Erigida dins el terme municipal de La Coma i la Pedra, una mica més de dos quilòmetres al nord de Sant Llorenç de Morunys i a prop de la llera esquerra del riu Cardener.

Ens situem a la rotonda del capdamunt de Sant Llorenç de Morunys. Aquí prenem la carretera C-462 en direcció a La Coma. Al cap de 4,2 quilòmetres trobem un trencall a la dreta que ens assenyala La Pedra i també la font de la Puda, el prenem. De seguida cal abandonar la carretera que puja a La Pedra i trencar a la dreta per una pista cimentada que marxa en sentit sud, resseguint el curs del riu Cardener que ens queda a la dreta. Uns 900 metres més endavant arribem a una esplanada habilitada com a aparcament on podem estacionar el vehicle. La font queda uns metres més enllà, passada una petita zona d'esbarjo.

El conjunt es troba en una terrassa al costat del riu on hi trobem una construcció de pedra adossada al marge, amb coberta en forma de volta de canó i teulada a una vessant, una bassa rectangular a l'aire lliure i un banc corregut que ressegueix el perímetre delimitant l'espai.

Dins la caseta és on hi trobem el brollador. Aquest raja abundosament a través d'un forat a la roca, cau a un bassal rectangular per sota del nivell del sòl i després es canalitza per alimentar la gran bassa exterior.

La font, tal com la coneixem avui dia, es va projectar l'any 1947 per l'arquitecte de l'Ajuntament. Anys després, concretament l'any 1972, es va construir el pont sobre el riu Cardener que millorava l'accés a la deu. Recentment ha estat restaurada.

Com ja indica el seu nom, Puda, és una font característica per la seva clàssica olor d'ous podrits, típica de l'àcid sulfhídric i pel seu mal gust a l'hora d'ingerir-la.

Les primeres referències que se'n tenen sobre la font les trobem al llibre "Diccionario Geográfico" del geògraf Pasqual Madoz, publicat l'any 1845. En aquella obra llegim la següent informació sobre la font de la Puda: "[...]la Font Pudia, cuya agua se compone de ácido hidrosulfúrico libre; cloruros de cal, magnesia y sosa; carbonatos de cal y magnesia; sulfatos de magnesia, cal y alúmina en corta cantidad, y glesina ó beregina[...]".

Aquesta font va tenir una gran afluència de gent durant els inicis del segle XX. Des del municipi veí, i el més gran de la Vall de Lord, Sant Llorenç de Morunys, s'organitzaven excursions per anar a passar estones a la font i gaudir de les seves propietats mineromedicinals. La gent hi anava a fer novenes, o sigui, estades de nou dies seguits bevent d'aquesta aigua ja que es deia que curava qualsevol cosa; però el cert és que aquesta aigua quasi fa miracles per a les afeccions de la pell. En aquest indret els habitants de la vall hi passaven bones estones d'esbarjo.

Al costat de la font i molt propera al riu hi trobem una petita àrea de pícnic.