La font de Bufaganya es troba dins el bonic paratge de la Moixina, als afores orientals d'Olot. Resta amagada darrere les cases d'un petit veïnat, a uns 130 metres al nord, en línia recta, de la coneguda font de la Moixina.L'accés és senzill. Des de la pista asfaltada que mena al restaurant de la Font Moixina, cal prendre un caminet que surt a la dreta uns 200 metres abans d'arribar al restaurant. Aquest camí s'endinsa en un petit nucli de cases i, després d'uns cinquanta metres, desemboca en una placeta on trobem la font.

L'accés és senzill. Des de la pista asfaltada que mena al restaurant de la Font Moixina, cal prendre un caminet que surt a la dreta uns 200 metres abans d'arribar al restaurant. Aquest camí s'endinsa en un petit nucli de cases i, després d'uns cinquanta metres, desemboca en una placeta on trobem la font.

La seva proximitat a la font Moixina i el fàcil accés la converteixen en una visita complementària molt interessant dins d'aquest espai natural tan freqüentat pels olotins i visitants de la comarca.

La font de Bufaganya es troba en un racó frescal i ombrívol, envoltada de vegetació de ribera. Diversos salzes de grans dimensions estenen les seves branques sobre la font i l'espai circumdant, creant una agradable volta vegetal que manté l'indret en penombra bona part de l'any.

La surgència queda recollida per un mur transversal, llarg i baix, de pedra i formigó, que conté el marge superior. Del mur sobresurten dos brocs metàl·lics situats a la part baixa, separats entre si uns tres metres, pels quals raja habitualment l'aigua. En èpoques de cabal abundós entra també en funcionament un tercer broc, situat al centre i a un nivell més elevat, format per una peça de pedra treballada que aporta un cert valor estètic al conjunt.

Als peus del mur hi ha una llarg bassal rectangular de pedra, pràcticament arran de terra, que recull l'aigua dels diferents brocs. La pica desaigua per la seva part central a través d'un canal obert que condueix l'aigua cap a l'exterior.

El conjunt presenta una fesomia senzilla i funcional, sense ornaments innecessaris, però ben integrada en l'entorn humit característic de la Moixina. Davant de la font s'estén una petita esplanada de terra i herba, mentre que a la part superior del marge hi ha un espai planer amb un llarg banc de pedra corregut que convida al repòs. Malgrat la proximitat de les cases del veïnat, l'indret conserva un caràcter recollit i discret, sovint més tranquil que la propera i concorreguda font de la Moixina.

La font és molt apreciada pels habitants de la zona i pels visitants, que sovint hi acudeixen per omplir garrafes d'aigua. És habitual trobar-hi persones proveint-se d'aigua per al consum domèstic, fet que testimonia la bona consideració de què gaudeix la surgència.
El nom de la font va ser-me transmès oralment per un veí de l'entorn molt abans que s'hi instal·lés cap rètol identificatiu, mostra de l'arrelament i del coneixement popular que aquest indret ha mantingut al llarg dels anys.

L'origen del nom Bufaganya no és del tot clar. Segons els estudis toponímics de Joan Coromines, el topònim apareix antigament documentat amb formes com Bufagranya, Bufagranyes i Bufraganya. L'autor considera que podria derivar dels mots catalans bufar i granya (variant antiga de grana), si bé no existeix un consens definitiu sobre el seu significat original.

Recull de dades:
- Coromines, Joan. onomasticon cataloniae. institut d'estudis catalans.