Font d'en Mateu
| 41.5715,1.8991Clica per veure la ubicació. | |
| 451 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Octubre 2017 |
La trobarem dins el bosc, a uns 4 quilòmetres al nord del nucli urbà d'Olesa de Montserrat, uns 400 metres al nord en línia recta del turó de la Gronya i a escassos 150 metres al nord del coll d'Oriol (on hi ha les restes del Mas Puig Ventós).
Per accedir-hi us proposo apropar-vos per una pista forestal, però he d'advertir-vos que millor que porteu un cotxe amb la suspensió alta, doncs tot i que la pista es troba en bones condicions, hi ha molts guals. Ens situem al nord de la vila, concretament al carrer Mestre Joan Llongueras. D'aquí arrenca en sentit nord/nord-est una pista forestal que comença a remuntar la muntanya, passant entre horts i camps de conreu, principalment oliveres. Al cap d'uns 1,2 quilòmetres trobarem una font pública a mà dreta del camí i tot seguit un indicador que ens assenyala la font dels Encantats a l'esquerra. Nosaltres continuem recte durant 50 metres, fins que arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. A partir d'aquí començarem a enfilar-nos fent ziga-zagues, sense abandonar en cap cas la pista més ampla i no fent cas a altres camins que ens menin. Quilòmetre i mig més amunt anem a parar a un encreuament; defugim el brancal de la dreta i continuem pel de l'esquerra, sempre en pujada. Un altre quilòmetre i mig més i serem al coll d'Oriol, on hem de deixar el vehicle i seguir a peu.
Un cop a l'esplanada del coll rebutgem l'ample vial que d'enfront se'n va cap a Sant Pere Sacama, també obviem el corriol de la dreta que puja al turó de la Gronya i un altre que surt entre els dos. Cal que prenguem un corriol ascendent que arrenca a peus del pal informatiu. En el rètol veurem assenyalades les fonts d'en Mateu i de la Pastora, cosa que és d'agrair. El sender circula en direcció nord per un terreny rogenc, en lleugera pujada. Una trentena de metres després arribem a una bifurcació; rebutgem el brancal de la dreta que se'n va cap al Puig Ventós i fem pel de l'esquerra. Al cap de només 50 metres trobem un cartell de fusta a mà esquerra del camí que ens anuncia la font del Mateu. Seguim el corriol descendent durant uns 75 metres i ens acaba portant davant la font.
La font és una construcció de pedra lligada i integrada al marge de la muntanya, de la qual només se'n veu la part frontal.
L'accés és per una obertura rectangular arran del terra, de mig metre d'amplada per una mica més d'un metre d'alçada, protegida per una porta de ferro pintada de color gris.
Dins hi trobem un jub, una cavitat enclotada que emmagatzema l'aigua. En aquest cas és una petita estança de forma quadrada, de metre i mig de base, bastida amb pedres i llosses grans que formen una cisterna on s'hi acumula de forma natural l'aigua que degoteja de les escletxes de les parets interiors.
A l'exterior, a banda i banda de la porta hi ha dos pedrissos per seure des d'on podem contemplar una privilegiada vista de Montserrat. Al costat del pedrís de l'esquerra hi tenim una petita pica de pedra, sense cap broc.
Al començament del corriol que mena a la font hi ha un cartell de fusta amb el seu nom. És de les mateixes característiques que d'altres que també trobarem en diverses fonts boscanes i corriols de les muntanyes d'Olesa. Consta d'un pal de fusta clavat al terra en vertical i un cartell fet amb tres llistons de fusta on porta escrit el nom en lletres negres i una fletxa amb la direcció.