Font de Sant Eudald
| 42.2266,2.1496Clica per veure la ubicació. | |
| 745 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Juny 2017 |
Localitzada a peu del camí Ral que porta de Campdevànol a Gombrén, a pocs metres del marge esquerre del riu Merdàs.
Hi podem accedir amb comoditat fent una curta passejada de quilòmetre i mig des del nucli de Campdevànol. Si sortim de Campdevànol per la carretera GI'401 en direcció a Gombrèn, tot just passada la via del tren, podem deixar el vehicle en un aparcament que queda a mà esquerra i seguir a peu. Un centenar de metres carretera amunt arrenca per l'esquerra el camí Ral que remunta el riu Merdàs per la seva riba esquerra. El camí està arranjat i ben assenyalat, només cal seguir-lo durant 1,5 quilòmetres i serem al costat de la font, la qual ens queda a mà dreta.
Restaurada varies vegades, darrerament s'han fet obres de millora i recuperat una deu d'aigua propera, tot i així hi figura un rètol que avisa de la manca de garantía sanitària. L'espai ha quedat força endreçat, amb un parell d'antics bancs de pedra per seure i una taula feta amb una roda de molí, tot plegat convida a reposar-hi una estona.
La font queda enclotada metre i mig respecte del camí, accessible a través d'uns graons flanquejats per dues baranes de fusta. La paret que sustenta la font i alhora les terres és de pedra; la part baixa amb pedres planes i l'alta amb pedres més arrodonides.
A la part més baixa és on trobem les sortides de l'aigua mitjançant dos brocs d'acer inoxidable disposats a pam i mig de distància i al mateix nivell. Són aigües diferents; la de l'esquera és provinent de la mil·lenària font Antiga, sembla ser datada l'any 978. La de la dreta és la font Nova, recuperada l'any 2002 d'una deu d'aigua propera. Ambdues aigües son recollides en un bassal rectangular que queda per sota del nivell del sòl.
Al capdamunt del frontal hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font gravat i també hi figura l'any 1926, possiblement fent referència a una de les restauracions. Sota aquesta llosa n'hi ha una altra que ens resumeix la llegenda de com va brollar aigua per primera vegada l'any 978. Al seu costat una tercera llosa, aquesta més petita, promoguda pel Centre Excursionista de Campdevànol en commemoració del mil·lenari de la font.
Segons la llegenda, el 978 dos monjos portaven les relíquies de Sant Eudald de Aix-les-Termes (a la regió francesa de l'Ariège) fins a Ripoll, població de la qual n'és el patró. Els dos monjos estaven molt assedegats, però no podien beure de l'aigua del Merdàs perquè era guixosa i dolenta. Ells, tot desesperats i sense esma de continuar endavant, van fer una pregària invocant el Sant. Sobtadament, del marge del camí va brollar una abundosa i cristal·lina font, que fou anomenada font de Sant Eudald.
El camí que va de Campdevànol a Gombren, recentment recuperat, és un tram de l'antic camí ral i ramader que anava de Ripoll a la Pobla de Lillet, i que va ser durant molts anys la via de comunicació més important abans de la construcció de la carretera. Aquest camí esdevingué reial o ral a finals del segle XVIII, quan Carles III va promulgar una ordre per la qual camins que unien dos pobles passaven a ser de propietat de la Corona. D'aquesta manera es garantía el dret de pas i la utilització pública dels camins. El recorregut comença al barri de la Creu de Campdevànol i va seguint el curs del riu Merdàs on podem veure vegetació típica de bosc de ribera formant vernedes amb alguns pollancres i arços al costat del camí.