Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-352 (Garraf)

Itinerari:

0 Km

208 m

Plaça Major (Olivella)

A la plaça Major d'Olivella, just davant de l'ajuntament, un plafó informatiu i una bigueta de fusta indiquen l'inici del Camí del Castell Vell.

Deixem l'edifici consistorial a la dreta i comencem a caminar per un camí de terra ample i descendent, que s'endinsa de seguida en un paisatge típic del Garraf interior, dominat pel margalló, planta emblemàtica del municipi i una de les imatges més característiques del massís.

El margalló (Chamaerops humilis) és l'única palmera autòctona de la península Ibèrica, pròpia del litoral i prelitoral mediterrani. Es presenta en forma de mata multicaule, amb diversos troncs baixos i fulles rígides en ventall de 50–80 cm de diàmetre. Floreix a la primavera amb inflorescències curtes i fruits groguencs o vermellosos, molt apreciats per la fauna. Destaca per la seva gran resistència a la sequera i al foc, rebrotant amb facilitat després d'incendis. És una espècie protegida i amb usos tradicionals en artesania i alimentació.

Aquest primer tram, suau i ben definit, és una bona introducció al mosaic vegetal del Garraf i prepara el camí cap als elements patrimonials que trobarem més endavant. El sender avança entre margallons i pineda clara, i de seguida passa pel costat de casa Fèlix, una de les edificacions que marquen el límit del nucli.

Uns 200 metres més endavant, el camí desemboca en una pista més ampla, que prenem cap a la dreta. Just en aquest punt trobem el Pou dels Matxos, primer element patrimonial de la ruta i testimoni de l'activitat agrícola i ramadera tradicional del sector.

0,2 Km

194 m

41.3114,1.8131

Pou dels Matxos

El roure que hi ha al costat de la bassa és un bonic exemplar de roure de fulla petita o valencià. Les fulles son semblants a les de les alzines, però més toves i caduques. Els trobem en ambients més obacs, frescals o humits. Segur que la bassa i el freàtic han afavorit el seu creixement.

Continuem per la pista, que en 125 metres ens aboca a la carretera. La travessem amb cura i seguim per un sender entre vinyes, avançant en direcció nord-est. Uns 150 metres més endavant deixem enrere les vinyes i el sender es transforma en un corriol que va guanyant lleugerament alçada en direcció nord, per un espai més esclarissat i sempre ben senyalitzat amb biguetes de fusta: el camí és clar i no presenta cap dificultat d'orientació.

El corriol avança de manera agradable, alternant trams oberts i petites clarianes, fins que, 900 metres més enllà, ens situem sota la barraca del Borregaire, que queda enlairada a l'esquerra. Un caminet ben fresat hi puja directament i permet accedir-hi amb facilitat.

30'

1,2 Km

198 m

41.3155,1.8172

Barraca del Borregaire

L'art de la pedra seca és un dels elements més destacats del patrimoni històric i cultural d'Olivella. Les construccions de pedra seca es construeixen amb materials de l'entorn i sense cap material de cohesió, com podria ser la calç o el guix. Dins del terme municipal d'Olivella hi ha unes 125 barraques i 25 forns de calç. La majoria de construccions, integrades a l'entorn, tenen el seu origen al període que va de finals del segle XVII a finals del segle XIX. Aquesta tècnica va ser utilitzada per a l'activitat agrària i l'abastament d'aigua.

Des de la barraca del Borregaire, tornem a la pista i seguim cap a l'esquerra, mantenint la direcció nord que ja dúiem. De seguida apareixen els primers indicadors de la font del Rector, el nostre proper objectiu. El camí és clar i agradable, amb trams oberts que permeten una bona lectura del paisatge.

Uns 400 metres més endavant, enllacem a la dreta amb un camí que ens arriba per l'esquerra. Continuem avançant i, 125 metres després, apareix a mà dreta una de les parts del conjunt de la font del Rector, avui desconnectada del sistema hidràulic superior.

Escassos vint metres més enllà ja som al nucli del sistema, on es troben el safareig i la cisterna de captació, elements principals d'aquest antic punt d'aigua.

45'

1,8 Km

229 m

41.3190,1.8169

Font del Rector

La font del Rector s'emplaça a l'esquerra del fondo del Rector — antigament conegut com a coma de Sant Pere — a 1 km al nord del nucli d'Olivella i a 300 metres al sud-est del Castell Vell d'Olivella.

El conjunt de la font del Rector s'articula en tres espais diferenciats, disposats en desnivell i vinculats originàriament per un mateix circuit d'aigua. A la part superior hi ha la cisterna de captació i el safareig annex, que constituïen el nucli del sistema. Uns vint metres al sud-est, a peu de camí, se situa la font pròpiament dita, avui desconnectada del conjunt superior. Finalment, al bancal inferior, es troba l'abeurador. La disposició en terrasses i la connexió per gravetat reflecteixen la funcionalitat tradicional del conjunt, pensat per pensat per optimitzar un recurs hídric modest però constant, donant servei tant a les feines domèstiques com al bestiar.

A la part superior del conjunt se situa el nucli hidràulic del sistema, format per la captació de l'aigua i el safareig annex. La captació aprofita una surgència natural encaixada al marge, protegida per un muret de pedra i un registre metàl·lic que en tanca l'accés. A banda i banda del punt de captació s'aixequen dos murs de pedra disposats com a contraforts, que alhora formen dos bancs correguts i delimiten un espai trapezoidal.

Tot seguit s'estén el safareig, construït amb maçoneria i de planta rectangular (6,70 × 2,50 m), dividit en dues piques que s'omplen amb l'aigua procedent de la cisterna de captació a través d'una canonada soterrada. El pedrís superior combina lloses de pedra inclinades, pensades per al rentat de la roba, amb maons que completen el perímetre. El safareig es va recuperar l'any 1860. Aquest espai servia tant per a les feines domèstiques com per alimentar, per gravetat, els trams inferiors del sistema. Avui dia, el safareig s'utilitza com a punt de seguiment de la fauna, integrat en la gestió ambiental de l'entorn.

A uns vint metres al sud-est del safareig, a peu de camí, se situa la font pròpiament dita, avui desconnectada del sistema hidràulic superior però concebuda originàriament com a punt d'aigua accessible per als caminants i per a l'ús quotidià. L'estructura és senzilla i funcional: una pica circular de pedra que descansa directament al terra, buidada d'una sola peça i d'un diàmetre lleugerament superior al metre, actua com a element principal del conjunt. Al seu extrem superior recolza una pica rectangular de pedra picada, encaixada en un bloc amb un forat de broc que devia allotjar l'antic punt de sortida de l'aigua. La disposició de les peces suggereix una funció combinada: la pica rectangular hauria fet de cocó, mentre que la pica circular actuava com a abeurador immediat, aprofitant el cabal que hi arribava per gravetat. Malgrat la desconnexió actual, la tipologia i la implantació al marge del camí permeten reconèixer clarament la seva funció tradicional dins del conjunt.

Uns metres més avall, al bancal inferior, accessible per unes escales volades encastades al marge de pedra, se situa l'abeurador, concebut per aprofitar el sobrant del safareig. L'aigua sobrant del safareig hi arriba mitjançant un tub que la condueix fins a aquest nivell inferior, on brolla a través d'una teula i omple una primera pica. Des d'aquest punt, el cabal vessa cap a un llarg abeurador situat un graó més avall, una estructura d'obra moderna de gairebé 7 metres de llargada per 40 cm d'amplada, que continua funcionant com a punt d'aigua per a la fauna i com a element de suport al manteniment ecològic de l'entorn.

La font del Rector és un dels punts d'aigua més antics documentats al terme d'Olivella. Ja l'any 1681 apareix citada com a font del Castell Vell, fet que confirma la seva vinculació directa amb el vell nucli fortificat que domina el turó. Durant segles, la font va proveir d'aigua la masia del Rector, situada a poca distància, així com les feixes d'hort que s'estenen just sota el conjunt hidràulic. La presència d'un sistema complet —captació, safareig, font i abeurador— revela la importància d'aquest punt en la vida agrícola i domèstica del sector.

Amb el temps, el conjunt ha mantingut la seva funcionalitat hidràulica, ja que l'aigua continua brollant i alimentant l'abeurador inferior, avui convertit en un punt de seguiment de la fauna. La font ha estat recentment posada en valor gràcies a la senyalització del Camí del Castell Vell d'Olivella, que integra aquest espai dins un itinerari patrimonial que en destaca la història, l'ús tradicional i el paper en la vida quotidiana del poble.

Deixem la font del Rector enrere i, uns 50 metres més endavant, el corriol desemboca en una pista forestal. La seguim cap a la dreta i, de seguida, entrem en un revolt pronunciat d'esquerres que ens orienta cap al nord-oest, tot guanyant alçada de manera progressiva.

El camí és clar i ben definit. Després d'uns 250 metres, trobem un rètol que indica el Castell Vell cap a l'esquerra. Prenem aquest desviament per un corriol ascendent que avança en direcció ponent. El sender, curt però sostingut, s'enfila entre marges i vegetació baixa fins a situar-nos, en poc més de 100 metres, en una esplanada presidida per les ruïnes de l'església de Sant Pere de Castellvell, primer element monumental del conjunt fortificat.

2,5 Km

287 m

41.3208,1.8144

Església de Sant Pere de Castellvell

L'Església Vella està situada a l'antic Castell Vell i edificada l'any 1271 pel bisbe Arnau de Vilanova. Els primers documents de l'església daten del segle XIII, però no va entrar en funcionament fins al 1625. D'estructura romànica, l'Església Vella tenia una nau de planta rectangular amb l'absis llis i una porta a la façana del migdia.

Des de l'esplanada de l'església de Sant Pere de Castellvell, continuem per un corriol ascendent que surt per la dreta de les ruïnes. El sender s'enfila de manera sostinguda entre marges i vegetació baixa, i en només cent metres ens situa al Castell Vell d'Olivella, punt culminant de la ruta i mirador privilegiat sobre el Garraf.

2,6 Km

303 m

41.3205,1.8138

Castell Vell d'Olivella

El Castell Vell d'Olivella és un antic castell, declarat bé cultural d'interès nacional, documentat des de l'any 992. Actualment es conserven només algunes restes dels murs que sembla que dibuixen una planta trapezoïdal.
Enmig de les runes del castell d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle XVIII un molí, per iniciativa del rector d'Olivella, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona.
El nou mirador del Castell Vell vol posicionar l'espai com un atractiu turístic de referència a Olivella i el seu entorn. A l'interior de l'edifici s'ha instal·lat una escala de cargol per accedir al punt més elevat del castell i així gaudir d'una vista privilegiada del Parc Natural del Garraf.

Un cop feta la visita al Castell Vell d'Olivella i després d'haver gaudit de les vistes des del mirador, desfem els últims 450 metres fins a retrobar la confluència amb el camí que porta a la font del Rector. En aquest punt defugim el camí de l'esquerra i continuem per l'ampla pista descendent, que avança en direcció sud-oest.

El descens és suau i sostingut. Després de 375 metres, arribem al costat del Barret del Rector, que queda uns metres a l'esquerra del camí. La formació rocosa, ben visible des de la pista, destaca pel seu perfil singular i pel paper que ha tingut com a punt de reunió tradicional a la comarca.

1h 15'

3,4 Km

178 m

41.3176,1.8132

Barret del Rector

Localitzada al costat del camí del Castell des de Can Muntaner, hi ha una formació rocosa que alguns investigadors han considerat com a restes d'un dolmen, i que pel seu perfil es coneix com el barret del Rector. Té una gran tradició com a lloc de reunió de la gent de la comarca.

De seguida obviem una pista que surt per l'esquerra i continuem per la principal. Uns 400 metres més endavant rebutgem una altra pista que se'n va per la dreta, i seguim recte. El camí, ample i ben definit, avança entre pineda i matollar fins que, 250 metres després, trobem un rètol que indica la Cova de Can Muntaner cap a la dreta.

Prenem aquest desviament. El primer que se'ns presenta és un mirador, situat sobre un petit esperó rocós, que ofereix vistes directes a la cova i al tram de riera que l'acompanya. És un bon punt per entendre la seva implantació en el paisatge abans de baixar-hi.

Per la dreta del mirador arrenca un corriol que baixa de manera sostinguda fins a la riera de Begues. El camí és curt i ben definit, amb trams pedregosos que requereixen una mica d'atenció. Un cop al fons de vall, creuem la riera a gual, habitualment amb poc cabal, i a l'altra banda s'aixeca la Cova de Can Muntaner, encaixada al marge i perfectament visible des del mateix punt de creuament.

1h 30'

4,1 Km

143 m

41.3172,1.8059

Cova de Can Muntaner

La Cova de Can Muntaner s'obre a la riera de Begues amb una boca monumental de gairebé nou metres d'alçada i dinou d'amplada. Una rampa ascendent porta a una galeria curta, d'uns dinou metres, tancada al fons, mentre que una petita obertura lateral, estreta i obstruïda, només avança dos metres. La cavitat, formada en calcàries i afectada per inundacions recurrents, no conserva estratigrafia interna. Tot i això, els materials del voltant indiquen una utilització humana des de fa set mil anys, principalment com a refugi breu o espai per tancar ramats. A partir del segon mil·lenni abans de la nostra era, la cova —com altres del Garraf— adquirí un valor simbòlic i fou emprada com a lloc d'enterrament o petit santuari.

Tornem al mirador, rebutgem un sender que s'escapa per la dreta i avancem uns metres més fins a recuperar la pista que dúiem. La prenem cap a la dreta, en direcció est, per un tram obert i de bon caminar.

Al cap d'uns 200 metres, la pista passa a tocar de Can Muntaner, masia històrica situada a la riba esquerra de la riera de Begues. El conjunt, ben visible des del camí, destaca pel cos principal d'estructura basilical i pels annexos tradicionals que reflecteixen l'evolució funcional del mas al llarg dels segles.

L'edifici, documentat ja com a mas antic i enrunat al segle XVII, fou reconstruït i ampliat, i al llarg dels segles ha passat per diverses famílies del terme i de la rodalia. Avui és un bé cultural d'interès local, ben conservat i amb ús residencial, que manté la fesomia pròpia de les masies del Garraf interior.
Tot seguit, la pista avança per un espai obert, amb vinyes a la dreta i matollars a l'esquerra, en un tram de caminar fàcil i molt agradable. El paisatge s'eixampla i permet una bona lectura del relleu, amb el mosaic agrícola i forestal típic del Garraf interior.

Tot seguit, la pista avança per un espai obert, amb vinyes a la dreta i matollars a l'esquerra, en un tram de caminar fàcil i molt agradable. El paisatge s'eixampla i permet una bona lectura del relleu, amb el mosaic agrícola i forestal típic del Garraf interior.

Uns 700 metres més endavant, el camí arriba a la carretera, que travessem amb cura. A l'altra banda prenem un corriol que s'endinsa en el bosc en direcció est, avançant entre pineda i matollar en un tram ombrívol i de bon caminar.

Després de 350 metres, el corriol desemboca en una pista que ens talla perpendicularment. La fem cap a la dreta, recuperant el traçat conegut del primer tram de l'excursió. A partir d'aquí només cal desfer el camí inicial: en uns 300 metres més arribem de nou a la plaça Major d'Olivella, punt d'inici i final d'aquesta entretinguda i variada ruta pel Garraf interior.

5,6 Km

208 m

41.3104,1.8120

Plaça Major (Olivella)

La ruta conclou a la plaça Major d'Olivella, el mateix punt on l'hem iniciada, tancant un itinerari curt però intens, que combina patrimoni, paisatge i història en un dels sectors més característics del Garraf interior.

Recull de dades:

- DIBA. Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.

- Ajuntament d'Olivella. Documentació històrica i fitxes de patrimoni del terme municipal.

- Arxiu Històric Comarcal del Garraf. Referències a la font del Castell Vell (1681) i documentació agrària associada.

- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia topogràfica i geològica d'Olivella.

- Institut Botànic de Barcelona. El margalló als litorals central i septentrional de Catalunya.