Font de Cal Llogari


Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental )
Coordenades GPS:41.7007,2.0434Clica per veure la ubicació.
Alçada:530 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Abundant
Última visita:Març 2019


La localitzem uns 3 quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Sant Llorenç Savall, al marge esquerre del torrent de Cal Llogari.


Si anem en cotxe per la carretera B-124 de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders, al punt quilomètric 22,8 just passat el pont del Galí, cal desviar-se a la dreta per la pista forestal que porta a la casa del Galí. Al cap de 250 metres podem estacionar el vehicle i continuar a peu per una altra pista que surt per la dreta. La nova pista és ampla i marxa en sentit sud-est. Anem obviant diferents camins que ens menen durant mig quilòmetre més, fins que arribem a una cruïlla de camins amb un pal informatiu. D'aquí estant ja veurem la teulada de la font una trentena de metres enfront nostre. Un caminet ens hi apropa, creuant abans el petit torrent de Cal Llogari.


La font queda aixoplugada sota una teulada a quatre vessants damunt d'un embigat de cabiró, sustentada per una construcció de dues parets de pedra formant angle recte i una columna.

Al fons tenim i a la part baixa tenim la sortida de l'aigua mitjançant dos gruixuts brocs de ferro distanciats pam i mig entre ells.

A l'interior hi ha un pedrís a tall de seient arrambat a una de les partes.

Damunt la surgència un cartell, actualment mig esborrat, recorda com la font es va salvar de ben poc de l'incendi de l'any 2003.

Tot i que l'entorn sempre ha estat agençat, l'actual teulada i les basses daten dels anys 50 del segle passat. L'arranjament en forma d'edifici deu datar del segle XIX.

Sota la font hi ha una bassa, i una segona uns metres més avall. Ambdues alimentaven un vessant ple d'hortes. Quan antigament es feien servir per al regadiu hi havia qui hi anava a banyar-s'hi.

Durant anys i anys, la font de Cal Llogari ha estat un dels eixos del lleure dels habitants, tant de Sant Llorenç Savall com d'excursionistes de les ciutats i pobles veïns. Tot i que l'indret era molt pintoresc i gaudia de molta popularitat, d'ençà dels incendis ha quedat malmès i és menys visitat.

L'espai presenta l'interès de la font en sí, les basses amb un sistema de recs per les zones ocupades per l'horta i el paisatge característic del bosc de ribera al marge del riu Ripoll.

La zona va patir els efectes del devastador incendi de l'estiu de 2003, fent desaparèixer gran part de la vegetació existent. El foc, però, no va malmetre la font ni les basses.

Cal Llogari apareix documentat l'any 1328, i estigué habitat fins l'any 1905. En documents històrics també apareix esmentat amb el nom de Salvany. Tot el que queda de Cal Llogari són alguns murs en unes feixes damunt la font. Tot i que també hi ha marges, es poden distingir murs més rectes i restes de fonaments; fa uns anys encara quedaven parets. A l'extrem de la feixa es troba el cup de la casa, en relatiu bon estat.

Tot i no ser un riu gens cabalós, el riu Ripoll suscitava debats sobre quin podia ser el seu origen exacte, sobretot tenint en compte les dimensions modestes de la seva capçalera: el Sot del Galí, el Bosc Negre, el Collet de la Caseta amb el Sot de la Creueta...' El 6 de juliol de 2010, la recerca de barraques de vinya per la zona cremada del nostre terme i més concretament la descoberta de la barraca B281G, va mostrar-nos amb tota claredat una zona de fracturació geològica del terreny: enlloc de l'habitual pastís amb les successives capes horitzontals de sorrenques i petits nivells de conglomerat ens vam trobar amb un carener dividit en el seu centre per grans blocs de roca drets, talment com si una gegantesca llauradora hagués passat pel bell mig. Consultat el fenomen amb l'eminent geòleg Marc Anglés, en principi es va pensar que es podia tractar d'un jaciment arqueològic amb grans blocs moguts per la força i l'enginy humà. Però desplaçat fins al lloc, M. Anglès confirmà que es tractava d'una zona de fractura en tota regla, deixant un gran bloc al·lòcton al mig, orientat en direcció nord que segurament podria ser visible fins els estreps del Serrat de Traens. Aquesta fractura tallaria en profunditat la sèrie estratigràfica de la zona, afavorint molt probablement l'exutori de les aigües subterrànies per l'única surgència coneguda d'aquest vessant del riu Ripoll: la font del Llogari, avui propietat de la casa del Galí, essent aquest el verdader origen geològic del riu Ripoll.