Font Baixa o Les Disset Fonts
| 41.3977,1.1050Clica per veure la ubicació. | |
| 406 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Maig 2026 |
La font Baixa, també coneguda com Les Disset Fonts en referència a les 17 canelles que la caracteritzen, és situada a l'extrem nord'oriental del nucli urbà de l'Espluga de Francolí, a l'avinguda de Catalunya. El conjunt s'alça al costat del riu Francolí, en una cruïlla de comunicació que ha convertit l'indret en un espai molt concorregut i d'una significació especial per als espluguins, tant per la seva centralitat com pel valor identitari que la font ha adquirit amb el pas del temps.
El conjunt de la font s'inscriu en una placeta enjardinada, lleugerament enclotada respecte del vial, que li confereix un ambient recollit dins del teixit urbà. L'espai queda emmarcat pel llarg mur semicircular de carreus que actua de frontal i per la barana de ferro forjat que tanca el perímetre, una peça acurada, obra dels mestres artesans espluguins de Cal Biel, que contribueix a definir el caràcter singular del lloc.
La font és una construcció d'estil neoclàssic, resolta en un llarg mur semicircular de carreus ben escairats que defineix tot el frontal. Als extrems, dues columnes llises coronades per esferes de pedra rematen la composició i emmarquen la corba del parament, mentre que, damunt dels brolladors, sobresurten dues figures en forma de gàrgola que aporten un accent escultòric a la línia austera de l'estructura. A la part superior del frontal, l'escut de la vila, esculpit en pedra, remata la composició i reforça la identitat del conjunt.
Al llarg del mur s'hi disposen disset canelles de ferro, una per cada lletra del nom de la vila, alimentades per l'aigua que arriba des de la cova de la Font Major a través d'una canalització històrica. Tot el cabal es recull en una pica de pedra contínua que ressegueix la base del frontal i que actua com a vas de desguàs de la font.
A l'extrem dret del frontal, una placa commemorativa incorpora el poema que Josep Farré i Gual dedicà a la font, un text breu i amable que personifica el brogit de les disset canelles i en destaca el simbolisme vinculat al nom de la vila. El poema s'obre amb el vers «Soc la Font Baixa d'alegre brogit amb tantes canelles dringant dia i nit'» i desplega, amb to juganer, la invitació a escollir entre les disset sortides d'aigua, tot associant el doll a un tast dels goigs de l'Espluga. Aquest record literari reforça el caràcter identitari del conjunt i estableix un pont entre l'arquitectura de la font i la tradició cultural local.
L'aigua de la font Baixa prové de la cova de la font Major, situada a uns 200 metres, i arriba a través d'una antiga canalització subterrània que parteix de la surgència del riu Francolí dins la mateixa font Major. Una petita resclosa construïda en arranjar la font Major (1864) eleva part del cabal cap a les dues fonts. Fins a finals del segle XX, aquest cabal alimentava les canelles de la Font Baixa i també uns abeuradors per animals situats entre la font i el riu. El sobreeiximent de la font nodria la Sequieta, una sèquia que regava els horts del carrer Canós i alimentava un molí d'oli (segles XVI'XVII) i, més tard, la fassina del Balanyà. La canonada que passava sota els horts podia provocar filtracions, fet que es resolgué amb un canvi de canonada a finals del segle XX.
La font Baixa té un origen medieval, documentat des de la segona meitat del segle XII. Era una font extramurs, situada en un punt de pas obligat entre l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana, i coneguda com la font de la vila de Baix. Des del segle XII, l'indret concentrava molins, basses, abeuradors i el Portal de l'Aigua, essent un espai de trànsit intens per pagesos, veïns i viatgers. El 1498 ja s'hi documenta un arranjament amb setze canelles.
La remodelació monumental actual és de 1852, quan l'Ajuntament hi bastí el mur semicircular neoclàssic amb dues columnes laterals, aprofitant pedres d'un templet situat a la muralla de l'antic camí de Poblet a Vimbodí que havia estat bastit el 1736 i dedicat als màrtirs d'Alzira; Sant Bernat, Santa Maria i Santa Gràcia. El projecte preveia una capella de Santa Anna que mai es construí, tot i que la imatge hi restà fins al 1874. L'any 1954 el consistori acordà acabar les obres de la font: remataren la barbacana amb l'escut de la vila, posaren noves canelles de bronze i col·locaren boles de pedra a cada una de les pilastres. Les canelles de bronze foren robades el 1956 essent substituïdes per les actuals de ferro colat.
Antigament era el punt de sortida i d'arribada dels nombrosos pagesos que anaven i venien de treballar el tros. Ben aviat es convertí en un espai de sociabilitat, un lloc d'esbarjo tradicional per la gent de l'Espluga; s'hi feien concerts i es prenien refrescos a l'estiu. Les riuades i obres viàries del segle XX modificaren l'entorn, però la font manté el seu valor identitari. Des de 1982 és Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Recull de dades:
- Carreras, A. (2023'2024). La Font Baixa de l'Espluga de Francolí. Podall, núm. 12'13, p. 192'198. (Disponible a Dialnet).
- Pobles de Catalunya. Font Baixa (Les Disset Fonts), l'Espluga de Francolí.
- Roca, J. (2000). Història de l'Espluga de Francolí. El segle XIX. Vol. V. Pagès Editors.