Font de la Puda


Sant Joan de les Abadesses (Ripollès )
Coordenades GPS:42.2344,2.2792Clica per veure la ubicació.
Alçada:770 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Maig 2016


Localitzada als afores de la vila per l'oest, a la llera dreta del torrent del Roser o de les Dous (segons quin mapa es miri), al davant d'una bassa que es forma després d'un bonic salt que l'aigua fa a la penya tot just quan acaba de passar sota el pont de la carretera. A l'altra banda del torrent hi ha la font dels Enamorats.
Si arribem a Sant Joan de les Abadesses des de Ripoll, quan som a les primeres cases, concretament davant dels números 16/20 (Can Divuit Mil Duros), cal trencar a la dreta per un ample passeig descendent, ben cuidat i ombrejat. El caminoi davalla amb una molt bona vista sobre el Ter i el poble, passa a frec de la Torre de la Puda i continua sobre els horts ben conreats que hi ha vora el torrent. Uns 250 metres més avall de la carretera arribem a un pont d'obra que salva el torrent; a l'altra banda tenim la font.


El conjunt es troba molt ben urbanitzat, en una terrassa arbrada i enlairada un xic respecte el torrent, arrecerat per un gran mur d'obra arrebossat que allotja la deu, reté les terres i alhora fa de respatller a un llarg banc per seure que segueix més enllà. L'espai és resguardat de les revingudes del torrent i de l'erosió per un mur, això s'aprofita per fer un banc a tot el llarg de la paret, protegit amb una barana de ferro pintada de gris. Hi ha una taula rodona, papereres i fanals, tot ombrejat per plàtans. Entre el pont i els murs laterals queda una bassa afavorida per dues petites rescloses sota el viaducte, que unida al bonic salt d'aigua i a la font dels Enamorats que hi ha a l'altra banda acaben de donar major encant al conjunt. És un lloc fondal, bac, humit i fresc. Quan els plàtans són enramats el priven d'una excessiva lluminositat i fan agradable l'estada a qualsevol hora d'un dia calorós d'estiu.

La font queda integrada dins el mur de contenció, sota una construcció amb sostre de volta i amb un banc a cada cantó, tot revestit de rajola vermella. L'aigua raja contínuament per un broc curt metàl·lic, inclinat cap avall, i cau en un enreixat de ferro. A tot arreu on toca l'aigua amb els seus esquitxos predomina el color blanquinós, per efecte de les substàncies que conté aquesta aigua sulfurosa, amb el seu característic olor ben desagradable. Per la banda de fora, a dalt i al costat esquerre, hi ha esculpit l'escut del municipi i a sota diu "Propiedad del Ayuntamiento, 1925".

L'aigua que surt de la pica no desguassa directament a la riera, sinó que es fa anar a una altra font situada sota la part més nova del pont, uns deu graons de pedra porten del pont al nivell del torrent. La finalitat d'aquesta segona font era poder-se rentar de la manera més discreta, ja que una de les virtuts de la font de la Puda és el guariment de les malalties de la pell. Hi ha un cartell indicador a l'extrem del pontarró que diu "Per rentar". La font és formada per un tub de ferro gruixut i curt a un metre d'alçada que surt de la paret, d'on raja l'aigua provinent del desguàs de la font principal. A sota una pica semicircular feta de pedres recull l'aigua, la qual vessa i s'escola deixant un rastre lletós en el seu camí fins al torrent.

És la font més coneguda i estudiada de les fonts de Sant Joan de les Abadesses i també la que li ha donat més celebritat. L'enciclopèdia Espasa-Calpe (1957), en descriure Sant Joan, després de dir el nombre d'habitants (3.905), remarca les tres coses que li donen importància: "minas de carbón de piedra, aguas mineromedicinales, famoso monasterio...". Actualment ha caigut força en desús l'anar a beure aigua a la font de la Puda i també rentar-s'hi amb finalitats medicinals, però no fa gaires anys que venia gent amb el tren tan sols amb l'objectiu d'anar a buscar una garrafa d'aigua a la Puda, ja que estaven convençuts d'haver comprovat les seves virtuts guaridores.

La font i el seu entorn són propietat municipal i també ho és el camí que hi mena des de la carretera de Ripoll.

El nom de "font de la Puda" és relativament recent, abans en deien "la font dels Banys", ja que una de les formes més corrents de fer servir la seva aigua per a finalitats medicinals, era banyar-s'hi.

Els anys cinquanta del segle passat es va construir la torre de la Puda i el senyor Carmelo Casanovas va fer tot el mur del camí fins a la font, que abans era una margera amb perill d'esllavissaments. L'any 2000 fou recuperada pel Camp de Treball d'aquell any i apadrinada pel Grup Esplais Somnis i les seccions locals d'ERC.