La font Moixina és una de les fonts més emblemàtiques d'Olot i dona nom al paratge on es troba. Emplaçada als afores orientals de la ciutat, al costat dels aiguamoixos i a l'altra banda del camí, s'integra harmoniosament en un espai de gran valor ecològic, caracteritzat per les zones humides, la vegetació exuberant i el relleu volcànic propi de la Garrotxa.

Situada dins el recinte de la finca del restaurant Font Moixina, gaudeix d'un entorn d'una gran singularitat que ha inspirat nombrosos pintors i artistes al llarg del temps. Els aiguamoixos, les ombres de la roureda i la presència constant de l'aigua configuren una de les estampes més representatives del paisatge olotí. Aquest indret fou declarat reserva natural d'interès geobotànic, en reconeixement del seu elevat valor ambiental.

La font ocupa un espai allargassat i lleugerament enfonsat respecte del terreny circumdant, configurat com un agradable racó de repòs. El conjunt queda delimitat al fons per un mur de pedra volcànica, parcialment recobert d'heura, d'on brolla l'aigua.

L'aigua és recollida per un rec central de planta rectangular que travessa tota la llargada de l'espai i n'esdevé l'eix principal. A banda i banda hi ha dos passos elevats: a l'esquerra, un llarg banc corregut adossat al marge i interromput per diversos pedestals de pedra; a la dreta, un passeig protegit per una senzilla barana metàl·lica que ressegueix tot el conjunt.

La humitat constant afavoreix el creixement de molses i heures que cobreixen murs, vores i elements constructius, mentre que l'abundant vegetació i l'ombra dels arbres creen una atmosfera fresca i reposada, plenament integrada en els aiguamoixos que caracteritzen aquest paratge.

El brollador està integrat en un mur construït amb pedra volcànica, material que harmonitza perfectament amb l'entorn. La paret, parcialment recoberta d'heura i molsa, presenta un aspecte rústic i naturalitzat. L'aigua brolla amb abundància per sis brocs metàl·lics alineats horitzontalment a la part baixa del mur. Després de passar per un enreixat de ferro, és conduïda cap al llarg canal obert que travessa l'espai, aportant moviment i frescor al conjunt.

Damunt dels brocs hi ha encastada una placa de marbre blanc datada l'any 1890, d'inspiració modernista. La composició està presidida per un escut apuntat que mostra les quatre barres catalanes, envoltat per una gran figura alada de caràcter heràldic. La decoració es completa amb motius vegetals i una cartel·la inferior amb la inscripció «Font Moixina». Malgrat el desgast provocat pel pas del temps, la placa continua essent l'element ornamental més destacat de la font.

El nom Moixina sembla derivar del mot popular aiguamoix, utilitzat antigament per designar un terreny entollat o d'aigües somes i estancades. Aquesta etimologia concorda plenament amb les característiques del paratge, format per aiguamoixos i zones humides alimentades per nombroses deus. Encara avui, els aiguamolls constitueixen un dels elements naturals més singulars de l'entorn.

Tot i que la deu és probablement molt més antiga, l'aspecte actual del conjunt correspon a la reconstrucció efectuada l'any 1890, tal com indica la placa de marbre situada damunt dels brocs. L'obra, realitzada amb pedra volcànica i amb influències historicistes i modernistes, va donar forma a la font que coneixem avui.

Des de finals del segle XIX, la font Moixina esdevingué un dels indrets de lleure més apreciats d'Olot. L'entorn fou arranjat com un jardí natural amb bancals, passeigs i taules de pedra, on els olotins acudien tant per proveir-se d'aigua com per gaudir de la tranquil·litat del paratge. La singular bellesa dels aiguamoixos i de la roureda humida va atreure pintors, escriptors i excursionistes, especialment els artistes de l'Escola d'Olot, entre els quals destaquen Marià i Joaquim Vayreda.

A principis del segle XX, l'indret acollí trobades culturals i reunions poètiques. La font i el seu entorn han inspirat nombroses obres literàries i artístiques. A tocar de la font es poden llegir textos de Manuel Ribot i Serra, Maria Concepció Carreras i Joan Teixidor, mentre que Alexandre Cuéllar va deixar una evocadora descripció literària dels seus paisatges.

L'any 1945, la font Moixina i la veïna font de la Deu, envoltada de vells roures, foren declarades paratge artístic nacional en reconeixement de l'excepcional valor natural, paisatgístic i cultural d'aquest sector de la vall del Fluvià.

Recull de dades:
- Ajuntament d'Olot. Paratges de la Moixina.
- Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Font Moixina (IPA-41039).
- Endrets. Font Moixina (Olot, Garrotxa).
- Descobreix Olot. La Moixina: una de les visites essencials d'Olot.
- Llocs de Catalunya. Font de la Moixina (Olot - la Garrotxa).