veure'n la ubicació.

Gorg de la Mola

Bonic gorg ben a prop del nucli urbà.

Seria maco poder accedir a la base de la cascada però un cartell ens ho prohibeix per seguretat, fem cas i no ens la juguem. Continuem pel camí que marxa en sentit est. De tant en tant se'ns obren vistes a la riera.

                                  

Al cap de 100 metres trobem un corriol a la dreta que ens duu al mirador de l'Aqüeducte del Mas d'en Puig (41.4403,1.9761)Clica per veure'n la ubicació. .

Aqüeducte d'origen incert, construït probablement al segle XIX, que salva el torrent del Mas d'en Puig, afluent de la riera de Corbera, al sector del municipi més proper a Sant Andreu de la Barca.
Està construït amb maçoneria de pedra rogenca, pròpia de la zona, lligada amb morter. Té un únic arc, de mig punt ultrapassat, amb una longitud d'uns 15 metres i una amplada d'1 metre.

Tornem al camí que ara marxa en sentit nord-est i encara no cent metres més amunt anem a petar a una ampla pista de terra que ens talla i que prenem a la dreta, planerament. Seguint la pista 150 metres ens aboca a una carretera asfaltada que fem a la dreta, en suau baixada. Una mica més de 300 metres més avall arribem al carrer Josep Tarradellas de Sant Andreu de la Barca, el qual prenem a la dreta. Al cap de 100 metres girem a mà dreta per un camí que passa a frec de l'escola que portem a l'esquerra. De seguida el camí esdevé en un seguit d'escales de fusta que baixen a una gran esplanada habilitada com a zona d'esbarjo presidida per la font de l'Hermano.

2

1h 10'

3,8 Km

37 m

41.4427,1.9782Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Hermano

El conjunt es compon de la mina, la font i un safareig. La font queda adossada al marge de la muntanya, sota la mina, mitjançant una petita paret d'argamassa que reté les aigües per dins i les treu a l'exterior a través d'un broc metàl·lic.
A sota hi ha un bassal de pedra que recull l'aigua i el seu sobrant alimenta el safareig.
En quan al safareig, es tracta d'una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior. Una de les bandes disposa de lloses inclinades per facilitar l'esbandit de la roba.
La mina està protegida per un enreixat de ferro. Des de fora podem veure el seu interior.
Al voltant de la font disposem de bancs per seure i una llarga taula de fusta per fer-hi àpats.
La font s'ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l'Hermano tenia un hort llogat.
En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.
El seu nom es deu a la família de Ca l'Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.
Després d'un període de degradació, l'any 2014 l'Ajuntament i l'AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d'estada.           
                                       

Ens acomiadem de la font. Seguim per un caminet marcat que duu direcció sud-est, de seguida travessem la riera de Corbera alhora que ens encarem a l'est, sempre pel camí més ample, obviant-ne d'altres que surten per l'esquerra i que van a buscar la riera que en aquest seu tram final forma un meandre. 150 metres passada la riera som en una cruïlla de camins; Obviem els dos que surten per la dreta (un d'ells és el que hem agafat a l'anada) i continuem recte, cap al túnel que passa per sota la via del tren. A partir d'aquí desfem els prop de 350 metres que ens separen de l'avinguda de l'Argentina, on hem estacionat el vehicle.

F

1h 15'

4,4 Km

36 m

41.4444,1.9813Clica per veure'n la ubicació.

Avinguda de l'Argentina (Sant Andreu de la Barca)

Inici i final del recorregut.