Font del Lleó
| 41.3516,1.5014Clica per veure la ubicació. | |
| 511 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Setembre 2018 |
Trobarem la font als afores del nucli urbà pel sud-oest, molt a prop de la gran bassa que hi ha dins la propietat de la Casa Gran. La font queda a una cinquantena de metres abans de la font Major o de la Mina.
Aiguaviva és un agregat del Montmell situat al peu de l'estrep oriental la serra de la Torre Milà i a migdia del Pla de Manlleu, dins la conca de la riera de Marmellar. Tal com designa el seu nom, hi ha aigua i està viva. S'arriba a Aiguaviva des de Sant Jaume dels Domenys per la carretera TP-2442.
Un cop siguem a Aiguaviva, entrem al seu nucli urbà pel carrer Sant Pere. Deixem l'església a l'esquerra i continuem recte durant uns 200 metres, fins que arribem a una plaça; a la dreta ens queda un restaurant i a l'esquerra la portalada de la Casa Gran. En aquesta plaça disposem d'aparcament.
A l'extrem superior esquerre de la plaça, tal com hi hem arribat, engeguem per un caminet que marxa en sentit sud. A l'esquerra ens queda una gran bassa dins la finca particular de la Casa Gran. Just 15 metres després que s'acabi la bassa trobarem la petita font del Lleó a mà dreta del camí.
En quan a la font, és molt senzilla; una petita paret de pedres per retenir les terres del marge i un brollador a la part baixa per on raja l'aigua que cau directament al terra. No té pica ni bassal.
Cal destacar però el broc, una pedra amb forma de cap de lleó molt desgastada, probablement d'època romana.
La font del Lleó i la veïna font Major o de la Mina omplen la gran bassa que hi ha dins la Casa Gran i que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l'edat mitjana. Aquest antic casal senyorial centra el petit agregat d'Aiguaviva, que va pertànyer a qui fou alcalde de Barcelona, Josep Collasso i Gil. La part més antiga és la situada a l'esquerra de la façana principal, on es distingeix una finestra amb motlluratge tardo-gòtic i un doble rellotge de sol. Posteriorment va ser ampliada fins a formar un gran edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües, amb tres plantes, golfes i celler al semisòtan.