2
Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-341 (Cerdanya i Berguedà)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 1.961 m
 42.2988,1.7169Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Prat d'Aguiló (Montellà i Martinet)
Situat al vessant nord de la serra del Cadí, sota el pas dels Gosolans, al bell mig d'impressionants paisatges, de prats de muntanya i d'una variada flora. Aquest prat és una magnífica base d'excursions entre la Cerdanya i el Berguedà i d'ascensions per la zona oriental del Cadí. La imponent serra del Cadí es mostra amb tota la seva bellesa, de la qual davallen, perpendiculars, els seus estreps en forma de serrats, enllaçats pel camí dels Collets. El nom de Cadí s'ha relacionat amb el "catinus" llatí, que vol dir gorges, fondalades o conca d'aigües.
                          


Avui vaig ben acompanyat per la Gemma, l'Anna, en Rafel i la Núria.

Flanquegem la cadena i continuem per la pista que segueix en direcció sud-oest tot travessant el prat. Davant nostre, el refugi de Prat d'Aguiló, a l'esquerra emergeix el cim de l'Aguiló i una mica a la dreta queda el pas dels Gosolans, la primera de les nostres fites d'avui.

                                      

A baix a l'esquerra veiem un abeurador pel bestiar, el qual avui, en ple estiu, només aboca un minso filet d'aigua. La pista ens condueix, uns 350 metres més enllà d'on hem aparcat, al costat del refugi de Prat d'Aguiló. A l'entrada del mateix trobem la font homònima.


1 10'
 0,4 Km
 1.997 m
 42.2972,1.7141Clica per veure'n la ubicació. Refugi de Prat d'Aguiló
El refugi de muntanya de Prat d'Aguiló o "César August Torras" és propietat de la FEEC i és un excel·lent camp base per practicar el senderisme i l'alpinisme. Situat en una de les raconades més boniques de la serra del Cadí, al vessant nord de l'espectacular Pas dels Gosolans, dins el terme municipal de Montellà i Martinet, a la Cerdanya. Disposa de 32 places guardades o 10 en absència de guarda. L'actual refugi fou inaugurat el 1976, substituint l'antic que va ser destruït per un allau. Durant els mesos de juny a octubre està guardat i ofereix menjar i beure.
Forma part de la popular travessa Cavalls del Vent, que recorre tots els refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es tracta d'una parada obligatòria si es fa aquesta travessa o si es vol assolir el Comabona, el cim més popular d'aquesta part de la serra. També hi passa el PR-C-124, un sender lineal que va de Saldes a Olià, enllaçant el Berguedà amb la Cerdanya, travessant la serra del Cadí pel Pas dels Gosolans.










2

1.997 m
 42.2971,1.7141Clica per veure'n la ubicació. Font de Prat d'Aguiló
Es troba al costat mateix del refugi de muntanya homònim o César August Torras, integrada en el mur de pedra seca que delimita per l'esquerra l'entrada al refugi, al mateix temps que reté les terres. El seu frontal, d'una mica més de mig metre d'amplada, sobresurt per sobre del mur i és coronat per una pedra de majors dimensions que les altres. L'aigua raja a través d'una aixeta de polsador i cau a un bassal semicircular de pedra a mig pam del terra.

























Vist el refugi i la font emprenem la marxa per un camí que arrenca del costat de migdia del refugi, assenyalat amb les marques blanques i grogues corresponents al sender PR-C-124. Un pal informatiu ens indica el Pas dels Gosolans a 1,5 Km, el nostre immediat objectiu.

El PR-C-124 és un sender lineal que va de Saldes a Olià, enllaçant el Berguedà amb la Cerdanya, travessant la serra del Cadí pel Pas dels Gosolans. Tot i el desnivell considerable que suposa flanquejar la serra del Cadí, el traçat sinuós del camí fa que aquest no tingui cap dificultat tècnica, excepte en el cas que hi hagi gel. Forma part del Camí dels Segadors (de Gósol a Bellver de Cerdanya) i del Camí Picasso (de Guardiola de Berguedà a Bellver de Cerdanya). També coincideix amb el PR-C-127, des de prop del Refugi Estasen fins al Collell. Es creua amb el GR-150.1 a dalt el Pas dels Gosolans i a punt d'arribar a Olià es troba amb el GR-150.















Defugim a mà dreta el camí que pels Collets ens menaria a Prat de Cadí, el qual podem albirar a ponent. Nosaltres seguim el senderó que està ben fressat, en lleugera pujada i encarats inicialment al sud. El pic Aguiló se'ns presenta enfront a la llunyania.

                            

Mica en mica ens anem adreçant al sud-est, sempre per camí ben marcat. Quan portem caminats uns 350 metres des del pal informatiu arribem a la font dels Coloms. És el moment d'omplir les cantimplores, doncs no trobarem cap més punt d'aigua fins dalt de tot.


3 25'
 0,7 Km
 2.069 m
 42.2944,1.7150Clica per veure'n la ubicació. Font dels Coloms
La font no és més que un munt de pedres amuntegades amb dos tubs de plàstic per on sempre hi brolla aigua. Un d'ells, el de més a la dreta, aboca l'aigua directament al terra i s'escola muntanya avall, l'altre omple un abeurador de fibra de dos cossos.
La part de dalt està protegida del bestiar per una barana de fusta. Dins hi trobem una arqueta de plàstic que fa de repartidor de l'aigua, part de la qual és canalitzada mitjançant una mànega fins uns dipòsits situats prop del refugi per abastir-lo i a més alimentar la font de Prat d'Aguiló, que està al costat del refugi.
Malgrat la seva senzillesa, aquesta font ha estat i encara és molt apreciada, doncs és l'últim punt d'aigua que amb seguretat trobarem abans d'arribar a la font Tortera que queda gairebé dos quilòmetres més amunt, passat el Pas dels Gososlans.

















Les vistes des de la font són excepcionals. A baix ens queda Prat d'Aguiló presidit pel refugi homònim, a recer del turó d'Aguiló i el Blancor darrere seu.

                       

A l'alçada de la font dels Coloms, el camí fa un gir envers la dreta, tot adreçant-se a l'oest per un tram més pedregós i de suau pujada. Uns 75 metres més endavant creuem un petit torrent eixut i un centenar de metres després arribem a un llom. Aquí trobem una estaca de fusta indicant-nos que el camí gira a l'esquerra. A l'estar dalt del llom, se'ns obren vistes a ponent.

            

Si mirem enrere veiem el refugi de Prat d'Aguiló a baix cada cop més allunyat.

              
 

Fem cas a l'estaca informativa i canviem el sentit del nostre caminar, ho fem a l'esquerra, prenent direcció sud-est. Ben aviat, abans d'un centenar de metres, passem per un collet al mateix temps que ens encarem al sud i la pujada s'alleugera encara més. El camí, que està ben definit i sense pèrdua possible, marxa pel mig d'un prat herbat cap a un clap d'arbres que tenim davant. El traçat és variat i agradable, de gran bellesa i accessibilitat.

                                      

Un cop dins l'esclarissat bosquet, al primer revolt a la dreta, trobarem a mà esquerra una petita estació meteorològica (42.2926,1.7150)Clica per veure'n la ubicació. .

                                                     

Després de 200 metres i alguna giragonsa sortim definitivament dels arbres. Aquí el sender pren direcció sud-oest i el pendent s'accentua.

                       

Enrere podem veure, en primer terme el clap d'arbres que hem travessat recentment i per sota a la llunyania Prat d'Aguiló. Uns altres 225 metres més amunt des de que hem sortit del bosquet, assolim un petit espadat situat a 2.232 metres d'alçada. En aquest punt el camí ha virat un xic a l'esquerra, però encara mantenim clarament direcció sud-oest. Anem guanyant alçada, sempre ben acompanyats de les marques blanques i grogues que sovintegen.

                                       

Les vistes no desmereixen.

                                


La pujada va prenent força, cada cop més acusada. Avancem en curtes llaçades per un terreny pedregós i força descompost.

           

A mida que anem guanyant alçada, el terreny esdevé més rocallós i amb constants ziga-zagues. No ens podem perdre, és ple de marques pintades a les roques i també de pilonets de pedres, molt útils a l'hivern quan la neu tapa les marques pintades. Continuem endavant. Les vistes cada cop són més aèries. Creuem una petita tartera, sempre en pujada i fent giragonses, per la vessant occidental de l'Aguiló. Quan portem caminats uns 750 metres des de que hem deixat enrere el petit espadat, i després de diverses marrades entre molt de pedregam, el camí s'alleuja considerablement.

              


Ja albirem el Pas dels Gosolans, reconeixible per un pal informatiu que vist des d'aquí sembla una creu.

              

El camí ens aboca finalment al coll anomenat Pas dels Gosolans, el qual assolim en un centenar de metres.

4 1h 30'
 2,6 Km
 2.424 m
 42.2866,1.7112Clica per veure'n la ubicació. Pas dels Gosolans
Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Situat entre el Pic del Cabirol a ponent i l'Aguiló a llevant. Punt tradicional de pas, juntament amb coll de Jou i coll de Pendís, més a llevant, entre el Berguedà i la Cerdanya. El Pas dels Gosolans era el lloc per on passaven els segadors que, provinents de Gósol al Berguedà, eren contractats a la Cerdanya com a temporers. També va ser freqüentat d'antic per traginers i contrabandistes. Avui sols ho fan, per plaer, els excursionistes. Vers migdia s'estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, que és un altre dels camins habituals per anar al Cadí.











   



En el fil de la carena apareix retallat un cartell metàl·lic pintat de blanc i més a la dreta, a cent metres, dues creus.

                

Apareix la coma dels Cortils i, pel darrera, la cara nord del Pedraforca.

                             

Un xic a l'esquerra ens queda la font Tortera, una de les de més altitud de la serra del Cadí, és visible des d'on som, queda a uns 400 metres al sud-est en línia recta. Però ara no hi anirem, ho farem a la tornada, abans volem assolir el cim del Comabona.


Així doncs, des dels peus del pal informatiu, prenem una sendera que arrenca en direcció est, seguint les traces del sender de gran recorregut GR-150.1 i carenejant al començament. Davant nostre, a uns 400 metres en línia recta, tenim l'Aguiló.

El sender de gran recorregut GR-150.1 ressegueix d'est a oest la carena de les serres del Cadí i el Moixeró, enllaçant el coll de Pal, a la Cerdanya, amb la població berguedana de Gósol, en una ruta d'alta muntanya coberta per la neu durant els mesos d'hivern. Aquest sender és una variant del GR-150, homologat l'any 1996, que circumval·la tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró en un traçat de 157 quilòmetres, descobrint-nos els principals atractius de les poblacions que l'envolten, així com els magnífics paisatges de la zona.

                                       

         

Al començament el camí és pedregós i queda força desdibuixat, però no és difícil de seguir si ens guiem per les marques blanques i vermelles pintades a les pedres. Al cap de només 200 metres som en una bifurcació; el brancal de la dreta que marxa en direcció sud ens duria en 300 metres a la font Tortera, nosaltres prenem el camí que surt per l'esquerra en sentit sud-est. 

Avancem per un terreny herbat gairebé sense guanyar alçada al mateix temps que ens allunyem del Pas dels Gosolans, el qual vist des d'aquí presenta una panoràmica excel·lent.


A l'esquerra, a uns 200 metres, deixem el puig Aguiló i al cap de 700 metres des de l'última bifurcació s'arriba al cim del puig de la Font Tortera (42.2833,1.7196)lica per veure'n la ubicació.

   
                              
   

Davallem ara en sentit est 225 metres més cap al coll de Comabona (42.2835,1.7221)Clica per veure'n la ubicació. .

                      

Es continua per la carena.

                                 

                    

        


Després es voreja una petita falla del terreny i s'ateny el panoràmic cim del Comabona o Tancalaporta, on hi ha les restes d'una torreta geodèsica.

5 2h
3,9 Km
 2.554 m
 42.2988,1.7169Clica per veure'n la ubicació. El Comabona o Tancalaporta
A l'extrem oriental del Cadí s'alça la muntanya de Tancalaporta, més coneguda dins de l'àmbit excursionista amb el nom berguedà Comabona. La seva situació estratègica converteix el cim en un dels millors miradors de la Cerdanya.
              

                                   


Tenim unes magnífiques vistes a totes direccions.



Reculem 400 metres i som altre cop al coll de Comabona. Aquí obviem un caminet en pujada que és per on hem vingut i seguim per un sender planer que marxa per l'esquerra tot vorejant el puig de la Font Tortera.

Mig quilòmetre després som a la carena que ens permet veure l'altra vessant de la muntanya al mateix temps que som a les envistes de la font Tortera que ens queda a uns 250 metres al nord-oest. Ens hi dirigim sortejant unes feixes naturals del terreny fins que som al costat d'un senzill abeurador metàl·lic al mig d'un pendent, és la font Tortera.


6 2h 20'
 5,1 Km
 2.449 m
 42.2839,1.7142Clica per veure'n la ubicació. Font Tortera
És de les fonts de major altitud del Parc Natural del Cadí. Resulta una excepció que en aquesta serra, d'aspecte erm i caracteritzada més aviat per la manca d'aigua a la part superior, pugui haver aquesta petita font que tant beneficia al bestiar i als caminants.
Es tracta d'una senzilla però molt apreciada font. Un tub de plàstic mig cobert per un munt de pedres amuntegades aboca l'aigua a un abeurador metàl·lic, de forma rectangular i pintat de color verd. L'aigua sobrant del primer abeurador sobreeix per un tub i alimenta un segon abeurador, aquest també metàl·lic, allargat i disposat a continuació del primer i a un nivell més baix. Després desguassa al terra i s'escola pendent avall.
De la guia "Els Tresors Geològics del Parc Natural del Cadí-Moixeró"Clica per veure'n la ubicació. , elaborada per Albert Martínez i Marc Tudela, he extret un article que a la seva pàgina 77 fa referència a aquesta font: "Les roques que formen el Cadí són principalment calcàries. Les calcàries es dissolen amb l'aigua de la pluja. Aquesta s'infiltra a la roca a través de fissures formant sistemes d'aigua subterrànies, coneguts com a sistemes càrstics. Les aigües subterrànies circulen per cavitats excavades a la roca, i quan troben un nivell de roques impermeables que no les deixa seguir avançant, surten a la superfície formant una font o surgència. Entremig de les roques carbonatades que formen la cinglera hi ha un nivell d'argiles vermelles, que són precisament les argiles que afloren aquí. Com que aquest nivell és impermeable, les aigües subterrànies, procedent de la part carbonatada més alta del Cadí, surten a la superfície formant una font. Aquesta aigua discorre superficialment uns metres fins que es torna a infiltrar dintre de les calcàries inferiors. Tot el conjunt de les aigües subterrànies del Cadí formen un reservori molt important que alimenta les fonts del Bastareny a les proximitats de Bagà."
                                   


Les vistes des d'aquest tranquil indret són fantàstiques.

  

Deixem la font enrere. Continuem en direcció nord en lleugera pendent durant 300 metres, després enllacem amb el camí per on hem vingut a l'anada i només 200 metres més tard som una altra vegada al pas de Gosolans (42.2866,1.7112)Clica per veure'n la ubicació. .

                       

El que ens queda ara és baixar al refugi de Prat d'Aguiló pel mateix camí que hem fet a l'anada. Compte de no relliscar, principalment el primer tram que farem a continuació.

F 4h
 7,6 Km
 1.961 m
 42.2988,1.7169Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Prat d'Aguiló (Montellà i Martinet)

Inici i final de la caminada d'avui.