Font de la Vedruna
| 42.0579,2.5359Clica per veure la ubicació. | |
| 369 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Desembre 2018 |
Emplaçada dins el nucli urbà, a la confluència del carrer dels Remences amb el carrer de la Font.
També coneguda com a font de Can Roure.
És una construcció isolada obrada en pedram de planta rectangular. Fa uns tres metres d'amplada per dos i mig de fons i uns cinc d'alçada. Al capdamunt és coronada per un frontó triangular. A la façana principal hi ha dues obertures; la inferior és el registre que dona accés al dipòsit de reserva i està tancada amb una porteta de fusta, la superior és oberta.
L'aigua de captació brolla per un broc metàl·lic situat a la dreta de la paret principal. També al seu costat hi tenim una aixeta de polsador per on raja aigua de la xarxa. A sota recull l'aigua una gran pica de forma rectangular de pedra buidada, sembla que de construcció recent. Un cartell ens adverteix que l'aigua no és potable.
Si obrim la porteta de fusta tindrem accés a l'interior de la cisterna de captació, avui amb dos dits d'aigua. Veiem també la mànega de plàstic que abasteix l'aixeta amb aigua de la xarxa.
A la llinda que sustenta l'obertura inferior hi ha gravat el nom de la casa i l'any de construcció, 1767.
A sota de la finestra superior, un rètol diu: "Font pròpia de Casa Vedruna" i a sobre, en el frontó que fa de teulada, un escut molt malmès que podria ser el de la casa.
A l'altra banda del carrer hi tenim el safareig de la Vedruna, on encara és freqüent veure dones rentant la roba.
El mas Vedruna es localitza a només un centenar de metres, al número 8 del carrer Nou de la Vedruna, avui dia englobat dins el nucli urbà. A la seva magnífica façana orientada a llevant s'hi alcen dues galeries porticades, planta baixa i primer pis de rajol i pedra, del segle XIX, al nord-est hi ha diferents cossos adossats. El mot 'vedruna' d'orígen preromà indica una partió amb un munt de pedres. El tret més destacable fou que aquest mas va pertànyer a la fundadora religiosa de les Vedrunes: Joaquima de Vedruna i de Mas (Barcelona 1783-1854) descendent de la vila de les Planes d'Hostoles. El 1826 fundà les Carmelites de la caritat patrocinades pel bisbe de Vic. Es difongueren ràpidament per tot el país i s'encarregaren dels malalts i d'ensenyar als infants. Joaquima feia estada sovint a les Planes per administrar la propietat familiar. El 1827 envià les primeres monges a l'hospital de Tàrrega i a partir d'aquí passà la resta de la seva vida entre relacions familiars i l'augment de la congregació, que a la seva mort tenia 43 centres, entre hospitals, escoles públiques i col·legis privats. Fou beatificada l'any 1940 i canonitzada l'any 1959. La seva festa se celebra el 22 de maig. Al municipi de El Brull (Osona) hi ha una font dedicada a ella.