Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-340 (Baix Ebre)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 507 m
 40.9517,0.5777Clica per veure'n la ubicació. Aparcament del Balneari de Cardó (Benifallet)

Som al final de la carretera que ens ha dut al balneari. Avui dia acull una planta embotelladora d’aigua. Les instal·lacions del balneari i l’antic convent estan restringides, no hi podem entrar. Tot i així us deixo una mica de informació de l’indret que he extret del web Pobles de Catalunya:


Antic convent de Sant Hilari de Cardó.

L'orde dels carmelitans, tot i tenir convents en zones urbanes, escollia zones despoblades (els deserts) per als monjos que volien dur una vida d'ascetisme. La vall de Cardó, que l'any 1417 havia passat a mans dels monjos de Benifassà, oferia les condicions òptimes per a un assentament eremític, lluny de qualsevol poblament i amb aigua abundosa. La iniciativa va ser comandada per dos frares, Fray Jerónimo de la Asunción i Fray Pablo de Cristo. L'any 1604 es va iniciar la construcció i el 1606 es consagrava la primera capella, dedicada a sant Hilari o Hilarió. L'any 1617 la comunitat, que va arribar a tenir 30 religiosos i eremites, ja estava establerta. Al voltant del convent es van anar construint tot un conjunt d'ermites per als monjos que volien viure isolats.
El convent, que pel seu aïllament va resultar poc afectat per les guerres, tenia encara una vintena de membres a començament del segle XIX, va ser víctima de l'exclaustració fruit de la desamortització de Mendizábal, l'any 1835 i això va provocar el seu abandonament i saqueig. D'aquells fets, el conjunt arquitectònic va resultar-ne molt alterat, però conserva en bona part les estructures del segle XVII. El mobiliari litúrgic de l'antiga capella va ser traslladat a la nova església construïda cap a 1940.

Balneari de Cardó.

L'any 1866 les seves restes van ser transformades en balneari, activitat que es va mantenir fins a l'any 1967. Uns empresaris tortosins van aprofitar els vells edificis i, juntament amb altres construïts de nova planta, es van transformar en un balneari que va assolir una enorme popularitat per la qualitat de les seves aigües. L'any 1883 Salvador Cabestany va emprendre una nova restauració que modernitzà les instal·lacions i es va construir una nova capella damunt d'una antiga dependència conventual.
L'època de major esplendor va coincidir amb les primeres dècades del segle XX, després que, l'any 1903, es construís la carretera d'accés des de Rasquera. Ocupat per l'exèrcit republicà l'any 1938, que el va transformar en hospital, va ser reobert als anys quaranta després de ser restaurat i ampliat, amb pista de tenis, piscina, sala de cinema i sala de ball. Es va mantenir actiu fins a l'any 1967 i, des de llavors, està tancat i no s'hi pot accedir. La finca va ser adquirida per Enric Nomen Borràs, que va muntar al seu costat una planta envasadora d'aigua que va acabar en mans de Llet Pascual. Es va clausurar l'any 2007.

Al mateix aparcament trobem la primera font del dia, amb una placa de ferro que ens explica la història de l'aigua de la Vall de Cardó.


1

507 m
 40.9516,0.5775Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Aparcament del Balneari de Cardó
La font queda aixoplugada sota una volta sustentada sobre dues parets de maons que descansen sobre dos murets de pedra que alhora delimiten un espai empedrat. La paret frontal és el mateix mur de pedra on està adossada, hi és aquí on hi ha el forat per on surt l'aigua en episodis humits. Al costat de la font hi ha una placa de ferro on hi ha gravada la història de l'aigua de la Vall de Cardó.

























Deixem la font a mà dreta i engeguem la caminada, desfent el camí per on hem vingut. Al cap de només 50 metres trobem a mà dreta un rètol que ens assenyala l'Ermitori de la Vall de Cardó.

l'Ermitori de la Vall de Cardó és un conjunt d'ermites que envolta l'antic convent de Sant Hilari de Cardó, després balneari, construït coetàniament a aquest. Eren ocupades per eremites que preferien viure isolats en lloc de compartir la vida monacal. Totes elles van ser abandonades l'any 1835 arran de l'exclaustració del convent. La primera va ser la de Sant Josep, fundada l'any 1611 a iniciativa del donant Josep Dalmau. Del 1612 són la de Sant Simeó o de la Columna -la més coneguda i la més impressionant- i la de l'Àngel. Als anys següents, entre 1613 i 1622, es van construir les de Santa Teresa (1612), Sant Jeroni (1613), del Carme (1613), Santa Anna (1614), Sant Onofre (1616), Sant Joan Baptista (1616), Santa Agnès (1622), entre d'altres. Algunes han desaparegut i altres van ser aprofitades com a construccions agràries. Se'n conserven, en diferent estat, un total de 14, disseminades per tota la serra.







Prenem doncs la pista de terra que arrenca per la dreta i que marxa en sentit sud. Avancem per la vessant oest de la serra, la més ombrívola. A l'esquerra se'ns obren vistes del monestir.



Uns 300 metres més endavant, just quan entrem en un revolt de dretes, abandonem la pista i a mà esquerra se'ns presenten dues opcions; el primer camí i més planer el deixem per després, ara prenem el següent, el que fa pujada. Només 25 metres més enllà som en una petita esplanada presidida per la malaguanyada font de la Columna o de Sant Simeó, que ens queda a mà dreta.


2 10'
 0,4 Km
 547 m
 40.9494,0.5796Clica per veure'n la ubicació. Font de la Columna o de Sant Simeó
La font consisteix en una construcció de pedra en forma de caseta amb teulada de teula àrab a dues vessants sustentada per embigat de fusta, oberta per la façana principal a través d'un arc de mig punt. Dins hi trobem una estança de planta rectangular, amb dos bancs per seure disposats a banda i banda. El frontal de la font queda a la paret del fons, endarrerit lleugerament d'aquesta a través d'un arc de mig punt. Al mig es conserva el forat per on rajava l'aigua.
Malauradament aquesta bonica font s'està degradant, és tota plena de pintades i runa. Llàstima, anys enrere havia tingut força esplendor.                    































Des d'aquesta esplanada, mirant enlaire, veurem com emergeix un pic rocós i esmolat, amb una ermita en el seu cim. És l'ermita de Sant Simeó o de la Columna. Impressiona veure com se sosté sobre la punta de la roca, ferma, enmig del vertigen dels penya-segats.

Seguim pel sender durant uns 75 metres, fins una cruïlla amb un pal informatiu de fusta.

                                    

Ara prenem el brancal de l'esquerra, un caminet ascendent que ens durà directament fins a les escales que pugen a l'ermita de la Columna (40.9496,0.5802)Clica per veure'n la ubicació. .

Una de les onze ermites que envolten el convent de Cardó. Construïda a principis de segle XVII (1612) dins el conjunt del convent, l'ermita de la Columna o de Sant Simeó tenia la funció d'oferir als monjos la possibilitat de combinar l'aïllament amb la vida comunitària.
L'ermita és emplaçada sobre un penyal (d'aquí el nom d'ermita de la Columna), a la que es pot accedir gràcies a unes escales que s'obren per un dels costats de la roca. La seva planta és rectangular, de reduïdes dimensions. Té planta baixa i primer pis, on es trobaven la cel·la i l'oratori. La teulada és de doble vessant i espadanya, que actualment es troba totalment enfonsada. Com les altres ermites de la zona, va restar abandonada des de l'exclaustració dels monjos l'any 1835 fins a l'any 1866, en què es va obrir al públic com a balneari, moment en què va refer-se l'edifici per aprofitar les seves aigües.
Diu la història que un dia, un dels fundadors del convent va caure des d'aquesta ermita, de cap, en un forat on hi havia una font, però va sobreviure de forma miraculosa. Veient de prop el lloc on se situa la història, tot sembla possible.













Vista la primera de les ermites d'avui, reculem fins la cruïlla anterior i prenem el brancal de la dreta, cap a l'ermita de Sant Onofre i la font de l'Argelagar. Ens enfilem per un corriol que circula per dins el bosc, fent ziga-zagues, durant gairebé 300 metres, fins que som en una bifurcació, amb unes rajoles al terra que ens indiquen la direcció a seguir.

                                 

40 metres a la dreta i serem a l'ermita de Sant Onofre (40.9488,0.5791)Clica per veure'n la ubicació. , construïda el 1616.

Sant Onofre de l'Agulla és una ermita aixecada sobre un penyal alt i estret, raó per la qual també se la coneixia pel nom de l'Agulla. Com totes les altres, devia tenir planta rectangular, com demostren les quatre parets que es conserven, de reduïdes dimensions i carreus lligats amb morter. Dins hi tenia una capelleta i la cel·la. També es conserva, encara que molt degradada, l'espadanya situada sobre la façana de l'edifici. Va ser fundada per Jerónimo Ferrer, racioner de la catedral de Tortosa, que a més va fer la seva consagració el dia de la Santíssima Trinitat, l'any 1616. Abandonada pels monjos l'any 1835 per la desamortització de Mendizábal, probablement es va tornar a utilitzar al posar-se en marxa el balneari.

                               
           


Desfem els 40 metres que ens separen de la bifurcació i seguim a la dreta, primer en sentit sud-est i de mica en mica encarant-nos al sud-oest. Trobem trams aeris que ens allarguen la vista.

                      

Altres trams que circulen per dins el bosc, ben marcats per uns pilonets de pedres. Al cap de 275 metres som en una petita esplanada arbrada on ens espera la font de l'Argelagar.

3 50'
 1,3 Km
 640 m
 40.9461,0.5800Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Argelagar
La font, obrada amb pedra del país, queda enclotada quatre metres per sota de l'esplanada, protegida tota ella per uns murs que fan de barana i alhora contenen les terres. Una llarga rampa d'uns sis metres de llargada dona accés a la font, aquesta protegida per dues parets a banda i banda a modus de barana que a mida que baixem són més altes. Crida l'atenció la forma com dues alzines han crescut de l'interior de les baranes.
Al final de la rampa som en una estança rectangular, d'uns tres per quatre metres, a recer de tres alts murs de pedra que delimiten l'espai. A la paret del fons és on s'hi troba la sortida de l'aigua regulada per una vella aixeta de polsador disposada a mitja alçada. A sota hi ha una pica de pedra molt malmesa. A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure arrambats a les parets laterals que li fan de respatller.
Penjat en un arbre de l'esplanada hi tenim un rètol de fusta amb el nom de la font pintat.
El nom Argelagar sembla que fa referència a un lloc poblat d'argelagues. L'argelaga és una espècie de planta arbustiva de la família de les fabàcies, molt espinosa, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Potser la més coneguda sigui la ginesta.







Després de conèixer la font de l'Argelagar tornem enrere, 275 metres després deixem a l'esquerra el trencall que duu a l'ermita de Sant Onofre, 300 metres més endavant obviem a la dreta el camí que puja a l'ermita de la Columna, passem a frec de la font de la Columna i 25 metres després som altre cop a la pista inicial, just en el punt on hi ha la bifurcació. Aquí prenem el camí que surt per la dreta, on hi trobem un rètol de fusta que ens assenyala la font dels Avellaners.

                         

El caminet marxa inicialment en direcció nord, planerament i sempre per dins el bosc. Al cap de 300 metres canviem el sentit del nostre caminar, al mateix temps que per l'esquerra se'ns obren vistes al monestir.

 

Marxem ara en sentit est. 300 metres després som a la font de l'Avellaner.

4 1h 25'
 2,6 Km
 552 m
 40.9507,0.5836Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Avellaner
La font presideix una ampla terrassa arbrada, a recer d'un robust mur de pedra que sustenta el marge de la muntanya i alhora fa de respatller d'un llarg banc corregut, i per un per un muret baix de pedra que la protegeix del camí de sota, delimita l'espai i al mateix temps serveix de banc per reposar.
El frontal rectangular de la font emergeix del banc corregut i és on s'hi troba la sortida de l'aigua a través d'un forat disposat al mig. A sota recull l'aigua un bassal semicircular gairebé arran del terra.
Uns metres a la dreta de la font hi ha la mina que l'abasteix d'aigua. Malauradament el dia de la nostra visita estava eixuta.
   


Al final de l'esplanada trobem un pal informatiu de fusta; rebutgem el brancal de l'esquerra que ens tornaria al balneari i seguim recte en direcció a l'ermita de Sant Roc.

                        

El camí és planer i marxa per dins el bosc. Passem per sota una petita cinglera.

                                              

Una setantena de metres més endavant trobem unes escales a la dreta del camí.

                            

Pugem el primer tram d'escales i anem a parar a un replà amb una bifurcació d'escales i una petita cova.

                                            

Pugem pel tram d'escales que surten per la dreta i ens duen a un altra replà a recer d'una formació rocosa que acull la vergonyosa fonteta de Sant Josep.

5

561 m
 40.9508,0.5843Clica per veure'n la ubicació. Fonteta de Sant Josep
Aprofitant els regalims d'aigua que brollen de la paret rocallosa, s'hi va obrar un petit recipient de ciment on s'emmagatzema l'aigua que surt a l'exterior per un estret broc de ferro colzat. Sota el broc, gravat al ciment, podem veure l'any de la construcció, 1954.
Davant la font, entre aquesta i les escales, disposem d'un banc per seure arrambat a la roca que li fa de respatller.

























A l'esquerra del replà arrenca un tercer tram d'escales que ens aboquen a una esplanada on al fons queda l'ermita de Sant Josep (40.9508,0.5843)Clica per veure'n la ubicació. i a la dreta la font homònima.

Aquesta fou la primera ermita del conjunt, fundada l'any 1611 a iniciativa del donant Josep Dalmau, fundador dels convents de l'Ordre del Carme de Barcelona i Gràcia, donant 600 ducats. De planta rectangular amb teulada a doble vessant i espadanya. Construcció feta amb pedra i morter. Com les altres de la zona, és de reduïdes dimensions. Es consagrà el 17 de març de 1612. Va ser abandonada, com les altres, l'any 1835, durant l'apropiació dels béns de l'església promoguda per Mendizábal.


















6 1h 35'
 2,7 Km
 565 m
 40.9507,0.5843Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Josep
La font consisteix en una petita construcció d'obra arrebossada, de planta rectangular amb coberta arrodonida que acull en el seu interior la cisterna de captació. La façana frontal fa uns tres metres d'amplada, amb forma arrodonida a la part de dalt i és rematada per rajoles de terrissa. Al capdamunt hi ha collada una pedra arrebossada amb el nom de la font gravat.
A la façana frontal és on s'hi troba la sortida de l'aigua a través d'una aixeta que havia estat de polsador però que avui dia està espatllada. Recull l'aigua una mena de mica/abeurador d'obra i d'aquí passa a un altre rec disposat en angle recte.
Les seves aigües eren considerades l'any 1891 com les més riques en minerals.
Malgrat que el dia de la nostra visita la font no rajava, la formació tosca que hi ha sota el brollador dona a intuir que ha estat una font ben generosa anys enrere.














Baixem totes les escales fins el camí principal, el qual recuperem a la dreta, tot guanyant alçada. De seguida, uns 125 metres més enllà, som a la font del Prior.

7 1h 45'
 2,9 Km
 582 m
 40.9513,0.5854Clica per veure'n la ubicació. Font del Prior
La bonica font presideix una placeta arbrada i ben arranjada. Queda integrada al marge de la muntanya, que intuïm deu acollir la surgència o mina. El que es pot veure és una paret de pedra lligada sota un arc de mig punt que descansa en dues pilastres. Al mig sobresurt lleugerament el frontal d'obra arrebossada amb l'aixeta que regula la sortida de l'aigua. Sota el brollador hi tenim una considerable formació tosca coberta de molsa que gairebé tapa la pica semicircular que té a sota. El desguàs de la font circula a través d'una canal oberta feta amb teules.
Al costat esquerre de la font hi ha collada una senzilla pedra amb el seu nom pintat. A banda i banda de la font arrenquen dos llargs bancs correguts de pedra amb respatller.
 


Continuem pujant pel sender principal, el més evident, sempre per dins el bosc. Al cap de 150 metres trobem un banc per seure a la vora del camí.

                        

Un centenar de metres més endavant trobem un pal informatiu.

                                          

Rebutgem el brancal que se'n va per l'esquerra cap a l'ermita de Santa Agnès, nosaltres hi anirem més tard des d'un altre costat. 100 metres després arribarem a l'ermita de Sant Roc i la seva font.

8 1h 55'
 3,3 Km
 635 m
 40.9531,0.5876Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Roc o de la Ronya
L'ermita i la font resten a només 5 metres una de l'altra, emplaçades en una esplanada a recer d'una paret de pedra en angle recte que reté les terres i alhora delimita l'espai. La font queda davant l'entrada a l'ermita, en una roca sota la paret de pedra que delimita el recinte.
L'aigua raja a través d'un broc encastat a la mateixa roca, regalima per una formació tosca coberta de molsa i cau a un bassal semicircular de pedra arran del terra.
A banda i banda de la font disposem d'un banc corregut de pedra que ressegueix tota la paret que delimita l'espai i que li fa de respatller.
A l'esquerra de la font, a la cantonada que formen les dues parets, hi trobem una altra surgència d'aigua canalitzada mitjançant unes teules.
Les seves aigües, conegudes des d'antic com de la Ronya degut a les seves propietats curatives, va permetre que l'ermita es transformés, des del principi de la utilització de la vall com a balneari, en el pavelló d'inhalacions, polvoritzacions i banys parcials. Però com quedava molt allunyada dels edificis principals, a principis del segle XIX les aigües de la Ronya o de Sant Roc es van conduir a altres fonts més properes Després de la Guerra Civil, l'ermita de Sant Elies o del Borboll va concentrar els serveis hidro-terapèutics, i la de Sant Roc s'abandonà.



Seguim pel camí que passa per damunt del recinte. El sender s'espesseix una mica i segueix pujant en direcció més aviat est. 200 metres més tard som al barranc de Sant Roc i també cruïlla de camins, on hi trobem un bonic pal indicador metàl·lic.

                                              

Hem de seguir el sender a la nostra esquerra, en direcció nord, ara ja fora de l'ombra dels arbres.

                          

El sender va guanyant alçada per enfilar-se cap a la Foradada, que si mirem amunt i a la dreta la veurem aviat.

                                     

350 metres més amunt, un trencall a la dreta ens portarà a la Foradada de Cardó (40.9555,0.5881)Clica per veure'n la ubicació. , amb la seva impressionant forma d'U invertida.

                 

Després de visitar la Foradada tornem enrere al sender per on veníem i el prenem a la nostra dreta, en sentit oest. Les vistes son molt aèries.

                          

Passats 325 metres de pujada assolim la part més alta del recorregut i arribem al capdamunt de la cova Lluminosa (40.9554,0.5848)Clica per veure'n la ubicació. , indret espectacular.

               
        


Baixem a la cova i la travessem per dins.

                                          
            
                              

Som sota la cova, a l'altra vessant d'on veníem, per tant a zona obaga.

40 metres més avall trobem una bifurcació; més tard prendrem el brancal que ara se'n va per la dreta, però abans ens queda conèixer la font i l'ermita de Santa Agnès. Si no sou massa afeccionats a les fonts o a les ermites, us recomano que obvieu aquest tram que estem a punt d'encetar.

Si heu decidit conèixer l'indret de Santa Agnès, trenquem a l'esquerra per un corriol que marxa inicialment en sentit sud-oest. Primer per dins el bosc, però de seguida a camp obert, per un camí poc definit per sobre de pedres. Hi ha pilonets de pedres que ens ajuden a orientar-nos. Les vistes al balneari son immillorables.

 

Mica en mica ens anem adreçant al sud-est. Al cap de 300 metres des de la bifurcació anem a parar a una terrassa arbrada i delimitada per murets de pedra. Al final d'aquest espai trobarem unes escales a la dreta que baixen a una feixa a un nivell inferior on es troba la font de Santa Agnès.

9 3h 5'
 4,5 Km
 600 m
 40.9533,0.5835Clica per veure'n la ubicació. Font de Santa Agnès
Font construïda el 1622, igual que l'ermita.
La font consta d'un robust mur de pedra que sustenta la terrassa superior, reforçada per dos contraforts. A la part central i a mitja alçada hi ha la sortida de l'aigua regulada per una aixeta de polsador i a sota un bassal semicircular de pedra arran del terra.
La terrassa que queda damunt la font és allargada, arbrada i delimitada per un costat a través d'un alt mur de pedra que fa de respatller a un llarg banc corregut. A l'altre costat hi ha un banc per seure de pedra.




Setanta metres més al sud ens queda l'ermita de Santa Agnès (40.9528,0.5836)Clica per veure'n la ubicació.

Ermita de planta rectangular i reduïdes dimensions, d'una sola planta, teulada de dues aigües i espadanya a un dels costats. Les parets estan fetes amb carreus irregulars lligats amb morter. Altres materials emprats són maons i fusta. Consagrada l'any 1622, s'abandonà durant la desamortització del 1835. suposem el seu reaprofitament quan la vall va ser utilitzada com a balneari, a partir de l'any 1866.




Reculem els 400 metres que ens separen de la bifurcació que hi ha sota la cova Lluminosa. Un cop aquí, prenem el camí que surt per l'esquerra en direcció nord. Ara toca baixada forta fins al Portell de Cosp (40.9581,0.5829)Clica per veure'n la ubicació. , uns 450 metres, on trobarem un encreuament de camins amb un indicador de fusta.

                              

Rebutgem el camí que se'n va per la dreta cap a la teixeda de Cosp i el refugi i font del Teix, nosaltres agafem el camí de l'esquerra que marxa en direcció sud-oest. Passem a frec d'una cinglera vermellosa.

                                                              

Mig quilòmetre després del portell de Cosp som a l'ermita de Sant Àngel (40.9557,0.5787)Clica per veure'n la ubicació. .

L'ermita de Sant Àngel era considerada com la porteria del Desert de Cardo, i a més de l'ermita tenia un porxo cobert. Devia ser de planta rectangular, reduïdes dimensions, teulada a doble vessant i espadanya. Al llarg de les parets que formaven l'oratori hi ha dotze nínxols, sis a cada costat, que devien tenir imatges de sants i santes, actualment inexistents. La teulada està totalment ensorrada i les parets en molt mal estat. Va ser consagrada el dia 19 de març de l'any 1612 i abandonada el 1835, quan es produí l'exclaustració dels monjos. Durant els anys que el monestir funcionà com a balneari, les aigües de la seva font van ser aprofitades, suposem que igual que l'ermita.














El sender passa just per dins de les runes de l'ermita, amb bones vistes des de l'altra banda.

 

Seguim baixant ara de manera més lleugera fins arribar a l'ermita de la Santíssima Trinitat, uns 375 metres més avall. Aquí trobem les restes de la seva font, molt malmesa.

10 3h 45'
 6,2 Km
 507 m
 40.9538,0.5792Clica per veure'n la ubicació. Font de la Santíssima Trinitat
El conjunt de la font és isolat, obrat amb maons arrebossats, està format per la font i dos safareigs disposats a banda i banda.
Pel que resta de la font, es pot apreciar una paret frontal en forma arrodonida. A l'esquerra sembla que hi havia la font que abocava l'aigua a una primera pica quadrada i d'aquí passava a una segona a la dreta més llarga.
A cada costa de la font hi ha un safareig de dos cossos amb la banda inclinada.










Passem entre l'ermita i unes antigues construccions que antigament feien de magatzem i corrals i al cap 100 metres arribarem a la carretera que va de Rasquera al balneari. La prenem a l'esquerra, per l'asfalt, vigilant el possible trànsit. 150 metres més enllà passem a frec de l'ermita de Sant Elies (40.9521,0.5798)Clica per veure'n la ubicació. .

Ermita de dos pisos: planta baixa, amb antic oratori, sagristia, vestíbul i unes escales que porten al primer pis on es trobava la cel·la, la cuina i altres habitacions. La seva planta és rectangular, és de reduïdes dimensions i està construïda amb carreus de pedra lligats amb morter. Té una teulada de doble vessant i espadanya lateral sobre la façana.[6] Mentre el desert va servir de balneari, aquesta ermita va funcionar com a pavelló d'inhalacions i polvoritzacions. Es conserva en bon estat. Aquesta ermita, com la de la Nativitat i Sant Roc, s'edificaren amb la finalitat de proveir d'un lloc més confortable i més ampli als personatges importants de l'Ordre que visitaven el monestir i volien retirar-se durant uns dies. La construcció i dedicació es va fer l'any 1673 pel Pare Fray Pedro de San Juan, Definidor General de l'Ordre. Durant l'exclaustració, l'ermita s'abandonà i la font recuperà el seu antic nom: el Borboll (1835). Salvador Cabestany Gasol, que l'any 1877 va comprar les terres de la vall a l'Estat, la va convertir en el pavelló de polvoritzacions del Borboll del balneari de Cardo. En aquest edifici es concentraren els serveis hidro-terapèutics fins a la fi de la utilització del balneari (1967).





























Continuem per la carretera. Una seixantena de metres després som damunt la font del Borboll que ens queda a sota del torrent, a mà esquerra. Un caminet descendent surt de la carretera i en quinze metres esdevenen unes escales que ens aboquen a una petita esplanada arbrada a peus del torrent on es troba la font.


























11 3h 55'
 6,5 Km
 505 m
 40.9516,0.5790Clica per veure'n la ubicació. Font del Borboll
Bonica font situada a peus del torrent, arrambada al marge i per sota del caminet que baixa des de la carretera.
Es tracta d'una construcció obrada amb diferents tipus de pedra i maons vistos. La paret frontal està flanquejada per dues fileres de carreus escairats però sense desbastar que sobresurten lleugerament de la resta de pedres que han estat escairades i son poroses. Al mig hi tenim dos marcs de maons vistos, un dins de l'altre. L'aigua raja a través d'un curt broc de ferro encastat a la part baixa de la paret frontal i cau directament al terra formant un petit bassal per després escolar-se cap al torrent que té a tocar. Sota el brollador hi ha una formació tosca coberta de molsa que s'ha format pels sediments de l'aigua de molts anys.
  

Només ens resten 175 metres de carretera per arribar al final del nostre recorregut, el balneari, on tenim estacionat el vehicle.

F 4h
 6,7 Km
 507 m
 40.9517,0.5777Clica per veure'n la ubicació. Aparcament del Balneari de Cardó (Benifallet)

Final de l'excursió d'avui.