Es troba a 4 quilòmetres al nord-est en línia recta del poble de Gisclareny, aproximadament un quilòmetre més al nord de la casa de colònies de la Salle Natura, coneguda popularment com Cal Cerdanyola.

Des de Bagà agafem la carretera que surt en direcció nord-oest cap a Gisclareny. Després d'uns 2,2 quilòmetres abandonem la carretera i prenem una pista de terra en bon estat que surt per la dreta. 2,3 quilòmetres més enllà ens durà a la casa de colònies de la Salle Natura, on podem estacionar el vehicle en un espai habilitat davant la casa.

Ja a peu continuem per la pista, deixem la casa a l'esquerra i la font Nostra a la dreta. Tot seguit creuem un pont sobre el riu del Pendís. Just a l'altra banda del pont hi ha un senyal que ens indica el camí cap al Bullidor de la Llet. Així doncs, abandonem la pista i agafem el camí que surt per la dreta en sentit nord i que remunta el riu o torrent del Pendís, també conegut com a torrent del Forat. Immediatament deixem enrere a la nostra esquerra l'Hostalet, una casa del segle XVI que actualment està mig derruïda. El sender s'estreny i es fica en el bosc, en lleugera pujada. Seguim en tot moment les marques blanques i grogues de l'itinerari marcat dels Empedrats, el PR-C 125. Remuntem el curs del riu que ens acompanya a la dreta, el qual travessem 850 metres més amunt per un vell pont de pedra. Compte, just creuat el pont el camí gira envers l'esquerra, enfilant-nos per una zona rocosa. Els senyals blancs i grocs ens ajuden a identificar el camí. Una trentena de metres després arribem a una bifurcació; rebutgem el brancal de la dreta que segueix el camí dels Empedrats i trenquem a l'esquerra. El camí s'endinsa en un bosquet i baixa fins al riu del Pendís, que tornem a creuar, ara a través d'una passarel'la de fusta. A continuació ens enfilem pel vessant del barranc i guanyem alçada. Arribem a un primer mirador que hi ha sobre una espècie de canal natural que l'aigua ha modelat a la roca. Deixem enrere aquest mirador i seguim pujant uns metres més fins arribar una petita clariana i un senyal vertical, som a l'impressionant Bullidor de la Llet.

Espectacular font natural que brolla d'entre unes fissures que hi ha en una gran paret de roca calcària.

En períodes plujosos o durant l'època del desglaç el brollador és espectacular i esdevé una de les fonts naturals més remarcables de tot el Berguedà.

Del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural he extret alguns comentaris referents al Bullidor de la Llet:

"Font i surgència d'aigua de gran bellesa que rep el seu nom per la pressió i quantitat d'aigua que en brolla generant una escuma blanca que sembla "llet que bull". D'aquí en prové el seu nom.

L'aigua procedent d'un curs subterrani de la serra del Cadí i Moixeró aflora en superfície per mitjà de cavitats càrstiques que apareixen a una certa alçada i formen un important salt o cascada d'aigua. Degut a que el salt es troba en un pendent de la muntanya, l'aigua del salt circula per damunt de terreny calcari formant barrancs i canals de caiguda fins a trobar el curs del torrent del Forat prop del pont homònim
El brollador i el salt d'aigua baixen plens en temps de pluges primaverals coincidint amb la fosa del mantell nival o a la tardor quant hi ha importants acumulacions d'aigua. La resta de l'any, especialment els estius i hiverns, baixa pràcticament sec.

La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època Republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea."