Fonts de l'Oliva
| 41.1271,1.2528Clica per veure la ubicació. | |
| 91 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Juny 2017 |
Pont d'aigua provinent de la xarxa municipal erigida a la plaça de l'Oliva, situada al capdamunt de la muntanya de l'Oliva, un tossal de 97 d'alçada que es troba al costat nord de Tarragona, separat de la pròpia ciutat per una distància d'uns 1700 metres.
Per accedir-hi ens situem prop del cementiri municipal, concretament a la confluència de la carretera TP-2031 (que uneix el veïnat de Sant Pere i Sant Pau amb el centre històric de la ciutat de Tarragona) amb la carretera del cementiri. Un cop aquí podem pujar-hi a peu per unes escales o bé en cotxe per un vial en forma de ziga-zaga que en 400 metres ens aboca al costat de la font.
El singular edifici que acull la font és una construcció allargada d'obra arrebossada i pintada de blanc, formada per dos cossos de planta rectangular disposats l'un a continuació de l'altre. El de més amunt té la coberta arrodonida i un voladís de maons vistos. El de sota té la teulada a dues vessants i també és on s'hi troba l'accés al seu interior.
A la façana oest, la que dóna a l'esplanada, és on hi trobem la sortida de l'aigua. Es tracta de tres conjunts d'iguals característiques, disposats esglaonadament i formats cadascun per dos brolladors amb unes piques allargades a mig pam d'alçada i uns frontals de rajoles; la part de baix d'un color grisós, la de dalt marró i rematada en forma arrodonida per un voraviu de pedra. Al mig de cada semicercle hi tenim una rajola amb l'escut de Tarragona.
Del total de sis brolladors, només un està disponible a través d'una aixeta, els altres cinc estan tapats.
Quatre plàtans de grans dimensions ombregen l'esplanada que hi ha davant la font. Arbres d'uns quinze metres d'alçada i perímetre de tronc de l'ordre dels tres. Són una relíquia d'un passat recent, quan els ciutadans passaven les tardes d'estiu fent cua per omplir garrafes d'aigua potable ja que l'aigua corrent de l'aixeta era salobre. L'exemplar situat més al sud de la filera s'ha proposat com a arbre d'interès local.
En aquest lloc va existir un fortí que a la fi del segle XIX es trobava en runes. Una part de la finca era propietat de l'hospital de Tarragona, mentre que l'altra estava destinada a cementiri. El 1901 es va construir un camí per al servei de les obres de construcció d'un dipòsit d'aigua, amb la condició que el camí seria destruït en acabar les obres. El contractista va demorar la demolició de manera que la via va ser utilitzada per un públic cada cop més nombrós que acudia als voltants del dipòsit per esplaiar-se junt a la font que s'hi havia instal·lat.
A la muntanyeta de l'Oliva arribava l'aqüeducte romà del Gaià (segle I dC.). En aquest punt podem pensar en la localització d'un punt de concentració i recollida de l'aqüífer mitjançant una torre d'aigües i per diverses derivacions, possiblement algunes d'elles a pressió (sifó) durien l'aigua a les terrasses del Concilium Prouincae Hispaniae Citerioris i altres punts de la ciutat imperial. Aquest traçat va ser aprofitat al segle XVIII per l'enginyer Antoni Rovira per fornir la Mina de l'Arquebisbe, que duia l'aigua del riu Gaià, seguint en bona part el traçat de l'antic aqüeducte romà.