Localitzada a escassos 250 metres a l'oest del mas el Daví de qui rep el nom, situat aquest a l'extrem sud-occidental del terme municipal de Sant Llorenç Savall, en el cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Hi podem accedir des de la part alta de la urbanització Les Marines, emplaçada a uns dos quilòmetres al sud-oest del nucli urbà de Sant Llorenç Savall. Si anem de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall per la carretera B-124, quan siguem al punt quilomètric 16,2 trobarem a mà esquerra l'entrada a l'esmentada urbanització. Cal enfilar-se per l'avinguda Les Marines primer i seguir després pel carrer les Baumes. 600 metres més amunt arribem a una cruïlla de 5 camins o carrers. Mirem d'estacionar el vehicle.

Tal com hi hem arribat, defugim el carrer Baixada de la Font que arrenca a la nostra esquerra immediata i engeguem per un ample camí de terra que surt a continuació, també a l'esquerra i que circula en direcció nord-oest al començament. Hi ha un senyal que prohibeix la circulació als vehicles motoritzats. Abans de 150 metres voregem una cadena i també trobem un cartell que ens dóna la benvinguda al Parc, al mateix temps que ens adrecem al sud-oest, passant a frec de les parts del darrere de les cases del carrer Baixada de la Font que ens queden a l'esquerra. De seguida ens endinsem en el bosc. Avancem per l'ampla pista anomenada Camí del Daví, en lleugera pujada, per dins el bosc i en sentit sud-oest. Al cap de 250 metres rebutgem un camí que se'n va per la dreta i 150 metres després arribem al coll de Palomeres. Ara davallem lleugerament. Uns 200 metres més endavant defugim un camí a la dreta, un centenar de metres més enllà descrivim un revolt d'esquerres alhora que refusem un camí a la dreta i 200 metres després anem a parar a un camí que ens talla i que fem a la dreta, en direcció ponent.

Al cap de 300 metres travessem el torrent del Borrell i deixem a l'esquerra el camí que porta al mas Dalmau. Uns 80 metres a continuació abandonem la pista principal que segueix cap al mas Daví i trenquem a l'esquerra, remuntant el torrent de la Font del Daví que ens acompanya a l'esquerra. Uns 300 metres més endavant creuem el torrent a gual i just a l'altra banda rebutgem un corriol que s'enfila per l'esquerra, nosaltres seguim pel brancal més ample alhora que ens allunyem del torrent. Uns 225 metres més amunt anem a petar a un camí transversal que ens talla i que agafem a la dreta. El nou camí es va encarant al nord-oest i sense deixar-lo, 350 metres més endavant ens aboca a una clariana presidida per la font del Daví.

Es tracta d'una bonica font boscana. Queda enclotada un metre per sota del nivell de l'esplanada, a recer d'una paret de pedra adossada al marge que acull la cisterna de captació i d'un mur semicircular que tanca l'espai i alhora serveix tant de banc per seure a dalt com de respatller a un altre banc corregut a baix. Uns esglaons en un lateral ens permeten baixar-hi amb facilitat. Tot cobert de molsa.

L'aigua brolla per la part baixa a través d'un curt broc de ferro i cau directament al terra. Desconec si sota el broc hi ha un bassal o alguna pica, doncs l'hem trobat tota colgada de terra. Al capdamunt hi ha una obertura, tapada amb una pedra, que ens permet veure l'interior del dipòsit.

L'indret és tranquil i convida a reposar-hi una estona. El verd de la molsa cobrint la font harmonitza encara més l'espai.

El Daví és un antic mas, molt restaurat durant els segles XIX i XX que va assolir una gran importància durant els segles XVII i XVIII. El seu origen es remunta al segle XII i va formar part del senyoriu del monestir de Sant Llorenç del Munt. El seu aspecte actual és bàsicament el de la reforma de finals del XIX.