Font del Ferro
| 41.8488,2.2174Clica per veure la ubicació. | |
| 632 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Novembre 2018 |
Emplaçada dins el parc que porta el seu nom, situat a l'extrem més a l'oest del nucli urbà de Tona. Si anem de Tona a Collsuspina per la carretera BV-5303, quan siguem a l'alçada de les últimes cases de la vila, trobarem a mà esquerra el balneari Codina i a la dreta una casa que fa cantonada. Doncs darrere d'aquesta casa hi ha el parc i la font.
La font queda sota terra, dins una petita cova bastida de pedra en forma d'arc. L'aigua raja regulada per una aixeta de polsador moderna i cau a una pica allargada. Per damunt de l'aixeta i una mica a la dreta hi ha un sobreeixidor de ferro.
A l'exterior, a banda i banda hi ha dos bancs de pedra per seure.
Al costat de la font hi ha unes escales que pugen a un replà superior on hi trobem més bancs i racons. En aquest entorn enjardinat al voltant del balneari Codina passejava la classe benestant que arribava a Tona per gaudir de les propietats curatives de les aigües sulfuroses.
Des del 1874 i durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que Tona es convertís en una població residencial i d'estiueig, amb la fundació dels diversos balnearis (Balneari Ullastres, Balneari Segalers, Balneari Roqueta i Balneari Codina). La gran quantitat de banyistes originaren a Tona un nou tipus de vida mundana i social amb casino, clubs, fondes, pensions i jardins romàntics on passar l'estona en contacte amb una natura domesticada. Els balnearis, principalment, van tenir un gran impacte econòmic en la població: van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble, i van convertir Tona en un centre d'estiueig de primer ordre, com es pot comprovar en molts dels seus edificis.
La descoberta de la primera deu d'aigües sulfuroses a Tona va tenir lloc de manera ocasional el 1874 de la mà del Dr. Antoni Bayés i Fuster, a l'indret on posteriorment fou creat el Balneari d'Ullastres. Aquest balneari, després d'haver funcionat 111 anys, tancà les portes el 1987. El quart i darrer balneari que s'obrí a Tona el 1929 fou el Codina.