La font Vella és situada als afores meridionals de Vilanova de Prades, a peu del camí tradicional que uneix el poble amb Cornudella de Montsant. L'emplaçament, obert i de fàcil localització, marca l'inici del tram que baixa cap al vessant sud de la serra.

Si venim de Montblanc, cal situar-se a la rotonda d'entrada a Vilanova de Prades i prendre la carretera TV'7005 en direcció a Prades. Només un centenar de metres més endavant, abandonem la carretera i trenquem a la dreta pel carrer de les Pruneretes. Després de 250 metres, obviem a la dreta el carrer del Catxot mentre descrivim un revolt d'esquerres. Continuem uns 125 metres més, fins que la font apareix a l'esquerra del camí, perfectament visible.

La font Vella queda situada als afores del nucli, en un racó ben arranjat al peu del mur de pedra que acompanya el vial i sosté les terres. L'indret, obert però protegit per l'arbrat, conforma un espai tranquil i endreçat, utilitzat com a punt de pas i de descans.

Es tracta d'una construcció de pedra adossada al marge, amb grans carreus a la base i un arc adovellat cegat que emmarca el frontal on s'ubiquen els brolladors. A la part inferior hi trobem dos punts de sortida d'aigua: el broc principal, de ferro, i un forat lateral a la banda esquerra que actua com a sobreeixidor. L'aigua cau sobre una pica rectangular de pedra buidada que descansa directament al terra i amb marques d'ús antic.

Damunt dels brolladors, en un dels carreus centrals, hi ha gravada la data de 1769, tot i que la font és documentada des del segle XVI, fet que confirma la seva antiguitat i el paper que va tenir en l'abastiment quotidià del veïnat abans de la implantació de l'aigua corrent a les cases.

A la dreta del frontal es conserva un vell banc de pedra, on encara són visibles les marques circulars deixades pels gerros que s'hi recolzaven.
A l'esquerra, arrenca un mur de pedra robust, de construcció recent, que reté les terres del damunt. Unes escales pugen fins a l'esplanada superior, habilitada com a àrea d'esbarjo amb barbacoes, taules i bancs.

A l'extrem esquerre del conjunt hi ha una bassa rectangular que recull part de l'aigua sobrant de la font.

La font Vella és una de les fonts històriques més antigues de Vilanova de Prades, ja documentada al segle XVI com a punt d'abastament essencial per al veïnat. Durant segles va ser la font principal del poble, utilitzada diàriament per proveir-se d'aigua abans de la instal·lació de la xarxa municipal. La data de 1769, gravada en un dels carreus del frontal, correspon probablement a una reforma o reconstrucció important, possiblement vinculada a la consolidació del mur i a la configuració actual del broc i la pica.

Al llarg del temps, la font ha experimentat diverses intervencions de manteniment, especialment a partir del segle XX, quan es van reforçar els murs laterals i es va arranjar l'espai per facilitar-ne l'accés. La reforma més visible és el mur de contenció situat a l'esquerra, de construcció recent, que estabilitza el terreny superior i articula l'accés a l'àrea d'esbarjo habilitada damunt seu. Aquestes actuacions han permès preservar la font i integrar-la en un espai públic endreçat, mantenint el seu valor patrimonial i el record del seu antic ús comunitari.

Recull de dades:
- Ajuntament de Vilanova de Prades. Arxiu municipal: llibres d'acords, padrons i documentació històrica relativa a les fonts públiques (segles XVI'XIX).
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico'estadístico'histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1845'1850. (Entrades relatives a Vilanova de Prades i al seu entorn immediat.)