Font de l'Abat Siscar
| 41.3780,1.0852Clica per veure la ubicació. | |
| 514 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Maig 2026 |
Erigida en un espai ben arranjat a peu de la carretera TV'7007, la font de l'Abar Siscar se situa a uns 500 metres més enllà de l'entrada del monestir de Poblet i a uns 400 metres abans del trencall que dona accés a la pista de la Pena.
La font de l'Abat Siscar és una de les surgències més emblemàtiques del paratge natural de Poblet i un punt de pas habitual per excursionistes, visitants i pelegrins que recorren els voltants del cenobi. La seva proximitat al monestir fa que sigui una parada recurrent en moltes rutes circulars que exploren la vall.
La font de l'Abat Siscar presideix una placeta enllosada i arbrada, ben endreçada, recollida a recer de tres murs de pedra que la protegeixen i li donen caràcter de pati. La font pròpiament dita se situa en un dels laterals del recinte; a continuació, una imatge esculpida en pedra de l'abat Siscar recorda la figura del monjo que li dona nom i la vinculació històrica amb el monestir, i rememora que la font fou beneïda i inaugurada el 25 de maig de 1968. Al centre del conjunt, un banc de pedra partit en tres cossos i flanquejat per dues columnes ordena visualment l'espai. Finalment, un últim banc i el mur lateral tanquen la placeta pel costat oposat, on un mosaic de rajoles ceràmiques indica el nom de la font i l'any MCCXLVI 'equivalent a 1246' que completa el conjunt.
La font s'insereix en un mur de pedra perpendicular a la carretera, orientada a llevant, i presenta un frontal ben treballat amb carreus emmarcats i una pica allargada de pedra gairebé tan ampla com la façana mateixa. Per tres brocs de ferro, elegants i molt característics, brolla l'aigua procedent de dos punts ben diferenciats: el broc central canalitza l'aigua de la font de la Magnèsia, mentre que els altres dos provenen de la font del Ferro, situada uns metres 200 metres en direcció sud-est. Un conjunt de plaques metàl·liques ho indica al visitant amb claredat.
La creació de la font s'emmarca dins un pla de revitalització excursionista impulsat per la Diputació de Tarragona durant els anys seixanta del segle passat. L'objectiu era restaurar i construir diverses fonts de la contrada per tal d'atraure visitants i reforçar el valor paisatgístic de la zona. El projecte, redactat el 1965 per l'arquitecte de la institució, preveia tres actuacions principals, entre les quals destacava la font de l'Abat Siscar.
Fins aleshores, la coneguda font de la Magnèsia es trobava a l'entrada del camí de la Pena, on encara avui es conserven alguns vestigis d'antics seients d'obra. Les seves aigües provenien de la mateixa mina que actualment alimenta la font de l'Abat Siscar, mentre que la mina de la font del Ferro queda a només cinquanta metres de la primera. Les boques de les mines que nodreixen el conjunt es troben uns dos-cents metres muntanya amunt de la font, i uns tubs de plàstic condueix els cabals fins al frontal de la font.
El sistema presenta una particularitat notable: les dues mines principals, separades entre elles per uns cinquanta metres, aporten aigües de composicions diferents. La mina anomenada del Ferro, més cabalosa, alimenta dos dels brocs amb aigües ferruginoses; la de la Magnèsia, en canvi, nodreix el boc central amb unes aigües més lleugeres i singulars. Aquesta dualitat de mineralització 'ferruginosa d'una banda i magnèsica de l'altra' ja havia despertat l'interès dels monjos de Poblet, tradicionalment atents als beneficis mineromedicinals de les aigües. Probablement per aquesta raó la font fou dedicada al monjo Ramon de Siscar.
L'any 1967, el farmacèutic Ramon Gavaldà en va realitzar una anàlisi qualitativa i quantitativa que confirmava la singularitat del conjunt i reforçava el valor mineromedicinal que històricament se li havia atribuït.
Avui, la font de l'Abat Siscar és un punt imprescindible per a qui visita Poblet i en recorre l'entorn. No és només una font funcional, sinó un element patrimonial que explica la història recent del paratge i la relació entre els monjos, les aigües i el paisatge. Alhora, el seu accés còmode la fa especialment popular entre famílies, caminaires i grups que s'apropen a la recerca d'aigua fresca o simplement per gaudir d'una pausa en un entorn natural privilegiat.
Recull de dades:
- Llibre 'Les 101 millors Fonts de Catalunya', Oscar Farrerons, Eloy Guirao, Marcel Oliveres, Enric Costa, Josep Arlà i Jaume Claret.
- Josa, Eloi; Mateu, Jordi; Gaya, Josep M.; Sans, Josep M.; Llorens, Jordi (1995). Aproximació a les aigües ferruginoses del paleozoic de les muntanyes de Prades. El model de Poblet. Aplec de Treballs, 13.