La trobarem a uns 2,3 quilòmetres al nord-est en línia recta del nucli urbà de Gisclareny.

Des de Bagà agafem la carretera que surt en direcció nord-oest cap a Gisclareny. Després d'uns 2,2 quilòmetres abandonem la carretera i prenem una pista de terra en bon estat que surt per la dreta. 2,3 quilòmetres més enllà arribem a la casa de colònies de la Salle Natura que ens queda a l'esquerra, a la dreta tenim la font Nostra. Just a continuació travessem un pont que salva el riu del Pendís. Seguim sempre per la pista principal durant uns 1,8 quilòmetres més, fins que arribem a una petita esplanada que queda just abans de creuar el pont de pedra sobre el riu Bastareny. Aquí podem estacionar el vehicle. Veiem un cartell que ens indica el camí a seguir fins la font de l'Adou.
Ja a peu, agafem el corriol que s'enfila en direcció oest pel vessant sud de la vall. Després d'avançar uns 40 metres ens podem desviar a la dreta per admirar el salt d'aigua del Bastareny. Reprenem el camí que va guanyant alçada, ara en direcció est, tot rodejant la muntanya. Al cap d'una cinquantena de metres el sender gira de nou cap a l'oest. Fem ara un tram de camí en lleuger descens i arribem de nou a la riba del Bastareny. Continuem en direcció sud per la vora del riu, que ens queda a la nostra dreta, i en no res arribem a la Dou del Bastareny, unes baranes de fusta ens protegeixen. En total han estat escassos 150 metres des del cotxe.

En èpoques humides l'aigua brolla per entre les roques de la muntanya en aquest preciós indret, un espai poc conegut que té un encant especial.

Aquest brollador ens regala una imatge espectacular que ens deixarà bocabadats, un indret verge en el què no ha intervingut la mà de l'home.

La font de l'Adou és el naixement del riu Bastareny, que desemboca al riu Llobregat uns quants quilòmetres aigües avall, a l'altura de Guardiola de Berguedà, després de recórrer la vall del Bastareny i travessar el poble de Bagà.

L'aflorament ve causat per les característiques geològiques d'un terreny càrstic que afavoreix l'aflorament en superfície de les surgències subterrànies. El sistema càrstic es desenvolupa seguint la disposició estructural de les capes calcàries de la serra, inclinades cap al sud i amb una potència d'entre 500 i 900 m de desnivell. El desnivell màxim que recorre l'aigua és de 1700. Es tracta d'un aqüifer que procedeix del mantell més profund del Cadí i que té com a surgència més elevada la denominada font Tordera amb un cabal permanent de 2 a 5 l/m2 i que les aigües tornen a infiltrar-se per sortir al punt més baix o bullidor de Sant Esteve. Altres surgències naturals són el salt del bullidor de la Llet i el bullidor de Sant Esteve.

Correspon amb un dels aqüífers més destacables del Pirineu juntament amb el del riu Garona a la vall d'Aran que conté una gran reserva d'aigua