Font de Pèl de Gat
| 41.7835,2.28488Clica per veure la ubicació. | |
| 475 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Novembre 2017 |
La trobarem a uns tres quilòmetres i mig al nord-est del nucli urbà d'Aiguafreda, a només cinc metres de la llera esquerra de la riera de l'Avençó o Picamena, segons quin mapa es miri i molt a prop de la pista forestal que puja la Casanova de Sant Miquel i a la font d'en Vinyes.
Tot i que pertany al terme municipal de Tagamanent, el més curt és atansar-s'hi des d'Aiguafreda. Ho podem fer fàcilment en cotxe a través d'una pista forestal de terra però en bon estat de conservació o bé fer un passeig matinal a peu des del centre d'Aiguafreda.
Tan si venim del sud com del nord per la C-17, un cop abandonem aquesta carretera anirem a parar a una rotonda ja a la part sud d'Aiguafreda. Continuem 125 metres en direcció nord cap al centre de la població i entrem en una altra rodona. En aquest punt cal trencar a la dreta i anar a buscar el carrer Avençó, el qual seguim en sentit est durant 1,1 quilòmetres, que serem a l'alçada de l'ermita de Sant Salvador. Aquí s'acaba l'asfalt i esdevé una pista forestal de terra que marxa més aviat en sentit nord-est, remuntant la riera de l'Avençó o Picamena segons quin mapa es miri. Uns 1,85 quilòmetres més amunt passem a frec de la font del Vern que ens queda a mà dreta i a peu de camí. Continuem pista amunt. Un quilòmetre més endavant creuem la riera pel pont de la Bisbal, quedant-nos ara la riera a la dreta. Uns 250 metres després d'haver creuat el pont arribem a un eixamplament del camí on aparquem el vehicle, si és el cas.
Cal cercar un corriol ben fressat que per la dreta baixa a buscar la riera, a la qual ens hi aboca en escassos 40 metres. Un cop a la riera la travessem per un pas de pedres i a l'altra banda, al marge de la muntanya i flanquejada per dos alts verns, ens espera aquesta simpàtica font boscana.
Ens trobem en un racó encisador, un indret de natura exuberant: el paratge de la Font de Pèl de Gat, a la riera d'Avencó, amb verns de més de 40 metres que configuren un hàbitat humit que contrasta fortament, als estius, amb l'alzinar mediterrani de muntanya mitjana que l'envolta.
La font és prou senzilla; un estret broc d'acer inoxidable encastat al marge de la muntanya per on raja un filet d'aigua que cau directament al terra i s'escola fins el torrent que té a tocar.