És ubicada al veïnat de Pins, per sota de la urbanització Sant Carles i al límit amb el terme municipal de Dosrius. La font es troba dins el bosc, a dalt de tot del xaragall de l'Espinal.

Trobar-la és prou senzill, doncs està perfectament assenyalada. Per accedir-hi, venint d'Argentona, cal que seguim l'antiga carretera C-1415c que duu a Granollers passant pel Coll de Parpers. Quan siguem al punt quilomètric 8,2, això és un cop haguem descrit un pronunciat revolt a l'esquerra alhora que haurem travessat el pont de l'Espinal, trobarem un camí de terra barrat amb una cadena que surt per la dreta. Hem d'estacionar el vehicle en un racó que no faci nosa.

Ja a peu saltem la cadena i enfilem per l'ample camí ascendent en sentit nord. Aviat defugim un camí que surt per l'esquerra, 100 metres més endavant obviem un camí a la dreta, uns cent metres després deixem a l'esquerra el trencall que porta a la font del Llorer i només 35 metres més amunt trenquem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc. A peu de camins tenim una llosa de pissarra al capdamunt d'un pal que ens assenyala la font a 410 metres, a sota una altra pedra ens marca la direcció a seguir. Caminem pel bonic corriol en lleugera baixada i direcció nord-est que sense pèrdua ens condueix a la font.

Bonica font boscana emplaçada en un marge natural de pedra i molsa.

L'estructura de la font està obrada en pedra i llambordes provinents dels carrers d'Argentona, formada per una petita paret adossada al marge i a peu de camí.

El broc de ferro per on brolla l'aigua està encastat a una pedra del marge i emmarcat per llambordes. A sota recull l'aigua un bassal rectangular arran del terra i delimitat per blocs de pedra. Després desguassa al torrent a través d'una canalització feta amb els mateixos blocs que el bassal.

Fou recuperada pel Grup de Fonts d'Argentona el 1986, deixant-la amb un aspecte sòlid i durador. Uns metres per damunt la font, en una roca que domina aquest espai, hi ha un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica vidriada que ens ho recorda; podem veure el nom de la font i la data de la seva restauració, així com dues imatges corresponents a una dona i un home, ambdós amb un càntir a la mà.

En temporades abundoses d'aigua, en acostar-se a la font ja se sent el soroll d'aigua del doll i d'un petit salt al xaragall de l'Espinal.

Al mig del camí d'accés hi ha un pedró amb una placa de ceràmica en memòria de l'Eduard Planas.