2
Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-344 (Alta Ribagorça)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 1.825 m
 42.5517,0.9127Clica per veure'n la ubicació. Caseta d'Aigüestortes (La Vall de Boí)

Som al costat de la caseta d'informació d'Aigüestortes, punt on ens han deixat el taxi del Parc.

                         

Comencem l'excursió. Tenim la caseta d'informació a la dreta, abandonem la pista principal i girem envers la dreta. De seguida passem per una passarel·la de fusta adaptada per a cadira de rodes.

            



Una mica més d'un centenar de metres ens duu al mirador de Sant Esperit (42.5512,0.9114)Clica per veure'n la ubicació. , punt panoràmic sobre la riera de Sant Nicolau i l'estany de Llebreta.

Aquest mirador està situat al capdamunt d'un petit turonet i ens ofereix unes vistes excel·lents, bon indicador del que ens depara l'excursió. Al davant, cap al sud, s'estén la bella vall de Llacs, flanquejada per la serra de les Mussoles a la seva esquerra i el Bony Blanc a la dreta, i presidida pel Tossal del Graller. A ponent hi tenim l'estany de Llebreta i, al fons de la vall, la piràmide del pic l'Aüt, una de les estampes més populars de la Vall de Boí i del Parc Nacional.
A prop d'aquest punt, en un racó apartat, hi trobem el petit embassament de Sant Esperit, un dels diversos embassaments construïts a Aigüestortes a mitjans del segle passat per a l'aprofitament elèctric.













  
                         

Deixem el mirador i retornem al camí principal que prenem a la dreta. Un centenar de metres més endavant veiem a la dreta una esplanada i un pont de fusta a la llunyania, després tornarem per aquí, ara continuem per la pista. A la dreta ens acompanya el riu de Sant Nicolau que avança dòcilment formant bonics meandres enmig d'un entorn preciós.

                      

Una vista mirant enrere.

       

Al cap d'uns 400 metres som al costat del pont de Morrano (42.5525,0.9187)Clica per veure'n la ubicació. . Quan tornem de l'estany Llong farem l'itinerari adaptat que ens assenyala el rètol.

                          

Ara seguim per la pista, guanyant altura quasi imperceptiblement pel fons de la vall, en direcció nord-est. Gaudim del bonic bosc subalpí de pi negre amb alguns bedolls.

               

Al cap d'uns 750 metres des del pont de Morrano arribem al Planell Gran, un espai obert i força esclarissat degut a les allaus que periòdicament davallen pels pendents i presidit per la bonica font homònima.

1 35'
 1,5 Km
 1.839 m
 42.5573,0.9243Clica per veure'n la ubicació. Font del Planell Gran
Es tracta d'una bonica font de muntanya, formada per una roca isolada i la soca d'un arbre reconvertida en broc doble. L'aigua raja per dues branques buidades de la soca de l'arbre i cau a un enreixat de ferro arran del terra per on desguassa a l'altra banda del camí i s'escola fins el riu.
Darrere la font hi trobem un rètol del Parc on hi figura el seu nom i alhora ens recorda que la seva aigua no està tractada sanitàriament.
Les aigües d'aquesta font neixen en una tartera situada en el vessant solell.













225 metres després de la font defugim un trencall a mà dreta que se'n va cap a la vall de Dellui, nosaltres continuem pel mateix camí per on veníem, el més fressat, remuntant el riu que ens acompanya a la dreta.

                    

Seguim remuntant la vall, passem una altra clariana força gran i després entrem dins d'un agradable bosc de pi negre.

                   


Uns 1,1 quilòmetres un cop hem deixat l'últim trencall enrere trobem una passera de fusta que salva el desguàs de la font del Forn de la Pega que ens queda a la nostra esquerra.

2 1h
 2,9 Km
 1.897 m
 42.5673,0.9296Clica per veure'n la ubicació. Font del Forn de la Pega
Es tracta d'una surgència natural que brolla d'entre les roques, sense broc evident, formant un riuet que travessa la pista i després s'escola muntanya avall.
Al costat de la font hi trobem un rètol del Parc on hi figura el seu nom i alhora ens recorda que la seva aigua no està tractada sanitàriament.
El nom d'aquesta font prové del fet que en el passat hi havia un forn de pega, el qual feia pega a partir de la resina dels pins de la zona, utilitzant la seva aigua per fer-la o per refrigerar algun estri durant la seva producció.
Aquesta font es troba en ple batòlit de la Maladeta, en una zona granítica ben marcada. Un batòlit és una massa extensa de granitoides que s'estén durant centenars de quilòmetres i cobreix més de 100 km² en l'escorça terrestre. Els grans volums dels batòlits es deuen a una gran producció repetida de magma durant els períodes de l'orogènesi.




Continuem remuntant la vall per dins el bosc en direcció nord-est. Poc més de 350 metres més enllà sortim del bosc i entrem en un espai obert, son els prats d'Aiguadassi (42.5698,0.9337)Clica per veure'n la ubicació. , el darrer planell abans de l'ascensió a l'estany. Un seguit de passeres de fusta ens permeten travessar-los

Aquesta zona totalment plana i desproveïda d'arbres és, de fet, un antic estany d'origen glacial que va omplir-se de sediments i s'ha convertit en un extens planell cobert d'herba.
A la nostra esquerra s'obre una vall que puja en direcció nord-oest: és l'emblemàtica vall de Contraix, punt de pas de la coneguda ruta Carros de Foc, que enllaça tots els refugis del Parc Nacional. Just al davant ens queden els abruptes vessants de l'Alt de les Pales de l'Estany Llong i sota seu, al nord-est, el barranc per on s'escolen les aigües de l'estany Llong, indret cap on ens dirigim. Al fons destaca la silueta del pic del Portarró i a la nostra esquena hi descobrim els cims del Montanyó de Llacs, una de les poques zones on predominen les roques esquistoses i les calcàries en el Parc.










  

Al final del bonic prat, el qual hem travessat en sentit més aviat nord-est, trobem un pal informatiu que ens assenyala el camí a seguir per pujar a l'estany Llong, cal creuar una última passera de fusta que salva el riu Sant Nicolau i a continuació ens endinsem de nou en el bosc.

                             

A partir d'aquí comencem a remuntar el vessant obac tot seguint la pista per entremig del bosc. Anem guanyant alçada per una ampla pista en sentit més aviat nord-est. Després d'uns 800 metres i unes quantes llaçades arribem a una bifurcació; després seguirem recte amunt però abans fem a l'esquerra els prop de 50 metres que ens separen del refugi de l'Estany Llong.

3 1h 30'
 4,2 Km
 1.986 m
 42.5727,0.9423Clica per veure'n la ubicació. Refugi de l'Estany Llong
Refugi guardat d'alta muntanya, situat en ple cor del Parc Nacional. A més d'allotjament, també ofereix servei de bar i restauració durant els mesos d'estiu.
                                                   


Reculem els últims 50 metres i prenem la pista que fa una estona hem abandonat, a l'esquerra, en pujada. De seguida passem per damunt del refugi que ara veiem des de dalt. De mica en mica es va estrenyent la pista i esdevé un camí carreter molt pedregós que marxa en sentit llevant. Aviat se'ns obren vistes de l'estany Llong a la llunyania.

                   

Ens apropem a l'estany.

                             

Al cap de només 550 metres des del refugi arribem a la riba sud de l'Estany Llong.

             

Seguirem vorejant-lo una mica més fins que siguem a la part més oriental, aproximadament mig quilòmetre de passejada planera amb moltes fotografies.

4 1h 50'
 5,4 Km
 1.998 m
 42.5730,0.9487Clica per veure'n la ubicació. Estany Llong
Es tracta d'un estany de vall, una morfologia característica de les valls d'origen glacial com la de Sant Nicolau, amb parets abruptes, valls esglaonades i roques polides pel gel de les glaceres que hi havia en aquesta zona fa milers d'anys
És allargat, en forma de mitja lluna. La riba esquerra és coberta per un bonic bosc de pi negre amb neret, mentre que la dreta està desforestada.
A l'altra costat de l'estany, al vessant solell, s'estén una enorme tartera on sovint es veuen ramats d'isards pasturant. Al fons, hi veurem un ampli port de muntanya, és el Portarró d'Espot.



Un cop hem donat complida visita a aquest bell indret, toca tornar. La baixada serà desfent el camí d'anada fins al pont de Morrano (42.5525,0.9187)Clica per veure'n la ubicació. que ara ens queda a l'esquerra.

                            

Travessem el pont de Morrano que salva el riu de Sant Nicolau. Un cop a l'altra banda comencem un petit circuit que s'endinsa per la zona humida del planell d'Aigüestortes. Seguim ara la passarel·la adaptada per a persones amb mobilitat reduïda que comença en aquest punt i que durant mig quilòmetre ens anirà descobrint bonics racons amagats entre pins i avets, sempre a tocar de l'aigua. El recorregut transcorre per un bosc majestuós de pi negre. La passarel·la ens permet travessar còmodament aquest tram de molleres, gaudint del paisatge que envolta aquesta zona de meandres que forma el riu de Sant Nicolau. La visita al planell d'Aigüestortes ens descobreix un dels paisatges més bucòlics de tota la serralada pirinenca.

Ens trobem en un dels indrets més coneguts i visitats dels Pirineus. Els sediments aportats pels rius durant milers d'anys van anar omplint progressivament un antic estany fins que la zona va esdevenir una plana d'aiguamolls on l'aigua discorre lentament formant diversos meandres.           
                  

Després de recórrer els 550 metres de longitud de l'itinerari adaptat, aquest s'acaba i esdevenen unes escales que ens baixen a un pont de fusta (42.5506,0.9140)Clica per veure'n la ubicació. que travessa el riu Sant Nicolau, just poc abans de la presa.

                  

Un cop a l'altra banda del pont travessem una esplanada que ens aboca de nou a la pista principal i que ara fem a l'esquerra. Un centenar de metres després som de nou al costat de la caseta d'Aigüestortes (42.5517,0.9127)Clica per veure'n la ubicació. , punt on hem començat la caminada.

                                                                                  

Veiem taxis esperant a les persones que volen baixar a Boí. Podríem agafar-ne un i tornar a Boí on tenim el cotxe, però és d'hora, només son tres quarts d'una del migdia, portem entrepans a la motxilla i ens ve de gust conèixer el sender que baixa a la Palanca de la Molina i també tres fonts més que hi ha de camí. Un taxista ens diu que no hi ha cap problema en que ens recullin a baix. Som-hi doncs, animats per fer uns 8 quilòmetres de baixada.



Aquí comença la segona etapa de l'excursió d'avui, la baixada des de la Caseta d'Aigüestortes fins l'Aparcament de la Palanca de la Molina.

Deixem la caseta d'informació d'Aigüestortes a l'esquerra i emprenem la baixada. Seguim la pista cimentada en sentit ponent durant 200 metres, fins que trobem el primer pal informatiu que ens assenyala a mà esquerra el sender per baixar a peu a la Palanca de la Molina.

            

Escassos 10 metres més avall som al costat de la font que ens queda a mà esquerra. No té pèrdua, doncs disposa d'un cartell del Parc on hi figura el seu nom i alhora ens recorda que la seva aigua no està tractada sanitàriament.

5 3h 10'
 10,8 Km
 1.809 m
 42.5517,0.9106Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Esperit
La font brolla d'entre unes pedres, l'aigua es recull a través d'un primer tub de ferro, tot seguit passa a un broc fet amb un petit tronc buidat i finalment cau al terra des d'on s'escola muntanya avall.
  












































El sender, estret i de considerable pendent, està ben assenyalat amb unes biguetes de fusta amb una franja groga.

                  

Creuem dues vegades la pista cimentada i després d'uns 300 metres des de que hem deixat enrere la font de Sant Esperit arribem al planell de Sant Esperit (42.5510,0.9078)Clica per veure'n la ubicació. , una zona de pastura on és fàcil trobar-hi ramats de vaques i de cavalls.

        

Som en un ampli espai obert a tocar del riu Sant Nicolau.

                             

A partir d'aquí el pendent es suavitza, marxem en direcció oest, entre la pista que duem a dalt a la dreta i el riu que ens acompanya a sota a l'esquerra. Passem una porta de fusta que tanca el bestiar.

          

350 metres més endavant sortim a una gran clariana.

                         

En aquest punt, a l'esquerra, ens queda la font de la Cova del Sardo.

6 3h 25'
 11,6 Km
 1.725 m
 42.5508,0.9030Clica per veure'n la ubicació. Font de la Cova del Sardo
La font consisteix en una petita paret de pedra amorterada aixecada damunt d'unes roques. De la paret surt un broc de plàstic per on raja l'aigua en episodis humits. No disposa de pica, per tant, l'aigua deu caure directament a les roques.
Darrera la font hi ha un cartell del Parc on hi figura el seu nom i alhora ens recorda que la seva aigua no està tractada sanitàriament.



      

Vista la font, travessem l'esplanada i continuem pel sender marcat, en lleugera baixada, direcció oest i per dins un esclarissat bosc. Al cap de 300 metres sortim de nou a la pista cimentada però escassos 25 metres més endavant l'abandonem altre cop i prenem recuperem el sender que surt per l'esquerra. Se'ns obren vistes a l'estany de Llebreta a la llunyania.

                      

175 metres més avall i alguna giragonsa i som un cop més a la pista principal. En aquest punt estem molt a prop de la cascada de Sant Esperit que ens queda a l'esquerra (42.5509,0.8971)Clica per veure'n la ubicació. , podem fotografiar-la, però en compte.

                          

Si mirem avall veiem, en primer terme un mirador que d'aquí a una estona hi passarem i al fons l'estany de Llebreta.

          

Seguim una cinquantena de metres per la posta cimentada i l'abandonem per agafar de nou el sender marcat que surt per l'esquerra. De seguida arribem a un punt senyalitzat on ens desviem uns metres cap a l'esquerra del camí principal i visitem el mirador de la cascada de Sant Esperit (42.5511,0.8962)Clica per veure'n la ubicació. .

Des d'aquest mirador podem observar i fotografiar la cascada des d'una perspectiva diferent a la que hem tingut fa uns moments.
El poder erosiu de les aigües del riu ha donat lloc a un conjunt de salts d'aigua que formen diversos gorgs escalonats. Aquests gorgs reben el nom de Marmites de Gegant i poden assolir una profunditat de més de 6 metres.
Cal recordar que no està permès banyar-se ni practicar cap activitat aquàtica, ni en aquest punt ni a la resta de rius i estanys del Parc Nacional.


















Les vistes cap avall ens mostren l'estany de Llebreta cada cop més a prop.

               

Recuperem el sender que no deixa de davallar en sentit oest i que de mica en mica es va eixamplant. Al cap de 525 metres des de l'anterior mirador enllacem de nou amb la pista cimentada al mateix temps que som al pla de l'estany de Llebreta, una de les joies del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

7 3h 45'
 12,8 Km
 1.618 m
 42.5497,0.8889Clica per veure'n la ubicació. Estany de Llebreta
L'únic estany del Parc que no és d'origen glacial. L'estany de Llebreta es va formar com a conseqüència d'una gran esllavissada de roques que va obstruir la vall originant una presa natural i va permetre la formació de l'estany, però finalment, l'aigua del riu va erosionar la barrera per seguir baixant per la vall. Curiosament, les roques que formen aquesta esllavissada són calcàries devonianes, fet que ha permès saber que provenen d'un dels vessants de la vall, l'únic indret on afloren aquest tipus de roques calcàries, ja que la resta són roques granítiques.
L'estany destaca per la seva bellesa i pel seu gran interès mediambiental, gràcies a la seva riquíssima flora i fauna aquàtiques.
El nom d'aquest estany deriva del nom d'una planta, el safrà bord, molt abundant en aquesta zona, i no de llebre, com es tendeix a pensar.









Ara trepitjarem asfalt durant un bon tros, mantenint la direcció oest. De seguida defugim un trencall a la dreta que també ens duria a l'aparcament de la Palanca de la Molina passant per l'ermita de Sant Nicolau, nosaltres hem preferit seguir l'itinerari que voreja l'estany. Seguim doncs per la pista principal que circula pel costat de la riba dreta de l'estany.

                  
                               

Passem per sota la casa de l'Andorrà.

                                      

Seguim per la pista vorejant l'estany.

                 

Quan portem 800 metres caminant per asfalt i just s'ha acabat l'estany, abandonem definitivament la pista cimentada i trenquem a l'esquerra tot recuperant el sender marcat. Immediatament travessem el riu Sant Nicolau pel pont de l'Estany de Llebreta (42.5472,0.8836)Clica per veure'n la ubicació. .

                            

Bones vistes del desguàs de l'estany des del pont.

           

Passat el pont, el camí comença a pujar per un espai obert, amb poca presència d'arbres. A mida que pugem i mirem enrere podem gaudir d'una perspectiva diferent de l'estany de Llebreta i la pista que hem abandonat i no tornarem a veure fins al final de l'excursió.

                     

Després de guanyar una alçada durant 300 metres comencem a davallar. Les característiques biguetes de fusta amb la franja groga ens acompanyen tothora.

                               

Aviat entrem en un bosc més frondós al mateix temps que el pendent s'aguditza. Trobem una llarga barana a la dreta que ens ajuda a no relliscar. 1,3 quilòmetres més avall arribem a l'alçada de la palanca de la Borda de Pei (42.5446,0.8662)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a mà dreta. Fem una parada per dinar els entrepans que portem a la motxilla.

                           

Si travessem el bosc enllaçaríem amb el sender que ve de l'ermita de Sant Nicolau i també amb la pista cimentada, nosaltres deixem el pont a la dreta i seguim pel sender que dúiem. Entrem en un frondós i humit bosc, el camí és força planer amb tendència a davallar. Al cap d'un 350 metres som al costat de la font dels Prats de Baix que ens queda a mà esquerra.

8 4h 35'
 15,9 Km
 1.468 m
 42.5436,0.8620Clica per veure'n la ubicació. Font dels Prats de Baix
Bonica font boscana, es troba en un marge completament cobert de vegetació. D'entre les plantes surt un broc de fusta buidat per on raja un bon doll d'aigua fresca que cau directament al terra, escolant-se camí avall.
                           

Continuem pel sender, molt bonic i humit, amb marges coberts de molsa.

              

Prop de mig quilòmetre passada la font dels Prats de Baix trobem al marge esquerre un seguit de surgències naturals per on brolla molta aigua. Com que no les tinc identificades i no n'he sabut trobar cap referència, les he anomenat surgències dels Prats de Baix per la proximitat amb la font que us he detallat abans.

9 4h 45'
 16,4 Km
 1.444 m
 42.5435,0.8564Clica per veure'n la ubicació. Surgències dels Prats de Baix
Es tracta d'un seguit de surgències naturals per on brolla molta aigua. Podem observar com l'aigua emergeix d'entre les pedres del marge i s'escola camí avall.
Com que no les tinc identificades i no n'he sabut trobar cap referència, les he anomenat surgències dels Prats de Baix per la proximitat amb la font que queda mig quilòmetre camí amunt.























Des d'aquí seguim pel mateix sender. Al cap de 925 metres anem a petar a l'aparcament de la palanca de la Molina on ens retrobem amb la pista cimentada i amb la caseta d'informació del Parc. La noia responsable de la caseta d'informació, molt amable, es comunicarà amb els taxistes per tal que passin a recollir-nos i ens duguin de tornada a Boí, on hi tenim el cotxe.


















Mentre esperem el taxi, tenim l'oportunitat de conèixer la font de la Molina.

10 5h
 17,3 Km
 1.385 m
 42.5446,0.8455Clica per veure'n la ubicació. Font de la Molina
La localitzem al marge que hi ha al davant de l'aparcament de la Palanca de la Molina, al costat de la pista que puja a Aigüestortes, uns 40 metres per sota de la caseta d'informació del Parc.
La font queda integrada al marge rocallós de la muntanya. L'aigua brolla d'entre les roques i queda emmagatzemada en un petit dipòsit a la pròpia roca. D'aquí surt a l'exterior a través d'un estret broc d'acer inoxidable i cau al terra.























També podem veure la palanca que dona nom a l'indret. Al costat de l'aparcament es troba l'estació d'aforament en el riu Sant Nicolau.

Per evitar l'impacte visual de l'estació amb l'entorn, es va integrar amb un revestiment de fusta la caseta de fusta, la seva passarel·la i el pont d'accés al Parc, adaptant el seu color al de la caseta de control de l'entrada al Parc.





















F 5h
 17,3 Km
 1.379 m
 42.5447,0.8453Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de la Palanca de la Molina (La Vall de Boí)

Final de l'entretinguda excursió d'avui.