Itinerari:
Si pensem en la vall del riu de la Llosa, es fa evident, per la
formació dels turons allargassats que l’envolten i el format de més
altura a menys, que estem en un dels costats d’una antiga vall glacial
i que les dues serres que l’envolten no són una altra cosa que les
morrenes que s’anaven formant a mida que les glaceres s'anaven
enretirant.
Som a la carretera que duu a Coborriu de la Llosa. Aquí trobem un
trencall a l’esquerra que descendeix suaument en sentit nord-oest i
baixa a buscar el torrent de Coborriu (42.4015,1.7100)Clica per veure'n
la ubicació. , el qual travessem i un cop a l’altra banda
ens fa canviar el sentit del nostre caminar, encarant-nos al sud. De
seguida trobem una bigueta informativa amb els senyals blancs i
vermells corresponents al GR-107 o Camí dels Bons Homes que
ens assenyala a la dreta. El camí és planer, ben evident i força
ombrívol, cosa que agraïm.
De mica en mica ens anem encarant al nord-oest, sense pèrdua, doncs
les franges blanques i vermelles sovintegen.
225 metres després de creuar el torrent sortim a un espai obert amb
àmplies vistes del Cadí.
Avancem planerament per un senderó que marxa primer en direcció
nord-oest i poc a poc s’adreça al nord, sempre ben indicat amb franges
pintades als arbres i també alguna bigueta de fusta.
Aproximadament dos quilòmetres més endavant creuem el riu de la
Llosa per un pont (42.4167,1.7006)Clica per veure'n
la ubicació. .
A l’esquerra deixem el Vilar, un petit llogaret vora el riu, dins
l’antic terme de Viliella. Continuem en direcció nord, trobem un rètol
de fusta assenyalant-nos a l’esquerra el GR, nosaltres però
fem a la dreta, per dins el bosc.
200 metres més enllà sortim a una gran esplanada que serveix
d’aparcament, la travessem. A l’esquerra ens queda l’enrunada església
de Sant Marc del Vilar (42.4188,1.7006)Clica per veure'n
la ubicació. .
És un edifici de planta rectangular, d'una sola nau i
un cos afegit prop de la capçalera (sagristia). Sense coberta, encara
que queden restes de teules i de l'embigat de fusta. Un arc apuntat
obre una fornícula a la paret que substituiria l'absis. Es conserva un
arc former, de mig punt i amb la clau de dovella formada de trossos de
pissarra. El campanar d'espadanya amb un sol forat està a punt de
caure. Un tancat de pedra seca volta l'església.
En l'actualitat i des d'abans dels anys vuitanta, el campanar és
desaparegut i l'interior de l'edifici és ple de bardisses degut a
l'ensorrament de la part superior de l’edifici.
L'aparell és de còdols sense treballar exceptuant els angles de
l'edifici, en els quals les pedres han estat triades i treballades. Pel
que resta de la paret de capçalera podem afirmar que l'ermita estava
coberta amb teulada a doble vessant amb perfil suau.
La façana presenta un accés rectangular amb bastiment de fusta i
dues finestres quadrades ¡als laterals. Davant de la porta es conserva
un pilar fet del mateix tipus que podria tractar-se de les restes d'un
porxo.
A l'interior s'observa que la nau estava separada en dos espais per
una gran arcada cega que arrenca de dues pilastres adossades a les
parets a la manera d'arc triomfal. Al fons, un arc peraltat adossat a
la paret de la capçalera definiria l'altar. Al murt de llevant es veu
l'arcada que connecta amb la capella o sagristia, actualment tapiada.
Al final de l’esplanada tenim la carretera; a l’esquerra aniríem a
Viliella, a la dreta a Coborriu de la Llosa. Nosaltres la creuem i
seguim per un camí que marxa en sentit nord en paral·lel amb el riu de
la Llosa que ens acompanya a la dreta.
Finalment, 1,1 quilòmetres després, arribem al Salt del Molí, un
magnífic i sorollós salt d’aigua.
La cascada del Moli del Salt, situada al municipi de
Lles de
Cerdanya, és un lloc impressionant que no ens deixarà indiferents.
Aquesta cascada es troba prop del Molí del Salt, un antic molí fariner
que actualment es troba en desús, però que conserva tot el seu encant
original.
La cascada té una alçada d’uns 25 metres i és alimentada per les
aigües del riu de la Llosa. La cascada és visible des d’un mirador
situat a pocs metres del molí, des d’on es pot observar la seva bellesa
natural i sentir el soroll de l’aigua que cau amb força.
El Molí del Salt, que data del segle XVIII, és una mostra de
l’arquitectura tradicional catalana, amb les seves parets de pedra, la
seva teulada de pissarra i el seu interior de fusta. Avui en dia, el
molí està obert al públic com a museu, on es pot descobrir la seva
història i la vida quotidiana dels moliners en temps passats.
La tornada la fem desfent al camí d’anada.
Inici i final del recorregut.