Les Fonts d'Olesa o Font de la Bareia


Olesa de Montserrat (Baix Llobregat )
Coordenades GPS:41.5449,1.8938Clica per veure la ubicació.
Alçada:115 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Abundant
Última visita:Octubre 2017


Erigida al bell mig del nucli urbà, presideix la plaça de les Fonts.


L'actual font data dels anys noranta del segle XX. Es tracta d'un mur isolat i transversal fet amb carreus de pedra ben escairats.
En una de les bandes hi trobem set sortidors d'aigua arrenglerats un al costat de l'altre; sis en forma d'angelet i el del mig en forma de dimoni. A sota, un bassal allargat recull l'aigua de tots ells.

Damunt del mur transversal hi ha cinc brolladors verticals que no sempre brollen.

La primera referència a la font és de l'any 1693, tot i que oficialment la inauguració es va fer el 1858 (segle XVII). Anterior a aquesta data no hi havia fonts sinó una gran bassa situada a l'actual placeta de Joan Povill i Adserà, anomenada la Bareia.

L'any 1858 es dugué a terme la primera reforma que transformà tot l'espai erigint-se una font adossada a unes cases que eren al mig de la plaça. Aquesta font era coronada per l'escut de la vila i tenia set sortidors disposats en renglera, sis en forma de rostre femení i un en forma de dimoni. Els sis brocs de rostre femení donaven aigua de la mina provinent del carrer Santa Oliva, d'aigua més aviat càlida, mentre que l'aigua que sortia pel brollador en forma de cap de dimoni provenia de la mina de la font d'en Roure i era de temperatura més freda. En aquesta mateixa font hi havia una làpida de marbre commemorativa de la seva construcció amb la data de 1858 i l'escut de la vila.

L'any 1919 es van ensorrar les tres cases que ocupaven part de la plaça i s'hi va construir al bell mig una font monumental obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Aquesta nova font estava rematada amb un fanal a la part superior i comptava amb vuit brolladors, sis en forma de rostre femení, un en forma de dimoni i un sortidor llis que servia perquè l'aigua brollés amb intensitat en cas d'abundant cabal. La font estava envoltada per uns bancs i per accedir-hi s'hi havia de baixar set graons. L'any 1942 es van modificar els bancs que voltaven la font i es va substituir el fanal que rematava el brollador per un copó.

L'aigua prové d'una mina que neix al capdamunt del carrer de Santa Oliva. La mina té una llargada de 475 metres i ressegueix el subsòl cap a la plaça de les Fonts, passant per sota de les cases dels carrers de Santa Oliva, de la Creu Real i Ample i del carreró del Rampeu. Durant el trajecte de la mina (que no es pot visitar), l'aigua passa per 22 pous que connecten amb les eixides d'algunes cases.

La plaça de les Fonts és potser l'estampa més característica d'Olesa, situada en el centre de la vila. En aquesta plaça, per molts la més típica i bonica, es on s'hi troben els edificis més representatius del nucli històric de la vila (Cal Milà, Cal Bià, Ca l'Antiga o Cal Tasà), bàsicament del segle XIX tot i que algun d'ells, com Cal Bià o els Porxos de la Plaça, tenen el seu origen al segle XIV. La plaça ha comptat amb successives denominacions al llarg de la història: Plaça Pública, Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la República, Plaza Nacional o Plaça de la Verdura, puix que en ella s'hi celebrava el mercat setmanal.