Queda al peu dels primers faigs que, després d'un trajecte llarg i sinuós, ensopeguem quan enfilem la carretera de Santa Fe. Es troba ben bé al peu del punt quilomètric 18,4 de la carretera BV-5114, en plena Costeu, que és l'impressionant vessant estimbat comprès entre els quilometres 17 i 19.

Aquesta font la trobarem a peu de carretera, al nostre costat esquerre si ens enlairem des de Campins en direcció a Santa Fe del Montseny per la BV-5114, quan som a força alçada després d'haver passat la famosa Roca del Moro i uns 325 metres abans del túnel.

Es tracta d'una paret transversal de pedra lligada i adossada al marge de la muntanya.

El broc és de ferro incrustat en una mitja circumferència que fa la funció de pedró i a sota hi ha una pica de pedra que recollia l'aigua. A la seva dreta podem observar el que havia estat un banc de pedra per seure.

Malauradament s'ha anat assecant i ha caigut en l'oblit. Sembla ser que ja fa anys que no raja gens, però, tot i la vegetació que la dissimula, es pot reconèixer fàcilment. En episodis humits, podem veure uns 20 metres voral amunt, una important surgència d'aigua que podria ser de la mateixa deu.

Sembla ser que l'agermanament de la font coincideix amb l'època de construcció de la carretera. En aquell temps era força concorreguda pels matxos i carreters que hi feinejaven; d'aquí el primer nom.

La font recollia l'aigua d'un dels aqüífers del Sot de l'Infern, que en aquest llenç de paret vertical aplega les aigües dels esqueis entre el coll de Santa Helena i el coll de Corbera (a la carretera de Santa Fe a Fontmartina), fins desguassar a la riera de Gualba.