Font de Paller o dels Banyadors


Bagà (Berguedà )
Coordenades GPS:42.2665,1.8760Clica per veure la ubicació.
Alçada:987 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Desembre 2017


Es localitza a l'esplanada que queda sota el santuari de Paller, situat a uns dos quilòmetres al nord-est de la vila de Bagà.
La font es troba en un racó de l'àmplia àrea d'esbarjo, amb taules de fusta, bancs i barbacoes per fer foc.
Per accedir-hi ens situem dins el nucli urbà i anem a cercar l'avinguda Reina Elisenda, la qual seguim en direcció nord. Quan siguem a l'alçada de l'escola Galzeran de Pinós cal que agafem la carretera que mena al santuari de Paller, està assenyalat. Uns 400 metres després creuem per sobre de l'autovia E-9 i uns 1,7 quilòmetres més amunt ens aboca a l'aparcament de la zona recreativa, sota el santuari que ara és hostal.


Aquesta antiga font queda en un racó de l'esplanada, integrada al mur de pedra que sustenta el camí d'accés al santuari i al mateix temps acull la cisterna de captació, amb un registre metàl'lic que li dóna accés. Està ben ombrejada per un bon exemplar de plàtan i flanquejada per dos bancs de pedra per seure i dues taules també de pedra.

L'aigua raja per dos brolladors disposats l'un al costat de l'altre i a tres pams de distància entre ells. El de l'esquerre aboca la seva aigua a una pica de pedra picada a mitja alçada i l'altre ho fa a un bassal situat a un nivell inferior. L'espai immediat queda enclotat un esglaó respecte de l'esplanada, està empedrat i delimitat per una vorada de pedra.

Aquesta font està dedicada a Sant Pelegrí, el sant de les nafres. Es diu que aquestes aigües tenen propietats curatives. Mn. Serra i Vilaró creia que el segon nom, font dels Banyadors, estava atribuït a que en la antiguitat era costum que els baganesos devots s'hi banyessin en una petita piscina que hi havia en el lloc de la font, per curar-se de les seves malalties de pell. Durant la segona meitat del segle XVIII i possiblement a causa de les virtuts curatives que li eren atribuïdes a la font, el santuari va ser un dels més anomenats de la comarca; l'aigua era portada a malalts de llunyanes poblacions. La seva fama també va arribar a oïdes del governador de Berga (1758), que es feia dur aigua d'aquesta font.