Font del Noi Gran


Viladrau (Osona )
Coordenades GPS:41.8404,2.4012Clica per veure la ubicació.
Alçada:928 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Desembre-2014


La trobem als afores del poble pel sud-est, a escassos 40 metres a llevant de la font del Ferro. Per accedir-hi ens situem al camí de la Vila, a l'alçada del pla de Montfalcó, una mica més al sud de la font del Sot de Can Rossell; aquí prenem una pista de terra que surt en direcció est i lleugera pujada, remuntant la riera que ens queda a l'esquerra. Uns 375 metres més amunt, just quan acabem de creuar la riera, defugim un camí a l'esquerra que porta a la font de les Paitides i continuem pista amunt. Només 75 metres més endavant abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol ben definit alhora que ens endinsem al bosc tot seguint els senyals que indiquen el Castanyer de les Nou Branques. Uns 140 metres després entrem en una zona una mica més desboscada amb un altre piló informatiu; si mirem a la dreta veiem uns 20 metres més enllà un petit torrent amb la font del Ferro a sota, nosaltres caminem uns 25 metres seguint la mateixa direcció que dúiem i ja som a la font del Noi Gran.


Font boscana ensotada en un alzinar humit, fosc i frescal. Ombrívola i molt ben integrada en un paratge ben acollidor. Sembla ser que data de la primera meitat del segle XX. La font la formen vàries pedres de diferents mides,cobertes de molsa, amb un tub de ferro encastat a la part baixa d'una d'elles per on raja l'aigua que vessa directament al terra formant un petit bassal. A la dreta disposem d'un banc per reposar fet amb dues pedres allargades. Damunt la font hi ha un pedró amb el nom de la font i una poesia d'en Carles Riba:
La poesia'
Cal cercar-la on tu saps ja
que és, com la Gràcia
o l'aigua pura i dura
d'una font emboscada.

Diu una llegenda que hi havia una vegada un nen petit que no tenia força i sempre estava malalt. Un any que hi va haver una gran sequera, els nois del poble anaven a la font a buscar aigua, però a ell no li deixaven anar a causa de la seva minsa salut. Ell, entristit per no poder ajudar als altres nens, va començar anar d'amagat a la nit a buscar aigua i cada cop que baixava una garrafa en feia un glop. Fins que es va convertir en un noi gran i fort que proveïa d'aigua a tot el poble. I des d'aquell moment li van dir la font del Noi Gran.