Les Tres Fonts de Lilla
| 41.3484,1.2125Clica per veure la ubicació. | |
| 485 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2024 |
Lilla és un petit nucli del terme de Montblanc, situat en un turó que domina el pas natural entre la Conca de Barberà i l'Alt Camp. El poble conserva un aire tranquil i recollit, amb carrers estrets i racons que encara evoquen la vida comunitària d'altres temps. En un d'aquests espais, a la plaça Major i al costat de l'església de Sant Joan, hi trobem les Tres Fonts.
Font molt especial per a mi, la primera de la qual en tinc constància. Recordo els primers estius de la meva infantesa, a mitjans dels anys seixanta del segle passat, acompanyant la meva iaia a fer la bugada als safareigs (encara no havia arribat l'aigua corrent a les cases), ben d'hora, quan l'aigua era més neta perquè s'havia renovat durant la nit. Mentre ella rentava la roba, jo m'entretenia llençant fulles a la pica i observant com circulaven pel canaló de pedra que envoltava el recinte i menava als safareigs. Tinc present aquell canaló: era de pedra buidada i, a la part superior, uns forats permetien veure les fulles passar en el seu recorregut fins al safareig.
El conjunt està format per quatre elements ben diferenciats: la font i el safareig al nivell superior, i l'abeurador i la cova sota el safareig, arran de plaça.
Encaixada en un racó lleugerament enlairat, l'obra actual de Les Tres Fonts, feta amb maons, presenta un frontal esglaonat i, a sota, tres brolladors per on l'aigua raja generosament. Els brocs s'obren entre pedres col·locades longitudinalment sota el frontal, i al seu voltant s'hi forma una capa de tosca coberta de molsa, testimoni del pas constant de l'aigua i del temps. L'aigua cau en una pica obrada amb blocs de pedra i rematada per una llarga llosa escairada. Al capdamunt, tres pinyes de pedra ornamenten el frontal, i just sota la cornisa hi ha un mosaic de rajoles ceràmiques amb el nom de la font, acompanyat del rètol modern que adverteix que l'aigua no és tractada.
Després de la pica, el cabal circula per dins del conducte tancat que envolta el conjunt i avança cap al safareig, que encara es conserva damunt la terrassa, just davant dels brolladors. Aquest safareig formava part del conjunt original i continua rebent l'aigua sobrant de la font. Un cop omplert, l'aigua excedent baixa cap a l'abeurador situat a peu de plaça, que conserva una llarga pica de pedra picada, d'una sola peça, recolzada sobre un pedestal de maons i alimentada per un gruixut tub de ferro situat a l'esquerra. Finalment, el sobrant s'escola cap a una cavitat situada sota la font, amb un sostre de volta de pedra i tancada amb un enreixat de ferro.
El conjunt va ser arranjat entre finals del segle XX i inicis del XXI, reformant l'escala i la terrassa amb barana metàl·lica, així com la llosa ceràmica amb el nom de la font i el rètol sanitari modern. Tot i aquestes intervencions, el sistema original es manté sorprenentment íntegre: el safareig continua rebent l'aigua sobrant, l'abeurador conserva la pica monolítica de pedra picada i, malgrat que el canaló avui és tapat i ja no deixa entreveure el recorregut de l'aigua, la lògica hidràulica del conjunt es manté viva. Les Tres Fonts continuen sent un element identitari de Lilla, un espai que combina funcionalitat, memòria i una presència d'aigua que no s'ha interromput al llarg de generacions.
Les Tres Fonts formen part del nucli antic de Lilla des de fa més d'un segle, molt abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases. El conjunt (fonts, safareig i abeurador) respon a l'organització típica dels serveis comunitaris d'aigua, i durant dècades va ser un espai central de la vida quotidiana del poble. Aquí s'hi venia a omplir càntirs, a rentar la roba a primera hora del matí, quan l'aigua s'havia renovat, i a abeurar el bestiar a la pica de pedra de la plaça. També era un punt de trobada, situat just al costat de l'església i de la plaça Major, on el pas constant de l'aigua marcava el ritme del dia a dia.
Amb el pas del temps, la percepció social del conjunt ha evolucionat. Si en el passat era un espai essencial per a la vida domèstica i la supervivència quotidiana, avui és vist sobretot com un element patrimonial, símbol de la història local i motiu d'orgull per a la comunitat. Les iniciatives de recuperació, restauració i posada en valor han estat àmpliament reivindicades pels veïns, que reconeixen en aquests espais una part fonamental de la seva memòria i identitat.
Recull de dades:
- Ajuntament de Montblanc. Inventari del patrimoni cultural de Lilla i del seu entorn
- Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble (IPCI). Fitxes del terme de Montblanc i del nucli de Lilla
- Societat d'Història Natural de la Conca de Barberà. Aigües, fonts i usos tradicionals a la Conca
- Testimonis orals de familiars i veïns de Lilla