Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-347 (Ripollès)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 943 m
 42.3090,2.3653lica per veure'n la ubicació. Aparcament Mare de la Font (Camprodon)

Al costat de l'aparcament hi tenim l'àrea d'esbarjo de la Mare de la Font amb la seva corresponent font que li dona nom.



1

942 m
 42.3093,2.3661lica per veure'n la ubicació. Font Mare de la Font
Un gran mur construït amb pedra fa de paret de la font. L'aigua, fresca i abundosa, raja per una petita canal descoberta i cau a una reixa de ferro situada arran de terra per on desaigua a una bassa propera. Gravat en el mur hi ha una bonica estrofa de Mn. Jacint Verdaguer, del seu poema Canigó. El lloc és bonic, tranquil i agradable.
   

Uns metres a l'esquerra de la font trobem un pal informatiu que ens assenyala el camí per pujar a Sant Antoni, el nostre immediat objectiu.

                                    

Iniciem l'ascensió per un sender que s'enfila de valent pel mig d'un frondós bosc. De seguida rebutgem un rètol de fusta que ens assenyala La Canal a l'esquerra. No vam acceptar el repte proposat d'aquesta variant que puja a Sant Antoni pel dret, resseguint els pals de telèfon amb un pendent del 51% per arribar a les Antenes.

                    

El camí marxa en direcció sud/sud-est. És estret però ben evident i ple de franges grogues, no hi ha pèrdua. Això sí, a pas lent, ja que el desnivell és important i constant.

                            

Anem guanyant alçada alhora que veiem allunyar-se Camprodon.

               

450 metres més amunt del trencall de la Canal assolim un punt elevat amb una senyera plantada.

                                                
 

Als peus de la bandera hi ha una placa en record d'en Xavi Collboni, mort d'accident de muntanya, tot i ser el president del Club Excursionista local i tenir una experiència ben contrastada, el 29 de desembre de 2021, a l'edat de 48 anys, a causa d'una allau.

                   

Una cinquantena de metres després hi ha unes cadenes que ens ajuden a pujar.

                                 

Passades les cadenes el camí gira envers l'esquerra, adreçant.se a l'est. Ens acomiadem de Camprodon, que aquí encara podem veure.

                 

El camí transcorre tothora per dins el bosc en pujada constant. De tant en tant se'ns obren vistes a les muntanyes nevades.

                              

Arribem a unes grans antenes.

                                           

Deixem les antenes a l'esquerra i seguim el sender. Passem entremig d'un parell de petites construccions de serveis i a continuació anem a parar a una pista planera.

                          

225 metres d'anar per la pista, l'abandonem i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que transcorre per dins el bosc. 150 metres més amunt som en una bifurcació de camins; defugim el brancal de la dreta que és per on tornarem i prenem el de la dreta, en pujada. A partir d'aquí, un camí ben arranjat amb escales de pedra ens duu directament al pla de l'ermita de Sant Antoni, punt culminant de l'excursió d'avui.


2 1h 30'
 2,1 Km
 1.359 m
 42.3052,2.3758lica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Antoni
Just al costat de Camprodon s'alça la muntanya de Sant Antoni, coronada amb una ermita que gaudeix de la millor vista per contemplar la Vall de Camprodon i les altes muntanyes que l'envolten. Paradoxalment, l'única vila que no es veu és Camprodon.
L'ermita actual de Sant Antoni data de 1702. Encara ara té molta devoció a tota la vall i el 13 de juny s'hi celebra una missa.
Té annexada una casa per a ermitans que va ser restaurada fa pocs anys pels Amics de Sant Antoni. A la casa hi ha graelles per fer barbacoes, taules i lavabos, però normalment estan tancats, així com l'ermita. També hi trobem plafons explicatius de la magnífica vista, que abraça tota la vall.


      

Recomano vorejar l'ermita per albirar les vistes juntament amb la bonica rosa dels vents.

                          

Un cop hem gaudit de l'espai i de les seves vistes, emprenem la tornada. Desfem els últims metres fins l'última bifurcació, que ara agafem a l'esquerra, obviant el brancal de la dreta que és per on hem vingut. El camí està ben arranjat i en uns 250 metres ens aboca a una pista que ens talla.

                      

A la dreta tornaríem a les antenes, nosaltres prenem la pista a l'esquerra. Ens anem adreçant a l'est. A l'esquerra tenim una bona panoràmica de l'ermita de Sant Antoni enlairada.

           

De seguida som al pla de Bonaire, un immens prat amb un pal informatiu.

                             

Fem cas omís a la desviació d'Oix que se'n va per la dreta i seguim la pista en sentit est. La pista transcorre per dins el bosc, perdent alçada moderadament. De mica en mica ens encarem al nord-est. Quilòmetre i mig més avall som al collet dels Vedells. A sota ens queda el fantàstic mas Els Oms.

                     

A partir del collet dels Vedells, l'espai és més obert. Mig quilòmetre després, abans d'arribar a la Cruïlla de la Creueta (un punt d'encreuament de camins amb indicadors) trobarem a mà esquerra un corriol que baixa a un monument en forma de gran creu dedicat a César August Torres (42.3129,2.3923)lica per veure'n la ubicació. , pioner en la divulgació de rutes per caminar per Catalunya.

Monument en homenatge al promotor de l'excursionisme català, en César August Torres. L'espai recorda la figura de l'autor de la primera guia sobre el Pirineu Català.
Aquest monument del món excursionista català dedicat al seu pioner per excel·lència, va ser inaugurat a la dècada dels anys vint del segle passat després de la seva mort, escaiguda el 1923 quan era president del Centre Excursionista de Catalunya, entitat que promogué la iniciativa. Al seu peu i amb una magnífica vista cap a Molló, coll d'Ares i el massís del Canigó i el Comabona, tenint als peus prats ondulats que donen un perfil sensual al paisatge, podem llegir una part del text que Joan Maragall li dedicà arran de la publicació del llibre dedicat a la vall de Camprodon. Recordem que Torras fou un dels acompanyant del poeta en la seva ascensió a Núria l'agost de 1894, i un poema dedicat a la vacada de Joan Maria Guasch.
                                                                                             


Del seu darrere hi baixen unes escales que donen lloc a un estret sender que transcórrer paral·lel a una pista, fent drecera. El sender ens aboca a la majestuosa font del Boix.


3 2h 15'
 5 Km
 1.019 m
 42.3126,2.3896lica per veure'n la ubicació. Font del Boix
Erigida en una petita placeta envoltada d'un bancal de forma circular. És una construcció de pedra al marge de la muntanya d'on surt una petita canal, també de pedra, per on raja l'aigua, fresca i molt bona, té la fama de no fer mal. El lloc i els voltants són privilegiats, amb unes vistes panoràmiques.
             
                         

Aquí reprenem la pista. Al cap de 350 metres defugim un trencall a la dreta, seguim recte amb el camp de golf a banda i banda de camí.

    


125 metres després trobem un pal informatiu que ens assenyala la font de Sant Patllari a l'esquerra, una altra de les fonts emblemàtiques de Camprodon.


4 2h 20'
 5,6 Km
 991 m
 42.3114,2.3841lica per veure'n la ubicació. Font del Sant Patllari
El lloc és molt bonic i ben ombrejat, forma un clos envoltat per uns bancals de pedra i en un racó queda la font. Un mur fet de pedres rematat a la part de dalt amb forma de muntanyeta fan de paret de la font d'on surten tres brocs. Per damunt de la font queda una capelleta, tancada amb una reixa metàl·lica, dins la qual hi ha una imatge del Sant i patró de Camprodon. Al costat de la font hi ha un poema d'en Joan Maragall gravat en una pedra.
Segons la llegenda, els tres brocs van sorgir quan l'ase que portava les Relíquies del Sant, en arribar en aquest lloc, donà tres cops a terra amb una pota.





La pista segueix amunt per damunt de la font però no l'hem de continuar, ara cal agafar un sender que engega sota les escales de pedra que hi ha al mur que voreja la font. Travessem part del camp de golf per un sender marcat amb senyals grogues. Desprès de passar el camp de golf, el camí transcorre paral·lel a al petit riu Ritortell que ens acompanya a la dreta. 375 metres més endavant, travessem el riu per un pont i anem a parar la carretera. A l'altra banda ens queda l'última d eles fonts d'avui, la font del Botàs, on al seu costat hi reposa un petit estany.


5 2h 30'
 6,2 Km
 966 m
 42.3141,2.3809lica per veure'n la ubicació. Font del Botàs
La localitzem dins de l'anomenada Roureda de Llandrius, a escassos metres de la pista que va de Camprodon a Font Rubí. Es tracta d'una construcció gran de pedra amb quatre columnes a la part alta i un bancal de pedra a la dreta; la font queda al mig del mur que fa de paret a la font. Per un broc gran de ferro treballat amb forma de rosetó no para de rajar l'aigua que cau en una pica de pedra quadrada i desaigua, per mitjà d'un canal obert a peu de terra, fins una bassa que antigament servia pel regadiu dels camps propers. L'espai és ombrívol i acollidor.
           
                                      
                

Deixem la font a la dreta, acabem de creuar la roureda, i continuem per la carretera. Als pocs metres defugim un camí cimentat que surt per la dreta que porta a Mas Llandrius. A només 75 metres ens queda la font de les Gavatxes, però no hi anem, doncs un rètols ens anuncia que és una finca particular. Continuem per la carretera que mena a una rotonda, la plaça de la Vall. Aquí podríem fer drecera continuant per la carretera C-38 que se'n va per l'esquerra, però ens estimem més creuar el nucli urbà de Camprodon i tenir l'oportunitat de veure alguns dels edificis d'interès. Així doncs, passada la rotonda prenem el carrer Freixenet que ens aboca a la plaça de Santa Maria, on podrem visitar l'església de Santa Maria, el monestir de Sant Pere i la font del Monestir.


6 2h 45'
 7,3 Km
 956 m
 42.3144,2.3691lica per veure'n la ubicació. Font del Monestir
Font molt bonica, situada a recer de la cara nord del mur que envolta el monestir de Sant Pere. Construïda a l'Edat Mitjana, abastia d'aigua el poble i es caracteritza per tenir una bola al cim de la font; se'n troben del mateix estil a tot el Nord d´Espanya, també a Camprodon mateix, com les fonts de la Cordera i la dels Quatre Cantons.
                     

Continuem pel carrer València, el carrer més comercial de Camprodon, on hi ha la majoria de botigues. El primer carrer que trobem a mà esquerra, i que condueix al riu Ritort, és el carrer de la font de la Cordera on trobem la font homònima, la font de la Cordera.


7

942 m
 42.3134,2.3679lica per veure'n la ubicació. Font de la Cordera
Es troba a la part alta del carrer València, al costat del riu Ritort. Li dóna el nom el fet que es fabricaven cordes al seu voltant. Fou construïda a l'Edat Mitjana, i, igual que les fonts del Monestir i dels Quatre Cantons, té una bola al cim de la font i també abastia d'aigua el poble. L'aigua sobrera va a parar a un safareig que queda uns metres més avall, al llit del riu.
                                                                                                  



Tornem al carrer València, passem pel costat de l'edifici de les Monges. Arribem al final del carrer, confluència amb l'antiga carretera de Setcases, estem a la plaça de César August Torres. A la cantonada esquerra podem veure una de les fonts més antigues de Camprodon,la font dels Quatre Cantons.


8

941 m
 42.3136,2.3653lica per veure'n la ubicació. Font dels Quatre Cantons
Situada a la plaça de César August Torres, a pocs metres del riu Ritort. És de les fonts més antigues de la població, d'igual manera que les fonts del Monestir i de la Cordera, té una bola al seu cim.
                                 

Girem a l'esquerra pel carrer Isaac Albèniz, creuem el riu Ritort i tot seguit passem per sota de l'arc del pont Nou.


9

940 m
 42.3128,2.3649lica per veure'n la ubicació. Pont Nou
Construït a finals del segle XII i principis del XIII. És l'emblema de Camprodon. Pont d'un sol arc de 20,30 metres de diàmetre i una alçada de 13,90 m., des del carener a nivell d'aigua. El portal de Cerdanya, refet al s. XVI, era la porta d'entrada a les muralles del Castell de Sant Nicolau. Té l'escut de Camprodon de l'any 1362.
                                              

Anem a parar a la plaça Espanya on ja podem veure a la dreta l'Ajuntament, al costat esquerra queda la casa de César August Torres. A la cantonada sud amb el carrer Catalunya tenim l'antic Hotel Güell reconvertit en apartaments. Seguim pel carrer Catalunya, deixem a l'esquerra Cal Marquès i uns metres després, també a l'esquerra l'església del Carme. Continuem fins el final del carrer, veiem a la dreta l'estació d'autobusos i davant nostre un túnel que creua la carretera, nosaltres passem per sota i anem a petar a la zona d'esbarjo de la Mare de la Font, on hem començat la caminada i tenim estacionat el cotxe.


F 3h
 8,5 Km
 943 m
 42.3090,2.3653lica per veure'n la ubicació. Aparcament Mare de la Font (Camprodon)

Inici i final de l'excursió.