2
Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-343 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.510 m
42.3251,1.8288Clica per veure'n la ubicació. Refugi del Serrat de les Esposes (Riu de Cerdanya)
És un refugi de muntanya guardat, propietat de l'Ajuntament de Riu de Cerdanya, amb capacitat per a trenta persones.
Emplaçat a la vessant nord de la serra del Moixeró, al pla de les Esposes, a peu de la pista semi-asfaltada que va de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6 quilòmetres del poble.
És base d'ascensió al Moixeró (2.091 m), les Penyes Altes (2.279 m) i el Comabona (2.554 m), i punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural.
                   

Son dos quarts i mig de vuit, encetem la caminada, avui ben acompanyat per l'Isidre, l'Antoni i en Josep.

Sota el refugi tenim la font homònima, bona oportunitat d'omplir les cantimplores abans d'encetar la caminada.

1 0h
0 Km
1.507 m
42.3253,1.8290Clica per veure'n la ubicació. Font del Serrat de les Esposes
Trobem la font uns metres per sota del refugi del Serrat de les Esposes, ubicat a peu de la pista semi-asfaltada que va de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6 quilòmetres del poble, dins d'una zona recreativa amb taules i barbacoes. Un pilar pentagonal de pedra, d'un metre vuitanta d'alçada li fa de paret a la font. L'aigua raja per dues aixetes de polsador disposades en dues de les parets del frontal i cau en les respectives piques d'obra, separades per una petita paret mitgera.























Des del refugi del Serrat de les Esposes, sortim des del costat del pal indicador que senyalitza la ruta cap als Avets Monumentals de les Bagues de Riu.

                 

Davallen en direcció sud-oest per un corriol que marxa per dins el bosc, seguint uns punts de color vermell i ratlles de color groc, que formen part del trekking de Cavalls del Vent en el tram que va del Moixeró al refugi del Serrat de les Esposes.

                                      

Al cap de mig quilòmetre arribem al fons de la vall, que separa el serrat de les Esposes de la serra del Moixeró pròpiament dita, delimitat pel torrent de Grau de l'Ós o riu Major, segons quin mapa es miri (42.3224,1.8243)Clica per veure'n la ubicació. .

Travessem el rierol i entrem en un prat que hem de creuar camp a través, en sentit més aviat sud. No té pèrdua.

Al final del prat ens endinsem en el bosc alhora que comencem a pujar suaument per un camí ample, sempre en direcció sud-oest.

           

Seguim uns punts de color vermell i ratlles de color groc, que formen part del trekking de Cavalls del Vent en el tram que va del Moixeró al refugi del Serrat de les Esposes.

                                

Una cinquantena de metres després anem a parar a una pista forestal que ens talla; a la dreta tornaríem al refugi d'on venim, la seguim a l'esquerra, conservant la direcció sud-oest i suau pujada.

A la nostra esquerra ens acompanya un petit rierol que tant apareix com desapareix entre les roques, símbol inequívoc que ens trobem en un entorn calcari.



Al cap de 750 metres de caminar per aquesta pista entrem en un pronunciat revolt d'esquerres, a la sortida del qual quedem encarats al nord-est al mateix temps que ens acomiadem del rierol. Seguim guanyant alçada en pujada constant però de bon caminar. Som a les Obagues, com el seu nom indica és un espai molt obac, hi predominen els avets barrejats amb algun pi roig.

275 metres més endavant arribem a una cruïlla amb un rètol divulgatiu que ens explica les característiques del bosc madur on som; defugim el brancal que se'n va per la dreta i seguim pel de l'esquerra.

                 

Continuem en pujada progressiva per la pista sentit nord-est fins que, mig quilòmetre després, la pista fa un gir pronunciat envers la dreta i quedem encarats al sud-oest. De seguida entrem en una zona més esclarissada al mateix temps que trobem senyals indicadors.

                                 

En aquest punt abandonem l'ampla pista que segueix cap a la barraca de Sançamorta que resten a escassos 300 metres, nosaltres agafem un corriol ben fresat que arrenca per la dreta. Comencem a remuntar pel llom de la carena en direcció sud/sud-oest, sempre ben assenyalat amb marques grogues i punts vermells.

550 metres més amunt arribem a una cruïlla de camins amb un rètol indicador.

                                                

Rebutgem el brancal de la dreta que planeja cap als Avets Monumentals de les Bagues de Riu i seguim recte mantenint direcció més aviat sud en pujada constant per dins el bosc.

                      

Al cap de 675 metres fins que arribem a una clariana. Som al coll Font de la Coma (42.3075,1.8217)Clica per veure'n la ubicació. . Se'ns obren les vistes i veiem per primer cop el collet de Moixeró i a  l'esquerra s'enlaira el Moixeró, el nostre objectiu d'avui.

                                    

Falta en Josep, ja ens deu estar esperant dalt del Moixeró.

                                                       

A partir d'aquí el camí esdevé planer. Sortim de la clariana i entrem un bosquet un xic esclarissat que de seguida dona pas a camp obert. Ens adrecem cap a la dreta (sud-oest) i uns 300 metres som al costat de la cabana de Moixeró (42.3046,1.8192)Clica per veure'n la ubicació. .

                

Deixem a l'esquerra la bassa de Moixeró.

                                
               


Escassos 200 metres més tard passem pel costat de l'abeurador de Moixeró (41.3019,1.8170)Clica per veure'n la ubicació. .

Es troba per sota del collet de Moixeró, a escassos 25 metres per damunt de la font de Moixeró. És un bonic abeurador rectangular de zenc, tot folrat de pedra del país i adossat al marge de la muntanya. S'alimenta a través d'un broc fet amb un tronc d'arbre buidat i collat en un petit mur de pedra que li fa de frontal.
                        

Des d'aquí veiem la font de Moixeró que ens queda a l'esquerra 50 metres, a l'altra banda del torrent.

       

Travessem doncs el torrent de Moixeró i just a l'altra banda ens queda la font de Moixeró.

2 2h
4,75 Km
1.944 m
42.3017,1.8175Clica per veure'n la ubicació. Font de Moixeró
Emplaçada a pocs metres per sota del collet de Moixeró, una mica pel damunt de la bassa. La font queda adossada al marge de la muntanya, protegida per una barana de fusta al capdamunt. Consta de dues piques-abeuradors de fibra tots folrats de pedra del país. L'aigua raja per un broc de plàstic situat en un extrem.






























Vista la font, el que farem a continuació és una marrada per tal que l'ascensió al Moixeró sigui més agraïda.

Així doncs, enfilem per damunt la font en sentit sud-est i sense camí evident els prop de 125 metres que ens separen d'un caminet transversal, el qual prenem a l'esquerra. El senderó, que circula per una zona despoblada d'arbres, està ben definit, duu direcció est/nord-est i lleugera pujada.

Planegem per la vessant nord del Moixeró, el qual ens queda a la dreta. Si mirem avall veiem el camí per on hem vingut; la cabana, la bassa i la font de Moixeró.

                  
                               

Uns 600 metres més enllà el camí fa un gir a la dreta i s'encara al sud-est, rumb que mantenim uns 300 metres més, fins que anem a petar a un encreuament de camins, per on hi passa el GR-150.1.

El sender de gran recorregut GR-150.1 ressegueix d'est a oest la carena de les serres del Cadí i el Moixeró, enllaçant el coll de Pal, a la Cerdanya, amb la població berguedana de Gósol, en una ruta d'alta muntanya coberta per la neu durant els mesos d'hivern. Aquest sender és una variant del GR-150, homologat l'any 1996, que circumval·la tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró en un traçat de 157 quilòmetres, descobrint-nos els principals atractius de les poblacions que l'envolten, així com els magnífics paisatges de la zona.
                               


Des d'aquest punt podríem continuar el camí que se'n va cap a l'esquerra i culminar les Penyes Altes de Moixeró que resten a menys de dos quilòmetres, però sembla una fita massa pretensiosa, el que fem és prendre el caminet que s'enfila per la dreta en sentit ponent.

             

Més que un camí sembla una petita torrentera, degut a lo molt erosionat que està a resultes del pas de les aigües. A mida que anem pujant se'ns obren noves vistes del Cadí a la llunyania acompanyat del massís del Pedraforca.

           

Davant nostre ja s'albira el cim del Moixeró, el nostre immediat objectiu, elevant-se suaument de la carena.

Anem deixant a  l'esquerra uns piquets de granit que marquen la divisòria entre la Cerdanya i el Berguedà alhora que busquem el fil de la carena sense perdre alçada. Al cap d'uns 375 metres des de l'última cruïlla assolim el Moixeró per la seva vessat est, cim molt més modest i assequible que les Penyes Altes, però que també mereix la pena. 

3 2h 35'
5,7 Km
2.091 m
42.2996,1.8218Clica per veure'n la ubicació. El Moixeró
Malgrat la seva modesta altitud, el pic del Moixeró gaudeix d'una perspectiva espectacular de la plana cerdana, de la serra del Cadí i del Pedraforca. Des del seu cimall també albirem gran part de la depressió central catalana per la qual serpentegen les aigües del Llobregat.
La serra de Moixeró és una serra dels Pirineus Orientals, al límit de les comarques de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i que forma part d'un massís o serra separada de la serra del Cadí se sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró, salvant així la collada de Toses, és anomenat túnel del Cadí. El 1984 fou inaugurat el túnel del Cadí, pas subterrani de carretera que travessa el massís pel sector del serrat de la Miquela. La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la serra del Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.
La serra del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d'Alp, malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d'alguna de les menes d'arbres anomenats moixera.






























Fantàstiques vistes del collet de Moixeró des del cim del Moixeró.

         

Sortim del cim per la vessant oest, baixant per uns petits graons de roca calcària que més enllà esdevenen una sendera que careneja en direcció oest. Trobem més piquets de granit que separen ambdues comarques. Mig quilòmetre més avall som al coll de Dental (42.2997,1.8189)Clica per veure'n la ubicació. , amb magnífiques vistes a l'esquerra de la part berguedana, presidida a la llunyania per la cara nord del massís del Pedraforca.

Des d'aquest coll veiem perfectament els perfils de la serra del Cadí, el Pedraforca per la seva cara nord i el camí que baixa al refugi Sant Jordi i a la font del Faig , situat al fons de la vall.
               

Estem situats als peus d'un pal indicador de ferro que ens assenyala la font del Faig a l'esquerra, camí que rebutgem al mateix temps que en defugim un altre que surt d'enfront i mena al coll de Pendís i també obviem el de la dreta que surt en baixada i ens duria a la cabana de Moixeró. Nosaltres prenem el camí que per la dreta planeja en direcció nord, resseguint unes estaques de fusta de color carbassa.

             


325 metres després passem a frec de l'abeurador del Clot dels Amorriadors (42.3033,1.8161)Clica per veure'n la ubicació. .

El trobem al senderó que transcorre per dalt del clot dels Amorriadors i porta al collet de Moixeró, a uns 325 metres al nord d'aquest.
Es tracta d'un bonic abeurador rectangular de ferro, tot folrat de pedra del país i adossat al marge de la muntanya. Rep l'aigua a través d'un broc fet amb un tronc d'arbre buidat i disposat en un petit mur de pedra que li fa de frontal.

    






















               

Pocs metres més enllà arribem a un collet més marcat, el coll de la Font Freda de Riu (42.3050,1.8165)Clica per veure'n la ubicació. .

El panorama s'obre de sobte i veiem: Davant nostre, uns metres al nord-est, el Roc Cremat i una bona panoràmica de la vall de Riu. Al final dels prats de pastures, al sud, podem albirar el Pic del Moixeró. Més a l'esquerra, les Penyes Altes que ens mostren clarament la seva alçada superior. I sota nostre queda la cabana de Moixeró i la seva bassa.
                 
                                                  

Ara hem d'anar cap a l'est. Podem fer-ho seguint l'ampla pista o bé fent drecera per un corriol que surt d'aquí mateix. Prenem la segona opció i en 225 metres retrobem la pista que prenem a la dreta. De seguida ens endinsem en el bosc i mig quilòmetre més tard passem pel costat de la font Freda de Riu, que queda al costat dret de la pista, una mica enfonsada respecte el camí.

4 3h 25'
7,5 Km
1.894 m
42.3045,1.8083Clica per veure'n la ubicació. Font Freda de Riu
El conjunt el formen una font adossada a un doble abeurador i un segon i llarg abeurador situat a escassos metres de la font i disposat en angle recte respecte a aquesta. Tant la font com el doble abeurador que hi té adossat està construïda amb pedra del país. L'aigua brolla per un broc fet amb un tronc de fusta al que se li ha practicat una canal i cau en primer abeurador metàl·lic per després alimentar-ne un altre d'iguals característiques a un nivell inferior. L'altre abeurador està fet d'obra arrebossada, amb un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de ferro. El conjunt a hores d'ara es troba molt descuidat.






           

Seguim pel camí marcat. Mica en mica es va adreçant al nord. 1,4 quilòmetres des de que hem deixat la font Freda de Riu enrere arribem al coll de Trapa (42.3128,1.8030)Clica per veure'n la ubicació. , just en el moment que comença a ploure.

                        

En aquest punt abandonem el camí que portàvem que segueix per l'esquerra i que mena més avall a la pista que duu del refugi del Serrat de les Esposes al refugi dels Cortals de l'Ingla, nosaltres prenem el que surt per la dreta, anomenat Pista de les Set Fonts.

Anem davallant suaument per un camí carreter ben fresat i fàcil de seguir. Passem per sota del grau de l'Ós que ens queda a la dreta i també a frec d'alguna petita surgència natural d'aigua que trobarem a mà esquerra. Al cap d'uns 700 metres des de que hem deixat enrere coll de Trapa arribem a la font de Set Fonts que tenim a l'esquerra, a peu de camí.

5 4h 10'
9,6 Km
1.745 m
42.3152,1.8102Clica per veure'n la ubicació. Font de Set Fonts
El conjunt queda a peu de camí, format per una font de pedra amb el seu abeurador a sota i per un doble abeurador situat uns 15 metres més amunt. La font queda integrada dins el marge del camí, amb un mur de pedra del país relligada que fa de frontal i un abeurador rectangular de plàstic folrat amb pedra del mateix estil que el mur, tot de recent construcció. L'aigua brolla per un tub coarrugat de plàstic encastat al frontal i cau a l'abeurador. El sòl immediat està empedrat, amb un enreixat de ferro per on desguassa l'aigua sobrant.
El gran abeurador està situat uns 15 metres més amunt de la font, adossat a un gran mur d'obra que reté les terres. Consta de dos abeuradors allargats d'obra arrebossada amb ciment, disposats l'un a continuació de l'altre i a diferent nivell, en cascada. Al damunt de cada abeurador hi ha un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de ferro al mig i uns murets de pedra als extrems de cadascun. Sembla ser que ja no s'utilitza, no s'alimenta d'aigua, es fa servir l'abeurador que queda sota la font, de més recent construcció.






















Continuem pel mateix camí que dúiem, mantenint el sentit i perdent desnivell poc a poc. Uns 175 metres més endavant ignorem un corriol que arrenca a l'esquerra i una cinquantena de metres després el camí fa un petit tomb a l'esquerra, adreçant-se mica en mica al nord. Al cap d'uns 800 metres franquegem una tanca i anem a parar a la pista forestal cimentada que uneix els refugis del Serrat de les Esposes i el dels Cortals de l'Ingla, just en un revolt d'aquesta. Al mateix temps enllacem amb els senyals de color taronja dels Cavalls del Vent.

Cavalls del Vent és una travessa entre vuit refugis guardats dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. Tot el recorregut està senyalitzat amb marques de color taronja, es desenvolupa en unes alçades d'entre els 910 metres fins els 2.510 metres, amb un desnivell total positiu de 5.200 metres i un recorregut d'uns 97 km.
Aquest tram correspon al que uneix els refugis de Prat d'Aguiló i Serrat de les Esposes.                                 

Anem seguint els senyals dels Cavalls del Vent per un sender pedregós i en baixada, cal vigilar de no relliscar, doncs la pluja ha anat a més. Veiem el refugi als nostres peus.

                      

Aproximadament 1,4 quilòmetres des de que hem reprès les marques dels Cavalls del Vent arribem al refugi del Serrat de les Esposes, on finalitza la nostra excursió.

F 5h
12 Km
1.510 m
42.3251,1.8288Clica per veure'n la ubicació. Refugi del Serrat de les Esposes (Riu de Cerdanya)

Inici i final del recorregut d'avui.