Font de Gospí


Gospí (Segarra )
Coordenades GPS:41.7367,1.3491Clica per veure la ubicació.
Alçada:570 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Març 2016


Emplaçada als afores del poble pel sud, un centenar de metres a l'altra banda de la carretera.
S'hi accedeix fàcilment des del punt quilomètric 2,3 de la carretera LV-3121, just quan fa confluència amb el carrer de la Font. Aquí cal trencar en direcció sud per un camí cimentat de pronunciada baixada. Només uns cent metres més avall ja serem a la font.


Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament al 1772, fruit de la transformació d'una ja existent. La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l'obra, la qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament, i una segona inscripció que fa referència a aquesta transformació: "En loa per lo comu, 1772".

La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d'animal, possiblement un lleó, d'on raja l'aigua que es recull en una pica allargada de pedra saulonenca picada que la porta fins al safareig. Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l'altra s'utilitzava com abeurador pel bestiar.

El safareig és una construcció rectangular de pedra on s'hi accedeix mitjançant unes escales, i que al 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu. Del safareig en surt un canal que condueix l'aigua cap als horts per aprofitar-la per regar.

La font actual, anteriorment ja n'hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del segle XVIII gràcies a la família Rubí. Un membre d'aquesta havia fet les Amèriques i va tornar ric. Al 1772, tal com mostra la inscripció, el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig. A la segona meitat del Segle XVIII, Catalunya s'anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social. La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s'embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc. Aquests elements que formen part de l'arquitectura popular s'han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.