Font de Socies


Corbera de Llobregat (Baix Llobregat )
Coordenades GPS:41.4307,1.9657Clica per veure la ubicació.
Alçada:298 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Gener 2016
Caminades:
I-210  Clica per enllaçar amb la caminada I-210.


Emplaçada al veïnat de Socies, a la vessant nord del turó de Vallcodina, en una clariana dins un indret amb vegetació abundant.
Hi ha diferents maneres d'adreçar-s'hi, una d'elles és des de la urbanització de les Cases Pairals. Ens situem al final del carrer de Miquel Biada i Cervera, des d'on arrenca una pista de terra en direcció nord-est. Al cap d'uns 200 metres girem envers la dreta per un camí més estret de lleugera baixada. Uns 175 metres més avall, abans d'arribar a les primeres cases, abandonem el camí i trenquem a la dreta. Uns 20 metres pujant pel camí trobem una clariana i la font.


La font és un mur de pedra amorterada, d'uns tres metres d'amplada per una mica més d'un d'alçada, que alhora reté les terres d'una feixa que queda al damunt. L'aigua raja per dos brolladors: Un és un estret tub de ferro encastat al mur i l'altre és també un esprimatxat tub de ferro però situat dins un forat entre les pedres del frontal (una d'aquestes pedres sobresurt del mur), a un nivell inferior i a la dreta del primer. L'aigua del primer cau a una gran llosa de pedra de forma triangular que hi ha al terra, i la del segon rellisca per les pedres del mur fins arribar al terra.

Al costat dels brocs hi ha un bonic mosaic fet amb quatre rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa. A la dreta del mur, formant angle recte amb aquest, arrenca un curt muret que fa de respatller a un banc de pedra.

Al davant hi ha un bloc de pedra de gran dimensió que es pot fer servir com a improvisada taula. En destaca un magnífic exemplar de roure que es localitza a escassos metres per sobre la font.

Aquesta font està protegida pel Catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat.

La font estava envoltada, fa més d'un segle, per vinya. Possiblement arrel de la fil·loxera, aquest cultiu es va abandonar. De sempre, ha estat una font que ha rajat molt poca aigua, però de manera constant i de molt bona qualitat. Per això se'n deia que era "Font d'últim recurs". Des dels anys 70 del segle passat, però, l'aigua no sempre surt de manera contínua.