Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-346 (Anoia)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 705 m
 41.6097,1.7678lica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Espai Natura Montserrat - Coll de Can Maçana (El Bruc)

Iniciem l'itinerari a l'aparcament de Can Maçana, on es troba el centre d'informació de l'Espai Natura Montserrat - Can Maçana de la Fundació Catalunya La Pedrera, una àrea de pícnic amb taules, arbres i una font.

                                        

Al costat de l'edifici que hi ha a l'entrada disposem d'un mapa on es pot veure la ruta que estem a punt d'encetar, la volta a la regió d'Agulles.

La ruta transcorre dins dels límits del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i al mateix temps dins de l'espai d'interès geològic inclòs al Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. A més a més, ens trobem en l'escenari de les llegendàries proeses del timbaler del Bruc en la seva lluita contra les tropes napoleòniques, un itinerari senyalitzat amb el nom de "Camí de les Batalles" recorda aquests fets.
                                                    

Des de l'aparcament travessem la zona d'esbarjo.

               

Seguim un camí ben fressat en lleugera pujada i senyalitzat fins que de seguida som en un primer trencall amb un rètol informatiu.

                         

Rebutgem el camí que segueix recte i que duu al poble del Bruc, nosaltres prenem el camí ample de l'esquerra que marxa en sentit nord-est, cap al refugi Vicenç Barbé. Aquest primer tram està senyalitzat com a GR-172, amb les característiques franges blanques i vermelles i també com a PR-C-78 amb franges blanques i grogues.

El GR-172 és un sender lineal que té gairebé 200 km de longitud i que uneix la Mussara, al Baix Camp, amb Bellprat, a l'Anoia.

El camí ascendeix lleugerament i ens apropa, 325 metres més endavant, al mirador del coll de Can Maçana (41.6105,1.7724)lica per veure'n la ubicació. .

Una taula informativa ens ajuda a interpretar les increïbles vistes que tenim des d'aquest punt: el Montsec, l'Aneto, el Cadí o el Puigmal són alguns dels perfils que se'ns dibuixen a l'horitzó.
              

Continuem avançant pel camí senyalitzat, amb les primeres vistes de la muntanya de Montserrat. Podem veure la Foradada i la Cadireta, per on tornarem.

                 

Al cap de 300 metres defugim un camí que se'n va per la dreta i ens acostaria a l'església de Sant Pau Vell i les runes del castell de la Guàrdia.

                                    

Seguim per l'esquerra. 125 metres després som en una àmplia esplanada i alhora cruïlla de camins.

               

Aquí obviem la pista de la dreta que baixa al Bruc i prenem el camí de l'esquerra que duu direcció nord-est seguint la carena. Més vistes.

                               

En poc més de 100 metres arribem a una altra cruïlla, el collet de Guirló (41.6091,1.7767)lica per veure'n la ubicació. .

              

Defugim el brancal de l'esquerra que és el camí de la Foradada i és per on tornarem, ara trenquem a la dreta en sentit sud-est pel camí de la Portella, per dins el bosc, seguint ara només les marques del PR-C-78.

El PR C-78 és un itinerari senyalitzat amb marques blanques i grogues que té 25 km de longitud, uneix l'ermita de Sant Feliu de Castellolí amb el Bruc i que nosaltres seguirem fins al coll del Port.

Ens dirigim cap al serrat de la Portella i a la regió d'Agulles, muralla occidental del massís de Montserrat.

                           

                                        

Mig quilòmetre després de l'encreuament arribem a la base d'una estreta canal encastada entre el rocam, el Pas de la Portella (41.6056,1.7807)lica per veure'n la ubicació. .



Remuntem aquesta escletxa ajudant-nos amb les mans i sortim a la Portella, pas natural situat entre la Roca Gran de la Portella, a la dreta, i la Roca Petita de la Portella, a l'esquerra.

El topònim d'aquest indret ha estat molt ben triat, ens trobem a una porta natural que ens endinsa a l'univers montserratí.
                                                           


A partir d'aquí el paisatge es torna molt abrupte. Envoltem la canal dels Cirerers, la canal de les Boïgues i la canal d'en Pasqual.

   

200 metres més endavant trobem una bigueta informativa.

                                       

Rebutgem el corriol que baixa al Bruc i continuem recte. 300 metres després sortim a un replà sota la Roca de la Partió on es troba el refugi Vicenç Barbé.

1
 50'
 2 Km
 892 m
 41.6062,1.7848lica per veure'n la ubicació. Refugi Vicenç Barbé
Refugi inaugurat l'any 1961 i gestionat per la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya). Té servei de guarda els caps de setmana, moment en el que ofereix menjars i begudes. Vicenç Barbé és el nom d'un escalador que va morir l'any 1942 quan escalava a la zona dels Frares Encantats
                                                        

Pocs metres al nord del refugi hauríem de passar pel costat de la font del Refugi, però no vam saber trobar-la. Continuem a frec de la roca de la Partió que ens queda a l'esquerra, on hi ha la cova homònima.

                                    

A l'alçada de l'esmentada cova girem envers la dreta i al cap de només 75 metres som a la canal Ampla (41.6061,1.7932)lica per veure'n la ubicació. .

                  

Aquí ens adrecem a la dreta en direcció sud-est durant uns 250 metres, fins que assolim un collet (41.6048,1.7875)lica per veure'n la ubicació. que fa de partió de les regions d'Agulles (la qual deixem enrere) i la dels Frares Encantats (la que entrem).

                              

Continuem flanquejant una canal i, a continuació, enllacem amb una altra canal més gran, és el torrent del Lloro.

                                            
           

Deixem un trencall a l'esquerra, que puja cap al Portell Estret, i continuem, guanyem alçada fent ziga-zagues alhora que ens encarem de mica en mica al sud-est per atansar-nos al Pas del Príncep (41.6061,1.7932)lica per veure'n la ubicació. , situat entre l'Agulla Superior del Príncep i el grup format per la Roca Petita del Pas del Príncep, el Bitllot i la Miranda del Pas del Príncep.

Des d'aquest punt gaudim de molt bones vistes a la propera regió dels Ecos, gairebé al cor de Montserrat.  
                      

Salvat aquest pas, tornem a encarar-nos al nord-est, vorejant l'Agulla Superior del Pas del Príncep i la barrera oriental dels Frares Encantats.

                                  


250 metres després som a la cova de la Font de l'Esllavissada que allotja la font que li dona el nom, situada a l'esquerra del camí.

                      

2
 1h 30'
 3,5 Km
 1001 m
 41.6076,1.7949lica per veure'n la ubicació. Font de l'Esllavissada
Dins la cova de la Font de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova.
És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a abeurador d'animals.
Hi ha un rètol de ceràmica amb la següent inscripció: "Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada".
Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova.
Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta.
La cova de l'Esllavissada, on es troba la font, és un bon aixopluc en cas de mal temps. És una cavitat de 23 metres de recorregut per 5 metres d'amplada. És formada sota d'unes roques despreses del cingle, d'aquí el topònim d'esllavissada. A l'interior hi ha una petita cisterna perenne d'aigua, construïda l'any 1947, i al costat hi ha una arqueta amb una font, que si bé anys enrere havíem vist en bon estat, actualment està inservible. Tot plegat afavoria el sojorn els escaladors.
Coneguda des de temps immemorials. Esmentada a tots els reculls de cavitats i guies de Montserrat, però de poc interès espeleològic.
Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.
                                        

En suau ascens i direcció nord, en 200 metres arribem fins al coll de Port (41.6092,1.7958)lica per veure'n la ubicació. , pas estratègic i porta natural que comunica la solana amb l'obaga del massís montserratí, de vegades també mal anomenat coll de Porc.

                                                               

Des de coll de Port emprenem la marxa per l'obaga de la serra a través d'un corriol que davalla vers el nord-oest. Escassos 100 metres més enllà trobem la font del coll de Port.

3
 1h 40'
 3,8 Km
 966 m
 41.6099,1.7950lica per veure'n la ubicació. Font de Coll de Port
Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment, que recull les escorrialles de la paret. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'abeurador. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a abeurador d'animals.
Hi ha un rètol de ceràmica amb la següent inscripció: "Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port". És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud.
La font rep el nom d'un dels colls més importants del massís, el Coll de Port, un dels pocs passos factibles per accedir a la part interior de la muntanya, sense tindre que fer-ho per alguna de les dretes canals, que normalment ens conduirien a llocs més elevats i lluny dels camins més fresats. El Coll de Port separa la Regió dels Ecos, de la Regió dels Frares Encantats. Al final del segle XIX, algunes persones anomenaven aquest indret Coll de Porc. Aquest fet introduí una certa confusió en la toponímia. El nom de Coll de Porc és una tautologia del nom real, Coll de Port, produïda per la similitud fonètica entre porc i port. En un escrit del 1677, ja s'esmenta aquest coll com a Coll de Port. Posteriorment, el 1789, en un mapa del qual es té referència però que no s'ha trobat encara, es menciona aquest pas com a Coll de Port. Tot i aquesta breu historia toponímica, en alguns mapes moderns s'esmenta el lloc com a Coll de Porc.
Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.
                         
                  

Les vistes des de la font son fantàstiques.

                 

Voregem les parets de la cara nord dels Frares Encantats per un camí ombrívol amb un bosc típicament submediterrani que combina l'alzinar amb arbres com el roure, l'auró o la moixera.

                             

Mig quilòmetre després de la font de Coll de Port som en una bifurcació amb un rètol informatiu que ens anuncia Els Frares Encantats (41.6112,1.7907)lica per veure'n la ubicació. .

                                             
                        

750 metres després anem a parar a un camí transversal; per la dreta aniríem a l'Embut, nosaltres anem a l'esquerra mantenint la direcció nord-oest alhora que enllacem de nou amb el GR-172 que en aquest tram recorre la cara nord de Montserrat.

                               

Albirem La Foradada, el nostre immediat objectiu.

                                           

250 metres després envoltem la Cadireta, roc monumental.

                  



Un cop hem rodejant la Cadireta per sota, trobem a mà esquerra un corriol ascendent que puja entre les roques i ens desvetlla una de les formacions rocalloses més característiques de Montserrat, la Roca Foradada (41.6124,1.7864)lica per veure'n la ubicació. , amb un arc natural de forma triangular.

                  

Dir-vos que aquest tram presenta certa dificultat, hi ha una corda per ajudar.

Aquest forat ha estat format per una diàclasi (fractura sense desplaçament relatiu dels dos fragments, provocada per moviments tectònics) que, enlloc de ser vertical, com passa normalment a Montserrat, és inclinada i sembla una teulada a dues aigües. El buit comprés entre les parets de roca té una alçada d'uns 10 metres i una fondària de 5. Els més aventurers, poden pujar fins a la Foradada a través d'un estret i pedregós corriol que en algun punt una mica dret disposa d'una corda fixa que ens ajuda a ascendir amb més comoditat.




Un cop donada complida visita a aquest fenomen geològic i de la immensa paret nord d'Agulles, seguim pel camí en direcció sud-oest. A mida que ens allunyem i si mirem enrere veurem les siluetes de la Cadireta amb la Foradada ben definides.

                         

900 metres després arribem al trencall amb el Camí de la Portella que deixem a l'esquerra i continuem pel de la dreta. Un centenar de metres després som altre cop al collet de Guirló (41.6091,1.7767)lica per veure'n la ubicació. . Rebutgem el camí que surt per l'esquerra i continuem recte.

Ara només ens queda desfer el prop d'un quilòmetre que ens separa de l'aparcament del coll de Can Maçana, on tenim estacionat el vehicle i donar per finalitzada aquesta entretinguda excursió.

                    
                                 
F 3h
 6,9 Km
 705 m
 41.6097,1.7678lica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Espai Natura Montserrat - Coll de Can Maçana (El Bruc)

Inici i final del recorregut d'avui.