Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-328 (Osona)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 695 m
 42.0077,2.0274Clica per veure'n la ubicació. Carrer de Josep Cirera (Prats de Lluçanès)

Comencem el dia coneixent Les Tres Fonts, que tenim al costat d'on hem estacionat el vehicle.


1

692 m
 42.0077,2.0273Clica per veure'n la ubicació. Les Tres Fonts
És una edificació molt popular, construïda l'any 1746, tal com ho podem llegir al registre de ferro que hi ha damunt dels brolladors i que dona accés al dipòsit de reserva.
Es tracta d'una estructura quadrada de pedra irregular amb carreus treballats a les cantonades que forma una porxada amb dos arcs carpanells. La clau de l'arc del cantó nord té la data inscrita de 1746.
Aquesta estructura fa de contenidor de la font, a la qual s'accedeix baixant una ampla escala de graons de pedra.
A la part baixa hi ha els 3 brolladors metàl·lics amb forma de caps d'animal, l'un al costat de l'altre i a mig metre de distància.
A la dreta disposem d'un banc per seure.
Damunt dels brolladors s'hi obre una fornícula tancada amb un vidre on hi ha una imatge de Sant Ramon nonat.
Les fonts són, d'esquerra a dreta: el cel, el purgatori i l'infern. La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent fent cua per omplir, s'esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l'infern.
A la part exterior hi ha un mur de pedra que separa el rec de la font i tanca un espai al sud amb un llarg obi i una paret de pedra amb uns forats quadrangulars de mitjanes dimensions.
A més de font pública, també s'utilitzava com a abeurador pels animals del camp i les cavalleries.
Recentment s'han dut a terme les obres de reparació dels desperfectes ocasionats per les últimes pluges torrencials. L'aiguat es va endur les lloses de pedra que hi havia i també va arrancar els marges que delimitaven els horts dels veïns. Ara, amb la nova remodelació s'ha ampliat l'amplada del col·lector per tal que l'aigua hi pugui circular amb més fluïdesa en cas que hi hagués pluges fortes, i s'ha fet un repàs general a aquest indret, un dels més emblemàtics de la vila.
L'any 1988, l'Ajuntament va encetar una col·lecció de llibres que porta el mateix títol. És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois.


Per damunt de la font hi passa un carreró que en un centenar de metres ens condueix al safareig públic.

2

687 m
 42.0070,2.0275Clica per veure'n la ubicació. Safareig Públic
Aquest rentador públic va ser construït l'any 1911, prop del torrent Merdinyol i de les Tres Fonts, per a habilitar un espai més adequat per a rentar la roba, ja que fins aquell moment es feia al mateix torrent que passa pel costat del safareig, però una mica més amunt.
Té una estructura rectangular amb unes dimensions aproximades de 11 x 7 metres construït amb maçoneria de pedra irregular i obra, i teulada d'una sola vessant amb bigues i llates de fusta. Presenta obertures als tres dels quatre costats, de diferent alçada, construïdes amb brancals de maó i coronades amb arc de mig punt amb decoració de maó a plec de llibre. Sobre la porta d'accés hi ha una inscripció de ceràmica amb la data de 1911, quan fou inaugurat. L'interior presenta un terra enrajolat i un safareig d'importants dimensions de 7'70 x 3'55 x 0'75 metres, amb batents de pedra resseguits per taulons de fusta, que en pocs llocs es conserven, i ha un passadís a tot al seu voltant.
Cal destacar dues curiositats: la primera està situada al centre on hi ha un sobreeixidor circular, i a la paret nord (que no té obertures) hi ha un sistema de ferro a mode de comporta amb dos petits canals que serveix per controlar l'entrada d'aigua al safareig. En altres casos d'arreu de Catalunya, trobarem a l'inrevés, que al centre es per on entra l'aigua neta al safareig i en un lateral hi ha un forat que actua com a desguàs. La segona curiositat, és que adossat a la façana exterior sud, i descobert, hi ha un petit safareig de pedra.


Tornem al carrer de Josep Cirera i el prenem a la dreta, fins al seu final, que ens aboca a la plaça Vella. Un centenar de metres a la dreta ens queda la capella de la Bona Sort (42.0067,2.0296)Clica per veure'n la ubicació. .

Pels documents que es conserven, és lícit de suposar que el naixement de Prats de Lluçanès es va fer al voltant de la capella de la Bona Sort, que fou l'antiga església parroquial de Sant Vicenç. Les primeres notícies daten de l'any 968 i consta com a parroquial des de l'any1063. L'edifici actual és del segle XVI, de tradició romànica; té una planta rectangular amb inici de creuer i volta de canó, arrebossada. A ponent, hi ha la porta amb una llinda i una finestreta en forma d'ull de bou. Al seu interior té dues capelletes laterals on es veneraven Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, i una imatge de Santa Maria, abans dita capella de les dones i avui capella de la Bona Sort. A l'any 1996 es va restaurar tot el seu interior.





































Reculem els últims cent metres, defugim el carrer de Josep Cirera que deixem a l'esquerra i continuem recte pel carrer Major que 175 metres després ens duu a l'església de Sant Vicenç de Prats (42.0091,2.0295)Clica per veure'n la ubicació. .

L'edifici de l'actual església parroquial de Prats, que pertany al bisbat de Vic, es va construir entre els anys 1627 i 1649. A finals del segle XVII es va fer el retaule de l'altar major, una joia barroca perduda durant la Guerra Civil. El campanar, de dinou metres d'alçada, va ser edificat l'any 1854. És la construcció religiosa de dimensions més grans que hi ha al municipi.








































Podríem seguir coneixent altres punts d'interès d'aquesta vila però se'ns fa tard i volem començar la caminada. Continuem pel carrer Mossèn Josep Valls, carrer del Mercat, plaça de l'11 de Setembre, carrer Maria Trulls i finalment anem a petar al carrer Roca d'en Bràs que ens talla. A l'altra banda del carrer, una mica a la dreta, veurem que surt un camí de terra amb un pal informatiu.

                                                                

Un dels indicadors del rètol és la Cadira d'en Galzeran, un dels punts d'interès que tenim intenció de visitar. Així doncs seguim per l'ample camí de terra que marxa en sentit ponent. Al cap de 200 metres, abans d'arribar al torrent del Grau o de Merdinyol (segons quin mapa es miri), trenquem a la dreta per un caminet que circula entre camps de conreu i direcció nord-oest, remuntant el torrent que ens acompanya a l'esquerra. 160 metres després som en un encreuament de camins. Just aquí, al davant nostre, tenim la font del Ti, anunciada per un rètol de fusta.

3 25'
 1,5 Km
 704 m
 42.0122,2.0235Clica per veure'n la ubicació. Font del Ti
La font està formada per un ample dipòsit de formigó, de no més de mig metre d'alçada, al centre del qual sobresurt un tub metàl·lic del que en episodis humits en raja aigua. No té pica ni bassal.
Antigament la font estava situada més amunt d'on es troba actualment, entre uns camps.
La font del Ti, com la veïna font del Xambó, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
























Escassos 30 metres a l'esquerra ens queda la font del Xambó.

4

705 m
 42.0121,2.0231Clica per veure'n la ubicació. Font del Xambó
La font està ubicada en una bonica raconada al mig d'una zona on el camí s'eixampla formant una petita esplanada, sota diversos plataners de grans dimensions. Disposem d'un parell de bancs de pedra i d'una taula amb bancs fets amb pallets de fusta.
La font està formada per un dipòsit de maó mig soterrat, a la part inferior del qual hi ha un forat al mur que fa de brollador. Unes escales permeten baixar a un replà enclotat des d'on accedim al brollador.
Damunt del brollador hi ha un rètol de fusta amb el nom de la font.
La font del Xambó, com la veïna font del Ti, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi. Antigament, també s'hi ballaven sardanes durant la festa de Sant Pere.
     













 
                                           


Reculem els 30 metres que ens separen de la font del Ti, deixem el camí per on hem vingut a la dreta i continuem per un sender que marxa inicialment en direcció est i de mica en mica es va adreçant al nord-est, entre camps de conreu. A l'esquerra, a la llunyania s'albira el mas El Grau.

                  

El camí avança planerament. Veiem les típiques margues grises, característiques d'aquestes contrades.

Ens trobem en una serra on la història geològica ens remunta a quan a Osona hi havia mar, durant el Bartonià, fa ara poc menys de 40 milions d'anys. Les roques que caracteritzen aquesta època són les margues grises, formades a partir de partícules molt fines sedimentades en zones tranquil·les i de certa profunditat dins el mar.
Les margues són roques derivades de la diagènesi de fang de composició mixta, constituïdes per fraccions variables de carbonat de calci i de minerals argilosos. La fracció terrígena fina és originada per àrees continentals adjacents a l'àrea de sedimentació, mentre que la fracció carbonatada pot derivar de la precipitació química, o bé de la sedimentació per decantació de restes d'organismes microscòpics amb closca o esquelets de composició calcària.
         

Mig quilòmetre més endavant enllacem amb una ampla pista de terra que fem a l'esquerra i 300 metres després som en un encreuament de camins; a la dreta aniríem a la carretera o bé tornaríem al poble, nosaltres prenem el brancal de l'esquerra que fa certa pujada. Un centenar de metres més endavant som en una bifurcació on hi trobem un pal informatiu.

                                                     

Nosaltres a l'esquerra, cap a Sant Pere del Grau que ja albirem darrere els arbres.

                                    

Abans de mig quilòmetre som sota l'església de Sant Pere del Grau (42.0184,2.0241)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda enlairada a la nostra dreta.

Es troba en un sector del terme de Lluçà al nord de Prats de Lluçanès, prop del casal del Grau (millor dit dintre l'era del mas). Antigament el lloc era anomenat Torroella, i l'església Sant Pere de Torroella. El 1878 passà a capella particular del mas de Torroella.
Església situada dalt d'un petit turó, vora la casa del Grau de Torroella. Consta d'una nau coberta amb volta d'aresta i té l'absis quadrat. L'interior està arrebossat i pintat. La façana principal es troba a ponent i té una porta d'arc de mig punt adovellat, una petita rosassa i a la part superior hi ha uns arquets cecs que es van afegir a principis del segle xx. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i la teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.
Les primeres notícies que es tenen d'aquesta església són de l'any 905, moment en què es vincula a Santa Maria de Lluçà. En una data anterior al 1154, Sant Pere va deixar de ser sufragània de Santa Maria per passar a ser església parroquial. Després, segurament a causa del despoblament produït per la Pesta Negra, va tornar a ser sufragània de Santa Maria. En un document del 1878 ja apareix com a capella rural.
A principis del segle xx va ser restaurada i li van afegir els arquets cecs de la façana principal.




Davant l'església hi ha la gran masia El Grau (42.0183,2.0231)Clica per veure'n la ubicació. .

Es tracta d'una masia, documentada des de 1174, de grans dimensions formada per un volum principal fruit de diverses ampliacions de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums adossats, entre els que hi ha Cal Masover del Grau, adossat al nord de l'habitatge principal. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb una teulada de quatre vessants d'on sobresurt, al centre, una torre de planta quadrada bastida amb murs d'obra vista, amb tres esveltes finestres d'arc de mig punt a cada façana i coronada amb una balustrada de pedra treballada. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una ample portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i dues finestres d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada.
Durant les guerres Carlines, el Grau fou escenari destacat. El 5 de maig de 1874 els camps del Grau esdevingueren camp de batalla amb una participació de 12000 homes. Al terme del Grau hi morien 500 homes que foren enterrats en una fossa comuna a l'ermita.









Voregem el mas deixant-lo a l'esquerra. Passem a frec dels corrals on hi ha cabres i ovelles. Al cap de 150 metres arribem a una cruïlla; el camí seguirà per l'esquerra però primer anem una mica més de cent metres a la dreta per situar-nos damunt de la Roca de les Tines (42.0201,2.0244)Clica per veure'n la ubicació. , alhora un privilegiat mirador dels Pirineus.

                         

Desfem els últims cent metres i continuem per l'ample vial que marxa planerament en sentit ponent. Uns 450 metres més endavant arribem a un encreuament de camins alhora que el punt més alt de la carena i on hi ha la divisió entre els termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà; per l'esquerra seguirà el camí que farem d'aquí a una estona, abans però visitem la Cadira d'en Galzeran (42.0208,2.0183)Clica per veure'n la ubicació. que ens resta a pocs metres a la dreta, dins el bosc.

Es tracta d'una formació rocosa situada en un punt elevat, a l'extrem del qual hi ha rebaixada a la roca la forma d'una cadira, actualment força erosionada.
Es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l'utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l'àrea circumdant durant la primera guerra carlina.
Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès, en l'anomenada costa de Borralleras, però encara és possible divisar una gran àrea al voltant de la vall de Merlès entre el brancam.















Si caminem 300 metres en direcció nord-est per un senderó ben fresat que circula per dins el bosc, arribarem a un mirador natural (42.0227,2.0206)Clica per veure'n la ubicació. des d'on podrem gaudir d'excel·lents vistes de la vall de Borralleras, ja a la banda de Santa Maria de Merlès, al Berguedà.

                             

Reculem fins l'encreuament de la cadira d'en Galzeran. Un cop aquí seguim per l'ample vial que marxa en sentit sud-oest. 175 metres més enllà deixem a la dreta una bigueta informativa al mateix temps que defugim un corriol que ben aviat agafarem.

                                                            

Continuem per l'ampla pista en lleugera pujada, cap al serrat de les Arnes, el nostre immediat objectiu. 350 metres més amunt ens desviem del camí principal i prenem un corriol que surt per la dreta, mantenint la direcció més aviat sud. 300 metres més endavant assolim el serrat de les Arnes (42.01424, 2.01424)Clica per veure'n la ubicació. , de 763 metres. Aquí hi trobem un vèrtex geodèsic.

Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la "xarxa utilitària" de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. Des del 1994 a Catalunya estan regulats per la llei sobre els senyals geodèsics. S'integren en el Sistema de Referència Terrestre Europeu 1989 conegut amb l'acrònim anglès ETRS1989.
A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.
La xarxa espanyola de vèrtexs geodèsics es divideix en tres categories: de primer, de segon i de tercer ordre. La de primer ordre està formada per triangles de costats entre 30 i 70 quilòmetres. En la de segon ordre, recolzada en la de primer ordre, els costats dels triangles varien entre els 10 i els 25 quilòmetres. La xarxa de tercer ordre té costats de 5 a 10 quilòmetres. Tots els vèrtexs de les xarxes més grans són al seu torn vèrtexs de les més petites.


Desfem els últims 625 metres fins que siguem al trencall on hi ha la bigueta informativa. Aquí prenem el corriol que surt per l'esquerra endinsant-se en un bonic bosc. Nomes entrar-hi trobem un rètol de fusta penjat en un arbre que ens anuncia el "corriol de la Napa", alhora que franges blanques i grogues ens indiquen que estem seguint el PR-C-44, també franges verdes i grogues d'un sender de curt recorregut.

El sender de petit recorregut PR-C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix.
                                           

El corriol circula en sentit sud-oest per dins el bosc, al límit dels termes municipals de Lluçà i de Santa Maria de Merlès, avui dia pertanyents a les comarques d'Osona i Berguedà respectivament. 125 metres després som en un mirador natural des d'on se'ns obren vistes al Berguedà.

                        

Anem seguint les franges blanques i grogues. Trobem una roca amb una simpàtica bruixa de ferro.

                                               

650 metres des de que hem començat aquest corriol arribem al Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa (42.0154,2.0125)Clica per veure'n la ubicació. . Un plafó informatiu ens explica la història del Roc i de la bruixa Napa.

El Roc Foradat o Roc de la bruixa Napa, és on la tradició assenyala que la bruixa Napa preparava els seus beuratges. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a Can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys. D'aquesta pobre nena de nom Anna Rimbau, a casa la Napa se'n va trobar el braç esquerre a la pastera i el fetge cuit amb sang.
El Roc Foradat, es troba a uns 3 quilòmetres de la població i com el seu nom indica, es tracta d'un roc amb un forat pràcticament quadrat al centre. Aquest, s'ha convertit en un atractiu turístic més per a la població, i per aquí hi passa el PR C-44 de Prats de Lluçanès i un dels senders locals del municipi.


Damunt el Roc hi ha una balma.

              

Seguim pel corriol. 225 metres després, al marge esquerre del camí, hi trobem un altre roc destacat, el Roc Marcat (42.0139,2.0115)Clica per veure'n la ubicació. .

                                         

150 metres més endavant sortim del bosc i anem a petar a un espai obert amb una pista transversal i un pal informatiu que ens diu estem al camí ral de Prats a Berga.

                                                                 

Nosaltres prenem la pista a l'esquerra. A la dreta ens queda un camp de conreu i a l'esquerra més margues.

            

Un centenar de metres després defugim un camí a l'esquerra i una seixantena més enllà abandonem les marques blanques i grogues del PR i trenquem a la dreta, en direcció sud. Al cap de 600 metres rebutgem un camí a la dreta i 300 metres més endavant som en un encreuament de camins; a la dreta aniríem al mas de La Vila, nosaltres anem cap a l'esquerra. Només 100 metres després som al costat de la malaguanyada font de la Vila que ens queda a sota i a mà dreta. Un rètol de fusta ens l'anuncia.

5 2h 10'
 8,2 Km
 702 m
 42.0060,2.0100Clica per veure'n la ubicació. Font de la Vila
La font està formada per un dipòsit ubicat parcialment dins el terra, del que en sobresurten dues parets. La paret principal, orientada al sud, està formada de grans carreus treballats i presenta una aixeta metàl·lica a la part inferior i un sobreeixidor al centre. L'altre paret del dipòsit, encarada a l'est, és de maó i en sobresurt la canalització que condueix l'aigua de la font a dos dipòsits de formigó moderns, situats a uns metres de la font seguint la direcció del rec.
Dos esglaons de pedra ens permeten baixar a un replà on es troba el brollador, acollit per un llarg mur de pedra encarat a l'oest i a l'extrem oposat un muret de maons que forma angle recte i fa de respatller a un banc per seure.
Malauradament està tota deixada i coberta de vegetació, en prou feines es pot accedir al seu brollador.
Antigament, era una font amb aigües de molta qualitat on sovint la gent hi anava a buscar aigua.
El sobrant de la font origina el rec de la Vila.
La masia La Vila de Llanars es troba documentada des de 1167, com a feudataris del monestir de Lluçà, on pagaven impostos. Torna a aparèixer documentada en una llista dels caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, on hi surt Jaume Vila de Llanars. En el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434, hi apareix la Vila de Llanars formant part de la batllia de Sant Andreu de Llanars, i també es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Andreu de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, va ser reformat en època moderna.


Deixem la font a la dreta i continuem per l'ample vial que tot seguit descriu un revolt a la dreta, quedant encarat al sud. 75 metres després rebutgem un camí a l'esquerra amb un pal informatiu (aviat l'agafarem). A la dreta veiem el mas La Vila a la llunyania.

   

Una mica més de 150 metres després ens desviem a la dreta alhora que entrem al recinte de l'església de Sant Andreu de Llanars. Un plafó de la Memòria Històrica ens explica com van trobar uns cossos en una fossa.

6

700 m
 42.0040,2.0092Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Andreu de Llanars
La joia arquitectònica més estimada pels pradencs és, sens cap mena de dubte, l'església romànica de Sant Andreu de Llanars. Les primeres referències que se'n tenen daten de l'any 997. Apareix atestada l'any 1034 i l'any 1084 ja té la categoria de parroquial. L'edificació actual és del segle XII, d'una sola nau de dimensions mitjanes. L'absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant de l'església és a la banda de ponent, on s'alça un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon.
Gràcies a la iniciativa de particulars i de l'Ajuntament, l'any 1982 s'hi va fer la primera fase de restauració, consistent en l'arranjament de la teulada i de tot el seu entorn. El mes d'abril de 1991 l'Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de l'interior de l'església.















Darrere el campanar surt un corriol descendent que en pocs metres ens condueix a peus del torrent. El travessem i seguim per un caminet ben fresat que marxa en sentit ponent durant uns 150 metres, fins que trobem a ma dreta un toll d'aigua, és la surgència natural de Sant Andreu.

7 2h 20'
 8,5 Km
 683 m
 42.0043,2.0071Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Andreu
Es tracta d'una font de biot. L'aigua neix del terra i forma un bassal allargat que al desguassar origina un torrent secundari que aigües avall nodreix el rec de la Vila.
                                  






































Tornem a l'església, sortim del seu recinte i prenem la pista a l'esquerra, en sentit contrari al que hem vingut. Al cap d'uns 175 metres trobem un camí a la dreta amb un pal informatiu.

                                         

Trenquem doncs a la dreta, en direcció nord-est. A la dreta ens queda un extens camp.

     

550 metres més endavant anem a parar a una pista transversal que fem a l'esquerra. Som a la carena de Sant Sebastià (42.0068,2.0160)Clica per veure'n la ubicació. .

     

300 metres després trobem un altra plafó informatiu de la Memòria Històrica. En aquest cas ens parla d'uns bombers de Barcelona desapareguts a la Guerra Civil i trobats en una fossa comuna en aquestes terres.

                               

Arribem a una cruïlla de camins; rebutgem els dos brancals que surten per l'esquerra i girem envers la dreta, en direcció est. De seguida trobem a ma dreta l'accés a l'església de Sant Sebastià (42.0089,2.0180)Clica per veure'n la ubicació. .

La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzen a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804. Des d'aquest indret a 744 metres d'alçada es pot contemplar una magnífica vista de tot el poble de Prats.
En la seva petita esplanada, cada any hi té lloc l'acabament de les curses dels Elois. Durant la festa dels Elois, per Sant Joan, es feien curses de Santa Llúcia a Sant Sebastià com a proves dels seus animals i habilitats dels cavallers. Han desaparegut de les esmentades curses els guiatges, matxos guarnits amb mantes de colors i cascavells que, seguint una euga que s'engegava al davant, anaven des de Santa Llúcia fins a Sant Sebastià sense cavaller. Era obligació ballar o puntejar el ball del Contrapàs abans de la sortida dels animals a les curses de bestiar i, per aquest motiu, l'orquestra que els acompanyava es partia i una part dels músics anava a Santa Llúcia i l'altre els esperava a Sant Sebastià on també feia una tocada a cada guanyador. Al migdia hi ha la cercavila de les cavalleries, les quals prenen part en les curses de la tarda. A la tarda, benedicció dels cavalls, mules, ases i guiatges a l'església parroquial. A continuació hi ha les populars Curses dels Elois, al camí de Sant Sebastià.


Tornem a la pista que en un quilòmetre ens condueix al nucli urbà de Prats de Lluçanès, on tenim estacionat el vehicle, alhora que donem per finalitzada la caminada.

F 3h
 11 Km
 695 m
 42.0077,2.0274Clica per veure'n la ubicació. Carrer de Josep Cirera (Prats de Lluçanès)
Final del recorregut.